No podia ser d’una altra manera, i és que finalment els Castellers de Barcelona hem tornat a enfaixar-nos a plaça amb motiu de les Festes de la Mercè, la Festa Major de la ciutat de Barcelona.
No ha estat la tornada desitjada, a principis de setembre es va decidir el format de la “diada castellera” i tot i que fa 10 dies va haver-hi un nou protocol més permissiu i que hagués permès aixecar més que pilars de 4 finalment s’ha mantingut com estava previst.
El dia ha començat amb les matinades, a les quals aquest any no he assistit, però si que he pogut gaudir d’un gran esmorzar venerable a Ca’l 51, a diferència d’altres anys que ho fèiem al Bidasoa, un clàssic al costat de la Plaça de la Mercè. El canvi ha estat motivat degut a que les colles castellers no participàvem en els pilars d’inici al seguici ja que no s’ha celebrat, i tampoc l’actuació havia de ser a la Plaça de Sant Jaume com és tradicional.
La trobada castellera s’ha celebrat al llarg del Passeig de Gràcia, punt on durant tot el dia de la Mercè han tingut diferents actes relacionats amb la “Festa de la Tradició”, i al matí ha acollit la mostra de cultura popular. Concretament la celebració dels castells ha estat entre el carrer Diputació i el de Consell de Cent i que ha acollit a les vuit colles actuals que hi ha a Barcelona: Castellers de Barcelona, Castellers de Sants, Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers del Poblesec, Castellers de la Sagrada Família, Colla Jove de Barcelona, Castellers de Sarrià i Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample.
Ha començat amb l’entrada a “plaça” pocs minuts abans de les 12h per tot seguit alçar pilars de 4 simultanis de les vuit colles, per part de Castellers de Barcelona han estat tres, dos dels quals completats. Després teníem fins a dos quarts per alçar pilars en format de diada a l’antiga i en el nostre cas n’hem alçat dos de forma no simultània, potser haguéssim pogut aprofitar molt més el temps però ha estat una bona manera de tornar-hi. Finalment les colles de grallers i timbalers s’han unit per a tocar un toc de vermut i alguna cançó més per a donar per finalitzada l’acció castellera.
Ha estat un dia de retrobada, després d’un sol assaig de cada grup bombolla, que ens va fer treure’ns la pols de la faixa, un dia de tornar a lluir la camisa vermella, un dia d’abraçades, de somriures, de posar-nos al dia, de poder tornar a fer allò que tant ens agrada i ens motiva, com si no hagués passat res (i això que encara estem en pandèmia) des del 8 de març del 2020 quan ens havíem posat per darrer cop la camisa vermella.
Ara que ja tenim la mel als llavis esperem poder assaborir-la al màxim des del primer assaig que fem ja amb el grup de màxim de 160 el proper 8 d’octubre, i amb algunes possibles diades que tinguem com pot ser la Festa Major del Clot. I anar sumant, i poder deixar de ser un número màxim, que el públic pugui participar si vol, treure la mascareta. Jo crec, de nou, que això si fos possible a la trobada de les Decennals de Valls de l’any que ve seria un punt de germanor, unió i solidaritat del món casteller que ens enfortiria com a col·lectiu.
Salut, castells i orgull vermell.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari