Aquest cap de setmana els Castellers de Barcelona celebràvem un nou aniversari, i un de ben rodó, el 55è. I aquest cop ens oblidàvem de diada de vigília i ho fèiem directament amb la diada d’Aniversari en la mateixa data que en un llunyà 1969 la colla feia la seva primera aparició publicada alçant un pilar de 4 a la inauguració del monument casteller al Vendrell.
Acompanyats de les colles dels Castellers de Sabadell i dels Castellers de Cornellà com a colles convidades, ens desplaçaríem des de la Plaça Nova fins a la Plaça de Sant Jaume, un recorregut que hauria de fer a correcuita acompanyat amb l’Afra i el fillol ja que arribaríem tres minuts després de l’hora d’inici de la cercavila; conseqüències de perdre un metro i haver d’esperar vuit metros, i d’anar tampoc sobrat de temps en un primer moment per haver treballat durant el matí del dissabte.
Tot just arribaria a temps de poder fer de baix al pilar de 4 caminant d’entrada a plaça, un pilar que assagem normalment els dimarts durant l’escola de castells i que ens agrada mostrar a plaça sempre que l’ocasió ho permet, i aquest cop ho vam fer amb un ritme una mica lent per assegurar en un recorregut en diagonal força llarg des de l’entrada a plaça pel carrer del Bisbe fins a la posició a plaça davant del balcó de l’Ajuntament.
Ja situats a plaça hi havia força incertesa amb els castells que acabaríem alçant després del millor assaig de l’any, però convençut que el 3 de 8 entraria en joc i així va ser ja que va ser el castell escollit per començar la diada. I tal i com va ser en els dos darrers assaig, el faria a la posició de baix a la rengla. Desmuntaríem un primer per problemes d’alçades (tot just s’havia pujat la dreta segons indicacions), i després de valorar diferents opcions, finalment s’optaria per la formació a baixos del darrer assaig que havíem fet fins a dosos. El castell pujaria amb bon ritme i sense quasi adonar-nos el carregaríem per tot seguit descarregar-ho, mogudet però controlat en tot moment, sent el primer de l’any i amb estrenes.
A la segona ronda arribaria portar a plaça un castell que l’any passat va estar en el punt de mira però que finalment no va veure plaça, segurament sense la caiguda del 2 de 8 amb folre a l’actuació de la Festa Major del Clot s’hagués vist. Estic parlant del 7 de 8, castell que ocuparia la posició de baix a la rengla dels “tontos” com l’ha batejada el Montu, i que tiraríem amunt al primer peu, de nou bon ritme tot i que no al ser un castell compòsit sempre dura una mica més. El fet de no fer-ho des de les dues actuacions de la Mercè del 2019 fa que hi hagi hagut moltes estrenes, sobretot a pinyes i tot el pom de dalt, però també a nivell de tronc amb estrenes destacades de primer castell de vuit com Pareras (terç), Marín (segon), Lopera (quarta) o el cas particular del Bonache que ja havia fet el 4 de 8 a terços i que en el 7 ha debutat al pis de quarts d’un castell de vuit. Castell que el vàrem saber pujar al primer peu, amb un bon ritme, i que va ser un obrir i tancar ells ulls, patit i treballat en moltes posicions com acostuma a ser habitual en aquesta estructura però solvent en tot moment; i que representa el castell de vuit i superior número 1050 descarregat.
Segurament el més normal hagués acabar la diada amb el 4 de 8, sovintejat en aquest principi de temporada i que fins aquesta actuació era la màxima fita de l’any, però el dia de les estrenes i d’aprofitar el gruix de camises i així és com vam acabar les rondes de castells amb el 9 de 7, castell que també la darrera vegada que s’havia fet havia estat al 2019 i a la Plaça de Sant Jaume però en comptes de la Mercè va ser amb motiu de la diada del 50è Aniversari de la Colla. Castell que per segon cop vaig ocupar la posició de segon, a una de les torres, la darrera, la de l’esquerra, ja que ho vam fer amb un sol enxaneta, la Cristine, que realment ho va fer amb una finesa i velocitat prodigiosa. Castell que va ser solvent en tot moment.
Com a pilars de comiat en un primer moment alçaríem vuit pilars de 4 simultanis, per tot seguit alçar el pilar de 5 al balcó.
Pel que fa les colles convidades, els Castellers de Sabadell, després del pilar de 4 caminant, començarien la diada amb una estrena, la del 2 de 7, que després de lluitar-la força abans de carregar i a la descarregada, finalment quan semblava que la podrien completar amb la sortida de dosos quedaria en carregada. A la segona ronda optarien per un 4 de 8 que aquest any ja havien completat, però el desmuntarien amb dosos col·locats i finalment acabarien la diada amb el 5 de 7, 4 de 7 i vano de 5 (un dels dos pilars de 4 va quedar en intent desmuntat).
I en el cas dels Castellers de Cornellà, tocats per la caiguda en l’intent de 4 de 8 de la setmana passada a la seva Festa Major, varen saber completar una diada complerta de castells de set després d’entrar a plaça amb el pilar de 4 caminant. I ho van fer amb els dos bàsic de set, el 3 de 7 i el 4 de 7, sumant també el 4 de 7 amb el pilar, i acabant amb el pilar de 5.
Una magnífica diada d’aniversari que ha de suposar un impuls i punt d’inflexió a la temporada, i és que després d’avançar el 4 de 8 respecte l’any passat i fer-lo amb solvència i amb continuïtat a les diades, faltava afegir-hi altres castells que s’han hagut de repensar com el 3 de 8 i el 2 de 7, castells claus de la clàssica i que suposa poder aspirar a més després. Ja fa unes setmanes que es va veure que cada vegada estaven més a prop de veure plaça, fins i tot amb diferents alineacions, i finalment ja hem pogut treure el 3 de 8. I també s’ha treballat en altres castells que també s’han pogut veure en aquesta diada com és el 7 de 8 i tot el que suposa de tenir molta gent capaç de fer castells de vuit, i també el fet de fer el 9 de 7 el que suposa a nivell de canalla.
Aquest cop no vaig poder anar al sopar i festa al local, i és que feia dies que tenia reservada la nit pel concert dels Legendari, i ben acompanyat com no, a tant sols deu minuts de plaça. Amb anècdota a la tornada cap a casa i és que em vaig deixar la motxilla de castells al metro, sortosament la vaig poder recuperar la mateixa nit gràcies al personal de metro i a l’Afra que va fer la gestió
Un cop bufades les espelmes encara queda molt per fer, i com es va veure a l’assaig del divendres, hi ha reptes que poden arribar aviat i d’altres que estan una mica lluny però menys del que ens podem imaginar. Seguim.
Deixa un comentari