Amb un nou cap de setmana en que la meva colla, la dels Castellers de Barcelona, no tenia cap actuació programada, aquest diumenge m’he decidit a apropar-me fins a Mataró on tenia lloc la diada de la colla local, la dels Capgrossos de Mataró, la qual porta en nom de Mariona Galindo i Lora, en record d’aquesta castellera. I abans d’apropar-me fins a la Plaça de l’Ajuntament on havia de tenir lloc l’actuació castellera, he anat a fer un bon esmorzar de forquilla, com ja és habitual.
Una diada, la dels Capgrossos de Mataró, on sols hi hem actuat en una ocasió, l’any 2009 a la Plaça de Santa Anna, i el lloc de l’actuació d’aquesta diada, la Plaça de l’Ajuntament, va ser l’emplaçament que va acollir l’actuació de presentació dels Capgrossos de Mataró i on els Castellers de Barcelona hi vàrem actuar com a colla padrina dels mataronins. Però aquesta vegada en comptes d’actuar les colles davant de l’edifici de l’Ajuntament en paral·lel, hi han actuat en perpendicular al llarg de la plaça que s’estén força i que ha mantingut una bona estampa de públic fins cap al final que ja s’ha anat buidant.
Després de 20 anys de la primera vegada que els Castellers de Vilafranca va portar a plaça un castell amb quatre bases, o sigui, soca, folre, manilles i puntals (o ajuts) amb forma de pilar de 9, aquest dia de Tots Sants l’expectació era màxima a la Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès per a veure com es podia reflectir a plaça tota la feina que havien fet al local d’assaig amb aquesta construcció i que gràcies a les xarxes socials ens havia arribat a tots nosaltres. I també hi havia el dubte de si el pilar de 9 arribaria a la ronda de pilars o ho faria en alguna de les rondes de castells.
Una diada de Tots Sants que a diferència dels darrers anys comptava a plaça amb la participació de tres colles, caient una de les quatre colles habituals dels darrers anys, els Castellers de Sants, i mantenint-se en el cartell els Xiquets de Tarragona i els Capgrossos de Mataró.
Amb la panxa plena amb un bon esmorzar de forquilla, com no, cap a la plaça on entrava una hora abans del començament oficial de la diada, la plaça s’ha anat omplint i a tres quarts de dotze entrava la primera colla a plaça amb el pilar de 4 caminant, els Xiquets de Tarragona, per tot seguit entrar-hi els locals i per últim els Capgrossos de Mataró. Tot seguit ha sonat el Cant dels Segadors i finalment ha començat la primera ronda de l’actuació amb el ordre dels verds, els matalassers i els mataronins.
Primera Santa Úrsula que es podia celebrar amb absoluta normalitat des del 2019, després que al 2020 no es pogués celebrar i que l’any passat fos encara amb limitacions derivades de la pandèmia de la Covid-19. I to i aquest impàs hem tornat a viure una Santa Úrsula com les de sempre, una diada on tot està per fer i tot és possible. I a Valls hem arribat com ho fem darrerament, amb la combinació tren Camp de Tarragona i autobús fins a Valls, on hem arribat amb temps de poder fer un bon esmorzar de forquilla, com no.
Així hem entrat i ens hem situat a plaça més o menys al mig de les dues colles i hem pogut gaudir de nou del que es viu veient i gaudint dels castells, siguin de color vermell o siguin de color rosat, però grans castells en definitiva.
Aquest cap de setmana de Santa Úrsula finalment la diada del Roser dels Xicots de Vilafranca es celebrava el dissabte al vespre per lo que em permetia poder gaudir d’un cap de setmana doble casteller, dissabte com a practicant i diumenge com a espectador. Després del millor assaig de la temporada hi havia moltes ganes de poder completar la feina que havíem deixat a mitges al concurs de castells, o sigui, descarregar el 2 de 8 amb folre, però això passava per poder reunir el número de camises necessàries per a poder-lo portar amb un mínim de garanties.Tornem a descarregar el 2 folrat, però ens quedem sense tripleta (22/10/2022)
Així és com un bon número de castellers vam agafar els autocars al nostre local, mentre un altre bon gruix anava directament cap a Vilafranca del Penedès, i així tots plegats ens desplaçàvem des del local de Cal Noi-Noi fins a la Plaça de la Vila on l’actuació començaria amb força puntualitat sense pilars caminant d’entrada ni pilars d’inici, ja directament cap a alçar castells.
Hi ha mesos amb un calendari més o menys tradicional pels que fa molts anys que alcem castells amb la colla dels Castellers de Barcelona, i un dels més tradicionals i que ens porta bon records és el del mes d’octubre, amb clàssics com el del diumenge passat a Sarrià o al d’aquest dimecres, festivitat del Pilar, a les Corts, concretament a la Plaça Comas.
El que no era clàssic de la diada de la Festa Major de les Corts ha estat l’horari no habitual de les 11h del matí però que a mi personalment m’agrada força i és que permet poder estar a casa a una hora més prudent que no pas quan l’actuació comença a l’hora més habitual de les 12h o fins i tot la d’algunes places de les 13h. Una actuació amb un cartell de colles barceloní ja que també hi actuaven els Castellers de Sants i els Castellers de la Sagrada Família.
Tercer cap de setmana consecutiu amb actuació de Castellers de Barcelona i tot i que personalment abans de la diada m’esperava alguna cosa més també és cert que després de l’exigència dels dos caps de setmana anteriors amb les dues actuacions de la Mercè i la del concurs de castells potser tocava tenir una actuació amb una mica més de relaxació i tranquil·litat, i a més tenint en compte que dimecres hi tornàrem amb l’actuació de la Festa Major de les Corts.
Una de les actuacions més clàssiques de la temporada en la qual aquest diumenge hem tingut una novetat, la del lloc de concentració, i és que per primera vegada ens hem concentrat a la Plaça de Sant Vicenç de Sarrià, on en cercavila de pujada hem arribat a la Plaça del Consell de la Vila on hem entrat amb un pilar de 4 caminant, el qual aquesta setmana no havíem assajat, però que l’assaig de cara a la Mercè el tenim encara present i el fem amb una soltura que no teníem.
Un cop a plaça hem alçat un pilar de 4 d’inici per tot seguit donar inici a les rondes de castells sent els tercers en actuar i ho hem fet amb el millor castell del dia, el 2 de 7, el qual tenia canvis a segons, terços i quarts, i que hem dominat en tot moment.
Finalment aquest cap de setmana ha tingut lloc a la Tarraco Arena Plaça les dues darrers sessions del Concurs de Castells, i com ja es va veure a la sessió de Torredembarra, a les dues de Tarragona també s’ha pogut veure un nivell general molt millor del que qualsevol dels que seguim el món castellers haguéssim pogut imaginar tot just quan fa poc més d’un any veiem una mica de llum a la retrobada del món castellers després de la foscor que es va produir a partir de mitjans de març del 2020.
Hi havia ganes de gaudir dels castells, tant de fer-ne com de veure, i de viure les emocions pròpies i la dels que tenim a prop nostre, i així va ser com amb l’Afra ja vam fer camí a Tarragona el divendres a la nit després de l’assaig dels Castellers de Barcelona, i ja a Tarragona visita al local dels Xiquets de Serrallo per trobar-nos amb el Miquelet, el qual gentilment ens faria d’amfitrió del cap de de setmana.
Dissabte començava el dia rebent al Xavi Gascon i a la Núria amb els quals viuríem bona part de la Diada Internacional que es va celebrar a la Plaça de la Font amb els Castellers d’Andorra, els Castellers de Madrid, els Castellers de París, els Castellers of London i els Xiquets de Copenhaguen. Una diada on totes van assolir com a mínim un castell de 6, que representava els primers d’aquests dos anys, sent el paper més destacat el dels d’Andorra amb el 4 de 6, 4 de 6 amb el pilar i 3 de 6.
Abans d’acabar-se l’actuació vam anar a un lloc de Tarragona que és petit però acollidor a dinar una amanida i una paella, que era l’enveja evident dels castellers que hi passaven per davant cap a un dels llocs de concentració , el del Parc de la Ciutat, el qual seria un punt clau del cap de setmana ja era el mateix pels Xiquets del Serrallo com per Castellers de Barcelona. Des d’aquí es va iniciar el cercavila d’entrada a la TAP, i l’espera abans d’entrar a plaça i ja un cop situats a plaça i esperar a que sigui el moment de començar l’actuació segurament és el moment més tens ja que un ja té ganes de fer castells.
Després de poder-se celebrar la Diada Castellera de la Mercè, el calendari d’aquest any feia que tinguéssim tot just la Diada de la Mercè Històrica 24 hores després, una diada on alguns potser teníem l’esperança de poder anar una mica més enllà de la clàssica de vuit però que també érem conscients que el més probable seria que repetíssim la clàssica de vuit, i així va ser finalment. Una diada on de nou a plaça vam coincidir amb dos colles amigues de la Colla, i dues colles a les qual tinc bones amistats, com són els Minyons de Terrassa i la Colla Joves Xiquets de Valls.
I de nou, tot que la pluja si que ha aparegut a la Mercè per les nits, si que ha respectat els migdies, i per tant, als castells, i és que crec que la Mercè tenia tantes ganes com nosaltres de tornar a veure castells a la Plaça de Sant Jaume per la seva festivitat. Si el dia de la Mercè la concentració va ser a la Plaça de la Mercè, en aquesta ocasió ho fèiem com és habitual en aquesta diada al Palau de La Virreina, seu del Institut de Cultura de Barcelona i situat en plena Rambla de Barcelona. I d’aquí de camí cap a la Plaça de Sant Jaume on cap a les 12 del migdia en punt les colles entràvem a plaça amb el pilar de 4 caminant.
Per fi ha arribat el dia, i després de dos anys de no poder-se fer la Mercè amb normalitat, hem pogut tornar a poder celebrar la Mercè com les d’abans, com les més de 50 que ha viscut la colla dels Castellers de Barcelona, i sols per aquest fet ja ha estat una Mercè especial, la de la retrobada a l’hora de poder fer castells a la Plaça de Sant Jaume per les Festes de la Mercè. I tot i la incertesa del temps d’aquest cap de setmana, la Mercè ha estat esplendorosa amb la ciutat de Barcelona, almenys amb bona part del dia de la Mercè.
En el cas dels Castellers de Barcelona gaudim de poder fer castells en dues diades i depèn de l’any la del dia de la Mercè és anterior a la de la Mercè històrica, i d’altres és posterior, tot depenent de com caigui el 24, i aquest any ha estat el cas primer, de què el dia de la Mercè sigui la primera actuació castellera. Però a més s’ha donat el cas de que ha estat en dissabte, i això fa que tot just el darrer assaig fos la nit abans al nostre local social. Un assaig que va ser com els d’abans, amb castells de present i castells de futur, i és que quan tot hi som, som capaços de quasi tot i més.
La combinació d’estar dijous a la nit per Santa Tecla, més la no diada de Santa Tecla, més l’assaig, segurament va ser un combo massa fort com per adormir-me i perdre’m les matinades de la Mercè, i amb elles l’esmorzar clàssic, tot i esmorzar va haver-hi descobrint un lloc prop de casa, i que segur que repetiré. Així va ser com em vaig presentar directament a la Plaça de la Mercè, lloc de concentració de les colles de cara a les 12h poder fer el pilar a la sortida d’ofici, en aquest cas hem alçat un pilar de 5, per tot seguit emprendre el camí cap a la Plaça de Sant Jaume, lloc de la diada castellera.
Tant a la Plaça de la Mercè, com en el recorregut cap a la Plaça de Sant Jaume, com ja en la mateixa Plaça de Sant Jaume, vaig poder comprovar de nou in situ les sensacions que es viuen en un dia com aquest, tant pels més veterans de la colla com pels que tot just avui estrenaven la camisa a plaça o els que encara no en tenen. Un dia on hem pogut veure cares que no havíem vist no tan sols en aquests dos anys d’aturada sinó també d’altres que feia més que no es deixaven caure per la colla, i això ja és motiu de joia i xerinola.
Si el passat diumenge vaig titular de la diada del primer diumenge de festes de Santa Tecla (primer plat generós a quatre parts), de la d’aquest divendres dia de Santa Tecla no ho podia titular de cap altra manera que com ho he fet, un segon plat que no hem tingut ni l’oportunitat de poder tastar ja que la pluja que amenaçava aquest cap de setmana ha fet acte de presència i després de dues pròrrogues finalment la diada castellera de Santa Tecla ha quedat suspesa. Una autèntica llàstima ja que les quatre colles arribaven en un molt moment de forma, i perquè després de dos anys d’aturada, hi havia moltes ganes de la Diada de Santa Tecla.
Una diada on podia fer acte de presència gràcies al fet de que aquest divendres era també festiu al Prat de Llobregat, població on tinc la feina, i aprofitava l’ocasió per pujar ja la nit del dia abans per poder gaudir de l’ambient festiu de la ciutat. I és que tot just vaig arribar per veure part de la cercavila dels diferents elements festius per la Part Alta, el qual vaig haver d’anar esquivant per a poder arribar a la Plaça del Rei per retrobar-me als companys de Tarragona i poder gaudir per primer vegada del ball parlat de Dames i Vells, que em va sorprendre de forma positiva, i també del Ball de Diables. Tot seguit un sopar genial amb bona companyia per acabar la nit a la zona de Barraques abans d’anar a dormir.
El fet casteller vist pel TETE 