Per fi ha arribat el dia, i després de dos anys de no poder-se fer la Mercè amb normalitat, hem pogut tornar a poder celebrar la Mercè com les d’abans, com les més de 50 que ha viscut la colla dels Castellers de Barcelona, i sols per aquest fet ja ha estat una Mercè especial, la de la retrobada a l’hora de poder fer castells a la Plaça de Sant Jaume per les Festes de la Mercè. I tot i la incertesa del temps d’aquest cap de setmana, la Mercè ha estat esplendorosa amb la ciutat de Barcelona, almenys amb bona part del dia de la Mercè.
En el cas dels Castellers de Barcelona gaudim de poder fer castells en dues diades i depèn de l’any la del dia de la Mercè és anterior a la de la Mercè històrica, i d’altres és posterior, tot depenent de com caigui el 24, i aquest any ha estat el cas primer, de què el dia de la Mercè sigui la primera actuació castellera. Però a més s’ha donat el cas de que ha estat en dissabte, i això fa que tot just el darrer assaig fos la nit abans al nostre local social. Un assaig que va ser com els d’abans, amb castells de present i castells de futur, i és que quan tot hi som, som capaços de quasi tot i més.
La combinació d’estar dijous a la nit per Santa Tecla, més la no diada de Santa Tecla, més l’assaig, segurament va ser un combo massa fort com per adormir-me i perdre’m les matinades de la Mercè, i amb elles l’esmorzar clàssic, tot i esmorzar va haver-hi descobrint un lloc prop de casa, i que segur que repetiré. Així va ser com em vaig presentar directament a la Plaça de la Mercè, lloc de concentració de les colles de cara a les 12h poder fer el pilar a la sortida d’ofici, en aquest cas hem alçat un pilar de 5, per tot seguit emprendre el camí cap a la Plaça de Sant Jaume, lloc de la diada castellera.
Tant a la Plaça de la Mercè, com en el recorregut cap a la Plaça de Sant Jaume, com ja en la mateixa Plaça de Sant Jaume, vaig poder comprovar de nou in situ les sensacions que es viuen en un dia com aquest, tant pels més veterans de la colla com pels que tot just avui estrenaven la camisa a plaça o els que encara no en tenen. Un dia on hem pogut veure cares que no havíem vist no tan sols en aquests dos anys d’aturada sinó també d’altres que feia més que no es deixaven caure per la colla, i això ja és motiu de joia i xerinola.
Ja arribats a plaça vam poder entrar amb el pilar de 4 caminant de forma molt còmode gràcies a la feina feta per l’organització, en una ocasió on tornàvem a fer el model de pilar que havíem estrenat a Sabadell a principis de mes, i on hi vaig de baix, i això ha significat tot just la segona vegada que he fet de baix al pilar de 4 caminant d’entrada a plaça per la Mercè, tot i que el primer més aviat va ser una pinya de pilar de 4 caminant. Un cop resolt el compromís del pilar d’entrada a plaça, i un cop totes les colles vàrem ser situades a plaça (per primer cop en una Mercè un total de vuit colles), era el moment d’encetar l’actuació pensada amb el format de castells a l’antiga, o sigui, sense rondes.
I així va ser com vam muntar el peu del 3 de 8, el qual va pujar amunt al segon peu i que des de la meva posició de tap no vaig poder veure ni viure directament però si que pel forat de la pinya podia veure com els de Gràcia carregaven i descarregaven el mateix castell per primer cop en aquest any. I en el nostre cas també el vàrem saber portar a bon port, tot just el segon de la temporada, i amb moltes millor sensacions que no pas el primer. Una primera ronda amb castells quasi simultanis i on l’esclat de la plaça a cada aleta de castell feia posar la pell de gallina.
Amb uns minuts de descans vàrem encarar el 4 de 8, el qual també va pujar al segon peu, en aquest cas el vaig viure des del pis de baixos, i a nivell personal va ser segurament el millor dels 4 de 8 que hem alçat durant aquest any, molt compacte a nivell de pinya i sense gaires instruccions al pis de segons, i sols amb això crec que ja està tot dit.
I per completar la segona clàssica de vuit tocava descarregar de nou el 2 de 7, castell que havia quedat en carregat tot just quinze dies enrere a la darrera actuació. En aquest cas el castell ha pujat al segon peu, després d’un primer on el castell estava girat, i tot i notar-se els nervis el castell l’hem pogut dominar en tot moment i així tornar-lo a descarregar a plaça, igual que ho fem a cada assaig dins de la xarxa d’assaig.
A la ronda de pilars un vano de 5 per completar una actuació que ha estat a un ritme molt bo, i on s’ha vist un gran nivell de totes les colles de la ciutat de Barcelona, amb quasi tot descarregat.
A l’igual que nosaltres, els Castellers de Sants i els Castellers de la Vila de Gràcia han completat la clàssica de vuit, sent en el cas gracienc la primera de l’any gràcies al primer 3 de 8, i amb tots els castells descarregats sense cap mena de problema en general, o almenys el que he pogut veure entre castell i castell.
A nivell de castells n’hem vist en tres colles més, en el cas de la Colla Castellera Jove de Barcelona estrenant el 5 de7 (lent i amb problemes a la rengla) i el 3 de 7 amb el pilar, sumant també el 4 de 7 amb el pilar. Dos d’aquests castells també han sumat els Castellers del Poble Sec, el 5 i el 3 amb el pilar, aquest darrer amb gran esforç del segon del pilar, sumant-hi també el 4 de 7, i per últim els Castellers de la Sagrada Família han completat la clàssica de set amb els dos bàsics de set i el 2 de 6.
Finalment dos colles han alçat castells de sis, pel que fa als Castellers de Sarrià han completat el 3 de 6, el 5 de 6 i el 4 de 6 amb pilar, tot i que no han pogut amb el pilar de 5 que havien descarregat en altres ocasions aquest any però en aquesta ocasió ha quedat en intent. I en el cas de la Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample en la seva primera actuació a la Mercè ja completat una actuació amb tres castells de sis, el 3 de 6 i els dos bàsics amb el pilar.
Un cop completada la primera etapa de la Mercè, tocarà tornar-hi aquest diumenge a la Diada de la Mercè històrica juntament amb els Minyons de Terrassa i la Colla Joves Xiquet de Valls, i veurem si assolim de nou la clàssica de vuit o si volem i podem fer un pas endavant, i ser de nou uns bons amfitrions d’una gran diada castellera, sempre i quan la pluja ens torni a respectar.
Fotografies de @CdBCN
Deixa un comentari