Beneïda bogeria II: castells inoblidables

Fa una setmana vaig publicar aquest article en el dia del 51è Aniversari dels Castellers de Barcelona, tant formultant la meva valoració i opinió com adjuntant dos dels videos de la sèrie “Castells inoblidades”, la qual continuaré al llarg d’aquest article.

Abans de seguir vull felicitar als que des de la colla han ideat i organitzat els diferents actes que s’han anat desenvolupant al llarg d’una setmana. Ha estat un aniversari diferent però amb el qual hem pogut retrobar-nos encara que sigui des de la distància, i hem pogut fer un repàs a la nostra història però també amb visió de present i futur.

Continuem doncs amb els castells inoblidables, concretament en aquest cas és un vídeo que fa un repàs a tres castells superiors als bàsics de nou que la colla ha assajat amb convicció i determinació però que a plaça no es va assolir com són el 3 de 8 aixecat per sota, el 4 de 9 sense folre i el 5 de 9 amb folre.

En el cas del 3 de 8 aixecat per sota va ser un castell que es va pensar que podia ser possible l’any 1995 determinat pel creixment de la colla i pel fet de l’experiència que tenia la colla amb el 3 de 7 aixecat per sota que era un castell força sovintejat. Encara avui recordo els darrers assaigs que varem fer amb aquests castell fent-lo sencer fins al pis de dosos amb molt bones maneres tot i haver de canviar l’agulla que portava el castell, l’Albert Regola, degut a que es va lesionar al 5 de 8 carregat a Cornellà, i amb un darrer assaig abans de la Diada dels Minyons de Terrassa que en aquell moment va ser el millor de la història.

Ja a Terrassa la diada va començar amb el 2 de 8 amb folre, i tot seguit va haver-hi el run run de saber quin seria el segon castell, si el 5 de 8 o el gran repte del dia, i finalment va ser el 3 de 8 aixecat per sota. Segurament els nervis varen pesar massa, però el castell va asomar del tot però trencant-se sense poder fer-hi més, en el que en aquell moment era el millor intent d’aquest castell de l’època moderna. A l’any següent a la Mercè hi vam tornar però els dos intents van ser més decepcionants.

En el cas del 4 de 9 sense folre segurament a nivell de colla va sobtar més però a nivell de tècnica (sobretot de tronc) era un castell pensat amb precisió, no un objectiu en si però si que pensant-hi que era assumible per la colla. El seu assaig va ser com una muntanya russa, amb pujades i baixades, però les darreres setmanes el castell va agafar velocitat de creuer a nivell de tronc i poc a poc la pinya anava agant la forma i es feia evident la dificultat d’agafar la bona mida a baixos i que no es perdés en el tancament de la pinya. Al darrer assaig vaig viure segurament el moment de més tensió en un assaig i és que vam fer el 4 de 8 net (i fora de la xarxa), mogudet a la pujada però controlat a la baixada, un dels moments més màgics i intensos que he viscut. A plaça el castell va pujar al tercer peu però perfecte de mides als pisos baixos del castell (jo anava a baixos i ni es movia a segons ni sentia correccions ni a ells ni cara a ells ni d’ells als terços) i vam estar a punt de carregar-lo però va caure. Segurament vam pecar d’un pis de quints i de sisens massa petits, fet que a l’any següent vam canviar però l’assaig no va anar tant bé tot i posar aixecador al 4 de 8 net al darer assaig de la temporada.

Per últim, el 5 de 9 amb folre ha estat un castell molt treballat a l’assaig, a nivell de tronc i canalla no hi ha dubtes amb el castell ja que des del 2012 hem estat sovintejant el 5 de 8. I a nivell de soca i folre el castell es treballava sempre que era possible tot i que sols sigués a l’espatllera amb la rengla i el dos, o amb sols els nuclis al folre, fins que al setembre del 2017 varem veure que el castell era possible amb un magnífic assaig previ a la Mercè però el castell no va arribar a la Plaça de Sant Jaume i si que va veure plaça a Sarrià a principis d’ocubre amb un intent desmuntat tou. Ja amb la mirada posada a la Diada de la Festa Major del Clot la feina a assaig va ser descomunal i amb la millor perspectiva de cara a la diada però tot i que va ser un intent molt millorat segurament ens vam equivocar a tirar-lo amunt amb dubtes, però això també són els castells.

Com a resum, la colla sempre ha estat disposada a anar més enllà i no sempre ha estat possible però la colla mai no s’ha arronsat i quan poguem tornar a plaça seguirem somiant i lluitarem per a fer-ho realitat, tossudament alçats.