Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Anècdotes’ Category

Fa avui 20 anys, el 9 de juliol del 1995, els Castellers de Barcelona van fer un pas molt important per l’evolució de la Colla, i aquest va ser en forma de 2 de 8 amb folre, el primer carregat per la Colla.

Però aquest pas no hagués arribat sense tenir en compte la trajectòria de la colla al llarg de la seva història i sobretot pel que fa als anys 1993 i 1994, preludi del que serien els èxits assolits l’any 1995.

Podríem dir que l’evolució que la colla havia fet al llarg de la seva història havia estat pas a pas, amb una evolució lenta però segura, i així es va arribar al primer 2 de 7 l’any 1979, al primer 4 de 8 carregat l’any 1981, i a l’any 1982 al primer 4 de 8 descarregat, al pilar de 6 carregat i al primer intent de 3 de 8. Però les alegries durarien poc i a l’any 1985 es produeix l’escissió dels components de Santa Coloma, i amb ella el nivell casteller de la colla quedaria tocat, havent de tornar a començar.

(més…)

Read Full Post »

Fa 10 anys la colla dels Castellers de Barcelona assolia el seu primer castell de nou, al primer intent i descarregat. Però no es tracta d’un castell de nou pisos d’alçada sinó de nou components per pis, per tant parlo del nou de set.

Aquest castell, que en els darrers ha sovintejat més i que fins i tot s’ha assolit de vuit pisos, fins aquell any sols havien descarrega9d7-clot-1998t tres colles: Castellers de Vilafranca, Colla Vella dels Xiquets de Valls i Minyons de Terrassa. Però segurament la colla ni ho sabia, i sols es va voler fer aquest castell aprofitant que hi havia molta canalla  i com a un impuls o motivació de cara a l’actuació castellera de la Festa Major del Clot, barri que acull la seu social de la colla.

De cara a aquest castell es van fer les proves necessàries tants als assaigs generals com els de canalla, on es buscava la sincronització dels tres enxanetes a l’hora de fer l’aleta. La part més complicada de fer i on els tècnics de la colla van haver de treballar més va ser pel que fa a la pinya de castell, pinya que requereix molta gent: nou baixos, nou contraforts, divuit crosses, mans respectives de cada rengla, …

No va ser gens fàcil trobar-ne de tot per a tot, però finalment va ser possible i la colla va portar el castell a l’actuació celebrada a la Plaça Valentí Almirall del barri del Clot de Barcelona el 15 de novembre del 1998. La meva posició en aquest castell va ser l’habitual en aquella època, la de crossa, i el castell es va tancar a la primera i va pujar amb bones mides, es va carregar sense cap mena de contratemps i la descarregada fou plàcida, d’aquesta manera la colla descarregava aquest castell i completava tota la gamma de castells de set, excepte el no habitual fa anys, i que sovinteja ara, com és el tres de set amb el pilar.

(més…)

Read Full Post »

Com ja us vaig dir a la crònica de l’actuació de Molins de Rei, en la mateixa es va produir un fet històric ja que amb el quatre de vuit descarregat alçat a la primera ronda, la colla dels Castellers de Barcelona assolia descarregar el castell de vuit número 400.

Una mica de recull estadístic d’aquests 400 castells de vuit, 216 han estat el quatre de vuit, 133 han estat el tres de vuit, 49 de dos de vuit amb folre i 2 de cinc de vuit.

Pel que fa al quatre de vuit, algunes dades curioses:

  • El primer 4d8 descarregat s’assoleix l’any 1982 a Vilafranca del Penedès en motiu de la Festa de Màrtirs Street, sis anys després la colla el tornaria a descarregar per la Mercè del 1988.
  • Des de l’any 1988 la colla en descarrega com a mínim dos a l’any. O sigui, més de vint anys descarregant el quatre de vuit.
  • L’any que s’han descarregat menys és el 1982 amb un de sol, i el que més l’any 2006 amb 19 de descarregats.
  • La colla l’ha descarregat en 46 poblacions diferents, i en un total de 69 places diferents. La població que n’ha vist més és Barcelona amb 89 de descarregats, seguida de Cornellà de Llobregat amb 13, i Tarragona i Terrassa amb 12.
  • A la ciutat de Barcelona la colla l’ha descarregat en 25 places diferents, i on s’han vist més és a la Plaça de Sant Jaume amb un total de 32.

(més…)

Read Full Post »

Ja us vaig explicar que l’any 1987 en el quatre de vuit carregat que la colla dels Castellers de Barcelona aconseguia a l’actuació de la diada dels Minyons de Terrassa, hi pujava d’aixecador, i per tant, va ser el meu primer castell de vuit.

Però tardaria uns quants anys més en tornar a tenir l’oportunitat de pujar a un quatre de vuit, però aquesta vegada per descarregar-lo. Això va ser l’any 1990, i ja havia baixat de pis i ocupava el pis de dosos del quatre juntament amb el Cisco Cádenas. Per l’11de setembre a Badalona i per la Mercè l’havíem intentat però en les dues ocasions el castell sols va quedar en carregat, i hauria d’esperar a l’actuació del concurs de castells de Tarragona d’aquell mateix any.

Sembla que en aquesta actuació s’havia descartat el quatre de vuit ja que encara no l’havíem descarregat en aquella temporada, i en unes declaracions del cap de colla d’aquell any, Pere Rovira a un dels dossiers especials del concurs el descartava, peròp finalment la colla el va intentar.

Del castell poca cosa recordo, fins a carregar molt bé, però l’enxaneta del castell, el qual debutava (el Xiquet) es va emportar l’aixecador i es van despenjar, per sort la parella de dosos ens vam poder aguantar i vam baixar del castell, jo sense acabar de saber si allò era descarregat o no, però la normativa del concurs ho diu ben clar: en cas de despenjament de dos castellers com a molt d’un castell, aquest castell es considera descarregat. Per tant, aquest va ser el meu primer quatre de vuit descarregat, concretament al pis de dosos, però també el primer i únic del Josep Sala a terços, i el primer que descarregava la colla al concurs de castells.

A continuació us deixo amb el vídeo, amb alguns defectes de qualitat però és el que hi ha, a les imatges sóc el dos de la dreta.

Read Full Post »

L’any 1995 els Castellers de Barcelona carregàvem el primer dos de vuit amb folre de la nostra història a l’actuació d’aniversari celebrada a la Plaça Rius i Taulet, i el descarregàvem per primera vegada per la Mercè del mateix any, per tot seguit descarregar-ne dos més a Cornellà de Llobregat i a Terrassa.

Jo tot just havia tornat a la colla per la Mercè del 1994, i la meva presència en aquest castell l’any 1995 va ser testimonial, un dels tants que anava en un dels darrers cordons de la soca, una soca immensa que teniem aleshores ja que la colla va viure aquells anys una entrada immensa de gent. Des de què havia tornat a la colla, tot i que jo creia que no tardaria gaire en pujar als castells (jo que sempre havia pujat) no hem van donar gaire joc i vaig haver de créixer a poc a poc, començant de tap, per tot seguit ja fer de crossa, primer als castells de set i poc després ja als castells de vuit.

(més…)

Read Full Post »

Després de què l’any 1998, la colla dels Castellers de Barcelona, carregués el seu primer castell de nou de la història, concretament el quatre de nou amb folre, l’any 1999 s’iniciava amb el gran objectiu de mantenir els castells de nou, i com no, descarregant-lo.

L’any va començar amb relleu al capdavant de la colla, el Josep Dávila substituia al Toni Caus com a cap de colla, i va ser un any molt irregular, amb un gran quatre de vuit, però amb problemes tant amb el dos de set com el tres de vuit, amb les següents estadístiques fins a la Mercè: sis quatre de vuit descarregats, però cap tres de vuit ni dos de set ni tant sols carregats.

Però arriba la Mercè, l’actuació que la colla se la planteja a fer els millors castells possibles, i des de la tècnica de la colla es creu factible descarregar el quatre de nou amb folre, i acompanyar-lo del dos de vuit amb folre i del tres de vuit.

(més…)

Read Full Post »

Des del 1995, en què la colla dels Castellers de Barcelona descarregava per primera vegada el dos de vuit amb folre i carregava el cinc de vuit, la colla no assolia cap nou castell, i amb prou feina descarregava el dos de vuit amb folre, tot i que algun any sols quedava en carregat.

Amb aquesta trajectòria, la colla arriba a l’any 1998 amb un nou equip tècnic comandat pel Toni Caus. L’any no és del tot regular, i des de principi de temporada hi ha problemes amb el dos de set i amb el tres de vuit, però per la Mercè es descarrega el dos de vuit amb folre, que feia dos anys que no es descarregava. Però en canvi, l’any està sent fabulòs pel que fa als registres del quatre de vuit, i això fa que l’equip tècnic consideri factible pujar el quatre un pis més, o sigui fer-lo de nou, i per tant el primer castell de nou de la colla.

Amb aquesta intenció la colla es posa mans a la feina i es fa una planificació exhaustiva dels assaigs i de les proves necessàries per portar el castell a plaça, i amb un lema clar: “Un dia: 22/11/1998, una colla: Castellers de Barcelona, un castell: 4d9 amb folre.

D’aquests assaigs la colla hi col·loca en dues ocasions sisens al castell i en una ocasió es fa el quatre de vuit amb folre sencer. D’aquests assaigs la Televisió de Catalunya en fa una notícia al Telenotícies Comarques (la podeu veure en el següent vídeo) uns dies abans de l’actuació de la diada dels Minyons de Terrassa, actuació que era la triada per intentar el castells.

Com a anècdota, dues setmanes abans, la colla sols pot carregar el quatre de vuit en una actuació a Reus, però en canvi tot seguit descarrega el primer tres de vuit de la temporada.

Read Full Post »

Com ja sabeu molts, l’any 1995 va ser un any molt important en la història dels Castellers de Barcelona, ja que va ser l’any en què la colla es va estrenar en els castells amb folre, concretament amb el dos de vuit amb folre, carregant-lo en una ocasió i descarregant-lo en tres ocasions.

Però a més del dos de vuit amb folre, aquell any també es va assolir una altra castell, i va ser la catedral dels castells, o sigui, el cinc de vuit.

Per la Mercè, després de descarregar el primer dos de vuit amb folre de la història de la colla, el següent castell triat era el cinc de vuit. El cinc va pujar molt bé, amb bona mida, quan s’anava a col·loacador l’aixecadora del dos, aquesta es va fer enrere, però l’enxaneta no se’n va adonar i va fer l’aleta al tres, però al no veure l’aixecadora del dos es va desconcertar i es va despenjar tot el pom de dalt, però la resta del castell es va mantenir ferm demostrant que el castell pujava molt bé.

(més…)

Read Full Post »

L’any 1995 va ser un any d’una forta embranzida per part de la colla dels Castellers de Barcelona, després que l’any abans la colla aconseguis descarregar per primera vegada el tres de vuit. El 1995 l’ambient a la colla era molt bo, hi havia molta gent i moltes ganes de fer castells, i ja per l’aniversari s’havia carregat el dos de vuit amb folre, castell que es descarregaria per la Mercè, on la colla desmuntava un intent de cinc de vuit que tenia molt bona pinta. Al mes de novembre la colla aconsegueix carregar el cinc de vuit a Cornellà i ja sols quedava l’actuació de la diada dels Minyons de Terrassa per acabar de rematar la temporada.
Doncs en aquell moment, després de la Mercè, la colla es va fixar un nou objectiu de cara a finals de temporada, i no era en forma de castell de nou, sinó d’un castell inèdit en aquells moments, com era el tres de vuit aixecat per sota. Les raons principals per atacar aquest castell van ser el gran tres de vuit que teniem, i uns equips d’aixecada del tres de set aixecat per sota, molt experimentats ja que fins aquells moments era un castell habitual per la colla. (més…)

Read Full Post »

La colla dels Castellers de Barcelona havia descarregat el seu primer quatre de vuit, l’agost del 1982 a Vilafranca del Penedès, però haurien de passar sis anys per a què la colla el tornés a descarregar.

Enmig d’aquests dos quatre de vuit descarregats, la colla n’havia aconseguit carregar dos: un el 1984 a Igualada, i un segon a Terrassa el 1987 ja després de l’escissió dels components procedents de Santa Coloma de Gramanet.

Per tant, després de carregar el “carro gros” l’any 1987, l’any 1988 s’encarava amb un objectiu clar, descarregar de nou el quatre de vuit i aquest dia va ser el 24 de setembre de 1988 a la Plaça de Sant de Jaume, en motiu de les Festes de la Mercè. En aquest castell, al contrari que l’any abans en el carregat, no vaig ser protagonista directe ja que no hi vaig pujar, però si en canvi (d’aixecador i d’enxaneta) els germans Arcos: el Manolito i la Lala. Com ja sabeu, des del mes de novembre de l’any passat el Manolito està desaparegut, des de què va caure al mar des del vaixell el qual pilotava, per tant, aquest és un nou record cap a la seva persona i un agraïment a la seva germana, per la tasca duta a terme a la colla.

A continuació podeu reviure aquest moment històric amb el següent vídeo.

Read Full Post »

Older Posts »