Quan el febrer arriba a l’octubre

Després d’haver fet grups bombolla de 25 castellers (un assaig de cada grup) de cara als pilars que els Castellers de Barcelona varen alçar per les Festes de la Mercè i per la Festa Major de Barceloneta, finalment aquest passat divendres 8 d’octubre fèiem el primer assaig cenyint-nos al protocol d’un màxim de 160 castellers. Un assaig de retrobada, de poder saludar i veure a castellers que feia un any i mig que no veiem, de poder fer de nou proves netes de castells, de poder fer pinyes, fins i tot de poder fer una soca i folre de dos. Un assaig que va donar molt més dels que molts haguessim pogut imaginar.

I és que podríem dir que aquesta temporada en comptes de començar al febrer per Santa Eulàlia comencem a l’octubre de cara a un calendari reduït d’octubre i novembre amb diferents diades amb el plantejament de poder fer el màxim possible tenint en compte tots els condicionants que hi ha.

Un assaig que va ser un primer pas de la retrobada dels castellers de la colla, i que es va saldar amb un resultat més que positiu ja que tot i que va tenir una durada inferior a la durada habitual d’un assaig de divendres sumant l’assaig de pilars, el de canalla i el general, va ser un assaig que va tenir una mica tot. Un assaig que va combinar, d’una forma que vaig trobar força encertada, proves de pilars, proves de canalla (segurament les més importants degut a que serà el pis que pateixi la renovació més important), proves de tronc i pinyes de castells de set, el primer objectiu de cara a la primera actuació que està prevista com a homenatge i reconeixement del Josep Sala, fundador i primer cap de colla i que malauradament va morir a causa del Covid a l’abril del 2020. El fet de morir en plena pandèmia va fer impossible poder fer l’homenatge i reconeixement per part de la colla que la seva figura mereix amb escreix.

Fins ara havia pogut comprovar com amb els pilars de 4 el fet de dur mascareta i en la posició de segon el cansament era superior i dubtava si era per la falta de forma o pel fet de portar mascareta, però amb l’assaig d’aquest divendres vaig poder comprovar de primera ma com el fet de portar mascareta condiciona totalment la respiració i en general el cansament es superior, i en el meu cas particular el fet de ser asmàtic segurament fa que encara es noti més, i és que després de cada prova que participava de forma activa havia de tenir un temps de recuperació d’alè important.

Esperem que les restriccions es vagin eliminant o reduint l’abans possible, tant a nivell de màxim de castellers com el fet d’haver de portar mascareta a l’hora de fer castells. Serà un bona notícia en clau de pandèmia i sobretot serà una bona notícia pel món casteller.