Us preguntareu a que hem refereixo amb aquest títol tant intrigant, i no tardaré gaires línies en desvetllar-ho, ni molt menys.
Podria ser que aquest fos el meu darrer article en aquest bloc, però tot i que té una part de veritat no ho és del tot cert, ja que sí que és el darrer que escric com a membre actiu dels Castellers de Barcelona. Si, ho llegiu bé, tot i que no penso penjar la camisa si que aquest 2019, la temporada del 50è Aniversari, ha representat la darrera en que he participat activament com a casteller de la colla, i a partir de la temporada que ve, tot i que seguiré vinculat a la colla i intentaré venir a assaig i a plaça (serà més fàcil que ens vèiem al pati d’assaig), deixaré de participar activament de la colla com ho he fet des del 1985 tot i que amb un breu parèntesi entre principis del 1991 i setembre del 1994.
Durant la temporada he anat reflexionat i pensant detingudament amb tot de situacions castelleres, personals, laborals, i tot i que tenia la voluntat de continuar de forma activa a la colla i fins i tot podent anar una mica més enllà, tot just abans de Nadal vaig tenir un oferiment per un projecte que m’ocuparà els caps de setmana de la temporada castellera (i que per qüestions de logística no puc desvetllar encara però si que us puc avançar que està relacionat amb el món casteller) i que fa que sigui absolutament incompatible i que un cop passat el Nadal he donat la meva acceptació a participar del projecte ja que he cregut que era el millor per a mi.
més
El fet casteller vist pel TETE 