10è Simposi Casteller: social, tècnic i gastronòmic (29/01/2021+1)

Fa 11 anys en les Decennals del 2011 es va celebrar la primera edició del Simposi Casteller, el qual després s’ha anat realitzant cada any per Santa Úrsula fins arribar al que havia de ser la 10è edició amb motiu de les Decennals del 2021. Però malauradament, l’emergència sanitària de la Covid-19 va fer que es posposessin i malgrat totes les dificultats finalment s’ha celebrat en les dates que havia previst l’organització per aquest 2021+1.

Recordo haver estar present en la primera edició on fins i tot vaig presentar una ponència en el torn obert, i després he procurat ser-hi a totes les demés edicions tot i que algun no ha estat possible. I en el cas de la d’aquest any vaig estar pendent fins fa dues setmanes de si podria estar-hi degut a un viatge per feina que tenia en agenda, però per una setmana ha estat possible.

I així és com de bon matí amb el Jordix (l’Abelix en aquesta ocasió per feina no s’ha pogut unir) que es va apuntar a últim moment hem emprés el camí amb tren d’alta velocitat fins al Camp de Tarragona i d’allà autobús fins a Valls, i xino xano cap al Convent del Carme, clàssic emplaçament del Simposi dels darrers anys, on hem arribat a punt per prendre’ns la temperatura, gel, recollida acreditació i agafar la copa de vi ranci i esperar a taula l’arribada del plat que esmorzaríem . A diferència dels altres anys, amb taules de quatre i separades entre elles, cosa de les mesures Covid, hem gaudit d’un plat de brou  cuinat per Ramon Martí del Restaurant El Llagut.

Tot seguit inauguració institucional per part de l’alcaldessa de Valls i dels representants de les dues colles de Valls de la Comissió Xiquets de Valls que s’encarrega d’organitzar el simposi, i han donat pas a la conferència inaugural per part de Vicent Torrent, musicòleg i cantant de la formació Al Tall, País Valencià, versant sobre “La importància de la vinculació de la música amb els castells catalans i la muixeranga valenciana”. I ha estat una conferència magistral on ha posat en relleu la importància de construir el país i d’anar-hi i anar-hi, i de com en el castells el toc de castells té una significació simbòlica i emotiva, una de tècnica i una de mecànica, i en canvi en el cas de la Muixeranga el toc té una significació sols simbòlica i emotiva.

A partir d’aquí es dividia el simposi en dos, l’àmbit social es quedava al Convent del Carme i en canvi l’àmbit tècnic es desplaçava a l’edifici de davant, el de la Cooperativa Agrícola, i la primera taula rodona titulada “L’aportació de la dona als castells” i moderada per Aina Mallol, castellera i periodista, i amb la participació de Montserrat Albà dels Bordegassos de Vilanova, Pili Borrero dels Xiquets de Tarragona, Anna Bové dels Minyons de Terrassa, Laura Figuerola de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i Helena Llagostera de la Colla Joves Xiquets de Valls. Ha estat molt interessant escoltar l’experiència pròpia de cada una d’elles amb la seva pròpia realitat de posició als castells, de ser mare o no, i de tenir responsabilitats a la colla. I de nou hem pogut constatar com s’ha fet molta feina però encara queda un llarg camí per a recórrer, sobretot falta que hi hagi més dones en tècniques i juntes, i segurament això facilitarà que les dones puguin ocupar posicions als castells que a dia d’avui quan es produeixen són anecdòtiques. Ha estat bonic quan se’ls hi ha preguntat quin nivell de castells podrien arribar les dones soles i totes han remarcat que lo millor dels castells es que els fem plegat homes i dones, però en el cas de la representant de Minyons a part ha remarcat com els Castellers de Barcelona havien estat capaços de fer un 5 de 7 femení (almenys a nuclis, tronc i canalla) i que amb assaig tot seria possible.

Després d’agafar una mica més de forces amb un petit refrigeri una nova taula rodona, moderada per la periodista Judit Benages titulada “La utilitat o no de la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat”, la qual versava sobre discernir els avantatges i els inconvenients que generen les declaracions de Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Hi ha participat estudiosos coneixedors de manifestacions que tenen aquest rang: Lluís Cabrera especialista en flamenc, Francesc Massip especialista en el Misteri d’Elx, Oriol Riart  especialista en les Falles del Pirineu, Gabriel Seguí especialista en el Cant de la Sibil·la i Eloi Miralles especialista en castells. Ha estat una conferència interessant on hem pogut comprovar de primera ma la riquesa dels diferents accents del català que es pot escoltar, i on ha estat més difícil dir coses bones del que implica la declaració de patrimoni immaterial sobretot pel que fa al Misteri d’Elx i del Flamenco, en el cas del primer ha criticat la institucionalització del Misteri i els canvis introduïts en la indumentària de cara a poder-se retransmetre per la televisió. I en el cas del segon la utilització política per part de la Junta d’Andalusia i ha reclamat que va més enllà, pel Mediterrani i amb arrels catalanes evidents i que surt dels llocs més pobres i marginats d’una tradició que ve dels gitanos, dels payos, dels moros i dels jueus. En canvi les altres tradicions han vist més coses positives i en el cas del castells l’Eloi ha parlat del coneixement a nivell internacional, encara que després des del públic en Santi Terraza ha afegit dos apunts, que va suposar un creixement de colles evident que en els anys anteriors no s’havia produït i que també pot suposar una mena de tallafocs per possibles problemes que puguin tenir els castells a nivell legal.

En aquestes taules rodones he pogut compartir taula amb un gran company de Xicots com és el Xavi Llenas, i tot seguit en el dinar, a part de tornar a coincidir com en el cas de l’esmorzar amb el company de la colla Toni Mañané, hem pogut compartir taula, conversa i confidències amb companys dels Minyons de Terrassa, un dels ells el president Jaume Maeso. Dinar de categoria amb arròs amb bou fet per la Colla del Bou de Reus i fideuada del company de Xiquets del Serrallo “Pitu Mosquits”, i maridats amb vins blancs i negres de categoria.

Amb la panxa plena una nova ronda de ponències, en aquest cas les que podria presentar qualsevol que volgués i en aquest cas han estat quatre. La primera, titulada “Normes fonamentals de les estructures castelleres” a càrrec de Joan Bofarull versava sobres les normes dels castells que es podien definir tenint en compte les diferències amb altres construccions  humanes que existeixen al llarg del món. Ha parlat de com es va introduir l’estructura del 7 gràcies al 7 de 7 de Margeners de Guissona o com també hi ha l’estructura del 12 que a partir d’un quatre s’uneixen torres. No he volgut intervenir perquè tampoc crec que sigui transcendental però perquè quedi constància els Castellers de Barcelona vàrem fer anteriorment el 7 de 6 a una actuació especial pel Dia de la Colla del 2000, i també hem fet el 12 de 7 amb una estructura diferent, un tres central amb tres tresos adossats agafant forma de quatre.

Tot seguit el mateix Joan Bofarull juntament amb la seva germana Anna, han presentat una recerca, la del “Mateu Bages, cap de colla del primer ball de valencians de Reus”, i ha estat interessat conèixer com es fa una investigació d’aquest tipus i quina incidència varen tenir els balls de valencians per aquella zona.

A continuació en Pau Pertegaz ha parlat sobre “Les arrels negres de la Muixeranga”, i ha fet un resum del article que té publicat i que podeu recuperar aquí si en voleu saber més i del que la conclusió principal és la següent: “els orígens remots de la muixeranga tenen a veure amb la nombrosa població negra africana, esclava, de l’antiga Corona d’Aragó. D’alguna manera l’inici de la construcció de torres humanes es relaciona amb aquest grup social, el gran silenciat de la historiografia oficial, però omnipresent en l’època moderna encapçalant seguicis i processons. A més a més, amb signes prou clars per pensar que realitzaven torres humanes. En l’actualitat en la tradició cultural dels diferents pobles de la costa atlàntica africana també hi ha torres humanes, en ocasions amb figures igualment paregudes a les muixerangues”.

L’última, a càrrec d’Enric Güell i titulada “Intel·ligència artificial i timing casteller”, en la qual ha aplicat algoritmes d’intel·ligència artificial als castells emulant els algoritmes de morfocinètica en embrions. Ha partir del 3 de 10 amb folre i manilles ha volgut relacionar el temps d’entrada de diferents pisos amb que el castells quedes en intent, en carregat o en descarregat i amb la mostra que ha pogut estudiar tindria un encert de més d’un 70 %.

Tot seguit la conferència de tancament a càrrec de la Carme Ruscalleda titulada “Esmorzars de forquilla”, i ha estat una classe magistral de gastronomia, de producte, de tradició, de temporada i tot adornat amb l’entusiasme i la passió que desprèn la Carme parlant del que més l’apassiona, la cuina. I ens ha donat idees de plats senzills i de trucs a l’hora de preparar-los, tot un luxe poder estar present en una conferència d’aquest tipus.

I per últim, de tornada a la Cooperativa el sopar de cloenda, el qual ha estat un record del esmorzar d’una altra edició del Simposi ja que ha estat sobre la cuina paleolítica a càrrec de l’Eudald Carbonell i la Cinta Bellmunt, i de nou marinat amb vins de la DO Tarragona. I aquest ha estat el final del Simposi Casteller i el moment de començar el camí de tornada cap a Barcelona no sense abans, ja que encara teníem temps, passar per la Plaça de Blat (la darrera vegada que l’havia trepitjada havia estat el dia de Santa Úrsula del 2019, amb això està tot dit) per veure les llums, i d’aquí cap a la Plaça del Patí per veure una gran instal·lació lumínica i passar per la Plaça Pilar Prim on a la façana es podien veure diferents fotos de castells, amb presència en una de les fotos dels Castellers de Barcelona.

Hagués preferit no fer la tornada a Barcelona i quedar-me a Valls ja que el dia següent el més normal hagués estat poder participar de la Trobada Castellera juntament amb totes altres però malgrat la bona predisposició de l’organització i de la CCCC, la meva colla ha decidit no participar-hi al igual que ho han decidit 55 més i finalment sols actuaran 28 colles. Espero i desitjo que sigui una gran trobada per les colles que han decidit participar i que honorin al bressol dels castells, com també ens hagués agradat poder fer la resta de colles que per uns motius o per uns altres finalment han decidit no assistir.

Fins d’aquí a nou anys Decennals!