Després d’haver-hi participat a l’edició del 2019 del Torneig Intercasteller de Bàsquet que organitza la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant les seves festes anuals, aquest any la colla vallenca ens hi tornava a convidar i vam decidir de tornar-hi, en un torneig que es celebrava al Pavelló Xavi Tondó.
Per mirar de poder tenir un equip més o menys rodat vam intentar trobar dies, hores i lloc per a poder entrenar una mica, finalment sols va ser una ocasió però va ser suficient de durada com per no recuperar-me del tot fins passats cinc dies.
Ben d’hora ens vam concentrar al local de la colla per a poder anar plegats en diferents cotxes fins a Valls on vam arribar amb temps suficient de fer un darrer cafè i rebre les darreres indicacions abans del començament del torneig que havia de ser a les 11h, hora a la qual havíem d’enfrontar el primer partit dels tres que havíem de jugar en el grup que ens havia tocat en el sorteig, el A, juntament amb els Xiquets de Tarragona, els Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Cornellà. Amb els matalassers ja havíem jugat a l’anterior participació i ja érem conscients del seu alt nivell, les dues altres colles ho desconeixem però sabíem que eren les opcions que podíem tenir de guanyar algun partit, fet que no havia passat en l’anterior participació.
Arriba l’hora de jugar el primer partit a temps corregut de 25 minuts, contra Cornellà, un partit molt igualat en tot moment on ens avancem en els primers minuts però en els darrers es posen per davant i no recuperem el marcador, en els darrers segons amb -2 fallem el darrer tir i a temps vençut Cornellà tira i fica un triple de mig camp que l’àrbitre per l’espectacle del torneig dona per bo tot i ser clarament fora de temps. Per tant, finalment, derrota per 15 a 10, un partit amb molt poca anotació. Un partit on comencem bé com ja he dit però a resultes d’una lesió del Botas comencem a fer els canvis amb qui no toca i d’una forma molt desordenada.
Ho parlem tot fent un beure al bar del pavelló i en el segon partit partit ho posem en pràctica el parlat, sobretot gestionem molt millor, quan toca i qui toca els canvis que s’havien parlat. Aquest cop el rival és Gràcia, o millor dit, una selecció de diferents castellers de diferents colles castelleres de Barcelona. Un partit molt igualat en tot moment, en els darrers minuts agafem una mica més d’avantatge i gestionem bé el marcador guanyant finalment per 16 a 12.
Amb aquest resultat teníem una oportunitat de classificar-nos per quarts de final, ja que Xiquets de Tarragona havia guanyat els dos partits clarament i tant nosaltres com Cornellà teníem una victòria i si Gràcia guanyava al darrer partit a Cornellà es presentava un triple empat sucós.
Sabíem el nivell de bàsquet dels matalassers, el que no érem conscients és que des del primer moment anirien a jugar a pressionar a tota la pista i a jugar d’una forma força contundent, i a a més a més amb dues baixes ja al nostre equips importants ja que havien de tornar abans d’acabar al torneig per temes laborals. I segurament alguns dels nostres jugadors varen entrar en el seu joc, malauradament. Derrota clara amb un joc aclaparador amb esmaixades i un intent fallit de ale hop. Anem a veure el resultat de l’altre partit i resulta que finalment hi ha triple empat, pel primer criteri no es pot desempatar i pel segon tampoc, i finalment és pel bàsquet average dels tres partits i amb aquest criteri qui es classifica és Gràcia, i nosaltres podem ja dutxar-nos i anar a dinar tranquil·lament.
Després ja alguns tornaríem directament a Barcelona i d’altres es quedarien a veure la resta del torneig, veient com els Minyons de Terrassa abandonaven el partit de quarts de final contra els matalassers, fet que no em va estranyar després de veure la seva actitud en el nostre partit. I sincerament tenia un millor record dels matalassers del 2019 que no pas del que he viscut en el torneig d’aquest any. Finalment el torneig el guanyaria la colla dels Moixiganguers d’Igualada guanyat a la final a un dels equips de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
En definitiva, una nova ocasió per a passar-ho bé, combinant l’esport amb els castells i amb la bona companyia. A veure si l’any que ve podem tornar-hi i ho podem bé amb una millor preparació.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari