Els Pets, un repàs històric incomplert al Fes Pedralbes (16/08/2020)

Aquest any 2020 està sent un any complicat per tots els sectors, i un dels que no ha quedat lliure dels efectes causats per la pandèmia de la Covid-19 ha estat el de la música en directe, i des de que es va aixecar l’estat d’alarma a finals de juny se n’han fet de concerts però a un nivell molt menor als que és habitual i, com no, havent de complir amb totes les mesures de seguretat i higièniques.

Un dels grups afectats ha estat el dels Pets, que aquest any tenien previst fer una gira de 20 concerts amb 20 cançons que fessin un repàs complert (o quasi, millor dit) a la seva trajectòria de 35 anys dalt dels escenaris i en un format de concert de temes més nous als més antics, a semblança com va dir Lluís Gavaldà al concert celebrat als Jardins de Palau de Pedralbes del personatge de la pel·lícula Benjamin Button. Un grup que segurament té cançons per qualsevol moment: amor, festa, despertat, desamor, trencament, por, enyorança, …

Després de gaudir de la zona village que tenia de tot o quasi tot, i on fins i tot l’organització va proporcionar «capelines» de plàstic ja que durant uns minuts va estar plovent, va ser el moment de pujar fins a dalt de tot, on davant del Palau es situava l’escenari, i davant d’ells les cadires situades complint l’aforament màxim i la distància de seguretat entre elles. Una organització molt atenta i que de tant en tant vigilaven que tot el públic portes la mascareta ben posada en tot moment.

Read Full Post »

Castells a Vilanova, música a El Morell

Deu ni do el que ha cundit el dissabte, després d’un matí de relax, la tarda/nit/matinada va ser tot el contrari. Primer cap a Vilanova i la Geltrú a viure la Festa Major i particularment l’actuació castellera, i després cap a El Morell, on també estan de Festa Major a veure a Els Pets i l’Orquestra Mitjanit.

Anem cap a Vilanova i em passo de sortida a la ronda de litoral i, per tant, decideixo fer com alguns vegades han fet els nostres companys de viatge a les actuacions, els conductors d’autocars, anar a Vilanova via Vilafranca, en aquest camí em trobo amb els dos autocars  dels verds tot just a l’entrada de Vilanova, aparaco el cotxe i cap a plaça, bé no del tot cert, cap a un bar a pendre alguna cosa. Sortim del bar i cap a la plaça de la Vila, i ens trobem amb el cercavila de gegants i en aquest ens trobem a un bon nombre de grallers de la colla que ho estan fent d’una de les colles de gegants, i ja a plaça arribem amb el pilar de quatre caminant de la Colla Joves Xiquets de Valls, per tant, tot just a temps de veure tota l’actuació.

Read Full Post »

“Tarragona m’esborrona” d’Els Pets

Continuo amb el llistat de cançons que fan alguna referència al fet casteller.

En aquest cas la cançó és un dels himnes de la música en català en general, i del grup tarragoní d'Els Pets en particular, o sigui la cançó "Tarragona m'esborrona" del segon disc del grup titulat "Calla i balla", per mi un dels millors discs d'aquest grup ja que potser després han guanyat en qualitat musical però per mi són més autèntics els primers discs d'aquest grup, en els últims discs han guanyat en qualitat musical però també amb cançons massa dolces.

Pel que fa la canço, la referència als castells la fan en el rap final de la cançó on citen diferents elements típics de Tarragona, i entre ells, com no, els castells. La frase diu: "El Tucan, la Cova, Colla Vella, Colla Jove, les gitanes venen alls"

Si heu vist les diferents edicions del programa "Quarts de nou", en una de les primeres emissions van fer una entrevista al cantant d'Els Pets, el Lluís Gavaldà, que es declarava fan de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.

Aquí teniu la lletra sencera de la cançó.

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir

Anava cap a casa després d'haver pencat.
Hi havia un cotxe a les fosques, hi havia un cotxe aparcat.
Si no fos perquè cada dia me'l trobo sempre allà,
diria que és una parella fotent-se el bacallà.
Però no ho és (no ho és!),
no ho és (no ho és!),
però ningú no em vol fer cas
quan els dic que la gent que hi ha allí seient
són ionquis que s'estan xutant.

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir

Sortia de la feina i volia fer un cigaló.
Vaig trobar la meva penya, em vaig seure al meu racó.
Gairebé eren les dues i el Miquel volia xapar.
La nit era molt tranquil·la, quan de sobte algú va trucar.
Qui deu ser? (no ho sé!).
Qui deu ser? (no ho sé!).
Qui pot venir a molestar?
Vaig clitxar aviat que els uniformats
tenien ganes de sarau.

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir

Pont del Diable, carrers de la part alta, Francolí brut i encongit,
al obrir la porta, cortines que es mouen, quan arribes a les sis.
Camp de Mart, petroquímica, turistes i Maginet;
el molí de l'horta, el bassal, les forques i els pagesos mai contents.
Les voreres brutes trepitgen les putes, xeringues per tot arreu,
esquerres i dretes, velles pensidetes, van a missa de deu.
Imperial Tarraco, baixant hi ha el serrallo on la gent en té un parell, (de què?),
a la fresca xerrant, seguts al davant, de la Plaça del Castell.
El Tucan, la Cova, Colla Vella, Colla Jove, les gitanes venen alls,
l'avellana baixa, homes vells amb faixa, del defora van tornant.
Tocar ferro al balcó, lentament la pudor atravessa la ciutat,
mentre la rutina lentament pentina aquest poble abandonat.

 

I aquí teniu un vídeo de la cançó en directe.

[@more@]

Read Full Post »