Retrobament casteller

Aquest dimarts al vespre, a Vilafranca del Penedès, tenia lloc un acte presencial organitzat pel Baròmetre Casteller, amb el nom de “Ens reinventem amb la represa post confinament”.

I segurament, a expenses de la celebració de la Nit de Castells que tindrà lloc aquest proper dissabte, ha estat el primer acte després d’un any i mig que ha reunit un univers més ampli del que envolta el món casteller, en el que significa la tornava progressiva a la més que esperada i desitjada “normalitat”, i és que ja a l’arribada en el pati de l’Escorxador vaig sorprendre’m positivament de veure tantes cares conegudes d’institucions, mitjans de comunicació i colles; tot plegat segurament gràcies a la producció prèvia de l’instigador de l’acte, en Carles Esteve.

Ja dins de la sala d’actes va durar poc menys d’una hora amb quatre parts ben diferenciades, en primer lloc una petita introducció del que és l’associació Baròmetre Castellers i dels premis que s’havien anat entregat en les diferents edicions de la Nit de Castells, per tot seguit donar pas a la taula on van tenir lloc les tres parts restants de l’acte.

Va ser el torn del Pere Ferrando, historiador i membre del consell del Baròmetre, amb una xerrada de títol “El fet casteller després dels anys d’aturada general”, la qual estava basada en un article que ja es va publicar l’any passat a la Revista Castells. Un repàs a les diferents aturades que hi ha hagut a llarg de la bicentenària història del món casteller, tant les provocades per qüestions d’emergència sanitària com per conflictes bèl·lics, i com va ser la tornada dels castells, amb casos amb una tornada més progressiva i d’altres més exultants. El més difícil és preveure com pot ser la tornada després de la pandèmia de la Covid-19, ja que no hi ha un precedent comparable degut a l’acceptació social actual i al número de colles existents, però tot fa indica que la tornada serà gradual i encarada amb cert optimisme.

A continuació torn del Ramon Codinas, casteller dels Minyons de Terrassa i membre del consell del Baròmetre, impartint una càtedra particular sobre “maneres de valorar els castell, cada colla en el seu nivell i amb la gamma més amplia” o més avait com m’ha corregit ell matex “Maneres de valorar els castells. Bona proposta del Baròmetre Casteller”. En ella, primer de tot va tenir un emotiu record a tos els castellers que malauradament ens han deixat aquest darrer any i mig i no ens hem pogut acomiadar-nos com toca de tots ells, i no hi podran ser la tornada a les places. Tot seguit va posar en valor que tot i que el concurs de castells és declarat com l’espectacle casteller més gran del món, en aquesta diada no s’ha assolit cap castell per primera vegada en dificultat del pilar de 7 amb folre cap amunt, i en canvi per ell la Diada de Sant Fèlix si que és l’espectacle casteller més gran del món ja que reuneix a les millors colles, en una gran Festa Major amb tota la seva litúrgia amb una plaça plena a vessar i sense que hagi de pagar entrada el públic assistent, i així és com ho ha viscut des de que els Minyons varen participar-hi per primer cop un llunyà 1984 i amb pocs anys de vida de la colla.

Finalment el Carles Esteve, periodista casteller i membre del consell del Baròmetre, va fer la presentació dels nous trofeus, on amb la categoria del nivell de castells hi apareixerà l’escut de la colla, que són els premis de les colles que pugen de nivell o que recuperen el seu màxim nivell després de tres anys de no assolir-ho i que no hagin rebut el trofeu. Però, a part, com que no està gens clar com serà la tornada de les colles i amb quin nivell castell s’ha apostat per un nou premi en que es valorà la colla més complerta de cada nivell de castells, sent com a mínim assolir-ne tres de diferents d’un nivell de castells per a formar-ne part d’aquest.

Ja de nou al pati vàrem poder petar la xerrada i ho vaig fer amb uns quants, sobretot compartint l’experiència del que està fent cada colla amb la tornada a assaigs amb grups reduïts i quan hi podrem tornar-hi tots i, com no, valorant i opinant sobre els pilars que s’han de fer per Sant Joan a Valls o el que van fer els verds els darrer diumenge. A molts no els havia vist en un any i mig o fins i tot més enllà, i era la primera vegada que anava a Vilafranca del Penedès en un any i mig quan en un any puc anar-hi tranquil·lament entre tres i cinc ocasions, des de la Diada de Dones del 8 de març del 2020, la darrera actuació castellera.

Poc a poc el món casteller agafa embranzida…