Crònica d’un concurs que no ho ha estat

Amb una temporada quasi en blanc com està sent aquest 2020 pel món casteller per causa de la pandèmia de la covid-19 i sense data de retorn, aquest diumenge al migdia hem pogut gaudir de nou dels castells tot i que amb l’únic format possible, recordant alguns dels castells alçats en les tres darrers edicions en una iniciativa anomenada «Hi ha concurs» produïda pel Concurs de Castells i la televisió pública del Camp de Tarragona TAC 12, juntament amb la Xarxa de Comunicació Local

I és que va ser a mitjans de juliol quan oficialment es va donar la notícia de que noi hi ha haurà concurs de castells aquest any i s’esperaria per una nova edició per l’any 2022, però poc més d’un mes més tard es va donar a conèixer aquesta iniciativa que presentava forces incògnites que s’han anat esvaint al llarg del programa.

I així és com en el programa hi han participat les deu colles que han estat en les tres darrers edicions del concurs a la jornada del diumenge (2014, 2016 i 2018): Castellers de Vilafranca, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Xiquets de Tarragona, Capgrossos de Mataró, Castellers de Sants, Castellers de Barcelona, Castellers de la Vila de Gràcia i Castellers de Sabadell.

Un criteri com algun altre que s’hagués pogut fer servir però que ja reduïa les colles que normalment participen en l’edició del diumenge que són dotze. A partir d’aquí, hi ha hagut un sorteig a càrrec d’un membre de canalla i en representació de cada colla hi havia el cap de colla que ho havia estat en el darrer concurs, i també hi havia un reduït públic format per algunes colles que no hi participaven en el concurs però que si que tindrien cert protagonisme.

Un concurs de tres rondes, a diferència de les cinc que hi ha normalment, on les colles triaven algun dels castells fets en els tres darrers concursos i a partir d’aquí cada colla els ha triat per un motiu o un altre, normalment perquè eren els millors que tenia cada colla però en altres casos no ha estat pas un dels tres millor castells possibles. Per exemple ha estat el cas dels Capgrossos de Mataró on el Cugat Comas ha triat com a primer castell el 4 de 9 amb folre ja que és un castells per ells emblemàtic, és el castell de la Mariona, de menys valor en punts però com ha dit ell mateix en un moment de la retransmissió «els punts pels matemàtics». No ha estat el cas de Castellers de Sabadell però no perquè no volguessin ells, ja que la Bea Jiménez hagues volgut fer el 7 de 8 en comptes del 5 de 8, però sembla que no disposaven d’imatges suficients d’aquest castell al ser en ronda conjunta, i és que com bé ha recordat ella és un castell que els ha donat força en moments delicats i són la colla que n’ha descarregat més.

En el cas de la meva colla, els Castellers de Barcelona, la tria efectuada pel Carlos Maroño ha estat més que adient, amb el 3 de 9 amb folre del 2014 com a primer castell, el qual va ser el primer de nou descarregat a la TAP i que va suposar ser sisens d’aquell concurs i com bé ha recordat ell que l’Afra Suárez estigués de jurat a la següent edició del concurs, sent l’única dona fins al moment que n’ha format part. A la segona ronda el 4 de 8 amb el pilar del 2016, castell que vam tot just al cap de poc temps de descarregar el 4 de 9amb folre ja que érem els darrers en actuar i la ronda conjunta era al principi de cada ronda. Sortosament aquesta norma es va canviar ja en el concurs del 2018. I per finalitzar la diada, el 4 de 9 amb folre precisament del concurs del 2018, casualment el darrer castell de nou que la colla ha descarregat, i sent el tercer concurs consecutiu sense caure i el quart consecutiu amb tres castells descarregats.

Una retransmissió amb presència femenina força testimonial, per dir-ho de forma suau, entre els caps de colla sols hi havia la de Sabadell (però això ho trien les colles), però que en el públic o en el periodisme sols hi hagués la presència de la omnipresent Aïna Mallol com a castellera i periodista m’ha semblat que no s’ha tingut en comtpe la presència de la dona en aquest programa. Un públic on no hi podien faltar les altres dues colles de Tarragona però que no hi participaven, i colles que han participat en alguna jornada de diumenge o una colla com els Bordegassos de Vilanova que en la primera edició de dissabte del concurs no va tenir trofeu ja que no estava contemplat però que aprofitant l’ocasió se’ls hi ha recompensat tant a ells com a les colles que van ocupar la segona i tercera posició. Però hi ha hagut baixes significatives sobretot de dues colles que si hagués hagut de veritat concurs aquest any haguessin estat a la TAP com són els Xiquets de Reus i els Moixiganguers, sols la menció del Quico al fer el repàs general de l’edició del 2018.

Per part de la premsa s’ha fet una valoració general de cada concurs, recordant el del 2014 el inefable Joan Beumala, el del 2016 l’Aïna Mallol i el del 2018 el Quim Doménech.

En resum, han volgut fer un programa que portés el millor dels tres darrers concursos a les nostres pantalles, i fer memòria i recordar i reviure. No seré jo pas el que criticaré aquest programa, crec que ha estat reconfortant veure de nou grans castells i recordar el que hem fet i hem viscut, però no hi ha hagut concurs, ni molt menys. I és que el concurs no sols és el diumenge, és el dissabte i és el diumenge abans a Torredembarra, i per a mi personalment, és un dels millors caps de setmana que puc viure cada dos anys ja que no sols faig i veig castells que és una de les coses que en aquest món m’apassionen, sinó que visc moltes més emocions i sentiments, comparteixo amb castellers de la colla i amb d’altres colles: assistint de públic a la diada de colles internacionals, donant un cop de ma als Xiquets del Serrallo a l’edició del dissabte, viure la nit a Tarragona, un bon esmorzar, … Això, i molt més, si que és concurs i aquest any no ha estat possible, haurem d’esperar, si tot va bé, dos anys.