Brams, 30 anys al peu del canó (22/01/2022)

El concert de Brams d’aquest dissabte al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat i com a estrena d’una nova edició del festival Barnasants, va ser el primer que he gaudit aquest any, encara que hauria d’haver estat el segon. I és que el 1 de gener tenia entrada pel concert de Skatalà, però al estar programat a la Sala Razzmatazz que està tancada des de finals de desembre com a local d’oci nocturn, el concert s’ha aplaçat fins al mes d’abril, i esperem que en aquella data si que es pugui celebrar sense cap mena de problema.

El grup de Berga segurament és un dels que he vist més en directe i que n’he gaudit més, però el concert d’aquest dissabte era especial per lloc on es feia, un teatre, i pel festival en que estava emmarcat el qual tracta sobre la cançó d’autor, però encara que Brams és un grup que va començar amb rock i que ha anat destil·lant altres estils com ska, reggae, … no es pot obviar la capacitat del grup i principalment del cantant Francesc Ribera “Titot” de fer lletres que van més enllà de la música.

Abans de que sortissin a l’escenari  va tenir lloc la inauguració del festival, primer va ser amb un vídeo amb parlaments de diferents personalitats del món de la cançó recolzant el projecte de l’Ateneu de la Cançó, i segon amb unes paraules en viu del director del festival amb una defensa aferrissada de la immersió lingüística i la importància de seguir apostant per a portar el festival al llarg dels Països Catalans.

Per fi, poc a poc van anar entrant a l’escenari els components del grup amb música de fons i quan ja hi estaven tots van començar el concert amb “No dependre”, una de les cançons del disc “Anem tancat les portes a la por”, per tot seguit encarar “Oferta de diàleg”, del disc homònim i que va suposar la tornada del grup després d’una aturada de sis anys. En aquest inici, i potser perquè estava tot just a la primera fila i en una cantonada tenia la sensació d’escoltar massa la bateria, molt poc el baix i la guitarra, i correctament la secció de vents.

Van seguir amb tot un himne com és “Guanyarem” del disc “Nena de Nicaragua”, per tot seguit donar pas a un dels primers moments intensos del concert amb l’aparició a l’escenari d’Àlex Vendrell de Inadaptats amb el qual varen tocar “Rojo-separatista” del disc “Energia”, el darrer disc d’estudi abans de l’aturada que he comentat abans.

Varen seguir amb dues cançons de “Anem tancant les portes a la por”, primer “El més precís dels mapes”, la qual continua estant d’actualitat ja que com va recordar Titot fa uns dies VOX va reunir diputats per negar l’existència d’un territori comú de cultura i llengua com són els Països Catalans; i segon la cançó que porta el nom del disc. Hora de seguir amb les cançons homònimes del disc “Demà”, el darrer que han editat, i del disc “Energia”.

Hora d’una altra col·laboració, la de Jaume Arnella amb la seva guitarra fent una introducció a ritme folk de la cançó “Massana”, del disc “Cal seguir lluitant” i tot seguit “Cançó pirata Somalí” del disc “Oferta de diàleg”. I de nou una altra col·laboració, en aquest cas doble de Joan Isaac i Sílvia Comes amb “Quan surt el sol” del disc “Energia”. Tot seguit reivindicació de la lluita del poble sàharaui amb la cançó “Sàhara” del disc “Demà”.

I de nou va ser el torn dels convidats, en aquest cas va ser el grup els Catarres, amb una cançó molt intensa i emotiva com és “Un secret que t’havia de dir” del disc “Oferta de diàleg”. Aquí el concert va agafar intensitat primer amb “Brindis” de “Tot és possible”, segon amb “Inauguració” de “Oferta de diàleg”  i tercer amb “El President” del disc “Amb el rock a la faixa”, que va ser el primer.

I va arribar el moment de les cançons relacionades amb la beguda, que en varen ser tres, primer “Aiguaòlics anònims” del disc “Anem tancat les portes a la por”,  “Inici de càstig al fetge” del disc “Cal seguir lluitant” i “Dilluns que ve” del disc “Tot és possible”.

Pausa per a que el grup recuperes energia mentre el públic esperava i els animava amb crits i picades de mans a que hi tornessin i ho varen fer amb un final de concert que va ser de categoria. Per encetar amb “Tants cops com ens mateu” del disc “Demà”, tot seguit “Sóc d’un país” del disc “Tot és possible” amb la col·laboració de Meritxell Gené, la qual em va encantar com va cantar.  Tot seguit “Vull per a demà” del disc “Cal seguir lluitant”, un cant a la terra.

I va arribar el moment de clímax final amb el públic cantant amb el grup la icònica “L’últim tirabol” del primer disc, per tot seguit fer ballar i saltar tothom a ritme de sons de Patum amb “La Plaça” del disc “Energia”.

Com va dir en Titot era molt estrany per a ells fer un concert en un teatre, amb gent asseguda, a una hora de tarda / vespre i sense que el públic tingués una cervesa a la ma però era la manera de que la gira que van encetar amb aquest concert es pogués celebrar al llarg de l’any, i realment va ser un gran concert, amb un grup que continua en forma. Però realment encara m’agradaria més poder-los tornar a veure sense haver d’estar assegut i amb una cervesa a la ma.

Com sempre un sempre trobarà a faltar unes cançons i li poden sobrar altres però el repertori va estar crec que molt equilibrat, i si fem un repàs a la discografia trobaríem el següent:

• Amb el rock a la faixa (1992): varen tocar dues cançons, les més representatives però vaig trobar a faltar “Goigs a Sant Hilari” o “Papa”.
• Ni un pas enrere (1993): d’aquest disc no varen tocar cap cançó, potser podrien haver tocat “Fidels a la utopia” o “La diplomàcia de la rebel·lia”, cançons que han estat habituals als seus concerts.
• La diplomàcia de la rebel·lia (1994): aquest es un disc que varen fer en col·laboració amb “Negu Gorriak” i que era amb versions de cançons del disc anterior, i alguna nova, tampoc varen tocar cap.
• Cal seguir lluitant (1995): d’aquest disc varen tocar les més icòniques del disc segurament.
• Al Liceu (directe) (1997): aquest va ser un disc en directe on hi varen haver dues cançons noves, cap d’aquestes noves la varen incloure al repertori.
• Nena de Nicaragua (1998): van tocar la cançó més emblemàtica del disc “Guanyarem”.
• Tot és possible (1999): varen tocar tres cançons d’aquest disc, encara que es varen deixar algunes d’emblemàtiques com “Fuig amb mi” o “De bar en bar”.
• Aldea Global Thematic Park (2001): segurament és el disc que queda més en l’oblit tot i que té cançons com “Portugal” o “Pocatraça” que haguessin merescut estar al repertori.
• Energia (2003): varen tocar quatre d’aquest disc.
• Sempre més (2005): disc en directe del darrer concert abans de l’aturada, en aquest no hi havia cap novetat.
• Oferta de diàleg (2011): varen tocar cinc cançons d’aquest disc.
• Anem tancant les portes a la por (2014): en el repertori varen incloure quatre cançons.
• Demà (2017): i del darrer disc varen tocar tres cançons.

Espero poder seguir gaudint d’aquest grup, son una referència.