Aquest dissabte els Castellers de Barcelona tornàvem a una de les places més estimades per la Colla, la de la Vall del Castell de Vilafranca del Penedès, la qual acull la diada de Màrtirs Street, diada de la qual ja us he parlat de la seva història i importància en alguns articles del meu bloc. Una tornada especial ja que representava tornar després de dos anys d’aturada per la pandèmia, en l’any que celebrem els 40 anys del primer carro gros descarregat en aquesta plaça i diada, i també els deu anys de la recuperació del 5 de 8, en una diada que va ser un punt d’inflexió en la història recent de la Colla, i la primera del Màrtirs amb bigoti i del Màrtirs màgic que ens ha donat tantes alegries.
Aprofitant l’ocasió aprofitàvem el cap de setmana per passar-ho juntament amb el meu fillol Marçal i la seva mare, Afra, els quals van baixar d’Olot per poder ser presents al darrer assaig d’aquest principi de temporada, el qual va ser el millor assaig fins ara d’aquest any, i que feia preveure que l’objectiu de repetir la clàssica de vuit de la darrera actuació i de poder sumar algun castell nou durant el segon tram de temporada està plenament a l’abast de la Colla.
Dissabte al matí ja ens desplaçàvem cap a la capital del Penedès on ens relaxàvem abans d’una diada on tindríem el plaer de rebre la visita de dos amics, el més que habitual Miquelet dels Xiquets de Serrallo, i un de nou, el Chanante dels Xiquets de Tarragona. Ja a plaça les colles arribaven en cercavila des del local dels Xicots de Vilafranca, Cal Noi-Noi, i s’anava respirant ambient casteller i tot just alçàvem pilar de 4 de dol en record de dos persones vinculades estretament a la festa, el nostre estimat Josep Sala, vilafranquí i fundador de la Colla, i en Joan Balanyà, president de l’Associació de Veïns, per donar pas a parlament recorden a les seves figures.
Finalment mitja hora més tard de l’hora d’inici de la diada alçàvem el 4 de 8, el qual pujava al segon peu. Tot i que a l’assaig el parava a baixos, segurament per alçades no el parava a plaça, però és una suposició ja que la comunicació va brillar per la seva absència. El castell no va ser de tant bella factura com el darrer però el vam poder completar, el millor homenatge pels castellers que l’havien descarregat per primer cop el carro gros a la mateixa diada i plaça fa 40 anys i sis dies.
A la segona ronda en principi optàvem pel 3 de 8, i en aquest cas era a la inversa, tot i no fer-ho a l’assaig a plaça l’havia de parar a baixos. Però quan ho teníem tot preparat per quadrar els baixos del castell es canviava de castell per sembla que indecisió dels més petits, i s’optava pel 2 de 7, el qual a l’alçada de l’entrada de dosos es desmuntava pel mateix motiu. Finalment en aquesta segona ronda la saldàvem amb el 4 de 7 amb el pilar, castell que descarregàvem sense complicacions amb un tronc amb una mica de tot.
Finalment descartàvem tant el 3 de 8 com el 2 de 7, i tancàvem les rondes de castells amb el 5 de 7 el qual descarregàvem tot i que tal i com havia passat al darrer assaig l’enxaneta a l’hora de fer l’aleta a la part del dos en comptes de baixar per la rengla de descarregar ho feia per la de carregar.
La ronda de pilars havia de ser el moment del vano de 5, el qual havia quedat pendent a l’actuació de Poble Sec ja que la diada es va allargar i no hi havia ja el gruix suficient, però tampoc va ser possible ja que tot i els que els dos pilars de 4 es varen descarregar el pilar de 5 central va quedar en intent desmuntat.
Pel que fa als Xicots, diada de castells set pensant amb els castells de vuit en un futur que segurament volen que sigui el més immediat possible. 5 de 7, 4 de 7 i 3 de 7, aquest segon després d’un intent desmuntant previ, destacant que tenen una canalla molt petita.
Després de la diada, botifarrada, coca i cava, festa i després de taxista / conductor d’ambulància amb diferents parades abans de poder-me posar a llit, i ja de tornada diumenge de nou cap a casa.
Una diada que per ser dues colles es va allargar massa i crec que en bona part és per culpa de la nostra colla i que amb petits detalls es podrien resoldre de forma satisfactòria, la primera és que les pinyes es publiquin a l’app amb més antelació, o les tres previstes des de principi de la diada, sóc conscient que amb castells que s’acaben de fer durant l’actuació per canvis ja és més difícil de gestionar. Sobretot amb diades de dues colles crec que seria més beneficiós que no pas perjudicial. I també podria haver-hi alguna marca dins de l’app que indiques quin és el castell que va a cada ronda o quin és el que toca en aquell moment, seria informació més directa.
Destrempada perquè creiem que repetiríem sense problemes la clàssica de vuit i tancaríem de manera prometedora aquest primer tram de temporada, però tots hem d’estar preparats per a poder fer els castells, i quan algunes de les peces no encaixa no és possible, i el millor de tot és no caure. Ara tenim un mes de descans, per recarregar les piles i tornar-hi amb més ganes, amb un segon tram de temporada que ha de ser prometedor i il·lusionant, i al qual no hi penso faltar a les actuacions però ja veurem quin nivell de compromís tindré pel que fa als assaigs, segurament el fet de que hi hagi un mes de coixí la decisió la podré reflexionar adequadament. I és que l’actuació em va fer de nou remoure el cap malauradament, i em fa replantejar moltes coses al respecte de la meva implicació a la colla en aquest any. I és que la motivació personal està de baixada ja que hi ha decisions de tècnica que segueixo sense entendre però que a més a més el que més qüestiono no són les decisions sinó la falta de comunicació d’aquetes decisions a nivell de nuclis, de tronc i de pilars. I és que jo sempre vull fer els millors castells possibles però quan es rebaixa el nivell i s’alcen castells que en les darreres ocasions a assaig havia parat les proves netes no acabo d’entendre que a plaça es canvi, o que en el cas dels pilars en algunes ocasions no pari proves en un assaig tot i avisar que arribava mitja hora tard com en el darrer assaig, i que a plaça parin pilars de 4 a segons castellers que ja han participat en algun castell de la diada, quan es podria obrir el ventall a d’altres.
Sobretot el tema de la comunicació és un dels grans problemes que ha tingut la colla a nivell de tècnica al llarg de la història, i en sóc conscient ja que ho he viscut des de dins i no sempre ho he fet de la forma més correcta tot i que crec que en la meva darrera època de cap de nuclis ho vaig fer de la forma més correcte possible. Aquest any la tècnica entrant havia incidit molt en aquest aspecte a la seva presentació a l’assemblea i una acció de principi semblava indicar que aquest aspecte milloraria però malauradament per a tots no ha estat així, o almenys jo no he viscut
Sigui com sigui, amb l’orgull vermell per damunt de tot, no ho dubteu en cap cas.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari