Després de poder-se celebrar la Diada Castellera de la Mercè, el calendari d’aquest any feia que tinguéssim tot just la Diada de la Mercè Històrica 24 hores després, una diada on alguns potser teníem l’esperança de poder anar una mica més enllà de la clàssica de vuit però que també érem conscients que el més probable seria que repetíssim la clàssica de vuit, i així va ser finalment. Una diada on de nou a plaça vam coincidir amb dos colles amigues de la Colla, i dues colles a les qual tinc bones amistats, com són els Minyons de Terrassa i la Colla Joves Xiquets de Valls.
I de nou, tot que la pluja si que ha aparegut a la Mercè per les nits, si que ha respectat els migdies, i per tant, als castells, i és que crec que la Mercè tenia tantes ganes com nosaltres de tornar a veure castells a la Plaça de Sant Jaume per la seva festivitat. Si el dia de la Mercè la concentració va ser a la Plaça de la Mercè, en aquesta ocasió ho fèiem com és habitual en aquesta diada al Palau de La Virreina, seu del Institut de Cultura de Barcelona i situat en plena Rambla de Barcelona. I d’aquí de camí cap a la Plaça de Sant Jaume on cap a les 12 del migdia en punt les colles entràvem a plaça amb el pilar de 4 caminant.
En el nostre cas i amb aquest nou model de pinya que hem incorporat i com jo baix el vaig caminar a un ritme una mica més veloç que el dia abans, i vaig fer el recorregut que havíem parlat amb el segon, el cap de pilars i el cap de però va faltar comunicació i no tots els implicats ho sabien i així va ser com una vegada arribats davant del balcó i havent donat la volta per posar-nos de cara alguns van tancar pinya però es va obrir de seguida i vam poder avançar uns metres per situar-nos al lloc d’actuació.
I tot seguit vam encarar el primer castell del dia, i seguint fil per randa el mateix del dia abans vam començar amb el 3 de 8, ben lligat en un primer peu i ben resolt en tot moment, el més solvent dels tres que hem descarregat aquesta temporada.
Tot seguit el 4 de 8, també al primer peu després de fer diferents rectificacions a nivell de segons i baixos, castell no tant brillant com el 3 de 8 però també ben resolt en tot moment, sense perillar en cap cas i fent-lo amb una alineació diferent a la del dia abans i un clàssic en tots els carro gros que hem alçat aquest any, i que històricament també ha estat així. Des de baixos es va viure un pèl tens i incòmode però al sac.
Per tancar la tercera clàssica de l’any i la segona en 24 hores tocava sumar també el 2 de 7, també al primer peu amunt i com en el cas del 3 de 8, segurament el millor de tot l’any, dominant en tot moment tot i cert moviment constant però controlat.
I per clavar l’actuació del dia abans, també vam sumar un nou vano de 5 en el qual de nou es va posar de manifest que la tècnica hauria de tenir més vista i que els pugin gaudir més directament els que han tingut menys protagonisme durant la diada, fet que no sempre passa. Finalment vàrem cloure la diada amb el pilar de 5 al balcó, completant l’actuació amb tot descarregat i sense cap ensurt.
A nivell de les colles convidades a la Diada, gran actuació de les dues. Pel que fa als Minyons, la Colla que és una de les culpables d’haver fet els millors castells en aquesta plaça, van obrir la diada amb el 3 de 9 amb folre que varen descarregar tot i les complicacions que se’ls hi van presentar a la descarregada a nivell dels pisos baixos. Com a segon castell van sumar un brillant 5 de 8 per tancar la diada amb un 4 de8 que sembla que va encaminant cap al castell de 9 net, i sense opció de pilar de mèrit varen tancar amb tres pilars de 5 simultanis.
La Colla Joves es presentava a plaça ambiciosa tot i la baixa important que havien tingut durant la setmana, la d’un casteller de tronc a causa d’un accident de moto, i va sortir reforçada. Van obrir amb el clàssic de l’any, un 5 de 8 sense complicacions, per encarar tot seguit un 3 de 9 amb folre que varen descarregar tot i certs nervis en tota l’execució del castell. Van sumar la tripleta màgica amb el 4 de 9 amb folre que va arribar després d’un intent desmuntat que alguns deien que per la canalla i altres que havíem sentit com el cap de colla des del pis de quarts havia manat tirar avall. En el segon el varen poder completar, no sense esforç, ja que fins a carregar va anar bé però a la descarregada es va complicar a nivell de segons i terços, principalment a la rengla d’esquena a l’Ajuntament que s’anava enfonsat, i aquí crec que cal destacar la feina del nucli d’aquell segon ja que el va aguantar amb un esforç titànic. Sense opció de pilar de mèrit varen tancar amb un únic pilar de 5.
Després d’aquest cap de setmana hem pogut veure com la clàssica de vuit ja la tenim plenament consolidada i això ens permet anar a més enllà en plena confiança, i per fer-ho a les properes places on hi actuem haurem de primer treballar i suar la camisa al pati d’assaig. I no cal esperar gaire, aquesta setmana omplim el pati d’assaig i demostrem el diumenge que ve al Concurs de Castells quin és el nivell de castells que som capaços d’assolir. Som-hi!!
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari