Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Castellers de Vilafranca’

Després de 20 anys de la primera vegada que els Castellers de Vilafranca va portar a plaça un castell amb quatre bases, o sigui, soca, folre, manilles i puntals (o ajuts) amb forma de pilar de 9, aquest dia de Tots Sants l’expectació era màxima a la Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès per a veure com es podia reflectir a plaça tota la feina que havien fet al local d’assaig amb aquesta construcció i que gràcies a les xarxes socials ens havia arribat a tots nosaltres. I també hi havia el dubte de si el pilar de 9 arribaria a la ronda de pilars o ho faria en alguna de les rondes de castells.

Una diada de Tots Sants que a diferència dels darrers anys comptava a plaça amb la participació de tres colles, caient una de les quatre colles habituals dels darrers anys, els Castellers de Sants, i mantenint-se en el cartell els Xiquets de Tarragona i els Capgrossos de Mataró.

Amb la panxa plena amb un bon esmorzar de forquilla, com no, cap a la plaça on entrava una hora abans del començament oficial de la diada, la plaça s’ha anat omplint i a tres quarts de dotze entrava la primera colla a plaça amb el pilar de 4 caminant, els Xiquets de Tarragona, per tot seguit entrar-hi els locals i per últim els Capgrossos de Mataró. Tot seguit ha sonat el Cant dels Segadors i finalment ha començat la primera ronda de l’actuació amb el ordre dels verds, els matalassers i els mataronins.

(més…)

Read Full Post »

Finalment aquest cap de setmana ha tingut lloc a la Tarraco Arena Plaça les dues darrers sessions del Concurs de Castells, i com ja es va veure a la sessió de Torredembarra, a les dues de Tarragona també s’ha pogut veure un nivell general molt millor del que qualsevol dels que seguim el món castellers haguéssim pogut imaginar tot just quan fa poc més d’un any veiem una mica de llum a la retrobada del món castellers després de la foscor que es va produir a partir de mitjans de març del 2020.

Hi havia ganes de gaudir dels castells, tant de fer-ne com de veure, i de viure les emocions pròpies i la dels que tenim a prop nostre, i així va ser com amb l’Afra ja vam fer camí a Tarragona el divendres a la nit després de l’assaig dels Castellers de Barcelona, i ja a Tarragona visita al local dels Xiquets de Serrallo per trobar-nos amb el Miquelet, el qual gentilment ens faria d’amfitrió del cap de de setmana.

Dissabte començava el dia rebent al Xavi Gascon i a la Núria amb els quals viuríem bona part de la Diada Internacional que es va celebrar a la Plaça de la Font amb els Castellers d’Andorra, els Castellers de Madrid, els Castellers de París, els Castellers of London i els Xiquets de Copenhaguen. Una diada on totes van assolir com a mínim un castell de 6, que representava els primers d’aquests dos anys, sent el paper més destacat el dels d’Andorra amb el 4 de 6, 4 de 6 amb el pilar i 3 de 6.

Abans d’acabar-se l’actuació vam anar a un lloc de Tarragona que és petit però acollidor a dinar una amanida i una paella, que era l’enveja evident dels castellers que hi passaven per davant cap a un dels llocs de concentració , el del Parc de la Ciutat, el qual seria un punt clau del cap de setmana ja era el mateix pels Xiquets del Serrallo com per Castellers de Barcelona. Des d’aquí es va iniciar el cercavila d’entrada a la TAP, i l’espera abans d’entrar a plaça i ja un cop situats a plaça i esperar a que sigui el moment de començar l’actuació segurament és el moment més tens ja que un ja té ganes de fer castells.

(més…)

Read Full Post »

Mentre es va desenvolupant aquesta temporada de represa completa del món casteller, anem sumant tornades a poblacions, places i diades que ens havien quedat en el record però que de nou podem gaudir. I si a Tarragona ja m’havia desplaçat per Sant Joan i per Sant Magí, aprofitant que aquest cap de setmana els Castellers de Barcelona no teníem cap actuació, era un bon moment per tornar-hi per viure el primer cap de setmana de les festes de Santa Tecla a Tarragona. I així va ser com, crec que per segona vegada (potser són més però no ho he pogut corroborar) ja vaig baixar a Tarragona per arribar a temps de poder gaudir de la Baixada d’Amparitos organitzada per la colla dels Xiquets del Serrallo amb inici a la Plaça de la Font i final a la Pèrgola del Serrallo on tenia lloc el tradicional vermut dels musclos. Una gentada en tot el recorregut demostrant que després d’aquests dos anys de tristesa la gent té moltes ganes de viure de nou qualsevol festa i demostració festiva. Després de dinar, aprofitar el vespre i nit per gaudir de diferents activitats del dia com “La Cercavila del Convit del 700” que com deia el programa de festes era “una ocasió excepcional de veure en un mateix indret els elements festius més representatius de les festes majors del nostre país, que actuaran en el mateix ordre en què participa el Seguici tarragoní durant les festes de Santa Tecla. Aquesta mostra és un homenatge als seguicis populars dels Països Catalans, i en especial al Seguici tarragoní”. Després va haver-hi temps de veure la baixada de la Cucafera i algun concert abans d’anar a dormir, gràcies a la sempre amable acollida del amfitrió Miquelet.

(més…)

Read Full Post »

A mesura que es va desenvolupant la temporada castellera en aquest any de represa del món casteller va pujant el nivell i es celebren de nou actuacions clàssiques i que són tot un referent, i una d’elles és la de la Festa Major del Catllar el darrer dissabte del mes d’agost. I és una de les que a mi m’agrada més estar-hi a plaça i per poc que pugui allà m’hi planto. Aquesta vegada tenia pensat dinar fins i tot al mateix poble aprofitant que té un dels llocs de referència dels esmorzars de forquilla però que també es pot gaudir d’un bon dinar, però problemes de logística feien impossible estar-hi a l’hora màxima per dinar i per això, amb el company Abèlix el qual vaig recollir al Camp Nou, vam parar a un lloc que en principi no hi havia d’haver problema en poder dinar, i així va ser, el que jo coneixia com a “101 bocatas”, situat a una benzinera entre l’Arboç i el Vendrell.

Un cop ben dinats cap al Catllar on van arribar amb prou temps com per passar per plaça i veure-hi sols als de la retransmissió de la diada per part de la Xarxa, i anar a prendre alguna cosa per fer temps i així va ser com també ens vam trobar coneguts d’altres colles i no vam desaprofitar per parlar del que creiem que sabem, de castells. Ja cap a plaça i cap al racó més habitual, on hi actua la Colla Vella dels Xiquets de Valls i es on em trobo el gran Paquito el qual em posa el dia de l’evolució dels diferents castells que tenen en cartera i quins portaran a plaça.

(més…)

Read Full Post »

Aquest dissabte a la tarda tenia lloc una de les diades castellers més tradicionals del calendari casteller, la de la Festa Major de les Neus de Vilanova i la Geltrú, i no sols com totes les d’aquest any tenia ser-hi present de nou al calendari després de dos anys d’aturada pandèmica sinó pel fet que aquest any la colla local dels Bordegassos de Vilanova celebra els 50 anys d’història. Una història molt compartida amb la de la meva colla, la dels Castellers de Barcelona, i on fa poc varen tenir l’honor de rebre el reconeixement de ser honrats amb la distinció de la Creu de Sant Jordi.

Una diada, a la qual els Castelllers de Barcelona hem participat en alguna ocasió puntal però des de fa uns anys té un cartell de colles fixes amb la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i els Castellers de Vilafranca, però a més a més aquest any s’hi ha sumat la Colla Joves Xiquets de Valls. ÉS una diada que en molts anys ha coincidit amb Màrtirs per lo que no ha estat possible veure-la en directe, però en aquesta ocasió no era així i aprofitant la bona combinació que té la capital del Garraf amb tren m’hi he desplaçat i així és com he arribat a plaça amb els pilars caminant d’entrada a plaça i el primer que he observat és com la plaça estava plena per la part que donava ombra però al sol poca gent i allà m’he plantat jo davant l’espai que ocupaven la Colla Joves i la Colla Jove. A diferència d’altre ocasions, la plaça s’ha anat omplint a mesura que avançava l’actuació, la qual ha tingut una mica de tot amb una primera ronda molt àgil, una segona on les caigudes i els peus desmuntats han afectat al seu ritme, i una tercera a semblança de la primera, sent la durada total d’unes tres hores.

(més…)

Read Full Post »

Tot i que hi havia una mínima possibilitat que aquest darrer cap de setmana pogués estar a casa, finalment el viatge de tornada a Barcelona va començar la nit d’aquest dimecres 1 de juny per arribar al matí del dijous a Barcelona, tot just a punt per arribar a gaudir de la totalitat dels actes del 53è Aniversari de la Colla, el primer que podrem celebrar a plaça des del 50è precisament. Ja que havia de quedar-me el cap de setmana per terres vietnamites i tot i que la jornada laboral es va allargar un cop a l’hotel vaig decidir-me emprendre el camí cap a Hanoi per a passar-hi de nou el cap de setmana dormint-hi dissabte i diumenge, i així va ser com vaig arribar tot just quan la pluja que havia caigut durant tot el dia havia ja desaparegut.

El fet d’estar a Hanoi descobrint una mica més aquesta ciutat que atrau d’una manera fascinant, feia que fos impossible estar a la població de la Catalunya Nord de  Bao on la Colla gaudia dels actes d’una nova edició del Identi’CAT, entre d’altres el primer concert a peu dret d’un dels meus grups més estimats, el dels Brams.

Ja diumenge i amb la impossibilitat de poder comprar bitllet de tren per tornar a Phu Ly dilluns primera hora via web em vaig apropar tot xino xano a l’estació de tren, patint de valent el temps calorós i sufocant, però em va servir també per descobrir un dels millor restaurants de cuina vietnamita de la ciutat, i després em vaig apropar cap a un dels edificis destacats de la ciutat, el del Temple de la Biblioteca, on em vaig sentir de nou com un mono de fira ja que hi havia tot de grups d’adolescents, els nois vestits tots iguals i les dones el mateix, i on un de cada dos em saluda i algun fins i tot em preguntava el nom o d’on venia, l’únic que en aquest cas no va haver-hi petició de foto com ha passat en alguna altra ocasió.

(més…)

Read Full Post »

En les darreres setmanes cada vegada ha estat la primera ocasió d’algun pas més en la represa del món casteller, tant a nivell general com a nivell personal. Així és com la diada de Santa Teresa al Vendrell va ser la primera diada la qual va poder tenir públic sense limitació i de peu dret, i tot i que m’hagués agradat ser a la Plaça del Blat per Santa Úrsula la coincidència amb la primera diada de la represa dels Castellers de Barcelona i d’homenatge al Josep Sala ho va fer impossible.

No ha estat fins a la Diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès que hi he pogut tornar a plaça com a públic i afeccionat, i realment ha estat un dia especial, de retrobada, de sentir de nou una plaça plena (no a gom a gom com en les millors ocasions però amb un aspecte sensacional).

El dia ha començat ben d’hora de camí a Vilafranca per a poder fer un bon esmorzar de forquilla, i amb l’estomac atapeït el camí a plaça ha estat ple d’un reguitzell de sensacions ben especials, d’entrar-hi i recordar que la Plaça de la Vila té una pendent que deu ni do, i veure els domassos que omplien la façana de l’Ajuntament. A l’entrada també trobar-nos amb les diferents televisions que farien seguiment de la diada i veure les primeres cares conegudes mentre la plaça s’anava omplint a mesura que l’hora de la diada s’anava apropant. I així ha estat quan minuts abans de les dotze del migdia les colles han entrat a plaça des dels dos extrems de la plaça, i amb aquest ordre: Castellers de Sants, Castellers de Vilafranca, Xiquets de Tarragona, Capgrossos de Mataró. El cartell clàssic de les darreres temporades i que per aquesta edició s’ha mantingut.

Hi havia ganes i expectació de veure el paper de totes les colles, de si es veurien castells de vuit per part dels mataronins i dels matalassers, de quins castells de set serien capaços d’alçar els de Sants, i principalment, si els verds serien capaços assolir el primer castell de la nou de la represa. La diada tenia un ordre d’actuació determinat (Castellers de Vilafranca, Castellers de Sants, Xiquets de Tarragona, Capgrossos de Mataró) però amb una particularitat, i és que a partir del 2 de 7 es tenia el dret d’actuar en solitari, però si es feia un castell inferior es passava a final de ronda de forma simultània en principi.

(més…)

Read Full Post »

Després de la tornada a les places dels Castellers de Barcelona per les Festes de la Mercè amb doble sessió de pilars de 4, i sense cap assaig entremig ja que està previst que comencem el proper divendres 8 d’octubre, aquest diumenge els Castellers de Barcelona hem tingut una nova actuació de pilars. En aquesta ocasió  ha estat amb motiu de la Festa Major de la Barcelona a la Plaça Poeta Boscà, un barri on hem actuat en diferents ocasions tot i que el darrers anys hi actuàvem a la Plaça de la Barcelona al maig amb motiu de les Festes de la Primavera.

En una jornada de cultura popular on hi ha hagut sardanes, ball de bastons i gegants amb la presentació dels nous gegantets de la Barceloneta, i on ens ha tocat ser el final de festa. Amb el format que està sent el pa de cada dia en aquests dies que ens toca viure veient la llum al final del túnel de la pandèmia de la Covid-19.

(més…)

Read Full Post »

Després del gran pas endavant que va tenir lloc la setmana passada amb l’autorització per part del Procicat de poder fer castells tant a assaig com a actuacions amb fins a un màxim de 160 castellers (i que vaig comentar en aquest article), no ha calgut esperar a la diada de Santa Tecla per a veure els primers castells a plaça.

I és que divendres per la nit molts locals de colles varen obrir les seves portes per a acollir els primer assaigs amb el pla de represa del món casteller aprovat, i mentrestant a Esplugues de Llobregat la colla local, els Cargolins, aprofitaven per alçar el primer castell a Catalunya des del passat 8 de març del 2020. Diria que els darrers castells varen ser els que es varen veure la tarda d’aquell diumenge en la manifestació de la dona treballadora amb la participació i unió de diferents dones de totes les colles de Barcelona.

Dissabte, tal i com van anunciar els Castellers de Vilafranca, l’actuació que tenien planificada per alçar pilars amb motiu de la Nit dels Xarel·los de Vilafranca del Penedès, va passar a ser la primera actuació complerta d’una colla, assolint els dos bàsics de set, el 4 de 7 amb el pilar, pilar de 5 i 4 pilars de 4.

(més…)

Read Full Post »

Després d’un any i mig de quasi paràlisi total del món casteller tot i que amb activitats puntuals segons la situació sanitària de cada moment fossin en format virtual o presencial, sembla que la sortida al túnel cada vegada està més a prop. Tot i que no hem de llençar les campanes al vol ni molt menys, i és que jo crec que la pandèmia de la Covid-19 no ens permet fer gaires pronòstics a llarg termini, tot fa indicar que estem en el bon camí.

Ja fa setmanes que moltes colles han reprès l’activitat a nivell d’assaigs amb un màxim de 20 components com indica el protocol aprovat que està en vigor ara mateix, per exemple els Castellers de Barcelona ho hem fet en dos grups on hi participa la canalla i els tècnics de canalla, però cada colla ha optat per fer més grups o menys i amb la totalitat de la colla o no, però sempre amb el màxim de 20 d’aquest protocol aprovat pel Procicat i realitzat per la CCCC.

Per un altre costat, hi ha tres iniciatives per anar més enllà, una impulsada i anunciada per la CCCC amb una prova pilot de quatre colles i 450 castellers, una altra impulsada per l’Ajuntament de Valls i les dues colles de Valls per alçar pilars de 5 per Sant Joan amb 50 castellers per colla, i una altra de Castellers de Vilafranca per a realitzar una actuació a Puigdàlber a finals de juny.

Tot i que l’estudi de la CCCC es va anunciar a mitjans del mes de març encara no s’ha posat en marxa, i segurament això ha fet que algunes colles hagin decidit tirar pel dret sumat també al protagonisme d’alguns ajuntaments del país, fet que ha causat malestar a la mateixa CCCC, a moltes colles i pel que he vist a les xarxes socials també per part de castellers, principalment de les dues colles vallenques.

I així és com hem arribat a aquest primer cap de setmana del mes de juny on divendres es van celebrar a Valls els primers assaigs amb 50 castellers previ test d’antígens, i diumenge vaig poder viure ambient casteller gràcies a l’acte del 30è Aniversari dels Castellers de Cornellà on vaig ser convidat per haver estat un dels col·laboradors del llibre que han editat, a l’igual que van ser convidades les colles padrines dels de Cornellà, Minyons de Terrassa i Castellers de Barcelona, i també van ser convidades colles que han apadrinat com Castellers de Sants, Castellers d’Esplugues i Castellers del Prat. Després de molt de temps, va ser una bona ocasió per retrobar a gent de la meva colla però també  d’altres colles, com l’Albert Montell dels amfitrions, el Nani Matas de Minyons o l’Àlex d’Esplugues, i tornar a parlar de castells en viu i directe, gaudir del sol que queia al patí del locals dels de Cornellà i fer alguna cerveseta; el més semblant a una diada castellera que he viscut des del 8 de març del 2020.

Però encara faltava la cirereta a aquest cap de setmana casteller, i és que de tornada a casa em vaig sorprendre al veure la notícia del pilar de 5 que els Castellers de Vilafranca havien alçat al migdia davant del seu local en la festa del Dia del Graller, i com no podia ser menys, durant tota la tarda vaig estar gaudint de l’espectacle d’opinions de tot tipus que es va desfermar a les diferents xarxes socials. Un pilar de 5 on hi van participar 20 castellers, xifra més que insuficient per a poder-lo realitzar amb absoluta seguretat en cas de caiguda, però a una distància de la pinya del pilar hi havia un altre grup de castellers, suposo que per a intervindré en cas de caiguda del pilar, fet que sortosament no va ser necessari.

Sincerament calia fer aquest pilar, quines coses positives aportava? Es va fer per avançar-se als pilars de 5 de les dues colles de Valls? En definitiva, ser els primers? Un cop ha passat això, quin serà el proper pas? I de nou, com ja hem vaig preguntar en l’article anterior, ens haurem d’acostumar a veure pilars i castells amb mascareta?

Molts del que aposten per a reprendre els castells quan abans millor encara que no sigui amb absoluta normalitat ho diuen veient que en altres activitats cada vegada hi ha menys restriccions, però crec que això és fer-se trampes al solitari ja que per exemple els grups de música i actors de teatre actuen sense portar mascareta i és el públic en que en porta i hi ha distància de seguretat en la majoria de casos i en les excepcions que no hi ha distància de seguretat és previ test d’antígens. Per tant, posar-nos a l’alçada d’aquestes altres activitats no és de rebut, més aviat seria posar-se al nivell de la resta de grups de cultura popular i tradicional, però és que a més a diferència d’altres activitats, la castellera requereix un contacte permanent, i ara mateix no ho veig viable sense mascareta a diferència de la situació que viuen els Castellers de Sydney a Austràlia que assagen i actuen sense mascareta.

Molts van dir en el seu moment que de la pandèmia de la Covid-19 sortiríem millor tots plegats, però crec que des del mes de juny o juliol del 2020 s’ha vist que això no seria així, i hi ha innumerables exemples d’això, i el món casteller no ha estat una excepció, ni molt menys

Benvinguts, de nou, al món casteller.

Read Full Post »

Older Posts »