Benvinguts, de nou, al món casteller

Després d’un any i mig de quasi paràlisi total del món casteller tot i que amb activitats puntuals segons la situació sanitària de cada moment fossin en format virtual o presencial, sembla que la sortida al túnel cada vegada està més a prop. Tot i que no hem de llençar les campanes al vol ni molt menys, i és que jo crec que la pandèmia de la Covid-19 no ens permet fer gaires pronòstics a llarg termini, tot fa indicar que estem en el bon camí.

Ja fa setmanes que moltes colles han reprès l’activitat a nivell d’assaigs amb un màxim de 20 components com indica el protocol aprovat que està en vigor ara mateix, per exemple els Castellers de Barcelona ho hem fet en dos grups on hi participa la canalla i els tècnics de canalla, però cada colla ha optat per fer més grups o menys i amb la totalitat de la colla o no, però sempre amb el màxim de 20 d’aquest protocol aprovat pel Procicat i realitzat per la CCCC.

Per un altre costat, hi ha tres iniciatives per anar més enllà, una impulsada i anunciada per la CCCC amb una prova pilot de quatre colles i 450 castellers, una altra impulsada per l’Ajuntament de Valls i les dues colles de Valls per alçar pilars de 5 per Sant Joan amb 50 castellers per colla, i una altra de Castellers de Vilafranca per a realitzar una actuació a Puigdàlber a finals de juny.

Tot i que l’estudi de la CCCC es va anunciar a mitjans del mes de març encara no s’ha posat en marxa, i segurament això ha fet que algunes colles hagin decidit tirar pel dret sumat també al protagonisme d’alguns ajuntaments del país, fet que ha causat malestar a la mateixa CCCC, a moltes colles i pel que he vist a les xarxes socials també per part de castellers, principalment de les dues colles vallenques.

I així és com hem arribat a aquest primer cap de setmana del mes de juny on divendres es van celebrar a Valls els primers assaigs amb 50 castellers previ test d’antígens, i diumenge vaig poder viure ambient casteller gràcies a l’acte del 30è Aniversari dels Castellers de Cornellà on vaig ser convidat per haver estat un dels col·laboradors del llibre que han editat, a l’igual que van ser convidades les colles padrines dels de Cornellà, Minyons de Terrassa i Castellers de Barcelona, i també van ser convidades colles que han apadrinat com Castellers de Sants, Castellers d’Esplugues i Castellers del Prat. Després de molt de temps, va ser una bona ocasió per retrobar a gent de la meva colla però també  d’altres colles, com l’Albert Montell dels amfitrions, el Nani Matas de Minyons o l’Àlex d’Esplugues, i tornar a parlar de castells en viu i directe, gaudir del sol que queia al patí del locals dels de Cornellà i fer alguna cerveseta; el més semblant a una diada castellera que he viscut des del 8 de març del 2020.

Però encara faltava la cirereta a aquest cap de setmana casteller, i és que de tornada a casa em vaig sorprendre al veure la notícia del pilar de 5 que els Castellers de Vilafranca havien alçat al migdia davant del seu local en la festa del Dia del Graller, i com no podia ser menys, durant tota la tarda vaig estar gaudint de l’espectacle d’opinions de tot tipus que es va desfermar a les diferents xarxes socials. Un pilar de 5 on hi van participar 20 castellers, xifra més que insuficient per a poder-lo realitzar amb absoluta seguretat en cas de caiguda, però a una distància de la pinya del pilar hi havia un altre grup de castellers, suposo que per a intervindré en cas de caiguda del pilar, fet que sortosament no va ser necessari.

Sincerament calia fer aquest pilar, quines coses positives aportava? Es va fer per avançar-se als pilars de 5 de les dues colles de Valls? En definitiva, ser els primers? Un cop ha passat això, quin serà el proper pas? I de nou, com ja hem vaig preguntar en l’article anterior, ens haurem d’acostumar a veure pilars i castells amb mascareta?

Molts del que aposten per a reprendre els castells quan abans millor encara que no sigui amb absoluta normalitat ho diuen veient que en altres activitats cada vegada hi ha menys restriccions, però crec que això és fer-se trampes al solitari ja que per exemple els grups de música i actors de teatre actuen sense portar mascareta i és el públic en que en porta i hi ha distància de seguretat en la majoria de casos i en les excepcions que no hi ha distància de seguretat és previ test d’antígens. Per tant, posar-nos a l’alçada d’aquestes altres activitats no és de rebut, més aviat seria posar-se al nivell de la resta de grups de cultura popular i tradicional, però és que a més a diferència d’altres activitats, la castellera requereix un contacte permanent, i ara mateix no ho veig viable sense mascareta a diferència de la situació que viuen els Castellers de Sydney a Austràlia que assagen i actuen sense mascareta.

Molts van dir en el seu moment que de la pandèmia de la Covid-19 sortiríem millor tots plegats, però crec que des del mes de juny o juliol del 2020 s’ha vist que això no seria així, i hi ha innumerables exemples d’això, i el món casteller no ha estat una excepció, ni molt menys

Benvinguts, de nou, al món casteller.

Read Full Post »

Cada cop més a prop de la tornada, però a qualsevol preu?

Ja fa dies que tenia ganes d’escriure quelcom sobre la tornada progressiva de l’activitat gràcies a l’evolució «positiva» de la pandèmia de la Covid-19 i la relaxació gradual de les mesures de prevenció per a combatre-la. I segurament la notícia de que per Sant Joan a Valls està previst que les dues colles vallenques puguin aixecar pilars de 5, ha estat l’espurna que m’ha empès a deixar per escrit les meves reflexions personals i humils, sense voler sentar càtedra ni molts menys, deixant moltes preguntes i algunes respostes.

I és que 14 mesos sense activitat castellera fa que potser alguns pensaments inicials vagin evolucionant al llarg del que temps i el que al principi crèiem que era innegociable potser ja no ho és tant.

Com ja he dit en altres ocasions, molts hem cregut que no tenia sentit tornar a l’activitat castellera d’assaig si no ho podíem fet tots, fet que continua no sent possible ja que actualment sols hi ha un protocol presentat per la CCCC i pel Departament de Cultura i aprovat pel Procicat en que es permet assaigs de fins a 20 persones, pel que podria suposar de greuge pels castellers que podrien quedar fora d’aquesta «selecció»

Però també es ben cert que encara que hi hagi aquesta limitació es poden preveure diferents alternatives per a que, com a mínim, es puguin realitzar els assaigs de canalla, encara que siguin en diferents grups i dies, i que es pugui avançar feina de cara a que un cop es pugui assajar amb normalitat no s’hagi de començar totalment de zero.

De greuges dins d’una colla ja n’hi ha de forma habitual, sobretot quan es parla de actuacions fora de Catalunya ja que el cost que suposa fa que sigui quasi imprescindible fixar un número màxim de castellers, i crec que tots els castellers ho assumim amb normalitat tot i que sempre hi ha excepcions que confirmen la regla. Però per exemple, en el cas dels Castellers de Barcelona trobem un cas particular de greuge», l’actuació amb un 4 de 7 net a la cerimònia d’inauguració del campionat del món de natació, on sols hi van participar el tronc i canalla del castell, un total de 20 castellers, tot i que alguns altres van participar dels assaigs, i tothom ho va entendre i jo mateix des de la distància i veient el castell des de la televisió em vaig emocionar com poques vegades ho he fet veient o fent algun dels nostres castells. I és que en circumstàncies excepcionals mesures excepcionals.

Una altra cosa diferent és que properament no hi hagi una limitació de castellers, o com a mínim sigui força superior però a costa de test d’antígens com ja es preveia en un estudi que encapçalava la CCCC i la Universitat Rovira i Virgili, o també amb la proposta que a un mes de Sant Joan l’Ajuntament de Valls i les dues colles vallenques han presentat per aixecar pilars de cinc pel dia gran de la Festa Major vallenca.

Amb això darrer sols tinc un dubte, que expresso en veu alta, i és que si ara les colles castelleres tornaran a anar cada una a la seva, sense la referència de la CCCC. No dic que la CCCC hagi de ser un ésser superior que estigui totalment per sobre de la voluntat individual de cada colla castellera, però si que en coses que afecten per igual a tot el món casteller ho ha de ser encara que sigui en una mesura menor, i tinc la sensació que hi ha algunes colles que volen ser les primeres a fer quelcom, i de nou la individualitat s’imposa davant del col·lectiu,

I és que segurament aquesta iniciativa sols serà el puntal del que pot anar veient-se al llarg de la resta d’aquest any 2021, sobretot pel que fa a les grans diades de la temporada i on podem veure accions similars, tot i que s’haurà de veure quines decisions prenen els diferents organitzadors i les diferents colles, i sense oblidar que la pandèmia encara la tenim entre nosaltres i costa molt fer una previsió que a mitjà i llarg termini es pugui complir.

Finalment, una pregunta que deixo enlaire: ens hem acostumat a veure castells amb casc, ens haurem d’acostumar a veure castells amb mascareta?

Read Full Post »

L’emoció de les primeres ocasions

El dissabte passat vaig ser un dels assistents al concert de Love of Lesbian, el primer en plena pandèmia sense distància de seguretat, concert que va tenir una repercussió molt més gran del que m’imaginava quan vaig comprar-ne l’entrada, i el qual va ser organitzat per “Festivals per la cultura segura” i amb l’assesorament científic i clínic de la “Fundació lluita contra la Sida i les malaties infeccionses”.

Durant aquest darrer any havia estat a diferents concerts, però sempre a l’aire lliure, amb seient i amb distància de seguretat, per tant, aquest de Love of Lesbian al Palau de Sant Jordi era completament diferent, sense seient, sense distància de seguretat, però amb mascareta.

Quan es va donar a conèixer la noticia del concert hi vaig prendre interès però sense pressa per comprar entrada i així va ser com es van esgotar en poques hores. Al cap d’uns dies, rebia un correu del Festival Cruïlla, del qual  tinc entrada per un concert de Sopa de Cabra no celebrat l’any passat, oferint-me la possibilitat de comprar entrades pel concert i no hi vaig dubtar gaire i la compra va ser quasi immediata. I en aquest moment començava una aventura per poder assistir aquest concert, ja que en primer lloc, amb el codi de la entrada havies de reservar hora pel test d’antígens, el qual havia de sortir negatiu per a poder-hi assistir, tot seguit descarrega d’una app en que es vinculava amb el codi de l’entrada.

Read Full Post »

Un any sense tant i tant poc a la vegada

Aquest dimarts 10 de març fa un any que vam deixar de fer allò que ens apassiona i ens acompanya en el nostre dia a dia, tot i que per a molts serà un fet insignificant, però pels que ho portem al cor tot el que envolta al món casteller entendreu que no ho és, ni molt menys,.

I és que aquell dimarts els que vam anar a l’assaig de pilars ja varem anar amb el cap ple de pardals de tot el que s’estava veient, sentit i vivint respecte a tot el que envoltava a la pandèmia de la Covid-19, però amb la confiança de seguir endavant perquè cap virus pararia les nostres vides, fins que quan havia d’haver el traspàs de l’assaig de pilars al de general aquest no es va produir i el cap de colla va comunicar que des de la CCCC s’havia demanat de parar l’activitat de forma puntual a instàncies de les autoritats sanitàries.

Read Full Post »

Orfe de Valls i dels seus Xiquets

En un any qualsevol d’aquests darrers, aquest cap de setmana hagués anat de nou, com a mínim un dels dies, a Valls per a poder gaudir i emocionar-me dels seus Xiquets en les dates tant especials de Santa Úrsula, tot i que malauradament aquest any no hagués pogut estar a la gran diada castellera del diumenge ja que els Castellers de Barcelona haguéssim tingut diada al migdia a la Diada dels Castellers de la Vila de Gràcia, però segur que no hagués faltat a un nou Simposi Casteller encetant-lo amb el tradicional esmorzar de forquilla.

Però el que hagués estat normal qualsevol any on intento no perdre’m ni Sant Joan ni Firagost ni Santa Úrsula, l’emergència sanitària provocada per la pandèmia de la Covid-19 ha fet que aquest any no hagi trepitjat els carrers de la capital de l’Alt Camp encaminant-me cap a la Plaça del Blat, el bressol dels castells.

Read Full Post »

Crònica d’un concurs que no ho ha estat

Amb una temporada quasi en blanc com està sent aquest 2020 pel món casteller per causa de la pandèmia de la covid-19 i sense data de retorn, aquest diumenge al migdia hem pogut gaudir de nou dels castells tot i que amb l’únic format possible, recordant alguns dels castells alçats en les tres darrers edicions en una iniciativa anomenada «Hi ha concurs» produïda pel Concurs de Castells i la televisió pública del Camp de Tarragona TAC 12, juntament amb la Xarxa de Comunicació Local

I és que va ser a mitjans de juliol quan oficialment es va donar la notícia de que noi hi ha haurà concurs de castells aquest any i s’esperaria per una nova edició per l’any 2022, però poc més d’un mes més tard es va donar a conèixer aquesta iniciativa que presentava forces incògnites que s’han anat esvaint al llarg del programa.

Read Full Post »

Assajar amb grups reduïts, l’única opció factible, però interessa?

Des de que va començar l’emergència sanitària causada per la Covid-19 el món casteller ha quedat totalment desert, sense poder assajar ni actuar, primer pel confinament i després per les mesures que s’han de prendre en el dia a dia, sense contacte físic, distància de seguretat, mascareta i higiene de mans.

Igualment, al mes de juny, amb la millora de la situació sanitària, la sortida de l’estat d’alarma i el començament de la fase de represa, es va veure alguna llum d’esperança de poder començar a assajar, tot i que fos en grups reduïts, com va plantejar els Castellers de Vilafranca amb la mirada posada que fos realitat al mes de juliol, fet que finalment no varen dur a terme suposo que per l’empitjorament de la situació sanitària. Tot i que un primer moment la CCCC va crear un protocol d’inici d’activitat en que s’excloïa qualsevol possibilitat de realitzar assaigs o actuacions, finalment una segona versió si que plantejava l’opció de poder realitzar assaigs en grups reduïts, però amb diferents mesures a tenir en compte.

Read Full Post »

El santoral ja no entén de castells

Desconec si a molts més castellers els hi passa un fet que per a mi es transcendent, i és el coneixement que tinc del santoral és gràcies als castells. I és que com bé sabeu, o ho hauríeu de saber, els castells estan estretament vinculats a les Festes Majors i aquestes sempre són en unes dates concretes del calendari i són en “honor” algun Sant o Santa.

Tot i que amb la proliferació de colles al llarg del país (i fora d’ell) allunyant-se de l’anomenada “Zona tradicional” el calendari s’ha anat allargant  amb diades de colles i diades d’aniversari, la vinculació dels castells amb la Festa Major és més que evident.

Però el santoral casteller s’està quedant orfe aquest 2020 degut a la crisi sanitària ocasionada per la pandèmia de la Covid-19, i tot fa indicar que als que ja hem superat fins aquest principi de juliol s’aniran unint de forma inevitable la resta de Sants i Santes del calendari.

Read Full Post »

No puc, tinc castells

Els que sou castellers sabeu que durant la temporada castellera en el vostre grup d’amics que no són castellers quan aneu a fer plans a qualsevol pregunta tipus:

• Aquest cap de setmana farem una excursió al Puigmal
• Aquest divendres hi ha concert a Apolo
• Cap de setmana a Londres
• Aquest diumenge hi ha una fira
• …

La resposta la gran majoria de vegades sempre és la mateixa “no puc, tinc castells”, i si sou una mica afortunats ja miraran de fer plans els caps de setmana que la teva colla no tingui cap actuació tot i que a vegades també aquells caps de setmana que no fem castells ens agrada anar d’espectadors o fins i tot donar un cop de mà a alguna colla amiga. Per tant, pot arribar fins i tot un moment que facin plans sense comptar amb tu durant una bona part de l’any ja que donaran per suposat que no podràs ja que tens castells.

Malauradament des de mitjans de març no es que no podem dir que “no puc, tinc castells”, és que l’únic que podem dir ara és que “no puc, ens hem de quedar a casa” ja que l’emergència sanitària que s’ha creat degut a la pandèmia del Covid-19 fa que tota activitat hagi quedat aturada i a dia d’avui amb la incertesa de saber quan acabarà i quan hi podrem tornar a fer tot allò que ens agrada, i no sols em refereixo als castells, sinó també anar a concerts, al teatre, al cinema, fer el vermut (per sort encara tenia una bona reserva del vermut de Murcarols i ara el fem confinats i a vegades confitats), tenir “date nights” fora de casa.

Read Full Post »

L’any que ens havíem de menjar el món

Ja fa setmanes que tenia aquest article pensat per a publicar però aquest final d’any 2019 ha estat molt intens i no ha estat fàcil treure el temps necessari per a poder deixat per escrit el que he sentit i penso de la temporada 2019 dels Castellers de Barcelona.

I és que a les xarxes trobareu valoracions com la que fa la Revista Castells però us quedareu amb poca informació ja que en el text sols es parla del que no s’ha fet (els castells de nou) i no del que si s’ha fet (ni rastre del 7 de 8 ni del 2 de 8 amb folre), i si no em creieu us copio a continuació el text: “Els Castellers de Barcelona, que ja van avisar amb un intent fallit i, potser erroni, de 4de9 amb folre en la diada del seu 50è aniversari del mes de juny, han patit el problema de la manca de compromís a l’assaig. Els de la camisa vermella, que, des del 2012 feien interrompudament castells de 9, afronten un futur incert i amb moltes decisions per prendre. De moment, no es coneix si l’actual tècnica que ha encapçalat Jaume Montoliu seguirà al capdavant”.

Està clar que la temporada no ha estat bona, ni molt menys, i sobretot pensant que estava emmarcada en un any molt especial com era el del 50è Aniversari de la Colla. Segurament aquesta fita va suposar una arrancada prou bona a tots els nivells, tant de castells a plaça com de proves fetes a assaig i com d’assistència tant a assaig com a plaça amb l’única excepció del cap de setmana en que vam tenir la diada de padrinatge dels Castellers de Sarrià i la diada de Sant Jordi dels Bordegassos de Vilanova, però a partir de la diada de l’Aniversari que es va celebrar el 8 de juny la temporada ja no va ser la mateixa i semblava que el 50è era més aviat una llossa damunt dels nostres caps, i en masses ocasions crec que ens ha passat factura i hem apostat per determinats castells i per l’obsessió del castell de nou que no pas assolir per vuitena temporada consecutiva la catedral dels castells, castell cabdal i que crec que és la gran pedra de toc d’una colla que vol fer grans castells.

La tendència general al món casteller ha estat de baixada de nivell en general i ens podem justificar en aquesta tendència per a emmarcar la situació de la colla, però hem d’anar molt més enllà i analitzar amb profunditat i no sols excusar-nos amb això o amb l’assistència.

Un cop feta aquesta breu introducció, passaré a fer un repàs del que ha estat la temporada per finalment valorar la temporada en general i cada estructura en particular, i situar-la en context amb les altres temporades.

Read Full Post »