Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Concurs de castells 2008’

El passat divendres a la nit es va celebrar a Salou el sopar del concurs de castells. La finalitat d’aquest sopar era fer entrega dels premis del concurs de castells celebrat el passat 5 d’octubre de 2008, aquesta fòrmula d’entrega de premis es realitza des de l’edició de l’any 2006, ja que fer-ho a plaça com es feia anteriorment allargava molt la part final del concurs.

Per part dels Castellers de Barcelona hi anavem un escamot de quatre membres, un servidor, el tresorer, el relacions públiques i la cap de colla, aquesta finalment no va poder assistir per qüestions de salut. Per qüestions de viatges i feina, vam sortir tard de Barcelona, i entre això i el merder que ens vam trobar al mig dde la ciutat, vam arribar cap a les 22.15h quan el sopar estava convocat per les 21.30h. Mirem on ens toca seure i passem cap a dins, en aquest moment estan fent els parlaments de benvinguda, i a l’hora de buscar la taula començo a veure algunes cares conegudes, principalment de l’àmbit periodístic: el Guille Soler, el Pep Ribes, el Xavier Capdevila, el Jordi Suriñach, el Xavier Brotons, la Raquel Sans, …; però també de l’àmbit més estrictament casteller: caps de colla de Sants, Vilafranca, Gràcia, Xicots de Vilafranca (aquest molt ben acompanyat, la gran atracció del sopar).

p1010203Arribem a la taula que ens toca i ens trobem amb dos representants dels Castellers de la Vila de Gràcia i dos dels Nens del Vendrell, s’acaben els parlaments, i es fa l’entrega de premis als patrocinadors del concurs, per tot seguit, començar de veritat el sopar: de primer un assortit d’embotits, pa amb tomàquet, i altres delicasseten que ara mateix no recordo; de segon el “plat casteller, una espècie de “kebab”, però dret i amb el so de “peta zeta”; i de postre alguna cosa de xocolata que ara mateix no sé concretar, no bec cafè i passo directament a una copa d’orujo de patxaran.

Aquest és el moment de l’entrega dels premis, i per designació dels presents em toca a mi recollir el premi, ens criden per l’ordre invers a la classificació del concurs, i tot just després de Xiquets de Tarragona és el meu torn, em donen un sobre amb el nom de la colla i saludo al tinent d’alcade de Tarragona, i al president de la Diputació de Tarragona, …

Acaba l’entrega de premis i després d’uns petits parlament acaba pròpiament dit el sopar, però per a mi és quan comença ja que comento la jugada amb alguns dels presents: el Carles Esteve, el Xavier Brotons, el Guille Soler, el Jordi Joan Alsina, el Xavier Capdevila, …; sobre la colla nostra o sobre el món casteller en general.

Amb alguns comentavem que en aquest tipus de sopar era molt millor que barregessin els comensals, això d’estar tres de Qd9 a la mateixa taula, o els quatre de Barcelona en una mateixa taula on també hi estan els dos de Gràcia, doncs dóna poc joc. Seria molt millor, per exemple, una taula amb: un periodista, un membre de Castellers de Vilafranca, un de Castellers de Sants, un de Castellers de Barcelona, un de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, un de Capgrossos, un de Castellers de Sabadell i un de Xiquets del Serrallo. Segur que hagués estat més entretingut.

En aquest moment, també es produeix una reunió? entre el vicepresident de la CCCC, en Miquel Botella, i tota la claca vinguda dels Castellers de Vilafranca, tots sabeu de què estarien parlant. Però ja era l’hora de marxar, hagués preferit quedar-me per acabar de fer la nit amb alguns dels presents, però un servidor havia de matinar ja que li tocava treballar. En una altra ocasió serà, eh?

Anuncis

Read Full Post »

Imatges del reportatge “Spanien: Hoch hinaus – Türme aus Menschen” que va gravar els dies previs del concurs la televisió pública alemana NDR. El reportatge mostra el fet casteller amb la nissaga castellera d’una famíia dels Castelelrs de Vilafranca com a fil conductor.

Vodpod videos no longer available.

Read Full Post »

Us ofereixo un vídeo bonissim sobre l’ambient que es viu a plaça en una actuació tant important com és la del concurs.

I l’explicació que ofereixen els realitzadors:

El passat dia 5 d’Octubre de 2008 no era un dia qualsevol. Cada 2 anys les millors colles de castellers es reuneixen a la Plaça de Braus de Tarragona per mirar d’enlluernar al món amb construccions humanes fantàstiques. Aquell dia, a més a més, s’inaugurava parcialment la presència de la nova cúpula de La Plaça. Vam cobrir l’esdeveniment amb totes les nostres forces, sabíem que tot el material que poguéssim enregistrar (fotografies i vídeo) seria mot valuós, cada instant atrapat en el coliseu tarragoní seria d’un valor inestimable. Ens vam repartir les funcions i les càmeres, cadascú faria un treball precís i complementari a la vegada. Vam anar amb 4 càmeres de fotos: Canon 5D, Leica M6, Canon 400D, i una Rollei 35 QZ (ben rara) i 3 de video: una Sony PD 170, una Sony HDV i una Casio EX F1. La Casio és en realitat una càmera de fotos però que té una funció molt particular, és capaç de filmar a 300 fotogrames per segon a una qualitat raonable. Sabem que el video convencional enregistra tan sols 25 fps, això és lo que el ull humà reconeix com a velocitat normal, la velocitat de la realitat en la nostra percepció convencional. Per damunt d’aquesta xifra entrem en el món excepcional anomenat “SLOW MOTION” o imatges ralentitzades. L’objectiu d’en Mazin va ser enregistrat amb aquesta càmera particular a càmera lenta. La realitat quasi bé detinguda té unes característiques pròpies, és un univers on els successos cobren una vida superior i un fort caràcter simbòlic. Aquest fragment representa una prova del tipus de tensió i d’esperança que es viu al bell mig de La Plaça abans d’enfrontar un nou castell. Agraïments a la nostra gent: Xavier Romeu, a Manuel Rodríguez, a Jonatan Amat, a Carlos Collado, a Mazin Hermes, a Juanjo Hostalot, a Xavi Hostalot, a Gerard , a Jordi Rios, a Laura Domínguez, a Begonya; a Pedro López i Alejandro Rodríguez de Creativat; també a Miquel Vendrell, Jordi Jaria, Sergi Puig, Joan Boronat i Simon Blaya; a l’ Ajuntament i la Diputació de Tarragona; a tots els patrocinadors, i a totes aquelles persones que ens han recolzat en la nostra feina com a Agència de Comunicació del Concurs de Castells.
Gràcies infinites.
Salutacions

Juan Sebastián Rodríguez Moranta
Director d’Inside Consultors

Read Full Post »

El concurs és una diada espectacular en molts sentits, i un d’ells és pel que fa a les fotografies, n’hi ha de molt bones i aquí us ofereixo unes quantes.

Les següents fotografies són de Crossa.

I les següents són de Xopi

Read Full Post »

Primer la ràbia amb l’intent desmuntat de quatre de nou amb folre, estava perfecte!!

Tot seguit, quatre de vuit per a rematar la tripleta de vuit.

Read Full Post »

Fotografies del Pau Piqueras en forma de vídeo, del concurs de castells del 2008.

Read Full Post »

Com ja us vaig prometre a començament de la setmana, aquí va la meva valoració global sobre el concurs de castells 2008, i sobre el paper que van fer les divuit colles que hi van participar, i el grau d’encert que vaig tenir en la porra realitzada dies abans.

Sobre la valoració global, tothom s’està felicitant per haver fer el record de durada del concurs, tot just cinc hores, i clar, alguns ja s’apunten a què això ha estat possible gràcies als canvis en les bases (sols poder desmuntar un peu, 5d8 i 4d8 amb el pilar a ronda conjunta) i segurament alguna part de raó tenen, però crec que ha estat el compromís de les colles el factor determinant, les quals han aixecat els castells quan tocava i no com en d’altres edicions que havíem d’esperar una bona estona a què una colla intentés un castell. I també el seny de la majoria de colles, ja que la cinquena ronda sols ha constat de la ronda conjunta.

Com ja vaig dir en el seu moment estic d’acord amb el tema dels dos peus, però no m’ha agradat veure un 5d8 em ronda conjunta, i per tres 5d8 que s’han vist en aquest concurs i que hagués comportat uns vint minuts més tampoc s’hagués acabat el món. I continua sent estrany per a mi veure el 2d8 amb folre també en ronda conjunta.

Sobre la nova plaça de toros estèticament em va agradar força, i això de fer castells al descobert i sense que et toqui el sol doncs està bé, però no m’agrada gens com ressona, l’efecte d’embut que fa, i crec que això perjudica a la canalla.

De l’speaker del concurs s’ha de reconèixer que narrativament ho va fer molt millor que el del 2006, tot i jo continuo trobant a faltar al Josep Bargalló, però aquell to a lo Lluís Canut no em va acabar de convèncer, i sobretot els errors al dir els castells fets per les colles, com per exemple: “intent desmuntat de pilar de sis dels Nens del Vendrell” (quan havia estat un intent) o “intent desmuntat de dos de vuit amb folre dels Xicots de Vilafranca” (quan havia estat un altre intent).

I el que menys em va agradar va ser l’excessiu forofisme d’alguna part del públic i també de membres de les colles castelleres, principalment xiulant o protestant, o els crits que es van sentir des de l’altra punta de la plaça quan es va anunciar el castell que els Castellers de Barcelona anaven a intentar a la cinquena ronda, i amb el que es confirmava que la colla dels Castellers de Sants quedava per davant. Per exemple, què és això de xiular un peu desmuntat? O protestar per donar com a carregat el 2d8 dels verds quan es va veure clar pel vídeo? Sobre el públic de Vilafranca ja ens agradaria a la resta de colles disposar d’aquest  ambient, o al menys una quarta part del mateix, potser és exagerat però no hi veig el mal enlloc.

(més…)

Read Full Post »

Older Posts »