Corria el dimarts 10 de març, tot just poc abans s’havia començat a parlar de la pandèmia de la Covid, quan abans de que comences l’assaig general dels Castellers de Barcelona se’ns comunicava que aturàvem l’activitat durant 15 dies per recomanació de la CCCC. Poc ens podíem imaginar que aquells 15 dies s’allargarien al llarg del temps, i en la pitjor època fins i tot sense poder tenir una alternativa en comptes de fer castells ja que estàvem tancats a casa.
Poc a poc vàrem anar recuperant el carrer, podent sortir a caminar o a fer esport, vàrem tornar als cinemes, als teatres i a poder veure concerts encara que fos amb mascareta i asseguts, però els castells quedaven relegats i finalment el primer pas va ser poder fer grups de 20, ampliant-se després a 25. A partir d’aquí cada colla va decidir emprendre el seu propi camí, aprofitant els protocols al màxim i fent participar a tots els castells que volguessin, i d’altres van voler esperar fins a que es pogués tornar a la normalitat o amb un gruix de gent més important, i els Castellers de Barcelona vàrem ser una de les colles d’aquest segon grup.
I així és com després d’una enquesta als castellers vàrem decidir participar per la Mercè fent pilars de 4 amb grups de 25, i tot i que 10 dies abans es va aprovar un nou protocol que permetia 160 castellers no es va canviar res. Després d’alguns pilars més, finalment el passat 8 d’octubre fèiem el primer assaig general, i amb un gruix de tres assaigs més aquest diumenge hem tornat a plaça per a realitzar la primera actuació complerta des del 8 de març del 2020.
I com no podia ser d’una alta manera, ho hem fet com a darrer comiat i homenatge al Josep Sala, fundador i primer cap de colla, i que va morir per covid a l’abril de l’any passat, per lo que no havien hagut les circumstàncies sanitàries per a poder-nos acomiadar d’ell tal i com pertocava a una figura cabdal no tant sols de la història de la colla sinó també del món casteller.
I ho hem fet als Jardins dels Castellers, davant de l’antic local del carrer Rossend Nobas 33 (local social des del 1984 fins al 2008), lloc triat per la família del Josep Sala per aquest acte més que merescut d’homenatge, on també han fet acte de presència un grup dels Xicots de Vilafranca, colla amb la qual va tenir una gran relació. Malauradament no han pogut ser-hi a plaça altres colles amb les quals havia tingut relació com els Moixiganguers d’Igualada o els Castellers de Vilafranca.
Alguns hi hem arribat després d’una bona prèvia d’esmorzar amb els pebrots picants del Montu inclosos, i m’he alegrat molt de veure cares dels més veterans de la colla, i també de representants de la vida associativa del Clot-Camp de l’Arpa, on el Sala també hi va estar vinculat.
Abans de començar l’actuació pròpiament dita, l’acte ha començat amb uns parlaments els quals a mi personalment m’han emocionat, fent-me caure alguna llagrimeta, la segona vegada del dia després de tastar els pebrots picants. En primer lloc ha parlat el Ramon Gil, president de Castellers de Barcelona, tot seguit el Xavi Llenas, com a representant dels Xicots de Vilafranca, a continuació la Marga Sala, filla del Josep i que ha parlat en representació de la família i finalment el Jaume Montoliu com a cap de colla.
Hem començat la diada amb un pilar de 4, acompanyat d’un altre de Xicots de Vilafranca, de dol, per tot seguit alçar el 3 de 7, castell amb molt de simbolisme ja que va ser el darrer que va pujar al Josep Sala al tronc en una actuació simbòlic a Vilafranca del Penedès tot recordant els 20 anys del primer 4 de 8 descarregat per Màrtirs, i com a prèvia d’una Diada de Xicots on varem descarregar el 3 de 9 amb folre. No sols era el primer castell, era tornar-hi de nou, i encara que ningú va dir que seria fàcil realment poc em podia imaginar com seria aquest primer castell, i més amb una alineació reforçada a tots els pisos, a excepció dels més petits. I és que ha estat un castell lent, amb debut dels més petits, amb l’ajuda del terç per a que pogués pujar l’enxaneta, poc abans de carregar el castell ha començat a perdre mides, nervis i tensió, però l’experiència ha servit per a poder salvar tots els contratemps possibles i descarregar el castell.
Un cop recuperats d’aquest mal tràngol, però que hem pogut superar, hem alçat a continuació el 4 de 6, tot i que havíem treballat el 4 de 7 el poc rodatge de la canalla feia que fos més assenyat alçar el castell amb un pis menys. Castell resolt sense gaire història.
Tampoc ha tingut molta més història el darrer castell del dia, un 4 de 6 amb el pilar, que de nou ha servit per a fer debutar canalla i poder-la rodar a plaça, per finalment tancar la diada amb dos pilars de 4 simultanis.
Tot i la coincidència amb la Diada de Santa Úrsula a Valls, agrair als castellers que han estat a plaça, als Xicots de Vilafranca per la seva presència, a un casteller i periodista casteller com és en Pep Ribes que no ha dubtat a on havia de ser aquest diumenge. En Josep Sala es mereixia aquest comiat i molt més, i és que impossible poder retornar-li tot el que ha donat a la colla.
Ningú va dir que seria fàcil, i amb dies com el d’aquest diumenge és posa en valor el que costa fer castells i la implicació que s’ha de tenir per a poder fer els millors castells possibles i de la millor manera possible. I també que ara més que mai és impossible fer comparacions entre colles quan cada colla va decidir emprendre un camí o un altre durant aquest mesos de restriccions a l’hora de fer castells.
El d’aquest diumenge ha estat un primer pas, segur que en vindran de més en el queda d’aquest 2021 amb la diada de la Festa Major del Clot del 14 de novembre com a punt final, però serà picant molta pedra als assaigs dels divendres.
Fotografies de @CdBCN
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari