Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Terrassa la primera edició del Festival Cinema Castells, el qual ha estat organitzat per la Revista Castells en col·laboració amb l’Ajuntament de Terrassa i el Parc Audiovisual de Terrassa, i en la seva organització hi ha col·laborat l’Ajuntament de Sant Julià de Lòria (Andorra) que participava en la mostra Immaterials.
El festival ha tingut lloc a l’auditori del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya situat a Terrassa i es va inaugurar el divendres al vespre tot i que al matí hi va tenir lloc unes sessions per als escolars
M’hagués agradat poder assistir-hi a totes les projeccions i diàlegs que hi han tingut lloc dins de la programació però divendres vaig tenir el dinar d’empresa i ja sabem com comença però mai se sap quan i com acabarà un i en quin estat s’hi trobarà el dia següent, tot i això em vaig despertar més aviat del previst i vaig arribar a la meitat de la segona projecció de la jornada, «El jardí de les flors del presseguer», documental que ja havia pogut veure a través de la televisió quan s’hi va emetre però va ser una bona oportunitat per recordar-la i per viure de nou com veuen i viuen els castells els membres dels Xiquets de Hangzhou.
Tot seguit va tenir lloc un diàleg (titulat una visió dels castells a l’altra punta del món) aprofitant la revisió d’aquest documental, a càrrec de Joan Ibarra, expresident de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i Oriol Gispert, productor de la pel·lícula anterior., i amb la presentació i moderació de David Prats. Un diàleg que va servir per a posar en context el documental i per conèixer de primera ma com va néixer la colla de la Xina. Des del públic es va mostrar interès per conèixer si havien provat impulsar colles a altres, i la resposta va ser que va haver-hi un intent a una colònia al nord del país però que no va prosperar ja que la cultura del nord és radicalment diferent a la sud i els treballadors que hi van assistir s’escapaven per la finestra de la nau on estaven explicant el que eren els castells. També va haver-hi una comparació amb una iniciativa semblant com és la dels castells a Xile i la dificultat de tenir un seguiment d’aquestes colles tant llunyanes, es va confirmar que era així i que la colla de Hangzhou encara està en actiu amb nou local i dues xarxes tot i amb ganes de tornar-hi quan puguin. Una altra qüestió plantejada va ser perquè una colla com la de la xina havia tingut aquest èxit però en canvi altres colles a ciutats importants no han aconseguit grans fites i Joan va comentar que segurament la raó era que la de la xina eren xinesos fent castells quan les altres colles la gran majoria són catalans que viuen en aquestes ciutats. i com no, també va sorgir de nou tot el que va envoltar la participació d’aquesta colla a la sessió del dissabte del concurs del 2016.
A continuació va tenir lloc un nou diàleg, en aquest cas previ a la projecció de la pel·lícula Melting pot, titulat «Una visió d’altres construccions humanes: els govindes de Mumbai» amb en Pere Camprovín dels Castellers de Sants i Ramon Codinas dels Minyons de Terrassa, i moderat pel Santi Terraza.
En Ramon va parlar de com va ser la seva experiència en el primer viatge que un grup de castellers varen viatjar a la Índia per a conèixer els govindes fruit de la gravació del documental «Castellers del món» el qual segurament per a molts va ser la primera vegada que varem conèixer els govindes. El Ramon sempre és molt didàctic i graciós i va explicar com va sorgir el viatge d’una setmana per una altra fent els tràmits pel visat a l’ambaixada a Madrid ja que el consolat a Barcelona estava tancat per vacances, i com juntament amb el Fèlix Miret, la Jordina Massagué i el Santi Terraza, i amb una enxaneta dels govindes van alçar un pilar de 5 en una de les places on tenia lloc la celebració que sols es fa un dia a l’any i que en els diferents grups de colles (mandals en diuen ells) fan construccions a diferents places de diferents ciutats amb la finalitat de trencar l’olla (el handi) sent de sis pisos fins a un màxim de nou.
Pel que fa al Pere Camprovín va explicar la seva experiència anant-hi en una primera ocasió i ja al 2013 amb els Castellers de Sants sent la segona colla castellera en actuar-hi. Ell sempre havia tingut la inquietud de conèixer els govindes, de conèixer la seva tècnica a l’hora de fer les construccions, amb admiració i respecte, i així va ser com els de Sants varen preparar una construcció amb la tècnica govinda per a poder-ho alçar a la Índia com a mostra de respecte i admiració.
Tot seguit va tenir lloc la projecció de Melting pot, dirigit per Marta Salet i produït pels Castellers de Sants, i on es mostra clarament les dues maneres diferents d’alçar construccions humanes i com hi ha una mostra d’admiració mútua entre aquestes dues maneres diferents. Em va agradar molt el documental i m’agradaria en algun moment poder viure l’experiència de l’actuació dels Govindes en primera persona i no a través de una pantalla.
A continuació va ser el torn de la projecció de diferents clips de diferents colles castelleres entre els anys 2019 i 2021, de diferent temàtica, amb clips de Castellers de Terrassa, Capgrossos de Mataró, Castellers de Vilafranca, Marrecs de Salt, Minyons de Terrassa, Xiquets de Tarragona i Castellers de Barcelona.
Es va continuar amb un nou diàleg «La furgoneta dels Minyons i el 3 de 10 fm», a càrrec de Cesc Poch i Guillem Comas que encapçalaven la colla dels Minyons de Terrassa al 2015, amb la presentació de Santi Terraza, i van parlar de com va sorgir el vídeo de la furgoneta dels Minyons i la repercussió que va tenir, un vídeo que va ser una versió del que tant va impactar de la CUP per les eleccions al Parlament de Catalunya del 2015.
Tot seguit un nou diàleg, també moderat pel Santi Terraza, en aquest cas parlant sobre «El cas Red Bull amb el 3 de 10 amb folre i manilles amb més de 100 milions de visualitzacions», a càrrec de Guille Soler i Paco Montoya, periodistes. En Guille va explicar com una persona de Red Bull es va posar en contacte amb la CCCC (en aquell moment ell era el gerent) a través d’un casteller d’una colla del Baix Llobregat, com en aquell primer contacte va haver-hi una certa prevenció però que la persona de Red Bull es va procurar de fer veure que ells volien mostrar els castells tal i com són i que no buscaven cap altra cosa, tot seguit el Guille els va posar en contacte amb l’Ajuntament de Tarragona de cara a poder fer alguna cosa de cara al concurs i així va ser com finalment es va fer una retransmissió a càrrec de presentadors de Red Bull i amb l’ajuda de dos catalans, Albert Mercadé i Paco Montoya que van posar la veu a la retransmissió dels castells, i així va ser com el clip d’un castell, concretament del 3 de 10 amb folre i manilles va arribar a un difusió mai vista, el que va fer segurament que alguns en el món casteller pogués creure que es podria fer un bon negoci amb els drets dels castells, polèmica que ha estat recurrent en els darrers anys en el món casteller.
A continuació un nova projecció, concretament va ser el cas de «Diada d’emocions: el primer diumenge de festes» dirigit per Àlex Alonso i Carles Cortés i produït per TAC 12, i que va presentar en Carles Cortés i com va presentar ell va ser una aposta de TAC 12 per a seguir parlant de castells i veure castells quan no es podien fer. Em vaig quedar uns minuts veient aquest vídeo però el cansament acumulat ja feia , i vaig emprendre el camí de tornada cap a Barcelona uns minuts abans de les 19h quan la darrera projecció del dia començava a les 22h. El podeu veure sencer en aquest vídeo a Youtube.
Aquest diumenge he tornat a Terrassa per a viure la darrera jornada, sols en format matinal, i he arribat per la segona projecció del dia «Fins al final: la muntanya russa de la Colla Joves, dirigit per Xavier Marimon i produït per la Colla Joves Xiquets de Valls. Un documental que mostra el camí de la Joves en aquella històrica diada de Santa Úrsula del 2019 on van viure un plagat d’emocions en poques hores, de la esperança i la il·lusió al desencís, de tornar-hi a caure, i quan tot semblava perdut i acabat tornar-hi de nou ficant la banya i aconseguir la glòria de l’aleta del 3 de 9 sense folre. És d’aquells documentals que tot i no ser de la colla que un és castell emociona a qualsevol castell i et posa la pell de gallina en molts moments i et poses a la pell dels protagonistes ja que un també els ha viscut.
Tot seguit ha estat el torn de la projecció de «These Death-Defying Human Towers Build on Catalan Tradition», dirigit per James Worsley i Pedro de la Fuente i produït per National Geographic (2020), un documental desconegut per a mi, de durada curta i que podeu veure aquí sota, i que cadascú en traurà les seves conclusions i valoració.
A continuació ha estat el torn de la presentació de «Immaterials», la iniciativa que uneix els Ajuntaments de Terrassa i de Sant Julià de Lòria en la difusió audiovisual del Patrimoni de la Humanitat, i relacionat amb això s’ha vist una pel·lícula amb diferents elements immaterials del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco produïda per l’Ajuntament de Sant Julià de Lòria, i ha estat un vídeo amb elements dels quatre continents, molt curiós a l’hora que interessant.
Torn del lliurament dels premis de les categories a competició i cloenda, podeu veure la relació dels premiats en la notícia de la revista Castells. A destacar en la cloenda el discurs del Pep Forn, membre dels Minyons de Terrassa i regidor de l’Ajuntament de Terrassa, que ha tingut un record emotiu pel Joan Brugues Clariana «Bubu», un dels fundadors de la colla i que va morir a la matinada del dissabte.
Finalment, com a punt final hem pogut veure el vídeo de la candidatura de les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí al Patrimoni Immaterial de la Humanitat, produït per la candidatura l’any 2010, un vídeo on la Muixeranga és una de les protagonistes però és una festa que va molt més enllà pel que he pogut veure en el vídeo.
I així ha estat tot el que he viscut en aquesta primera edició del Festival Cinema Castells, un festival que des de l’organització tenen la convicció de que tingui continuïtat amb la idea de poder arribar a un públic no casteller.
Tot i que el lloc on s’ha fet el certamen estava prou bé potser estava una mica amagat dins d’un edifici gran com és el del Museu de la Ciència i de la Tècnica, i he trobat a faltar una pantalla més gran com és la d’un cinema. També crec que, segurament pel fet de ser la primera edició, s’ha fet una programació potser massa extensa, sobretot una jornada de dissabte amb més de 12 hores.
Pel que fa als diàlegs crec que han estat interessats per a conèixer amb veu dels protagonistes la seva experiència, el com, el quan, el que i el per què.
I també, segurament, no ha estat la millor data per fer-ho, coincidint el dissabte amb la Jornada d’Equitat organitzada per la CCCC i diumenge amb diades castellers tot i que el gruix de les colles ja no tenien diades, sobretot les més importants i/o mediàtiques del país.
Esperarem doncs a una nova edició d’aquest Festival, això seria una extraordinària notícia pel conjunt del món castell i per posar en valor la producció audiovisual relacionada amb els castells.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari