Per fi ha arribat el dia, i després de dos anys de no poder-se fer la Mercè amb normalitat, hem pogut tornar a poder celebrar la Mercè com les d’abans, com les més de 50 que ha viscut la colla dels Castellers de Barcelona, i sols per aquest fet ja ha estat una Mercè especial, la de la retrobada a l’hora de poder fer castells a la Plaça de Sant Jaume per les Festes de la Mercè. I tot i la incertesa del temps d’aquest cap de setmana, la Mercè ha estat esplendorosa amb la ciutat de Barcelona, almenys amb bona part del dia de la Mercè.
En el cas dels Castellers de Barcelona gaudim de poder fer castells en dues diades i depèn de l’any la del dia de la Mercè és anterior a la de la Mercè històrica, i d’altres és posterior, tot depenent de com caigui el 24, i aquest any ha estat el cas primer, de què el dia de la Mercè sigui la primera actuació castellera. Però a més s’ha donat el cas de que ha estat en dissabte, i això fa que tot just el darrer assaig fos la nit abans al nostre local social. Un assaig que va ser com els d’abans, amb castells de present i castells de futur, i és que quan tot hi som, som capaços de quasi tot i més.
La combinació d’estar dijous a la nit per Santa Tecla, més la no diada de Santa Tecla, més l’assaig, segurament va ser un combo massa fort com per adormir-me i perdre’m les matinades de la Mercè, i amb elles l’esmorzar clàssic, tot i esmorzar va haver-hi descobrint un lloc prop de casa, i que segur que repetiré. Així va ser com em vaig presentar directament a la Plaça de la Mercè, lloc de concentració de les colles de cara a les 12h poder fer el pilar a la sortida d’ofici, en aquest cas hem alçat un pilar de 5, per tot seguit emprendre el camí cap a la Plaça de Sant Jaume, lloc de la diada castellera.
Tant a la Plaça de la Mercè, com en el recorregut cap a la Plaça de Sant Jaume, com ja en la mateixa Plaça de Sant Jaume, vaig poder comprovar de nou in situ les sensacions que es viuen en un dia com aquest, tant pels més veterans de la colla com pels que tot just avui estrenaven la camisa a plaça o els que encara no en tenen. Un dia on hem pogut veure cares que no havíem vist no tan sols en aquests dos anys d’aturada sinó també d’altres que feia més que no es deixaven caure per la colla, i això ja és motiu de joia i xerinola.
(més…)
El fet casteller vist pel TETE 