Després del magnífic assaig del divendres estava tot encarat per a poder portar una actuació de màxims a la darrera diada de l’any, la de la Festa Major del Clot. Una diada que va anar creixent al llarg dels anys i de les poques actuacions que es varen poder fer durant l’any passat i on assolíem el primer i únic 5 de 7 de tot l’any. Un any després estàvem en disposició de per primera vegada portar a plaça tres castells amb folre, i això ha estat gràcies al gran creixement col·lectiu de colla que hi ha hagut en aquest segon tram de temporada que ens va permetre poder primer carregar el 2 de 8 amb folre al concurs, després descarregar-lo a la Diada del Roser dels Xicots de Vilafranca, i anar treballant a l’assaig els dos bàsics de nou amb folre, amb un resultat sorprenent i il·lusionant.
Amb cinc hores dormides em desplaçava ja a la Plaça de Valentí Almirall on tindria lloc l’actuació a les dotze del migdia, però que quatre hores abans era el lloc indicat per l’inici de les Matinades organitzades pels Grallers i Timbalers dels Castellers de Barcelona, i d’aquí vam encarar camí fins al anterior local de la colla, situat al carrer Rossend Nobas i on vam aixecar un pilar de 4. Seguim amb el camí i menys de 24 hores després tornem a ser la Palma on aixequem un altre pilar de 4 i gaudim de la xocolata amb nata que ens ofereixen i que amb tants assistents a les matinades fa que s’allargui més de l’habitual, i després continuem pel carrer del Clot on parem a la Xurreria i aixequem un altre pilar de 4, on ocupo la posició de segon.
Després de tastar algun xurro continuem pel carrer del Clot fins que arribem al carrer de la Muntanya, en un camí nou per a passar pel domicili del Luisito i la Cinta Lleixà, a l’Avinguda Meridiana on alcem un nou pilar de 4 i s’uneix el gran Miquelet vingut des del Serrallo per donar el seu gra de sorra al dia, i reprenem el camí de nou cap al carrer del Clot i girem cap a Navas de Tolosa on fem la tradicional parada d’on vivien en Josep Sala, un dels fundadors de la colla, i el Pere Rovira, i on aquests darrer fa un petit resum de com va començar la colla en aquest emplaçament.
Creuem el carrer Guipuzcoa per anar a buscar el carrer Espronceda i girar cap a Concili de Trento on fem la parada de la Iaia Nita i on som prous com per alçar un pilar de 5. Seguim per aquest carrer per a la confluència amb Lope de Vega fer un pilar de 4 al balcó a casa dels Mañané, i aquí alguns emprenem ja camí cap a l’esmorzar venerable amb previ permís.
En mig de l’esmorzar arriben les matinades al local i sortim a fer pinya per fer el darrer pilar, un nou pilar de 5, el qual tanca definitivament les Matinades. Acabem l’esmorzar amb un mix de pebrots del Montu, la novetat dels pebrots de l’Eric Llambrich (com et vaig maleir durant el dia), ratafia del Pros i orujo de cafè del Lluis Torrella.
A les 11.30h empreníem el camí des del local fins a la Plaça Valentí Almirall on a la nostra arribada encara s’estava celebrant l’actuació dels Falcons de Barcelona, però a les 12h fem entrada a plaça recuperant el pilar de 4 caminant que havíem deixat de fer els darrers anys en aquesta actuació, i ho fem amb el recorregut més gran i amb una corba de 90 graus d’entrada a plaça que ens porta a fer una derrapada que salvem in extremis, amb un pilar amb els quals els que el caminem ens hem sentit més a gust i amb més confiança i rapidesa a la mesura que els hem anat fent amb el nou format de pinya des de la Mercè de colles locals.
Ja situats a plaça vam encarar el primer castell del dia, el 2 de 8 amb folre, el qual vam tirar amunt al primer peu i des de la posició de baix el vaig sentit molt bé en tot moment, amb una soca molt compacte i sense moviment i amb un folre que es quedava el que baixava del tronc, no va ser una meravella de castell però descarregat amb bones maneres.
A la segona ronda encaràvem el 3 de 9 amb folre, el qual també pujava al primer peu, el qual es desmuntava amb dosos a l’esquena del sisens, a la soca s’havia anat treballant força bé i a la meva posició de baix estava prou bé. Hi tornem de nou i en aquesta ocasió tot i que encara està millor a nivell de soca i de folre i amb l’entrada de dosos es decideix de nou desmuntar, des de fora es veia per a carregar però no per a descarregar i anàvem a descarregar. A destacar que a la soca les sis crosses debutaven en un castell de nou.
Sincerament pensava que el següent castell seria algun de vuit però rebo l’agradable sorpresa que anem a pel 4 del 9 amb folre, en aquesta ocasió el castell puja amunt al segon peu i des de la soca de nou les sensacions son prou bones però amb sisens col·locats i hi ha una batzegada important i es decideix desmuntar i amb aquest intent desmuntat ja donem per esgotades les possibilitats de castell de nou.
Actuem a casa i aprofitem per a tancar l’actuació amb dos castells més, els dos bàsics de vuit, primer el 3 i després el 4, els quals pugen als dos al primer peu però que no mostren la bona feina amb ells ja que el tres és remenat i el quatre passa per moments de complicada en la descarregada del castell a segons i terços. D’aquesta manera completavem la tripleta de vuit, la millor actuació de l’any.
I arribava la ronda de pilars la qual semblava que no tenia final. Primer vam descarregar un pilar de 5, amb novetat del segon, per a continuació alçar un pilar de 5 amb folre de canalla, castell que els hi feia molta il·lusió, que a l’assaig de divendres s’havia descarregat i que a plaça es va confirmar que el tenien al seu abast. Després va arribar el moment tradicional dels pilars simultanis, en aquesta ocasió vuit, un d’ells amb un servidor, dels quals sembla que un va quedar en intent. Però quedava encara el pilar de 4 al balcó i aquesta vegada va ser amb tot els enxanetes pujant al balcó un darrera l’altre, canviant de segon i terç al mig i pujant-hi també ells i el baix del pilar. Després de l’actuació cap a les escales del Parc del Clot on vàrem fer la tradicional fotografia de grup, dinar al local, bingo musical i festa.
Així definitivament acabava la diada. On també hi van ser a plaça els Castellers de Sabadell com a colla convidada, habitual en aquesta ocasió, i amb el següent resultat de 3 pilars de 4, 4 de 8, 2 de 7, 5 de 7, 2 pilars de 5 i 4 pilars de 4.
Està clar que el resultat de l’actuació no va ser el que ens esperàvem tots i més amb els darrers assaigs, però els castells són difícils i depenen de molts detalls, i crec sincerament que a plaça es va demostrar que els castells de nou no eren sols una il·lusió ni molt menys, que podien ser una realitat perfectament, que havíem mobilitzat la gent necessària per a poder plantejar-nos aquests castells. I s’ha de posar en context que ha estat el primer any de “normalitat” castellera, que s’ha hagut de picar molta pedra i que en el darrer any de normalitat, el 2019, tampoc vàrem poder assolir els castells de nou i els millors castells de l’any varen ser el dos bàsics de vuit, el 2 de 8 amb folre i el 7 de 8, castells que també hem fet aquet any excepte el darrer, però les sensacions de colla, de present i de futur, són molt millors com acabem aquest any que no pas el 2019. Però tot això no servirà de res si l’any que ve no seguim pel mateix camí, hem d’aprofitar aquesta embranzida que hi hagut en els darrers mesos, i hem de saber i ser conscients que quan hi som tots tot és possible.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari