Un Cruïlla de responsabilitats compartides

L’any passat la pandèmia de la Covid-19 ho va canviar tot i una de les primeres activitats que es varen haver d’anular va ser el concert que els Sopa de Cabra havien de celebrar a mitjans del mes de març al Poble Espanyol de Barcelona amb motiu de la presentació del seu darrer disc “La gran onada”. Un concert que va anar canviant de data i que en un segon moment es va passar a una de les jornades del Festival Cruïlla de l’any següent, el 2021, oferint així la possibilitat d’assistir no sols al concert de la banda gironina sinó també a tots els programats el mateix dia. En una tercera ocasió es va programar un concert de petit format al Camp Nou, i així tenia dues opcions, assistir a aquest o al del festival i vaig decantar-me per aquesta segona opció ja que em semblava més atractiva, tot i que la incertesa del que passaria al cap d’un any tampoc garantia res de res.

Tot i que durant aquest any ja es veia que seria difícil fer un festival amb normalitat, des d’alguns d’ells com el Cruïlla no renunciaven a fer-lo amb la màxima normalitat i així és com van emprendre propostes per fer proves pilot com una primera a la Sala Apolo o una segona al Palau Sant Jordi amb 5000 persones, cribratge amb test d’antígens, mascareta FPP2 i sense distància de seguretat. En aquesta segona prova pilot vaig ser-hi present i tot i que va comportar molta polèmica al moment es va demostrar que si es fan bé les coses tant des de l’organització com per part del públic fer un concert de 2 hores és més que factible.

I amb el resultat positiu de les proves pilot va ser l’hora dels festivals, i primer es varen celebrar el Vida i el Canet Rock, els quals varen patir molt a l’hora de fer el cribratge amb llargues cues i amb problemes per a que el públic complís amb les normes de seguretat, sobretot l’ús de la mascareta. Segurament tampoc ajuda gaire que des de finals de juny no és obligatori portar-la a l’aire lliure si es manté la distància de seguretat.

No us puc negar que després d’aquests dos festivals tenia molts dubtes d’anar al Cruïlla, però veient que la jornada del dijous el cribratge va anar molt bé de ritme no hi vaig dubtar i el vespre del divendres em vaig presentar al Fòrum, i vaig comprovar de primera mà com l’organització a l’hora de fer el test d’antígens era excel·lent, i després de 15 minuts ja tenia el resultat negatiu del meu test i vaig entrar al recinte del festival, i amb la primera cervesa a la ma i pagada amb el sistema cashless que és molt còmode per tothom i que fa que no hagis de pagar amb efectiu ni amb targeta, vaig fer una primera volta al recinte pels difunts escenaris per acabar en el de comèdia.

Després de passar una bona estona, vaig anar cap al concert d’Amaral on em vaig quedar a les primeres cançons, on de nou vaig comprovar que és un grup que en directe creix, i molt. Però no em podia quedar gaire ja que quedava poc per a donar inici al concert (a destacar la puntualitat d’inici i final de tots els concerts) de Sopa de Cabra. I un any i mig després en comptes de tenir un concert de presentació del darrer disc, em trobava un concert emmarcat en la gira de 30 anys del disc “Ben Endins”, una mica més reduït del que havia vist una setmana abans al Teatre Grec amb motiu del Festival Grec pel temps limitat, i el qual vaig viure en la zona fora de tanques on es podia estar amb beguda i on vaig comprovar que dins de la zona de tanques l’organització feia complir l’obligació de dur mascareta, fora de la zona de tanques no ho vigilaven amb tanta energia. Concert genial, centrat amb les cançons del “Ben Endins” i on no vaig trobar la nova versió que fan de “l’Estació de França”, en canvi si hagués estat la del disc si que l’hagués trobat a faltar. Per acabar el concert van afegir-hi algunes cançons de les més conegudes dels darrers discs com “Cercles”, “Si et va bé”, “El far del sud” o “Camins.

Un cop finalitzat el concert tornava a la zona de comèdia per tot seguit ser el moment d’omplir la panxa amb alguna cosa de menjar abans de poder veure el següent concert, el de Manel. Als Manel ja els havia vist aquest any al Festival Pedralbes, i va ser un concert amb un repertori semblant però més reduït, i aquesta vegada ja sense beguda si que vaig entrar a la zona de tanques. Un concert genial, on van saber combinar cançons de tots els discs de forma magistral i sols vaig trobar a faltar la genial versió que fan actualment de “Captatio benevolentiae”, però ho van compensar amb escreix amb una versió sorprenent del gran clàssic “Al mar”, amb un sample de “Mi gente” de J Balvin. Un concert genial i que em va fer posar-me les piles i tenir ganes de més.

I així és com em vaig quedar a veure el directe de Zoo, un grup que ja coneixia amb alguna cançó que havia sentit i ballat en alguna festa post actuació dels Castellers de Barcelona. I va valdre la pena, també dins de la zona de tanques, vaig poder gaudir d’un gran concert amb un estil ballable i festiu per part del grup.

Sols quedava un grup més per actuar, un de DJs, però les meves forces ja flaquejaven i ja tenia ganes de poder-me treure la mascareta i així va ser com vaig fer camí cap a casa.

En resum va ser un festival que m’ho vaig passar de puta mare, i que crec que a nivell d’organització se’ls hi pot donar un notable. Respecte al públic, hi va haver de tot, i s’ha d’entendre que no és el mateix dur una mascareta en un concert de 2 hores o en un festival de 12 hores, però això ja és responsabilitat individual de cada un de nosaltres, però també de l’organització encara que entenc que no es fàcil que 20000 persones facin gas de les obligacions marcades però també crec que es veies que no complir-les comporta l’expulsió del recinte potser seria més fàcil que es complissin. I és que tampoc té gaire sentit que una petita part del públic directament no porti la mascareta proporcionada per l’organització i vagi amb quirúrgica o de tela.

Esperem poder gaudir de la música en directe sempre, encara que segurament en els propers mesos serà difícil que pugui ser de peu i sense distància, i no serà sols de la pandèmia de la Covid-19 sinó també de la responsabilitat compartida de tots els actors implicats.

I esperem que ens puguem perdre alguns concerts perquè tornem a fer una de les coses que més en agrada a un bon nombre de gent, que és fer castells, però malauradament tampoc hi estem a prop.