En el 2020 s’havia celebrat la darrera diada castellera de Santa Eulàlia, la Festa Major d’hivern de la ciutat de Barcelona, ja que l’any passat la situació de la pandèmia de la Covid-19 no ho va fer possible. Finalment aquest 2022 la diada castellera s’ha tornat a celebrar, tal i com es va decidir fa pocs dies, en un format en que cada colla amb pilars d’inici i de comiat, i amb un espai per a fer castells a l’antiga (format instaurat ja fa anys) amb un horari limitat. Qui ens hagués dit que un mes després d’aquella Santa Eulàlia del 2019 l’activitat castellera quedaria en stand-by i que fins a mitjans de l’any passat no es va poder fer alguna cosa.
Una diada que ha retornat a les colles de la ciutat a la Plaça de Sant Jaume ja que la diada de la Mercè de l’any passat es va celebrar amb format de pilars al Passeig de Gràcia dins d’una mostra de cultura popular, en canvi els Castellers de Barcelona si que havien tornat ja que per la Diada de la Mercè Històrica van alçar-hi pilars.
Aquesta diada ha arribat tot just 15 dies després de la Trobada de les Decennals on sols una colla de les vuit de Barcelona hi va participar, la dels Castellers del Poble Sec. A partir d’aquí cada colla es sobirana, com ho va ser per anar o no a Valls, per a participar en aquesta diada i per fer-ho d’una manera o una altra i crec, i no perquè sigui la meva colla, que la posició que ha adoptat els Castellers de Barcelona (juntament amb l’única colla que hi va anar a Valls) ha estat la més coherent: un sol assaig de preparació per a poder fer pilars amb grups reduïts.
Encara que com ja he dit en reiterades ocasions aquests dos darrers anys s’han hagut de prendre decisions que no són gens fàcils de prendre i tota la gestió de la represa del món casteller ha estat un tema que no pot ser mai blanc o negre.
M’hagués agradat poder ser a la Plaça de Sant Jaume de nou tot i que sols hagués estat alçant pilars, i de participar de les matinades amb que ha començat el dia i de no perdre’m un nou esmorzar venerable però la distància que hi ha entre Barcelona i Lahore ha estat un obstacle massa gran. I direu, on coi està aquest ciutat i que coi hi faig? Doncs des del divendres passat (4 de febrer) que estic en la segona ciutat més important de Pakistan, propera amb la frontera amb l’Índia i on estaré durant aproximadament un mes fent la supervisió del desmuntatge i muntatge a nivell elèctric de maquinària de pintura.
Si us puc ser sincer la primera vegada que a la feina em van parlar d’aquesta opció de viatge no ho veia gens clar, no perquè no m’agradi viatjar encara que sigui per feina sinó perquè és un d’aquells països que un no hi pensa quan vol viatjar per turisme, però quan ja el viatge estava coll avall i em vaig començar a informar una mica de l’hotel i de la ciutat el meu ànim va millorar. Un ànim que ha anat a més en aquesta setmana i poc que porto aquí ja que no em puc queixar ni molt menys, i a la balança d’aspectes positius i d’aspectes negatius fins ara s’inclina clarament. Un altre dia us en parlaré una mica més, i també em servirà com a escrit per a tenir-ho pel meu record personal.
La diada, que podeu recuperar a la pàgina de Facebook de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona, ha servit per a veure els pilars de 4 de Barcelona i els castells de sis i de set de les altres colles, destacant els dos bàsics de set de Sants i Gràcia, aquests últims sumant el 4 de 6 amb el pilar. Sagrada Família (3 de 6, 4 de 6 amb el pilar, 4 de 6), Poble Sec i Sarrià (3 de 6, 3 de 6 amb el pilar, 4 de 6) han completat 3 rondes de castells de sis, Jove de Barcelona i Esquerra de l’Eixample han coincidit amb el 3 de 6.
Espero que a la tornada a Barcelona pugui tornar als assaigs i a les actuacions previstes en el calendari de la colla, tot i que he aprés en aquests dos darrers anys a no donar res per fet, i que la temporada castellera 2022 pugui ser el més normal possible, i és que tinc moltes ganes de poder tornar a dir “no puc, tinc castells”.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari