Fa tres anys s’havia de celebrar la dinovena edició del Torneig Intercasteller de futbol a Tarragona organitzat per la colla dels Xiquets de Tarragona però durant la setmana que s’havia de celebrar va ser quan va esclatar l’emergència sanitària per la Covid-19. Tot i fer previsió de fer-ho al novembre del mateix any i després al mateix del 2021 finalment el torneig s’ha celebrat tres anys després. I això s’ha notat en tot ja que tot el material generat de cara al torneig posava la data del 2020 tot i que sortosament no indicava els dies, des de les polseres que identificaven als participants, als gots de plàstic reutilitzable, a les samarretes, a la bossa, ….
En aquest torneig els Castellers de Barcelona hi hem tornat a participar i de cara a aquest vàrem estar realitzant diferents partits d’entrenament durant aquest inici de 2023, amb altres colles que també han participat al torneig com els Castellers del Poble Sec, els Castellers de la Sagrada Família, la Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample i els Castellers de la Vila de Gràcia.
Ben d’hora ens concentràvem els jugadors i l’afició al local per en caravana de cotxes baixar fins a Tarragona, concretament a l’Anella Mediterrània situada a la zona de Capclar, tot i un dels cotxes es va avançar ja que hi anava la gran responsable de la Colla, la Lara, que havia d’estar a la reunió preparatòria del torneig, reunió que no va resoldre gaire de les incògnites i que fins i tot en va afegir una altra ja que a aquella hora no hi havia encara allotjament pels qui havien decidit passar la nit del dissabte al diumenge per a dormir el que fos possible en l’opció plantejada per l’organització. I és que de la primera opció situada a l’escola on es trobaven tres de les vuit pistes disponibles per l’organització s’havia passat a una segona opció per tema d’aforament que era el Pavelló de la Canonja però que a darrera hora del divendres no els havien concedit el permís. Finalment l’opció definitiva va ser la del Palau de Congressos de Tarragona, fent servir servei d’autobús llançadora degut a la distància a recórrer.
Amb ja tots o quasi tots a les 9h del matí teníem temps per a poder esmorzar i començar a veure les diferents instal·lacions, per finalment desplaçar-nos fins a la pista 4 que estava situada dins de l’Anella Mediterrània en el Poliesportiu on hi jugaríem els dos partits de la fase de grups, concretament del grup P, compartint pista amb el grup G. Un cop acabat el primer partit del grup G, ens tocava debutar i ho fèiem enfrontant-nos a una colla inèdita per a nosaltres, la dels Castellers de Mediona. El partit el vam començar perdent 1 a 0 però finalment a la segon part aconseguíem remuntar amb dos gols de l’Evita i amb partit destacat també del porter Botas, sent un partit també amb molta intensitat.
Com no tornàvem a jugar fins al darrer partit del grup teníem una pausa quasi de tres hores, mentrestant els Minyons de Terrassa derrotaven també a Mediona per lo que ens garantia ja ser una de les dues primeres colles classificades i així jugar pels llocs del 1 al 32è i no del 33è al 48è. Arriba l’hora de jugar amb Minyons, comencem també perdent però aquesta vegada no aconseguim remuntar i acabem perdent per a 4 a 0, sent el partit on jugo els dos darrers minuts de la primera part en la meva estrena en aquest torneig, jugant en una posició que no havia entrenat en cap dels entrenaments, curiositats que passen.
Al ser segons de grup havíem de canviar de pista i anem a una de les tres situades a l’Escola els Àngels, amb bon temps però amb un dia que feia força vent i en un pista que feia una petita pendent i tot, i juguem el partit de setzens de final amb els Capgrossos de Mataró, partit que també comencem perdent, aconseguim empatar però dos gols seguits, el primer de penal, ens enfonsa una mica anímicament i acabem perdent per 5 a 1.
Encara quedaven dos partits per a jugar durant el dissabte i tornàvem a la pista de la fase de grups per enfrontar-nos amb els Nens del Vendrell, de nou començàvem perdent però aquesta vegada de nou aconseguíem remuntar i acabem guanyat el partit per 1 a 3, això significava que ja passàvem a jugar per la posició a la classificació del 17 al 24.
Finalment el darrer partit del dissabte era al Palau d’Esports on hi havia situades tres pistes, dues d’elles més petites i de parquet i una d’ells més gran i sintètica. Ens tocava en una de les petites contra Castellers de Berga, i de nou comencem perdent i ens quedem sense marcar cap gol i perdent finalment per 4 a 0 , amb alguns minuts més per les meves cames a la posició de pivot.
Ja era quasi les 20h i hi havia manca d’informació al respecte de com estava organitzat el sopar, finalment entre la nostra Lara i l’app del torneig ens podem informar i acabem sopant algunes de les opcions ofertes per l’organització ja que tant era possible la botifarra, pa torrat, patata al caliu com bescanviar per algunes de les opcions que hi havia gastronòmiques a la zona de bar: pizza, Frankfurt o xurreria.
Quasi amb puntualitat començava a la carpa la festa i ho feia amb un grup que era el primer cop que veia actuar i que espero poder estar a molts més concerts ja que m’ho vaig passar genial en tot moment, van ser la Prole Band, un grup de versions capaç de tocar cançons de diferents estils, grups i èpoques sent una festa amb karaoke continu. Un concert de més de dues hores que va donar pas als DJs, i tot just a mitges del primer, el Dj Ceba empreníem alguns el camí cap a dormir a un hotel a uns 20 minuts caminant del torneig i que estava totalment ocupat per participants del torneig i de diferents colles.
Podent esmorzar al hotel i estalviar-nos la gran problemàtica que va amb un esmorzar també mal comunicat com no i que va esgotar els sucs, sent l’esmorzar per a molts sols una magdalena. Arribàvem amb temps suficient per a poder preparar el primer dels dos partits del diumenge, el que ens havia d’enfrontar la pista 3, la sintètica del Palau d’Esports, amb els Castellers d’Esplugues. I com en tots els partits comencen perdent després d’aguantar uns minuts amb l’empat a zero, i com en la majoria no aconseguim remuntar, podent jugar uns minuts més, aquest cop ja amb la posició més freqüent de defensa, perdent finalment per 3 a 0.
Tornem a la pista de la fase de grups i on ja no pensàvem sortir ja que estava previst que fos la pista de la final però, com no, canvi de darrera hora i la final passava a la pista per qüestió d’aforament previst, com si els hagués agafat per sorpresa tot i saber en tot moment els inscrits al torneig, 1600. Aquest cop havíem de jugar amb la Jove de Sitges, partit on també gaudeixo d’alguns minuts a la pista i on perdem per a 3 a 0 tot i el suport de l’afició amb els seus càntics, no sols per part de la nostra afició sinó també de l’afició dels Castellers de Sabadell, que havien de jugar en aquella pista amb posterioritat el partit pel 3er i 4rt quart lloc contra la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Tot just sortint de la dutxa veiem el canvi de pista per la final i ens hi desplacem ja per agafar lloc i així molts podem gaudir del partit d’exhibició entre jugadors del Nàstic Genuine, el qual va ser el moment més intens i emotiu del torneig. Tot seguit es donava pas al partit de la final entre Xiquets de Tarragona i Capgrossos de Mataró un partit molt intens i amb domini dels mataronins a la primera part però qui marcaria primer seria els matalassers amb un golàs del número 7, que seria el jugador decisiu de la final. Els mataronins aconseguirien empatar a un però marcaria dos gols més els tarragonins amb un tercer gol anotat pel número 7 de nou per tota l’escaire. Aquí arribaria un dels moments polèmics ja que hi hauria un possible penal comés pel porter no xiulat pels dos àrbitres del partit a favor dels mataronins. Moments de tensió a pista i a les grades que donaria pas a un segon gol que apropava el marcador i que posava emoció fins que es va xiular el final del partit, amb la decepció dels perdedors i l’emoció i alegria dels guanyadors, sent el primer cop que els Xiquets de Tarragona guanyen aquest torneig intercasteller de futbol, afegint-se a un palmarès del qual formen part un total de nou colles. Felicitats per la victòria i per l’organització amb els seus clars i obscurs.
A corre cuita sortíem del pavelló per poder gaudir del dinar del torneig, amb una part de taules dins de la carpa i la resta a fora, després de fer una bona estona de cua abans de poder tenir tot el menjar d’un dinar que no va ser dels millors però tampoc dels pitjor. I com no havíem de rebre cap trofeu en aquesta ocasió de tornada ja cap a Barcelona, i pensant ja en poder participar en el proper torneig, el qual tindrà lloc a Mataró per segon cop al llarg de la història del torneig.
A nivell organitzatiu no ha estat en general un mal torneig ni molt menys, tots som conscients de la dificultat d’organitzar un torneig amb 48 colles participant i amb 1600 persones aplegades, sobretot a l’hora de trobar pistes suficients i amb un radi d’acció estret, en aquest sentit segurament ha estat dels millors torneigs tot i que com sempre hi ha molta diferència entre les diferents pistes. Però la falta de comunicació prèvia al torneig de fets tants importants com horaris i llocs de sopar, esmorzar i dinar fa que la puntuació baixi sense poder posar remei.
A nivell de colla, s’ha quedat en la 24à posició, tot just a la meitat de la classificació, crec sincerament que teníem equip com per haver quedat més amunt però el grup de classificació i els encreuaments poden condicionar en bona part el resultat. I també pot tenir incidència decisions preses a l’hora de jugar els partís i crec que fem de fer entre tots autocrítica i ser conscient cadascú del paper que ha de tenir dins l’equip. Jo sóc conscient que sóc dels que ha de jugar menys minuts durant el torneig, però el que no pot passar és que alguns quasi no juguem i altres juguin en diferents posicions depenent de com bufa el vent, i més quan els entrenaments cadascú ha jugat en alguna posició determinada, o que jugui de titular en el primer partit algú que sols s’havia presentat a un dels entrenaments, tot just sols el primer. Espero que els tocats durant el torneig es recuperin el més aviat possible.
A veure si es pot concretar finalment i fem el que s’ha parlat, de poder jugar una vegada al mes durant l’any i no deixar-ho pels darrers dos mesos, i que a nivell organitzatiu d’equip siguem capaços de fer que tots tinguem el nostre paper tant a nivell de jugadors com d’entrenadors o entrenadors. I esperem veure’ns de nou a Mataró.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari