Tercer cap de setmana consecutiu amb actuació de Castellers de Barcelona i tot i que personalment abans de la diada m’esperava alguna cosa més també és cert que després de l’exigència dels dos caps de setmana anteriors amb les dues actuacions de la Mercè i la del concurs de castells potser tocava tenir una actuació amb una mica més de relaxació i tranquil·litat, i a més tenint en compte que dimecres hi tornàrem amb l’actuació de la Festa Major de les Corts.
Una de les actuacions més clàssiques de la temporada en la qual aquest diumenge hem tingut una novetat, la del lloc de concentració, i és que per primera vegada ens hem concentrat a la Plaça de Sant Vicenç de Sarrià, on en cercavila de pujada hem arribat a la Plaça del Consell de la Vila on hem entrat amb un pilar de 4 caminant, el qual aquesta setmana no havíem assajat, però que l’assaig de cara a la Mercè el tenim encara present i el fem amb una soltura que no teníem.
Un cop a plaça hem alçat un pilar de 4 d’inici per tot seguit donar inici a les rondes de castells sent els tercers en actuar i ho hem fet amb el millor castell del dia, el 2 de 7, el qual tenia canvis a segons, terços i quarts, i que hem dominat en tot moment.
Per fi ha arribat el dia, i després de dos anys de no poder-se fer la Mercè amb normalitat, hem pogut tornar a poder celebrar la Mercè com les d’abans, com les més de 50 que ha viscut la colla dels Castellers de Barcelona, i sols per aquest fet ja ha estat una Mercè especial, la de la retrobada a l’hora de poder fer castells a la Plaça de Sant Jaume per les Festes de la Mercè. I tot i la incertesa del temps d’aquest cap de setmana, la Mercè ha estat esplendorosa amb la ciutat de Barcelona, almenys amb bona part del dia de la Mercè.
En el cas dels Castellers de Barcelona gaudim de poder fer castells en dues diades i depèn de l’any la del dia de la Mercè és anterior a la de la Mercè històrica, i d’altres és posterior, tot depenent de com caigui el 24, i aquest any ha estat el cas primer, de què el dia de la Mercè sigui la primera actuació castellera. Però a més s’ha donat el cas de que ha estat en dissabte, i això fa que tot just el darrer assaig fos la nit abans al nostre local social. Un assaig que va ser com els d’abans, amb castells de present i castells de futur, i és que quan tot hi som, som capaços de quasi tot i més.
La combinació d’estar dijous a la nit per Santa Tecla, més la no diada de Santa Tecla, més l’assaig, segurament va ser un combo massa fort com per adormir-me i perdre’m les matinades de la Mercè, i amb elles l’esmorzar clàssic, tot i esmorzar va haver-hi descobrint un lloc prop de casa, i que segur que repetiré. Així va ser com em vaig presentar directament a la Plaça de la Mercè, lloc de concentració de les colles de cara a les 12h poder fer el pilar a la sortida d’ofici, en aquest cas hem alçat un pilar de 5, per tot seguit emprendre el camí cap a la Plaça de Sant Jaume, lloc de la diada castellera.
Tant a la Plaça de la Mercè, com en el recorregut cap a la Plaça de Sant Jaume, com ja en la mateixa Plaça de Sant Jaume, vaig poder comprovar de nou in situ les sensacions que es viuen en un dia com aquest, tant pels més veterans de la colla com pels que tot just avui estrenaven la camisa a plaça o els que encara no en tenen. Un dia on hem pogut veure cares que no havíem vist no tan sols en aquests dos anys d’aturada sinó també d’altres que feia més que no es deixaven caure per la colla, i això ja és motiu de joia i xerinola.
En el 2020 s’havia celebrat la darrera diada castellera de Santa Eulàlia, la Festa Major d’hivern de la ciutat de Barcelona, ja que l’any passat la situació de la pandèmia de la Covid-19 no ho va fer possible. Finalment aquest 2022 la diada castellera s’ha tornat a celebrar, tal i com es va decidir fa pocs dies, en un format en que cada colla amb pilars d’inici i de comiat, i amb un espai per a fer castells a l’antiga (format instaurat ja fa anys) amb un horari limitat. Qui ens hagués dit que un mes després d’aquella Santa Eulàlia del 2019 l’activitat castellera quedaria en stand-by i que fins a mitjans de l’any passat no es va poder fer alguna cosa.
Una diada que ha retornat a les colles de la ciutat a la Plaça de Sant Jaume ja que la diada de la Mercè de l’any passat es va celebrar amb format de pilars al Passeig de Gràcia dins d’una mostra de cultura popular, en canvi els Castellers de Barcelona si que havien tornat ja que per la Diada de la Mercè Històrica van alçar-hi pilars.
Aquesta diada ha arribat tot just 15 dies després de la Trobada de les Decennals on sols una colla de les vuit de Barcelona hi va participar, la dels Castellers del Poble Sec. A partir d’aquí cada colla es sobirana, com ho va ser per anar o no a Valls, per a participar en aquesta diada i per fer-ho d’una manera o una altra i crec, i no perquè sigui la meva colla, que la posició que ha adoptat els Castellers de Barcelona (juntament amb l’única colla que hi va anar a Valls) ha estat la més coherent: un sol assaig de preparació per a poder fer pilars amb grups reduïts.
Encara que com ja he dit en reiterades ocasions aquests dos darrers anys s’han hagut de prendre decisions que no són gens fàcils de prendre i tota la gestió de la represa del món casteller ha estat un tema que no pot ser mai blanc o negre.
Després de la tornada a les places dels Castellers de Barcelona per les Festes de la Mercè amb doble sessió de pilars de 4, i sense cap assaig entremig ja que està previst que comencem el proper divendres 8 d’octubre, aquest diumenge els Castellers de Barcelona hem tingut una nova actuació de pilars. En aquesta ocasió ha estat amb motiu de la Festa Major de la Barcelona a la Plaça Poeta Boscà, un barri on hem actuat en diferents ocasions tot i que el darrers anys hi actuàvem a la Plaça de la Barcelona al maig amb motiu de les Festes de la Primavera.
En una jornada de cultura popular on hi ha hagut sardanes, ball de bastons i gegants amb la presentació dels nous gegantets de la Barceloneta, i on ens ha tocat ser el final de festa. Amb el format que està sent el pa de cada dia en aquests dies que ens toca viure veient la llum al final del túnel de la pandèmia de la Covid-19.
No podia ser d’una altra manera, i és que finalment els Castellers de Barcelona hem tornat a enfaixar-nos a plaça amb motiu de les Festes de la Mercè, la Festa Major de la ciutat de Barcelona.
No ha estat la tornada desitjada, a principis de setembre es va decidir el format de la “diada castellera” i tot i que fa 10 dies va haver-hi un nou protocol més permissiu i que hagués permès aixecar més que pilars de 4 finalment s’ha mantingut com estava previst.
El dia ha començat amb les matinades, a les quals aquest any no he assistit, però si que he pogut gaudir d’un gran esmorzar venerable a Ca’l 51, a diferència d’altres anys que ho fèiem al Bidasoa, un clàssic al costat de la Plaça de la Mercè. El canvi ha estat motivat degut a que les colles castellers no participàvem en els pilars d’inici al seguici ja que no s’ha celebrat, i tampoc l’actuació havia de ser a la Plaça de Sant Jaume com és tradicional.
Durant el mes d’octubre els Castellers de Barcelona tenim un calendari força repetitiu any rere any i si hi ha una diada que està ben present des de mitjans dels anys vuitanta, és la diada de la Festa Major de Sarrià, un dels barris de Barcelona.
Com en els darrers
anys la diada estava anunciada a les 11h del matí, una hora que al
principi se’m feia estrany però que cada vegada em convenç més i
ha permès que pugues arribar a casa per dinar i veure per la
televisió bona part de la diada de Santa Teresa al Vendrell.
Després de la
concentració de les tres colles, amb la colla local dels Castellers
de Sarrià i com a colla convidada dels Xics de Granollers, a la
Plaça de Sarrià empreníem el curt camí fins a la Plaça del
Consell de la Vila on hi hem entrat amb un pilar de 4 caminant,
destacant el debut del Nawy de segon i parant-lo jo mateix de baix,
feia força temps que no el feia en aquesta posició.
Aquest darrer cap de setmana els Castellers de Barcelona hem tingut un doblet d’actuacions, i en el qual hem firmat el mateix resultat a nivell de castells en les dues diades, tant el dissabte a la tarda al barri de Sarrià de Barcelona com el diumenge al migdia a Vilanova i la Geltrú.
Tanmateix va
haver-hi més activitat durant el cap de setmana i és que, com ja és
tradició, la colla va ser una de les entitats del barri del Clot de
Barcelona que va participar i col·laborar en una nova edició de la
Mona Solidària, organitzat per la Pastisseria la Palma i Eix Clot,
el dissabte al migdia. Una mona especial per la colla ja que aquest
any representava diferents llocs del barri amb protagonisme especial
pels Gegants del Clot en un costat, els Castellers de Barcelona al
mig, i a l’altre costat el «Tolc, el Drac del Clot. Va ser un
migdia festiu en el qual vam alçar quatre pilars de 4 de forma no
simultània.
Aquest diumenge els Castellers de Barcelona hem celebrat un dels actes més icònics del 50è Aniversari de la colla, i és que la idea va ser poder reunir en una mateixa plaça totes les colles que la colla ha apadrinat al llarg dels 50 anys d’història.
Tal i com estan actualment els calendaris de totes les
colles del món castells no era gens fàcil la fita a nivell logístic de
calendari i segurament per això la data triada va ser en un mes de març en que
encara hi ha poques diades castelleres.
Per a poder acollir-les totes el lloc triat va ser l’Antiga
Fàbrica d’Estrella Damm, lloc que acull molts actes del món casteller degut al
ser el patrocinador principal de la CCCCC, lloc que permetia acollir a totes
les colles però que potser quedava un pel ajustat l’espai degut al aforament
màxim permès que té la localització per qüestions de seguretat. A l’actuar a la
Sagrada Família també es va convidar a la colla dels Castellers de la Sagrada
Família.
