Recordant la màgia de Màrtirs

Aquest passat dissabte, el primer del mes d’agost, no sols significa el començament del mes de vacances per excel·lència sinó que també és el començament d’un dels grans mesos de la temporada castellera, però pels Castellers de Barcelona és el darrer dia del primer tram de temporada però el més màgic. Costa dir-ho amb paraules però sols fixant la mirada al llarg de la història de la Colla i de la participació en la diada de Màrtirs Street un ja se n’adona de la significació històrica que té la Diada i la Plaça.

Com en altres ocasions durant l’any, s’han preparat una sèries d’activitats al ser impossible fer la diada de Màrtirs com seria habitual, i en aquesta ocasió una d’elles va ser la que es va realitzar el mateix dissabte al vespre en forma de xerrada modera pel Jordi Planas i amb la participació de Aina Mallol i Gerard Ametllé, dels Xicots de Vilafranca; Cinta Lleixà i Enric Ribes, dels Castellers de Barcelona, i Joan Tarrada, membre de l’Associació d’Amics de la Pl. del Vall dels Castells.

Malauradament no la vaig poder seguir en directe però una de les coses bones de les activitats on line és que es poden recuperar en qualsevol moment i així va ser com vaig poder gaudir d’una gran xerrada, que us deixo a continuació.

Va ser interessat fer un repàs històric de la Diada, que podríem dir que té tres etapes, la primera amb els orígens de la festa es remunten als anys 1964 o 1965 i cap a finals dels 60 i principis dels 70 els Castellers de Vilafranca hi feien algun assaig al carrer. Després d’una aturada, es va reprendre l’any 1974 i ja al 1976 hi participa per primera vegada els Castellers de Barcelona de la mà d’en Josep Sala Mañé, una diada que agafa volada i amb algun any amb un cartell de luxe, fins que el 1991 es deixa de fer per la falta de gent per a tirar-ho endavant. Sortosament al 2008 la Festa torna i al 2010 hi tornen els Castellers de Barcelona ja de forma ininterrompuda excepte el 2016 en que hi ha un conflicte de dates.

I va ser curiós veure la diversitat d’opinions amb els membres de la Colla, ja que l’Enric Ribes pot comparar el que va viure amb el primer 3 de 7 aixecat per sota al 1979 i amb el primer 4 de 8 descarregat del 1982 amb els èxits dels darrers anys, i en canvi la Cinta Lleixà sols pot parlar del viscut des del 2010 amb grans moments i grans diades tot i que el 5 de 8 del 2012 està present sempre ja que representa un punt d’inflexió en la trajectòria de la Colla.

Pel que fa als Xicots, van començar a actuar al 1984 i actualment per a ells és una diada clau ja que representa una oportunitat única de sumar una actuació més a Vilafranca, i a un mes de la Festa Major de Sant Fèlix.

Igualment tots van coincidir que entre les dues colles hi ha molta química, que la plaça té un encant i a les colles els hi agrada actuar, i també després poder sopar i tenir una gran festa per a poder celebrar els grans castells.

Personalment la festa a finals dels anys 80 que vaig viure era una gran festa on hi havia de tot i la plaça estava plena i tota era de nit degut a que començava cap a les 22h. Actualment la Festa no es tan complerta i la diada comença més aviat tot i que també hem fet alguns castells ja de nit, però al coincidir en els darrers anys amb la diada de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú està clar que la presència de públic és menor. Igualment actuar a Vilafranca i sentir-se com a casa no és una cosa normal i això fa que tot sigui màgic i més fàcil, no sabem ben bé perquè però així és. I és que castells que en altres places segurament caurien en aquesta plaça les forces surten d’algun lloc que fa que ens mantinguem drets en tot moment.

Grans moments els que he viscut tant de petit com ja d’adult però hi ha moments que no oblidaré mai: el intent de 2 de 7 que vaig fer d’aixecador al 1988 i que en una segona temptativa es va descarregar però ja amb una ltre aixecador; el 5 de 8 del 2012, el 4 de 8 del mateix any cantat pel Josep Sala i el Pere Rovira; descarregar el 3 de 9 amb folre a Màrtirs al 2013 i que el Xavi Vila el pogués veure, el mateix any on es va fer el moment més fotogènic i especial el vano de 6; i per últim el 4 de 9 amb folre del 2015, el meu primer com a segon.

Per a no coincidir amb Vilanova hauria de ser o una setmana abans, encara en el mes de juliol o anar-nos ja al segon dissabte d’agost, si fos el cas jo apostaria per avançar-lo, però com va dir l’Aina Mallol hi ha unes colles que hem apostat per una diada com són Xicots i Barcelona i no tindria sentit canviar alguna cosa per fer venir una colla que no ha apostat per la diada.