Orfe de Valls i dels seus Xiquets

En un any qualsevol d’aquests darrers, aquest cap de setmana hagués anat de nou, com a mínim un dels dies, a Valls per a poder gaudir i emocionar-me dels seus Xiquets en les dates tant especials de Santa Úrsula, tot i que malauradament aquest any no hagués pogut estar a la gran diada castellera del diumenge ja que els Castellers de Barcelona haguéssim tingut diada al migdia a la Diada dels Castellers de la Vila de Gràcia, però segur que no hagués faltat a un nou Simposi Casteller encetant-lo amb el tradicional esmorzar de forquilla.

Però el que hagués estat normal qualsevol any on intento no perdre’m ni Sant Joan ni Firagost ni Santa Úrsula, l’emergència sanitària provocada per la pandèmia de la Covid-19 ha fet que aquest any no hagi trepitjat els carrers de la capital de l’Alt Camp encaminant-me cap a la Plaça del Blat, el bressol dels castells.

I és que segurament després de tot el que significa per a mi tot el que envolta a la meva colla dels Castellers de Barcelona, i del nexe d’unió especial que tinc amb els Xiquets de Serrallo i les diades de les festes majors de Tarragona, anar a Valls i viure des de la Plaça del Blat la rivalitat entre la Colla Vella i la Joves és una dimensió totalment diferent, que no es pot comparar a res més. I són unes sensacions tant increïbles les que es viuen que costa dir-ho amb paraules per escrit però en aquest bloc ho he intentat fer en les diferents cròniques que he escrit de les diferents diades.

Està clar que hi tornarem, tant a fer castells com a poder veure’ls, realment això està sent molt dur i s’està fent massa llarg i tot. Com es diu, fins que no deixes de tenir una cosa que la tens interioritzada en el teu dia a dia no valores prou tot el que comporta a tots els nivells.