Aquest 2020 està sent un any totalment diferent a la resta d’anys, i és que la pandèmia causada per la Covid-19 ens ha canviat en tots els sentits i un dels sectors afectats ha estat el cultural. Així és com molts festivals i concerts ja directament ni s’han celebrat però en altres coses els diferents organitzadors han creat propostes alternatives a les habituals.
Així és com alguns pensaran que és millor no fer cap activitat fins que tot això no passi, però també és cert que s’ha demostrat que es poden fer complint totes les mesures de seguretat aprovades en els diferents plans, i és una responsabilitat compartida entre l’organització i el públic.
Un dels festivals que no ha volgut quedar enrere ha estat el Festival Acústica de Figueres, el qual es celebra cada any a finals d’agost i que omple els carrers de la capital de l’Alt Empordà de públic provinent de diferents indrets i els quals es senten atrets per un cartell que acostuma a ser força variat i on destaca una part del festival dedicat al públic infantil.
La proposta ha estat anomenada les Nits de l’Acústica amb concerts durant tres dies en diferents indrets de Figueres, amb un aforament limitat i controlat, i veient el cartell vaig aprofitar l’ocasió per passar dues nits, la del dijous i la del divendres.
Dijous va ser l’ocasió de tornar a veure en concert a una dona que vaig conèixer fa uns anys i que em va captivar la seva veu i el seu art al tocar la trompeta , parlo com no d’Andrea Motis, la qual aquesta vegada actuava amb l’estat d’embarassada de forces mesos, acompanyada amb el Joan Chamorro (el seu descobridor) al contrabaix i el Josep Travé a la guitarra. El concert es va celebrar al Claustre Ramon Muntaner on s’accedia després de que et prenguessin la temperatura i de l’obligació de rentar les mans amb gel hidroalcohòlic a la part del village on podies descansar i prendre alguna cosa tant de menjar com de beure per tot seguit accedir a la zona del concert de forma esglaonada segons la fila del seient i de nou amb l’obligació d’utilitzar el gel hidroalcohòlic. Un cop a dins ja no es podia accedir a la zona del village i sols es podia fer la visita als serveis habilitats. A més, l’organització estava molt atenta en tot moment que el públic portés la mascareta posada i ben posada.
Va ser un concert a l’alçada de la situació, demostrant de nou perquè ha arrasat allà on ha anat al llarg del món, i on va demostrar les seves habilitats cantant en anglès, castellà, català i portuguès. I amb la majoria de cançons en format de jazz, però també amb tocs de bolero o de fado, i repassant cançons de la majoria de discos que ha editat. Les cançons clàssiques de jazz les va bordar, però escoltar per primera vegada en directe les seves versions de Mediterráneo de Joan Manuel Serrrat i de Louisiana O Els Camps De Coto dels Amics de les Arts, sobretot aquesta darrera va ser una cançó que em va sorprendre molt i que em va arribar a posar els pels de punta. En aquest enllaç podeu veure el setlist del concert.
A l’hora de sortir, de nou de forma esglaonada i per un lloc diferent que el d’entrada, de fila en fila.
Després de un dia de turisme per Peralada, Castelló d’Empúries i Llançà, i amb la incògnita de si el temps permetria el concert de la nit, em vaig apropar de nou fins al Claustre Ramon Muntaner per a veure en aquesta ocasió una novetat per a mi, la primera vegada que veuria en directe un dels fenòmens musicals dels darrers anys, la cantant Suu. Sabent la previsió climatològica, vaig anar-hi amb paraigües però a més a més l’organització proporcionava una capelina a l’entrada, sortosament el temps va aguantar tot i que durant el concert van arribar a caure algunes gotes però sense requerir la utilització de la capelina.
Va ser un concert on va estar acompanyada sols d’un artista més a l’escenari, Guillem Arnay a la percussió, per tant un format acústic i íntim, i on va desgranar els temes dels seus dos discs editats i també alguna cançó no publicada però que ha sorgit dels mesos de confinament, demostrant que té un gran talent component cançons amb estils variats i on la seva veu demostra calidesa. I així es com va cantar tant cançons en català com en castellà, acabant amb dos dels seus grans èxits Eres un temazo i Tant de bo, i permetent-se el luxe de fer una versió preciosa de La dansa del vestit de Txarango, tot i que el concert es va fer una mica curt, sols una hora i poc més.
En aquest enllaç podeu veure el setlist del concert.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari