Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Món casteller’ Category

Els que sou castellers sabeu que durant la temporada castellera en el vostre grup d’amics que no són castellers quan aneu a fer plans a qualsevol pregunta tipus:

  • Aquest cap de setmana farem una excursió al Puigmal
  • Aquest divendres hi ha concert a Apolo
  • Cap de setmana a Londres
  • Aquest diumenge hi ha una fira

La resposta la gran majoria de vegades sempre és la mateixa “no puc, tinc castells”, i si sou una mica afortunats ja miraran de fer plans els caps de setmana que la teva colla no tingui cap actuació tot i que a vegades també aquells caps de setmana que no fem castells ens agrada anar d’espectadors o fins i tot donar un cop de mà a alguna colla amiga. Per tant, pot arribar fins i tot un moment que facin plans sense comptar amb tu durant una bona part de l’any ja que donaran per suposat que no podràs ja que tens castells.

Malauradament des de mitjans de març no es que no podem dir que “no puc, tinc castells”, és que l’únic que podem dir ara és que “no puc, ens hem de quedar a casa” ja que l’emergència sanitària que s’ha creat degut a la pandèmia del Covid-19 fa que tota activitat hagi quedat aturada i a dia d’avui amb la incertesa de saber quan acabarà i quan hi podrem tornar a fer tot allò que ens agrada, i no sols em refereixo als castells, sinó també anar a concerts, al teatre, al cinema, fer el vermut (per sort encara tenia una bona reserva del vermut de Murcarols i ara el fem confinats i a vegades confitats), tenir “date nights” fora de casa.

més

Read Full Post »

El meu darrer article al bloc va provocar una allau de reaccions, algunes d’incredulitat, altres de sorpresa, altres d’agraïment i felicitació, i finalment molts de descreguts ja que la publicació de l’article va ser el Dia dels Innocents.

Sols dir que el principal missatge de l’article era fals, sols una innocentada, i és que encara tinc corda per estona dins del món casteller i dels Castellers de Barcelona, perquè per molt que un hagi aconseguit personalment i col·lectivament èxits el cuc dels castells i de formar part d’una Colla és ben viu i intens, és una droga que enganxa i molt i la desintoxicació segur que no es gens fàcil i de moment no tinc intenció de fer-la.

Però també hi havia una bona part de l’article que era ben verídic, el que cito a continuació, el dels agraïments, i és que sempre està bé ser agraït a la vida i recordar d’on vinc i qui sóc, sense oblidar dels meus pares i les meves germanes.

més

Read Full Post »

Us preguntareu a que hem refereixo amb aquest títol tant intrigant, i no tardaré gaires línies en desvetllar-ho, ni molt menys.

Podria ser que aquest fos el meu darrer article en aquest bloc, però tot i que té una part de veritat no ho és del tot cert, ja que sí que és el darrer que escric com a membre actiu dels Castellers de Barcelona. Si, ho llegiu bé, tot i que no penso penjar la camisa si que aquest 2019, la temporada del 50è Aniversari, ha representat la darrera en que he participat activament com a casteller de la colla, i a partir de la temporada que ve, tot i que seguiré vinculat a la colla i intentaré venir a assaig i a plaça (serà més fàcil que ens vèiem al pati d’assaig), deixaré de participar activament de la colla com ho he fet des del 1985 tot i que amb un breu parèntesi entre principis del 1991 i setembre del 1994.

Durant la temporada he anat reflexionat i pensant detingudament amb tot de situacions castelleres, personals, laborals, i tot i que tenia la voluntat de continuar de forma activa a la colla i fins i tot podent anar una mica més enllà, tot just abans de Nadal vaig tenir un oferiment per un projecte que m’ocuparà els caps de setmana de la temporada castellera (i que per qüestions de logística no puc desvetllar encara però si que us puc avançar que està relacionat amb el món casteller) i que fa que sigui absolutament incompatible i que un cop passat el Nadal he donat la meva acceptació a participar del projecte ja que he cregut que era el millor per a mi.

més

Read Full Post »

Ja fa setmanes que tenia aquest article pensat per a publicar però aquest final d’any 2019 ha estat molt intens i no ha estat fàcil treure el temps necessari per a poder deixat per escrit el que he sentit i penso de la temporada 2019 dels Castellers de Barcelona.

I és que a les xarxes trobareu valoracions com la que fa la Revista Castells però us quedareu amb poca informació ja que en el text sols es parla del que no s’ha fet (els castells de nou) i no del que si s’ha fet (ni rastre del 7 de 8 ni del 2 de 8 amb folre), i si no em creieu us copio a continuació el text: “Els Castellers de Barcelona, que ja van avisar amb un intent fallit i, potser erroni, de 4de9 amb folre en la diada del seu 50è aniversari del mes de juny, han patit el problema de la manca de compromís a l’assaig. Els de la camisa vermella, que, des del 2012 feien interrompudament castells de 9, afronten un futur incert i amb moltes decisions per prendre. De moment, no es coneix si l’actual tècnica que ha encapçalat Jaume Montoliu seguirà al capdavant”.

Està clar que la temporada no ha estat bona, ni molt menys, i sobretot pensant que estava emmarcada en un any molt especial com era el del 50è Aniversari de la Colla. Segurament aquesta fita va suposar una arrancada prou bona a tots els nivells, tant de castells a plaça com de proves fetes a assaig i com d’assistència tant a assaig com a plaça amb l’única excepció del cap de setmana en que vam tenir la diada de padrinatge dels Castellers de Sarrià i la diada de Sant Jordi dels Bordegassos de Vilanova, però a partir de la diada de l’Aniversari que es va celebrar el 8 de juny la temporada ja no va ser la mateixa i semblava que el 50è era més aviat una llossa damunt dels nostres caps, i en masses ocasions crec que ens ha passat factura i hem apostat per determinats castells i per l’obsessió del castell de nou que no pas assolir per vuitena temporada consecutiva la catedral dels castells, castell cabdal i que crec que és la gran pedra de toc d’una colla que vol fer grans castells.

La tendència general al món casteller ha estat de baixada de nivell en general i ens podem justificar en aquesta tendència per a emmarcar la situació de la colla, però hem d’anar molt més enllà i analitzar amb profunditat i no sols excusar-nos amb això o amb l’assistència.

Un cop feta aquesta breu introducció, passaré a fer un repàs del que ha estat la temporada per finalment valorar la temporada en general i cada estructura en particular, i situar-la en context amb les altres temporades.

més

Read Full Post »

Aquest dissabte ha tingut lloc al local social i d’assaig dels Castellers de Barcelona un nou acte dels organitzats amb motiu del 50è Aniversari de la Colla, i des del meu punt de vista, ha estat un acte molt enriquidor per tots els que hi hem pogut assistir, tant castellers de la pròpia colla com castellers d’altres colles del món casteller. Un acte que ha estat ben singular ja que per primera vegada s’ha organitzat una jornada matinal dedicada íntegrament al paper de la dona al món casteller que ha portat per títol “Aportació i vivència de la dona al món casteller” en que s’ha incidit en diferents aspectes, a nivell de salut, a nivell de pinya i tronc, a nivell de clima social i a nivell dels mitjans de comunicació.

Més

Read Full Post »

L’actuació castellera de la Festa Major de Sabadell d’aquest 2019 va ser una de les diades retransmesses pel nou portal Castells.TV, i que ara podeu recuperar de forma integra, amb la participació dels Castellers de Sabadell, dels Minyons de Terrassa i dels Castellers de Barcelona.

Des d’aquí vull agrair al Carles Cortés, a l’Aïna Mallol i al Biel Duran pel seu record durant la retransmissió cap al Cinto Lleixà.

Finalment, podeu recuperar la resta de diades que han ofert a la seva pàgina web.

Read Full Post »

Aquest dijous els Castellers de Barcelona ens hem acomiadat, però no és fins sempre sinó fins ben aviat, del ‘Cinto’ Lleixà, un d’aquells castellers que ha deixat una gran petjada a la colla a tots els nivells, i sobretot en dos, amb la gran família que hi deixa amb la seva dona (Carme), els seus fills (Lluís, Cinta, Txory, Mariona i Nawy) i els seus néts, i amb l’absoluta capacitat humana que tenia i que mostrava amb tothom, fos més o menys proper a ell.

El tanatori de les Corts ha tornat a ser protagonista, com ho va ser va dos anys amb el comiat inesperat de l’Oriolet, i en aquesta ocasió tot i coneixedors del càncer que patia des de fa uns anys la seva capacitat de lluita que havia demostrat no feia presagiar aquest trist final. Un final que ha commogut no sols a la colla sinó també al món casteller que el coneixia, i tot el món associatiu i cultural al qual ell estava o hi havia estat vinculat i és que també havia estat membre tant dels Falcons de Barcelona com de la Moixiganga de Barcelona, era el representat de la colla a la Federació  d’Entitats i també formava part de la Casa dels Entremesos i de l’Associació de Festes de la Plaça Nova, i potser me’n deixo alguna més. Però sols amb això ja us en podeu fer una idea els que no l’havia conegut del que representava en Cinto a nivell de cultura popular a la ciutat de Barcelona.

Més informació

Read Full Post »

Older Posts »