Em dic Òscar Montserrat i Prat, però en el món casteller sóc més conegut com a “Tete”. Vaig néixer un ja llunyà 10 d’octubre del 1979, i des del 1985 formo part dels Castellers de Barcelona, tot i un petit parèntesis entre el març del 1991 i el setembre del 1994.
En els castells he ocupat diferents posicions: com a aixecador he carregat un castell de vuit (4 de 8) i he descarregat castells de set (tota la gamma, excepte el 2 de 7) i pilar de cinc; com a enxaneta he descarregat castells de set; com a dossos he descarregat castells de vuit (4 de 8); com a terç he descarregat castells de set (4 de 7 i 4 de 7 amb el pilar); com a segon he descarregat castells de set (3 de 7, 4 de 7, 4 de 7 amb el pilar, 5 de 7, 7 de 7 i 9 de 7); i com a segon de castells amb folre he descarregat el 2 de 8, el 3 de 9, i el 4 de 9, castells que també he descarregat com a crossa al folre. En la posició de crossa també he descarregat castells de vuit i el 3 de 9 amb folre, i en la de contrafort castells de set i de vuit.
Finalment, com a baix, que és on he participat més, he descarregat tots els castells de vuit que ha fet la colla excepte el 3 de 8 amb el pilar, els dos castells bàsics de nou, i el 9 de 8. Per últim he parat de baix l’únic intent que ha fet la colla de 4 de 9 net, castell que la colla va estar a pocs segons de carregar, i també vaig ocupar la posició de segon en un castell que també és inèdit per la colla, el 5 de 9 amb folre amb un intent i un intent desmuntat.
També he participat activament en la colla a diferents nivells. Tot va començar col·laborant a l’arxiu de la Colla per tot seguit entrar en la junta de la Colla, junta a la qual hi vaig estar des del 2003 fins al 2013 ocupant diferents càrrecs, cada any que passava amb una àrea de responsabilitat molt més gran.
I també hi he estat vinculat a nivell de tècnica, entrant a la tècnica de pinyes el 2007, sent-ne el cap el 2009 any que també vaig ser sots cap de colla. Finalment vaig deixar la tècnica de pinyes al 2012, tornant-hi a entrar a finals d’agost del 2015, sent sots cap de pinyes el 2016 i cap de nuclis els anys 2016 i 2017 per tornar a ser cap de pinyes durant el 2018.
I m’he deixa’t veure arreu del món casteller en diferents diades castelleres i participant de diferents actes com jornades de prevenció, xerrades de temàtica castellera, … La falera dels castells m’ha portat arreu de Catalunya i fora d’ella.
El fet casteller vist pel TETE 
Amb el teu permís t’adjunto el següent text per un programa de TV que
estem endegant aquests dies. Gràcies!
A BCN TV hem començat la producció d’un programa per a TVE d’anècdotes i
històries personals de tota mena: coincidències, casualitats, històries
increïbles,…etc. I de qualsevol gènere: amor, família, amistat, laboral,
etc.
Cerquem històries potents, sorprenents i que ens deixin clavats a la
cadira desitjant sentir-ne el final.
Es igual si fan riure, por o fan plorar, sempre que tinguem localitzat el
protagonista de l’anècdota per explicar-la.
Tots coneixem anècdotes i/o històries de tota mena o gent que ha tingut
alguna que valgui la pena explicar-la.
Si us plau, necessitem gent que vulgui explicar-nos aquella anècdota que
sempre explica als amics i/o familiars, o bé aquelles històries
dramàtiques que ens deixin bocabadats. Si coneixeu algú que tingui una
història potent per explicar, envia’ns un mail i ens posaren en contacte
amb tu.
Adjunto un parell d’anècdotes a tall d’exemple que parla de coincidències.
Moltes gràcies per la teva col.laboració
Les anècdotes les podeu enviar a anecdotari@bcn-tv.com o bé adreçar-me-les
a mi mateix.
Pots enviar aquest mail a tots els teus amics o coneguts si ho creus
necessari. Moltes gràcies.
A UN PASO DE LA TRAGEDIA
Como cada viernes, mi marido fue al trabajo en trasporte público y me dejó
el coche para hacer la compra. Recogí a los cuatro niños en el colegio
(tres míos y la hija de una amiga) y directamente nos fuimos hacia el
supermercado. A medio camino, el alboroto en el asiento de atrás era
insoportable y pensé en cómo sería hacer la compra con ellos en un gran
hipermercado. Decidí que podría comprar en el pueblo donde pasábamos el
fin de semana y di media vuelta. Poco después de llegar a casa empezó a
sonar el teféfono: mi marido, mi madre, amigas… Todos preguntaban si
estábamos bien. Era el 19 de junio de 1987 y el centro al que en un
principio me dirigia era el HIPERCOR de Barcelona. Si no hubiera dadlo
media vuelta, a las cuatro y diez minutos habríamos estado en el parking.
La hora y el lugar en que estalló la bomba colocada por ETA.
Pilar T. Barcelona
MADRES E HIJAS
Nuestras hijas tenían 6 años, iban a la misma clase y se hicieron amigas.
Por extensión, nosotras, las madres, también. Con el tiempo, descubrimos
que nuestras vidas estaban llenas de las mismas casualidades. Carmen y o
proveníamos del interior y habíamos estado casadas con dos hombres que
enfermaron gravemente de riñón. No tuvimos hijos. Tras la ausencia de
nuestros respectivos cónyuges, habíamos rehecho nuestras respectivas vidas
en la misma ciudad de la costa. Nuestros actuales maridos eran mucho más
jóvenes que nosotras, nos habíamos quedado embarazadas pasados los
cuarenta y dimos a luz a las niñas en la misma clínica, en el mes de
agosto y por cesárea. ¿Se pueden dar más casualidades en dos personas que
no se conocían de antemano? Por supuesto, nuestra amistad dura y la de
nuestras hijas también.
María Teresa R. Alicante
Moltes gràcies.
Alfonso Teruel Jimenez
alfonsoteruel@mrmatuschek.com
Phone: +34 667920106
M'agradaM'agrada
En el Flickr ja tenim videos
M'agradaM'agrada
Entre Muixeranga i Gobindas
M'agradaM'agrada
Hola, sóc Ramon Blanch. Us escric perquè he vist que un col·leccionista demana informació sobre la pel·lícula FIESTA MAYOR. És la primera vegada que veig el cartell i m’ha fet molta gràcia. El meu germà és un dels protagonistes de la pel·lícula, és el Carlos Blanch. Jo sóc el de dalt de l’esquerra, el primer. Et puc donar alguna informació com per exemple que es va fer a Vilafranca del Penedès. De fet, tinc un vídeo que amb el temps te’l podria enviar.La pel·lícula tracta sobre la festa mayor de Vilafranca i fou prohibida per Franco i l’ajuntament de la ciutat la va trobar a França.Ara mateix és el que et puc dir, de totes maneres te’ns el meu email.Per cert, podries enviar-me una fotografia del cartell. Adèu.
M'agradaM'agrada
He vist dues construccions castelleres a la TV. Una va ser la setmana passada a l’horrorós programa de Cuatro, Fama!. En una coreografia un grup de nois van acabar amb una petita torre. Avui a la tv2 al migdia han fet un reportatge de Penyíscola i s’ha vist un ball popular (tipus valencians) que fan una construcció i diuen un verset des de dalt.
una abraçada!
M'agradaM'agrada
Bon dia Tete,
Som una agència de comunicació on-line, ubicada a Barcelona i ens posem en contacte amb vostès per a informar-lis d’una exposició totalment gratuïta i que pensem que pot ser del seu interès:
L’exposició fotogràfica “Castells i castellers. Patrimoni Immaterial de la Humanitat”, que s’exhibeix al Jardí del Palau Robert, homenatja les persones i colles que han convertit els castells en un símbol de Catalunya i en un dels tresors culturals de la humanitat.
La mostra, que es pot visitar fins al 16 de març de 2012, l’organitzen l’Agència Catalana de Turisme del Departament d’Empresa i Ocupació, i Editores Lunwerg, amb el patrocini del Grup Damm i Basf.
L’exposició aplega una selecció de fotografies que es publiquen en el llibre “Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva”, editat per Lunwerg, que es va presentar el passat dia 16 de Novembre , a les 18 hores, a la Sala Cotxeres del Palau Robert. A través de fotografies i textos ens endinsem en la intensitat i l’espectacularitat dels castells, una combinació única de força, equilibri i bellesa plàstica que captiva els espectadors de tot el món. Imatges i textos que també fan referència a la història, la tècnica castellera i els valors associats a aquestes construccions humanes en un món individualista: força, equilibri, seny, valor, constància, confiança en els altres, cultura de l’esforç, feina en equip… Les fotos són de José Carlos León Ercilla, Rafael López-Monné i Lucas Valecillos Molero.
Si dessitjeu publicar aquesta informació en la vostra revista o site web, adjuntem un resum sobre l’exposició en format “.doc” que tambè inclou enllaços d’interès així com accés a la galeria fotogràfica de l’exposició.
Estem a la seva disposició per qualsevol altre material o necessitat que se’ls hi pugui presentar. En el cas de que publiquin la informació, ens agradaria que ens ho fessin saber.
Gràcies per avançat i salutacions,
Joel Márquez García
KARDUMEN
Simpatía digital
93 451 24 60
M'agradaM'agrada