No puc, tinc BBF

Tot i que aquest bloc és respecte al món casteller i sobretot a tot el que envolta a la colla que en formo part, els Castellers de Barcelona, de tant en tant també m’agrada escriure d’altres coses, i aquest article és un d’aquest cassos. I si normalment durant la temporada castellera en moltes ocasions un ha de dir la famosa frase “no puc, tinc castells” sobretot els divendres a la nit i molts diumenges durant l’any, en aquesta ocasió en el meu cas he hagut de dir “no puc, tinc BBF”, a una activitat respecte al present i futur de la colla que s’ha celebrat aquest diumenge al migdia i que espero i desitjo que hagi estat exitosa.

I és que ja fa setmanes es va confirmar que finalment l’edició del BBF (Barcelona Beer Festival) corresponent al 2020 (previst per mitjans de març i que va ser una de les primers activitats aplaçades/suspeses per la pandèmia de la Covid 19) es celebraria del 17 al 19 de desembre, i amb l’entrada ja comprada també em vaig apuntar a algunes de les activitats organitzades.

De vacances tota aquesta setmana, a les 11h del matí del divendres ja estava a les portes per a poder bescanviar la meva entrada “experience”, amb prèvia identificació del passaport Covid i DNI per poder accedir al recinte que acollia el festival, que com en els darrers anys era La Farga de l’Hospitalet de Llobregat.

Des de la primera edició (2012) he pogut estar en el festival sols amb una excepció, l’edició del 2013 que em va agafar de vacances a París. I he pogut gaudir de cada una d’elles i he vist com el festival ha anat evolucionant i com també la quantitat i qualitat de les cerveses ha anat augmentant, i tot i que és oportunitat quasi única de tastar i descobrir cerveses de diferents països, també ho és per a poder gaudir de bona cervesa de proximitat.

Ja amb la copa de tast, la bossa, la samarreta i sobretot amb les 20 fitxes bescanviables per a cerveses, sols quedava escollir la primera cervesa. Malauradament, tot i que entrar a primer hora permet poder gaudir del festival des del primer moment i amb un nombre reduït d’assistents, no tots els sortidors estaven disponibles tot i que a l’aplicació del festival i a la gran i icònica pissarra si que ho estaven.

La disposició de les diferents zones del festival em va semblar encertada, al fons a l’esquerra es situava la gran barra, amb la pissarra i la campana darrera d’ella, al costat l’escenari principal. Al fons hi havia la barra amb les aixetes fixes de diferents cerveseres, i al mig, separats en dos, dos rectangles/quadrats amb els estands fixes de cerveseres (per exemple Pilsner/Sierra Nevada o Founders Brewing), d’associacions de cervesers (Catalunya, Illes Balears, Euskadi, Itàlia), dels guanyadors del Barcelona Beer Challenge, de les cerveseres del “Meet the Brewer” o el distribuïdor (on vaig poder veure divendres i dissabte al Xescu, ex casteller de Barcelona i actualment casteller de la Jove de Barcelona). I a la part de la dreta els diferents food trucks oferint bon i variat menjar en un disposició que em va agradar, diferent a la d’altres anys que era en forma d’estand, però si que vaig trobar a faltar els clàssics formatges de “Asturias país de quesos”. També en aquella zona s’hi trobava la zona amb activitats infantils per a poder distreure els més petits que no podien veure cervesa però si gaudir de diferents jocs, i el que si que no hi havia respecte a altres edicions tot el relacionat amb el sector professional que aquest any ja havia tingut una edició específica i separada. Finalment a la part superior les dues sales on van tenir llocs les diferents activitats.

Ja amb tot el recinte vist va ser el moment de poder tastar diferents cerveses abans d’anar a casa dels meus pares a celebrar l’aniversari de la meva mare. Després d’aquest impàs hi tornava per a poder gaudir d’una activitat que va ser encara millor del que m’esperava, i és que era un tast rotatiu de cerveses àcides i mixtes, el qual es va allargar més del previst però que va ser una bona oportunitat per a poder tastar cerveses d’aquestes característiques de quatre cerveseres catalanes, tres ja les coneixia (Màger, Ales Agullons, La Calavera) i una que no (Santa Pau). Va ser molt interessant com a partir de diferents bases de cervesa (sour i pale ale principalment) es fa una fermentació amb raïm i quin producte s’obté, i les cerveses varen ser les següents:

• Wild Beats de Màger, cervesa de fermentació mixta, de base berliner weisse amb gerds.
• Atrapada de Màger, cervesa wild ale amb raïm trepat.
• Cireres d’Ales Agullons, pale ale amb maduració de cireres.
• Brett & Bruno d’Ales Agullons, una brown ale.
• Iconoclast de la Calavera, Sour Saison amb prunes i préssecs, envellida en bótes de vi negre durant 16 mesos.
• Godless de la Calavera, Sour envellida en bótes de vi negre francès durant 12 mesos.
• Present de Santa Pau, cervesa elaborada amb maltes d’ordi i blat fermentada exclusivament amb llevats i bacteris procedents de flors de l’entorn de l’obrador.
• Eteri de Santa Pau, Wild Ale amb mores silvestre.

Alguna cerveseta més i cap a casa, que el dissabte es preveia llarg i intens, i és que a les 11h ja hi era de nou, i després d’alguna cerveseta feia presència a una nova activitat i de nou era un tast rotatiu, en aquest de cerveses de fabricants de ACAIB (Associació de Cerveseres Artesanes de les Illes Balears). Degut a que l’assistència va ser fluixa en comptes de fer quatre grups es va fer un de sols i en comptes de rotar els assistents varen rotar els cervesers. Va ser molt interessant conèixer quatre cerveseres de les Illes (tres de Mallorca i una de Menorca), amb la sort de poder tastar-ne de diferents estils i amb alguns ingredients curiosos i de proximitat (ginebró, cardamom, alfàbrega o safrà) i conèixer les problemàtiques que tenen a l’hora d’importar els ingredients i d’exportar les cerveses. Les cerveses varen ser les següents:

• Valenta de Sullerica, Session IPA amb pètals de rosa.  
• Fosca de Sullerica, ale de color marró fosc amb sabor a cacau.
• Flux capacitor d’Adalt Brewing, una brut grape d’edició limitada.
• Doppler DDH IPA d’Adalt Brewing, una IPA.
• Glop de festes de Graham Pearce, una ale amb ginebró i cardamom, fent una semblança amb alguns dels ingredients que té la Pomada, la beguda per excel·lència de Menorca.
• Lager de safrà de Graham Pearce, una lager amb infusió de safrà.
• Alfabeguera Beer de Breaking Brou, una cervesa amb alfàbrega local.
• Breaking Brou de Breaking Brou, una porter.

Petita pausa per tot seguit participar d’una nova activitat, amb el nom de “Embotit de muntanya i cervesa” on es varen combinar quatre cerveses diferents amb quatre embotits de muntanya diferents. Va ser molt interessant conèixer embotits desconeguts per a mi i va ser interessant la proposta de maridatge de cervesa que va proposar la Lorena Bazán, una de les dones referents de la cervesa artesana a Catalunya. Les combinacions varen ser les següents:

• Xolís (una espècie de llonganissa) amb Moska Negra (ouatmeal stout) de Moska de Girona.
• Bull de llengua amb As de piques (IPA) de As Cervesa.
• Bull de Donja amb Piroutte (Belgian Triple) de FdL Beer Project.
• Pa de fetge amb Ma-dutxa (sour) de Poch’s Cervesa Artesana.

Moment de seguir gaudint de cerveses, de poder omplir una mica la panxa amb una mica de menjar indi i de trobar-me a la Cristina Sitjà i el Roger, tot fent temps per a poder gaudir de la darrera activitat meva del dia, la de la cervesera americana Cascade Brewing, una de les cerveses més reconegudes en el món de les cerveses àcides i els participants vàrem tenir la sort de tastar tres cerveses diferents d’una qualitat envejable, que varen ser les següents:

• Vitis noble, sour envellida en botes de roure durant un màxim de 16 mesos amb raïm Chardonnay.
• Sang rouge, envellida fins a 30 mesos en botes de roure, és una ale amb una barreja de fins a nou lots de vi negre envellits .
• Manhattan NW, mescla de cerveses roses i àcides envellida en botes de bourbon amb cireres i albercocs.

Era el moment de tastar alguna cervesa més abans de prendre el camí de tornada a casa per estar a punt de nou a l’hora d’obertura del festival l’endemà, amb poc temps per a prendre alguna cervesa ja que la primera activitat del dia començava ben d’hora, la més clàssica del festival, la del Racó d’en Cesc dirigida per l’Edgar Rodríguez i el Toni Romero, i de nou ha estat una classe magistral de com maridar diferents cerveses amb diferents menjars, en aquesta ocasió han estat els següents:

• Brots amb vinagreta amb la cervesa Salvatge ( de la Cartoixana.
• Ou a baixa temperatura amb oli de tòfona i amb la cervesa As de Cors (blat) de As Cervesa.
• Musclo amb salsa thai amb la cervesa IPA de Althaia.
• Profiterole amb xocolata especiada amb la cervesa Mala Vida (Imperial Stout) de Montseny

Petita pausa per anar al lavabo i poder veure el començament del concert de Talco abans de gaudir de la darrera activitat, la de presentació i tast de cerveses de Bulgària, a càrrec del periodista i cerveser Ludmil Fotev. Una oportunitat de descobrir i gaudir de cerveses diferents d’un país on concentra l’activitat de cervesa artesana en una zona del país que té moltes similituds amb Catalunya. Hem pogut tastar una cervesa de blat amb dues espècies de la zona, una IPA amb remolatxa i una lager (tot i que és difícil de classificar) amb raïm (amb similituds respecte a una italian grape ale), concretament han estat les següents:

• Frik&s Spice Weiss de Pivovarnitza Kamenitza, cervesa de blat.
• Heart Beet de Hills Brewery Bulgaria, IPA amb remolatxa.
• Hills WeinBeere de Hills Brewery Bulgaria, difícil de classificar però seria una italian grape ale.

Una edició que ha estat la més esperada de totes, celebrada finalment tocant la campana  ja que la sisena està començant a fer forat i tot apunta a que a principi de la setmana vinent es preveuen noves restriccions. Esperem que si han d’haver-hi que siguin les mínimes possibles i que de nou puguem controlar entre tots la pandèmia de la Covid, i esperem que no afecti al començament de la temporada castellera de l’any vinent amb la mirada fixada al darrer diumenge de gener amb l’esperada trobada castellera de les Decennals  2021+1 a Valls.

Per sort, els amants de la cervesa artesana quan no hi ha BBF tenim moltes oportunitats per a gaudir-ne, com pot ser en diferents fires (tot i que la majoria no s’han celebrat en les dues darreres edicions), o ens diferents bars o botigues, els quals també organitzen periòdicament activitats siguin presencials o virtuals, com per exemple Brew Wild o 2d2spuma. I que sigui així per molts any més, que la cultura cervesera es vagi fent forat.