Amb la responsabilitat de la diada per part de la Mery
Mañané amb la col·laboració i suport de molts castellers de la colla la diada i
festa va poder ser celebrada.
Així va ser com abans de que obrissin les portes de la Damm
ja hi havia un gran ambient casteller als voltants, amb els colors de les
camises de les diferents colles, i a partir de les 11.30h les colles van anar
entrant i col·locant-se al lloc d’actuació amb un ritme més lent del previst
que va fer que els parlaments d’abans d’iniciar la diada no es fessin a l’horari
previst; uns parlaments per part de Ramon Gil (president dels Castellers de
Barcelona), Inés Solé (presidenta de la CCCC) i Joan Subirats (Comissionat de
Cultura de l’Ajuntament de Barcelona), i on es va destacar el fet de que els
Castellers de Barcelona siguin la quarta colla més veterana en continuïtat, la primera
de l’àrea no tradicional, colla que ha assolit castells de nou i, i també de
les que més ha dignificat la dona ja que ha tingut dues caps de colla, primer
baix de castell de nou i colla amb una actuació complerta de castells de set
amb tronc, nucli i canalla completament femení, i finalment, la difusió del fet
casteller apadrinant tantes colles. Es va tancar aquest acte protocol·lari amb
el record de la jornada a les diferents colles apadrinades per odre d’apadrinament:
Bordegassos de Vilanova (1972), Castellers de la Roca (1974, dissolts al 1979),
Minyons de Terrassa (1979), Vailets de Gelida (1985), Castellers de Cornellà
(1991), Xics de Granollers (1991), Castellers de Sants (1993), Castellers de
Lleida (1995), Capgrossos de Mataró (1996), Castellers de Rubí (1996), Castellers
de Sant Cugat (1996), Colla Castellera de Figueres (1996), Castellers del
Riberal (1997), Castellers de Cerdanyola (1998), Colla Castellera Nyerros de La
Plana (1999), Encantats de Begues (2012), Castellers del Prat de Llobregat
(2014), Castellers de Sarrià (2016) i Castellers de Sydney (2016).
Aquest diumenge ha tingut lloc la diada castellera de Santa
Eulàlia, la Festa Major d’Hivern de Barcelona, tret d’inici de la temporada
castellera a la ciutat comtal i que suposa tornar a posar-se la camisa vermella
dels Castellers de Barcelona esperançats i il·lusionats en fer la millor
temporada possible.
Aquesta premissa es repeteix cada any però aquest any és ben especial per a la colla degana de la
ciutat, i és que tot just complim una xifra rodona d’aniversari, els 50. I per
tant, Santa Eulàlia és el punt d’inici d’aquest aniversari que no sols és
important per la colla sinó també pel món casteller.
Malauradament a nivell personal aquesta Santa Eulàlia ha
estat sense camisa vermella però si amb la jaqueta de la colla, i és que no
poder estar disponible per a fer castells per la lesió de fractura d’olècranon
em fa preferir no dur la camisa de la colla i faixa. I mira que em costa estar
a fora dels castells de la meva colla, i és que la meva passió és gaudir i
patir aixecant castells.
Després de la Mercè, l’Aniversari i el Clot, si hi ha una diada que es tradicional per la colla dels Castellers de Barcelona és la de la Festa Major de Sarrià, un dels barris de Barcelona.
Una diada que canvia molt d’un any en l’altre segons la data en que es pugui encabir, ja que ha de compatibilitzar-se amb la diada de la Festa Major de les Corts, i amb els anys parells amb el concurs de castells de Tarragona.
I si l’any passat vam portar castells de 9 i el nostre primer intent de 5 de 9 amb folre, aquest any la diada ha estat protagonitzada pels castells de set, ja que la diada havia estat situada al matí del dissabte 6, i amb la participació de la colla local dels Castellers de Sarrià i la dels Castellers de Rubí.
Sempre sabem que dissabte al matí no és el millor dia per a fer castells, però era l’única opció possible, tenint en compte que per la tarda hi havia la segona jornada del concurs de castells, la primera a la TAP de Tarragona.
Amb un horari previst no habitual però que a Sarrià ja està sent una tradició, el de les 11h, finalment la diada va començar més tard degut a que l’ambulància havia anat a una altra plaça, a la de la Vila de Gràcia en comptes de la Plaça del Consell de la Vila. (més…)
Segona nit a Indonesia i li descobreixo al company que porta aquí dues setmanes el millor lloc de sushi 🍣. Segur que repetirem més d'un dia 10 hours ago
Després d'una breu visita a la fàbrica i havent dinat tot i ser el dia que comencen el ramadà, ja per fi a l'hotel,… twitter.com/i/web/status/1…1 day ago
Algú sap que és això que hi havia a l'aigua i que es veia des de l'avió? Potser relacionat amb pesca? Sóc conscient… twitter.com/i/web/status/1…1 day ago