Aquest diumenge, com és habitual en el tercer diumenge del mes de novembre, ha tingut lloc a Terrassa una nova edició de la Diada d’una de les colles locals, la dels Minyons de Terrassa, una de les poques diades que també es varen poder fer l’any passat i que va suposar el primer i únic castell de nou de tot l’any, el 3 de 9 amb folre que va descarregar la colla amfitriona.
Una Diada, la dels Minyons, on els Castellers de Barcelona hem estat una de les colles convidades en moltes ocasions, però que ara portem uns anys fora d’ella per qüestions de calendari i decisions de junta al no voler allargar en excés una temporada que acostuma a ser molt llarga ja que som una de les colles que comença abans. Tot i això, molts hi assistim com a públic i així ha estat com hem baixat amb l’Afra i el Marçal des d’Olot ja que havia aprofitat per pujar a Vic per a veure al meu fillol jugar a futbol i, quina casualitat, veure com marcava el seu primer gol amb tot el que comportava, per tot seguit pujar a Olot per a poder gaudir de bons productes de quilòmetre zero amb la Fira Orígens.
Passades les dotze de la migdia, a una Plaça Vella força plena de públic, la Diada ha començat amb el primer castell del dia, el 3 de 9 amb folre dels Minyons de Terrassa, el qual han tirat amunt al primer peu i que ha estat controlat en tot moment tot i que al meu parer s’han ajuntat una mica la dreta i l’esquerra durant la descarregada.
Els segons en actuar eren els Castellers de Sant Cugat, també coneguts com a Gausacs, els quals han apostat pel 4 de 8, el qual també ha pujat al primer peu i que han dominat en tot moment, sent el seu 200 castell de vuit descarregat pel que he pogut veure a les xarxes socials.
Els darrers en actuar eren els Castellers de Sants, els quals apostaven fort de començament amb el 3 de 9 amb folre que tot just fa dues setmanes a la Diada dels Capgrossos de Mataró descarregaven per primer cop aquest any a la segona ronda després d’un intent desmuntat. Després de desmuntar un primer peu amb sols segons col·locats el segon el tiraven amunt però amb la pujada dels més petits no ho veien clar i el tiraven avall quedant en intent desmuntat.
En comptes de repetir a continuació per tancar la primera ronda, s’encetava la segona ronda amb el gran repte del dia dels locals, el primer 2 de 9 amb folre i manilles de l’any. Amb un bon ritme de muntatge del folre i les manilles el varen tirar amunt al primer peu amb bon ritme fins dosos col·locats quan estava pujant l’aixecador i quasi arribant a l’alçada d’aquests, i estàvem expectants i encuriosits ja que l’enxaneta encara no el tiraven a dalt, però de sobte li varen donar l’ordre i vàrem veure com coronava el castell en un tancar i obrir ulls, amb un dos mantenint el lloc en tot moment i que permetia que el folre i les manilles treballessin amb comoditat, per a poder completar-lo amb suficiència. Evident alegria dels malves al descarregar el primer gamma extra de l’any, un dos esperat des de feia temps i que no acabava d’arribar.
A continuació tornàvem a la primera ronda, i els borinots hi tornaven amb el 3 de 9 amb folre i aquesta vegada el tiraven amunt al primer peu, remenat fins a carregar quan semblava que el podien aturar però el moviment es va accentuar a la descarregada a nivell de terços i quarts els quals no es van poder relaxar en cap moment i així finalment el varen poder descarregar.
Torn dels Gausacs amb la segona ronda, portant a plaça el 3 de 8, castell que havia quedat en intent a la sessió del dissabte del concurs de castells i que la setmana passada a la seva diada havien desmuntat en tres ocasions. El varen tirar amunt al primer peu, molt tancat pel meu gust i amb dosos col·locats varen tirar-lo avall, quedant en intent desmuntat.
Torn dels de Sants i porten per primer cop aquest any el 4 de 9 amb folre, desmunten dos peus i tot i certs dubtes finalment el tiren amunt però amb sisens col·locats i amb els més petits començant a pujar clar les mides no són les correctes i es mana tirar avall, quedant en intent desmuntat finalment.
Hi torna els Gausacs amb el 3 de 8, també al primer peu el tiren amunt i aquest cop el carreguen amb cert dinamisme, a la descarregada se’ls hi complica per terços i quarts però el mantenen a lloc i així es com descarreguen el seu primer 3 de 8 de l’any.
Per fi es de nou el torn dels Minyons, els quals tot i que després de nou hi havia hagut de crits de “no n’hi ha prou, volem el 5 de 9”, tanquen les tres rondes amb el que tenien previst, el 4 de 9 amb folre, el qual puja al primer peu i que descarreguen sense tenir cap complicació evident.
Pel que fa als de Sant Cugat volien completar la primer clàssica de l’any amb el 2 de 7, el qual desmunten amb dosos aixecador col·locat si no m’erro, al tenir cert moviment a nivell de terços.
Els de Sants renuncien a tornar-hi amb el 4 folrat i completen sense cap mena de complicació el mateix castell però sense posar-lo damunt del folre.
Torn dels de Sant Cugat que hi tornen amb el 2 de 7, aquest cop arriba igual de lluny però a l’entrada de l’enxaneta rellisca i s’emporta a un pis de quarts que ja havia patit una batzegada segons abans.
Els de Sants aposten pel mateix castell el qual completen sense complicacions, i així és com s’acabaven les rondes de castells i es passava ja a la ronda de pilars.
Una ronda de pilars on els Minyons apostaven fort amb el pilar de 7 amb folre, el primer que portaven a plaça després de no haver tingut regularitat amb el pilar de 6 durant l’any tot i que en les darreres diades havien sovintejat el pilar de 6. Fins a carregar prou bé però la descarregada realment ha estat una de les més apassionants de l’any, amb el terç que semblava que el perdia cap a enrere però que l’anava aguantant, per tot seguit anar-se girant primer cap a un costat i després cap a l’altra costat, per finalment ja amb l’aixecador fora poder respirar al veure que la feina dura ja havia estat resolta, i això completar una diada amb tot descarregat.
A continuació hi hauria més pilars de comiat però ja ens vam encaminar cap al Frankfurt Vallès per a dinar alguna cosa ja que la diada s’havia allargat en excés, i tot seguit emprendre el camí de tornada cap a casa, uns cap a Olot passant primer per Barcelona per deixar a un servidor.
I així va ser com va acabar un cap de setmana que ha estat un dels darrers de la temporada castellera, ja queden poques actuacions però encara es podran veure actuacions en el que queda de l’any, però si que la majoria ja estem de vacances i ja tornarem fins a l’any plaça, algunes més aviat que altres.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari