La quinzena més castellera fins que ha arribat una pandèmia

El 15 d’agost representa moltes coses, és el dia que parteix el mes d’agost en dos, és el dia festiu de la Mare de Déu d’Agost, una data on moltes poblacions celebren la seva Festa Major. Però sobretot pels que som seguidors del món casteller representa el inici d’una quinzena d’agost, que segurament la podríem considerar com la més castellera, amb la diada que es celebra a la població de la Bisbal del Penedès, la qual durant molts anys fins el naixement de la colla local dels Bous, era considerada, amb mèrits més que suficients, la plaça més castellera sense colla pròpia.

I és que després de la Bisbal, el mateix dia al vespre hi ha la diada del Cos del Bou a Tarragona, el dia 19 és Sant Magí, una de les festes de Tarragona, amb la mítica actuació a la Plaça de les Cols, tot seguit arriba el cap de setmana del Catllar, l’Arboç i Igualada, i finalment el mes es tanca amb la més típica, la Festa Major de Vilafranca del Penedès de Sant Fèlix.

Actuacions a les quals he assistit com a públic en més d’una ocasió, però segurament la de la Bisbal està al top 3 de les més habituals. I és que una població que té un encant especial a l’hora de veure castells, ja que la plaça on s’hi fan no és una plaça en si, no hi és present l’ajuntament de la vila, és un carrer en el qual s’hi troba el bar en el qual es troba la “Societat Cultural i Recreativa”, veritable motor de la vida social i cultural d’aquesta població. A part, els afeccionats locals són molt entesos, i tot i que la calor apreta de valent (se la considera el Far West casteller) els castells es viuen amb intensitat i és de les places que són dures per les colles, sols cal veure les estadístiques.

I era indiferent si hi era a Barcelona, o altres punts de Catalunya, que s’hi podia no dubtava en desplaçar-me fins a la Bisbal, i alguna vegada fins i tot amb la combinació de tren i bicicleta, una altra cosa es que em trobés a Montreal com va passar al 2018, o treballant a Euskadi al 2012.

Malauradament, com ja és la tònica de tot l’any degut a la pandèmia de la Covid-19, aquest any no hi han hagut castells a la Bisbal, com tampoc ni hauran a la resta de places que vivien intensament el mes d’agost. I arribarà el setembre i ens trobarem orfes sense La Mercè o Santa Tecla, per sols citar-ne dos, i seguirem avançant en el calendari amb la tristor de no poder fer ni veure el que més ens agrada, tot esperant a que arribin temps millors i que el sol ens il·lumini de nou i els enxanetes puguin tornar a tocar el cel.

Salut i castells!