La setmana passada va tenir lloc la gran final del programa «L’Altre concurs de castells», en la seva tercera edició, sent la colla vencedora la dels Castellers de Sants que va vèncer a la final als Castellers de Barcelona i a la Colla Joves Xiquets de Valls. L’Altre concurs de castells és un programa de televisió de TAC12, la televisió del Camp de Tarragona, que com recull al seu web: «Es tracta d’un concurs amb preguntes i respostes sobre el món casteller, que inclou també reportatges de divulgació, que contempla vuit programes (cinc de classificació, dues semifinals i la final) en els que hi participen 15 colles d’arreu del territori.»
I un cop acabat el concurs crec que és el moment de fer una mica de retrospecció del que va significar la participació dels Castellers de Barcelona en aquest concurs. Corria el mes de juliol quan des del programa van contactar amb la Colla per a participar-hi, i la Colla va pensar que dues persones que podien ser adients per a representar la colla eren jo mateix (la meva fama em precedeix, fet que també causa una certa pressió) i l’Aïda Buaro, jo vaig respondre afirmativament sempre i quan em fos possible compatibilitzar amb el meu treball .
I així va ser com una tarda del mes de juliol acompanyats del Jordi Planas i de la Maria López. Jo havia mirat algun programa d’edicions anteriors del concurs però tampoc havia tingut temps de fer repàs de dades, i així va ser com ens vam presentar al plató amb dubtes i interrogants que s’anirien resolent, i amb mesures higièniques de cara a frenar la Covid-19. En el plató ens vam trobar primer a l’Àlex Alonso i després al Carles Cortés, presentador del programa, i tot seguit als participants de les altres colles, que eren els Bordegassos de Vilanova i els Capgrossos de Mataró.
El dia abans havien gravat alguns dels programes de classificació, i en aquest mateix dia s’havien de gravar dos programes més de classificació, les dues semifinals i la final, per aquest motiu tant podíem estar de tornada a Barcelona a mitja tarda com hi podíem tornar de nit .
Un cop ja en la gravació vàrem comprovar com algunes preguntes no en teníem dubtes i d’altres en teníem o directament no en sabíem la resposta, però sobretot quan l’Aïda ho tenia clar és que la resposta era correcta sense cap mena de dubte. I és quan te n’adones que alguna pregunta que has errat en sabies la resposta però en aquells segons no se t’havia passat pel cap.
Un cop acabada la gravació d’aquest primer programa, ja sabíem que ens havíem classificat per la semifinal i així va ser com vam anar a prendre alguna cosa a Tarragona ja que el lloc de gravació estava en un polígon industrial proper a Tarragona. Va ser també el moment de repassar premiats de la Nit de castells del darrer any ja que ens havíem ja trobat una pregunta sobre això.
Ja de tornada ens disposem a fer la gravació de la semifinal i així en aquesta ocasió competíem contra els representants de Castellers de Sants i Moixiganguers d’Igualada, amb coneguts en les dues colles. Va ser un programa molt disputat i finalment vam quedar segons però com a millor segons ens varem classificar per la gran final.
Quasi sense pausa va ser el moment de fer la gravació de la final, on hi coincidíem de nou amb Castellers de Sants i on també hi serien la Colla Joves Xiquets de Valls. Tot i intentar-ho varem errar més del previst i ens vam quedar aviat sense quasi opcions per guanyar, i finalment els guanyadors varen ser els Castellers de Sants, els quals es varen endur els 1000€ de premi per activitats de canalla.
I així de tornada cap a Barcelona, sense els 1000€ i amb la decepció de no guanyar, i diguem-m’ho clar, de que els guanyadors fossin els de Sants, i pensant amb les preguntes que havíem errat. Però experiència positiva igualment, ja que en una temporada en que no hem pogut fer castells (almenys nosaltres varem poder fer dues actuacions) poder fer altres activitats relacionades amb els castells, parlar de castells sempre és reconfortant.
Esperem que l’any que ve puguem fer quelcom més que no pas sols parlar de castells, ja que la vida sense l’activitat dels castells pròpiament dita, és molt més avorrida. I quan hi puguem tornar que tothom hi pugui tornar-hi.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari