Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Anècdotes’ Category

Com ja sabeu molts, l’any 1995 va ser un any molt important en la història dels Castellers de Barcelona, ja que va ser l’any en què la colla es va estrenar en els castells amb folre, concretament amb el dos de vuit amb folre, carregant-lo en una ocasió i descarregant-lo en tres ocasions.

Però a més del dos de vuit amb folre, aquell any també es va assolir una altra castell, i va ser la catedral dels castells, o sigui, el cinc de vuit.

Per la Mercè, després de descarregar el primer dos de vuit amb folre de la història de la colla, el següent castell triat era el cinc de vuit. El cinc va pujar molt bé, amb bona mida, quan s’anava a col·loacador l’aixecadora del dos, aquesta es va fer enrere, però l’enxaneta no se’n va adonar i va fer l’aleta al tres, però al no veure l’aixecadora del dos es va desconcertar i es va despenjar tot el pom de dalt, però la resta del castell es va mantenir ferm demostrant que el castell pujava molt bé.

(més…)

Anuncis

Read Full Post »

L’any 1995 va ser un any d’una forta embranzida per part de la colla dels Castellers de Barcelona, després que l’any abans la colla aconseguis descarregar per primera vegada el tres de vuit. El 1995 l’ambient a la colla era molt bo, hi havia molta gent i moltes ganes de fer castells, i ja per l’aniversari s’havia carregat el dos de vuit amb folre, castell que es descarregaria per la Mercè, on la colla desmuntava un intent de cinc de vuit que tenia molt bona pinta. Al mes de novembre la colla aconsegueix carregar el cinc de vuit a Cornellà i ja sols quedava l’actuació de la diada dels Minyons de Terrassa per acabar de rematar la temporada.
Doncs en aquell moment, després de la Mercè, la colla es va fixar un nou objectiu de cara a finals de temporada, i no era en forma de castell de nou, sinó d’un castell inèdit en aquells moments, com era el tres de vuit aixecat per sota. Les raons principals per atacar aquest castell van ser el gran tres de vuit que teniem, i uns equips d’aixecada del tres de set aixecat per sota, molt experimentats ja que fins aquells moments era un castell habitual per la colla. (més…)

Read Full Post »

La colla dels Castellers de Barcelona havia descarregat el seu primer quatre de vuit, l’agost del 1982 a Vilafranca del Penedès, però haurien de passar sis anys per a què la colla el tornés a descarregar.

Enmig d’aquests dos quatre de vuit descarregats, la colla n’havia aconseguit carregar dos: un el 1984 a Igualada, i un segon a Terrassa el 1987 ja després de l’escissió dels components procedents de Santa Coloma de Gramanet.

Per tant, després de carregar el “carro gros” l’any 1987, l’any 1988 s’encarava amb un objectiu clar, descarregar de nou el quatre de vuit i aquest dia va ser el 24 de setembre de 1988 a la Plaça de Sant de Jaume, en motiu de les Festes de la Mercè. En aquest castell, al contrari que l’any abans en el carregat, no vaig ser protagonista directe ja que no hi vaig pujar, però si en canvi (d’aixecador i d’enxaneta) els germans Arcos: el Manolito i la Lala. Com ja sabeu, des del mes de novembre de l’any passat el Manolito està desaparegut, des de què va caure al mar des del vaixell el qual pilotava, per tant, aquest és un nou record cap a la seva persona i un agraïment a la seva germana, per la tasca duta a terme a la colla.

A continuació podeu reviure aquest moment històric amb el següent vídeo.

Read Full Post »

Ja ho havia comentat en d’altres ocasions (com per exemple en el reportatge en que vaig sortir a la revista “Castells“), i aquesta vegada doncs us ho ilustro amb una imatge gràfica ben clarificadora del fet que a continuació us explico.

L’actuació va ser la celebrada a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, en motiu de les Festes de la Mercè de l’any 1986, i tocava fer el tres de set aixecat per sota on hi pujava com a aixecador, quan el castell ja estava tot enlairat, la pinya tancada i sols faltava que l’enxaneta (la “Susi”) fes les tres passes i carregués el castell, vaig decidir que era millor baixar abans. Sincerament, no recordo perquè vaig baixar, si em vaig “cagar”, si creia que el castell ja estava fet, o que, però el resultat és el mateix: intent desmuntat de tres de set aixecat per sota.

Read Full Post »

Després que en la temporada 1994 la colla dels Castellers de Barcelona assolís consolidar-se en els castells de vuit, l’any 1995 es presentava amb moltes il·lusions i bones perspectives.

I ja des del principi de la temporada, gràcies al dos de set recuperat l’any abans, el primer objectiu és assolir el primer castell amb folre de la colla, en aquest cas el dos de vuit amb folre. El tronc del castell hi era i també la gent necessària per assolir un castell d’aquesta categoria.

Després de diferents assaigs, i una prova en forma de dos de set amb folre a Perpinya, la colla arriba a l’actuació de l’aniversari amb tota l’ambició per assolir aquest castell.

(més…)

Read Full Post »

Després que la colla dels Castellers de Barcelona aconseguís carregar el seu primer tres de vuit a la Festes de la Mercè del 1993, l’objectiu següent era poder descarregar aquest castell. Aquell mateix any, la colla el tornava a carregar a principis de novembre a Cornellà de Llobregat, i una setmana després, al barri del Clot, quedava en intent.

Per tant, el màxim objectiu de cara a l’any 1994, any en què la colla celebrava el seu 25è aniversari, era poder descarregar aquest castell, i finalment es va aconseguir, ja a finals de la temporada però de la millor manera possible.

Un servidor, després d’estar tres anys apartat dels castells, vaig tornar a la colla al setembre d’aquell mateix any, per la Mercè, actuació on la colla no va poder aconseguir el tres de vuit, ni tant sols es va poder carregar ja que va quedar en intent, castell que si que s’havia carregat en l’actuació commemorativa del 25è aniversari. La temporada estava sent profitosa ja que la colla havia consolidat el quatre de vuit, i després de vuit anys, tornava a descarregar el dos de set, castell que ja no es tornaria a perdre, però faltava descarregar el tres de vuit. A més a més, va ser un any en què l’entrada de gent nova a la colla va ser nombrosa, amb moltes camises a assaig i a plaça.

Amb molta confiança, la colla es va presentar el 6 de novembre de 1994 a la Plaça de l’Església de Cornellà de Llobregat, en la diada dels castellers locals. Després de descarregar el quatre de vuit, i el dos de set, era el torn del tres de vuit. El castell va pujar mogut, i amb els dosos col·locats va haver-hi una batzegada molt forta, el castell semblava ferit de mort, però el tronc el va saber parar, amb una gran defensa per part d’aquest i de la pinya, i amb una canalla molt decidida es va poder carregar, i tot seguit, enmig de l’eufòria de tota la colla que veia que un somni es complia, es descarrega el castell. El que vindria després seria unes grans mostres d’alegria, efusivitat, i emoció, causades no sols per ser el primer tres de vuit descarregat per la colla, sinó per com havia anat el castell, que fins i tot havia semblat que no es podia carregar.

Quan recordo aquell castell em fa posar la pell de gallina.

Per cert, en les dues actuacions següents, la colla el tornava a descarregar i consolidava aquesta construcció.

Read Full Post »

Des del 1987, en que la colla dels Castellers de Barcelona tornava a carregar el quatre de vuit, i fins al 1993, la colla mantenia un nivell força semblant. Des del 1988 la colla cada any descarregava com a mínim un quatre de vuit, el dos de set no es descarregava (sols el 1988), i es dominava tota la gamma de set.
Però com a màxim es descarregaven tres quatre de vuit a l’any. L’any 1993 és l’any en què la colla fa un pas endavant ja que consolida el quatre de vuit al fer-ne molts més (fins a un total de vuit descarregats), però on la colla fa una passa més és al carregar el tres de vuit.
La història de la colla amb el tres de vuit era minsa, s’havia intentat anteriorment en tres ocasions: dues al concurs del 1982 (el castell estava molt verd), i la darrera a la diada dels Minyons de Terrassa del 1990. En aquesta darrera ocasió el castell va pujar molt millor i li va faltar molt poc per a poder-se carregar; per cert, jo hi anava de dosos a la rengla.
I el quart intent és el bo. La colla, comandada pel Toni Caus, s’ho creu, i el dia de la Mercè carrega el primer tres de vuit de l’història de la colla. Un castell que va ser molt lent, i que després de carregar-se va caure per dalt.
Però la colla havia triomfat, havia fet la seva millor actuació, ja que abans havia descarregat el quatre de vuit i el cinc de set.
Per a què tingueu una mica de perspectiva, i saber la importància d’aquell castell en aquell moment, recordar-vos que aquell mateix any (podeu veure les dades en la taula de sota) sols sis colles el van descarregar i una més (la de Barcelona) el va carregar. En canvi, aquest passat any, fins a un total de 14 colles el van arribar a descarregar.
Descarregat Carregat Intent Intent desmuntat
Castellers de Terrassa 3 0 0 0
Xiquets de Reus 0 0 1 0
Castellers de Barcelona 0 2 1 0
Xiquets de Tarragona 0 0 1 0
Colla Jove Xiquets de Tarragona 5 0 0 0
Castellers de Vilafranca 11 0 0 0
Colla Vella dels Xiquets de Valls 10 1 1 0
Colla Joves Xiquets de Valls 14 0 0 1
Minyons de Terrassa 10 1 0 0
(Taula extreta de www.collajove.com)
I a continuació podeu veure el vídeo d’aquest castell, amb la retransmissió que va fer el canal 33 per part de l’Agustí Forné.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »