En les darreres setmanes cada vegada ha estat la primera ocasió d’algun pas més en la represa del món casteller, tant a nivell general com a nivell personal. Així és com la diada de Santa Teresa al Vendrell va ser la primera diada la qual va poder tenir públic sense limitació i de peu dret, i tot i que m’hagués agradat ser a la Plaça del Blat per Santa Úrsula la coincidència amb la primera diada de la represa dels Castellers de Barcelona i d’homenatge al Josep Sala ho va fer impossible.
No ha estat fins a la Diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès que hi he pogut tornar a plaça com a públic i afeccionat, i realment ha estat un dia especial, de retrobada, de sentir de nou una plaça plena (no a gom a gom com en les millors ocasions però amb un aspecte sensacional).
El dia ha començat ben d’hora de camí a Vilafranca per a poder fer un bon esmorzar de forquilla, i amb l’estomac atapeït el camí a plaça ha estat ple d’un reguitzell de sensacions ben especials, d’entrar-hi i recordar que la Plaça de la Vila té una pendent que deu ni do, i veure els domassos que omplien la façana de l’Ajuntament. A l’entrada també trobar-nos amb les diferents televisions que farien seguiment de la diada i veure les primeres cares conegudes mentre la plaça s’anava omplint a mesura que l’hora de la diada s’anava apropant. I així ha estat quan minuts abans de les dotze del migdia les colles han entrat a plaça des dels dos extrems de la plaça, i amb aquest ordre: Castellers de Sants, Castellers de Vilafranca, Xiquets de Tarragona, Capgrossos de Mataró. El cartell clàssic de les darreres temporades i que per aquesta edició s’ha mantingut.
Hi havia ganes i expectació de veure el paper de totes les colles, de si es veurien castells de vuit per part dels mataronins i dels matalassers, de quins castells de set serien capaços d’alçar els de Sants, i principalment, si els verds serien capaços assolir el primer castell de la nou de la represa. La diada tenia un ordre d’actuació determinat (Castellers de Vilafranca, Castellers de Sants, Xiquets de Tarragona, Capgrossos de Mataró) però amb una particularitat, i és que a partir del 2 de 7 es tenia el dret d’actuar en solitari, però si es feia un castell inferior es passava a final de ronda de forma simultània en principi.
Amb puntualitat els segons del primer castell s’han situat i els verds han sorprès a tothom amb el 4 de 8 amb el pilar. Després de desmuntar-ne un peu, a la segona han tirat el castell amunt, el qual ha presentat certs problemes d’estabilitat a nivell de terços i quarts principalment però que han sabut resoldre amb veterania descarregant l’estructura del quatre, el que han donat pas a un pilar que ha estat treballat a nivell de segon i terç però que han mantingut recte, descarregant-lo i anotant-se el seu primer de l’any, el primer de la seva represa i el primer de la represa del món casteller.
Tot seguit hem pogut veure tres castells de set, però no ha estat de forma simultània sinó que segurament parlat entre les colles han decidit que per ordre d’actuació quan la colla anterior estigués descarregant el castell la següent ja muntaria la pinya del seu, i així ha estat com hem vist en un tres i no res el 5 de 7 dels Castellers de Sants (el seu primer), el 4 de 7 amb el pilars del Xiquets de Tarragona i el 5 de 7 dels Capgrossos de Mataró.
Arribava l’hora de la veritat i amb els crits d’ànims al rotlle dels verds estava clar que el el 3 de 9 amb folre era el castell de la segona ronda. Un castell que havien matxacat a l’assaig amb grans proves, entre d’altres, la de descarregar-lo sencer a la xarxa. Però els castellers sabem que una cosa és l’assaig i una altra plaça, que no és el mateix fer un castell amb la xarxa que sense, i el castell no ha tingut el resultat que tots, o almenys la majoria esperàvem. Després de desmuntar un primer peu on la rengla es veia clarament estirada al segon l’han tirat amunt amb bones mides tot i que amb la sensació de la rengla continuava estant estirada però no tant marcadament. El castell ha anat fent la campana mentre s’anava bastint i amb dosos col·locats s’ha vist que s’hauria de treballar per assolir-lo, l’aixecadora ha tingut problemes en pujar i quan per fi ha encavalcat el pis de dosos una hòstia del castell d’esquerra a dreta vist des de la plaça ha fet trencar-se el castell a l’alçada de sisens i pom de dalt, emportant-se tot el castell tot seguit amb una caiguda d’aquelles que provoca els “ais” i “uis” del públic.
Al haver-hi el dos de set per part dels matalassers i dels mataronins, han passat per davant dels de Sants que en aquesta segona ronda han actuat els darrers assolint sense gaires complicacions el seu primer 4 de 7 amb el pilar de l’any. Abans el 2 de 7 ha tingut un resultat força diferent per les dues colles, els Xiquets l’han desmuntat amb dosos col·locats degut a problemes amb l’aixecadora que no aconseguia remuntar el pis de terços fins i tot amb l’ajuda que li ha donat el terç amb les seves mans, en canvi els Capgrossos l’han descarregat, sent el segon ja que el diumenge l’havien completat ja a la Diada de Sant Narcís a Girona.
Torn de la tercera ronda i els verds no han afluixat i han anat a pel primer 2 (torre) de 8 amb folre de la represa, i en aquest cas l’objectiu ha estat assolit tot i que el castell s’ha mostrat molt tens a nivell de terços i quarts, fent la barca en molts moments, però l’han portat a bon terme finalment.
A continuació els de Sants han descarregat amb solvència el 4 de7, completant una diada amb tres castells de set els quals han resolt sense cap mena de problema.
En el cas dels tarragonins han tornat amb el 2 de 7, aquesta vegada amb mocadors a les cames del terç per on s’havia encallat l’aixecadora en el intent desmuntat. Això ha facilitat la pujada de l’aixecadora i tot i la lentitud del castell i un moviment que no s’ha aturat l’han pogut completar, sent el primer de la represa.
Desconec si era quarta roda o ronda de repetició, però en aquesta hi han actuat les dues colles que no havien completat les tres rondes. Els verds han completat un 4 de 8 solvent i els matalassers han fet el mateix amb el 5 de 7.
Amb ganes de veure un pilar de mèrit per part dels verds la ronda de pilars ha estat peculiar ja que abans dels pilars dels amfitrions, han alçat els seus pilars de comiat els mataronins (vano de cinc) i els santsencs ( 3 pilars de 4) i els tarragonins han arribat a col·locar els segons dels pilars però els han baixat i a continuació els verds ja han tancat pinya del pilar de 6. Amb un intent desmuntat i un de carregat fets en les darreres diades, finalment ha estat el dia de completar-lo per primera vegada en aquesta represa castellera, tot i que no ha estat flors i violes. Tot seguit s’ha vist el vano de 5 de matalassers i finalment els verds han alçat, diria, sis pilars de 4 simultanis.
A nivell general destacar que quasi totes les colles han optat per fer castells amb més pes i amb un tronc veterà, encara que hi ha excepcions, i en canvi on s’ha hagut de fer més treball ha estat amb la canalla, i quasi totes les colles estant fent els castells amb canalla molt petita, a destacar que m’ha semblat una flipada la canalla petita però ben fina i que pujava amb bon ritme dels borinots. Els verds han demostrat que són ambiciosos i que han aprofitat el màxim els diferents protocols que hi ha hagut en aquest mesos, i la caiguda del 3 folrat demostra el complicat que són els castells de nou i que s’ha de tenir un gran treball darrere, el qual no dubto que hi era per totes les imatges gràfiques que he anat veient en els darrers dies. Esperem que la represa faci veure el complicat que és fer castells, sigui de sis, de set, de vuit, de nou, de gamma extra o de deu, cada colla en el seu nivell i situació.
Una diada de retrobada, de veure i gaudir dels castells com a públic, de xerrar amb la gent de la Bisbal, d’Esplugues, el Pere Ferrando, el Carles Esteve, de compartir impressions d’aquesta represa castellera i del diferent ritme de les colles, del que costarà a totes però sobretot a les colles més petites, de si ha d’haver concurs o no l’any que ve i en quin format. I sobretot, de recordar que no estem encara en la post pandèmia, sinó que estem en la represa del món castell, i segurament cap de nosaltres hagués pensat que podríem veure aquest nivell quan per Sant Fèlix (poc més de 2 mesos han passat) no es va permetre fer pilars de 5 amb grups de 50 castellers. Gaudim del que hem vist i del que queda per viure aquest any, i esperem que el més aviat possible puguem fer ja castells sense mascareta, això significaria que la pandèmia ja seria quasi un malson, almenys en el nostre país.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari