Després d’un any i mig de quasi paràlisi total del món casteller tot i que amb activitats puntuals segons la situació sanitària de cada moment fossin en format virtual o presencial, sembla que la sortida al túnel cada vegada està més a prop. Tot i que no hem de llençar les campanes al vol ni molt menys, i és que jo crec que la pandèmia de la Covid-19 no ens permet fer gaires pronòstics a llarg termini, tot fa indicar que estem en el bon camí.
Ja fa setmanes que moltes colles han reprès l’activitat a nivell d’assaigs amb un màxim de 20 components com indica el protocol aprovat que està en vigor ara mateix, per exemple els Castellers de Barcelona ho hem fet en dos grups on hi participa la canalla i els tècnics de canalla, però cada colla ha optat per fer més grups o menys i amb la totalitat de la colla o no, però sempre amb el màxim de 20 d’aquest protocol aprovat pel Procicat i realitzat per la CCCC.
Per un altre costat, hi ha tres iniciatives per anar més enllà, una impulsada i anunciada per la CCCC amb una prova pilot de quatre colles i 450 castellers, una altra impulsada per l’Ajuntament de Valls i les dues colles de Valls per alçar pilars de 5 per Sant Joan amb 50 castellers per colla, i una altra de Castellers de Vilafranca per a realitzar una actuació a Puigdàlber a finals de juny.
Tot i que l’estudi de la CCCC es va anunciar a mitjans del mes de març encara no s’ha posat en marxa, i segurament això ha fet que algunes colles hagin decidit tirar pel dret sumat també al protagonisme d’alguns ajuntaments del país, fet que ha causat malestar a la mateixa CCCC, a moltes colles i pel que he vist a les xarxes socials també per part de castellers, principalment de les dues colles vallenques.
I així és com hem arribat a aquest primer cap de setmana del mes de juny on divendres es van celebrar a Valls els primers assaigs amb 50 castellers previ test d’antígens, i diumenge vaig poder viure ambient casteller gràcies a l’acte del 30è Aniversari dels Castellers de Cornellà on vaig ser convidat per haver estat un dels col·laboradors del llibre que han editat, a l’igual que van ser convidades les colles padrines dels de Cornellà, Minyons de Terrassa i Castellers de Barcelona, i també van ser convidades colles que han apadrinat com Castellers de Sants, Castellers d’Esplugues i Castellers del Prat. Després de molt de temps, va ser una bona ocasió per retrobar a gent de la meva colla però també d’altres colles, com l’Albert Montell dels amfitrions, el Nani Matas de Minyons o l’Àlex d’Esplugues, i tornar a parlar de castells en viu i directe, gaudir del sol que queia al patí del locals dels de Cornellà i fer alguna cerveseta; el més semblant a una diada castellera que he viscut des del 8 de març del 2020.
Però encara faltava la cirereta a aquest cap de setmana casteller, i és que de tornada a casa em vaig sorprendre al veure la notícia del pilar de 5 que els Castellers de Vilafranca havien alçat al migdia davant del seu local en la festa del Dia del Graller, i com no podia ser menys, durant tota la tarda vaig estar gaudint de l’espectacle d’opinions de tot tipus que es va desfermar a les diferents xarxes socials. Un pilar de 5 on hi van participar 20 castellers, xifra més que insuficient per a poder-lo realitzar amb absoluta seguretat en cas de caiguda, però a una distància de la pinya del pilar hi havia un altre grup de castellers, suposo que per a intervindré en cas de caiguda del pilar, fet que sortosament no va ser necessari.
Sincerament calia fer aquest pilar, quines coses positives aportava? Es va fer per avançar-se als pilars de 5 de les dues colles de Valls? En definitiva, ser els primers? Un cop ha passat això, quin serà el proper pas? I de nou, com ja hem vaig preguntar en l’article anterior, ens haurem d’acostumar a veure pilars i castells amb mascareta?
Molts del que aposten per a reprendre els castells quan abans millor encara que no sigui amb absoluta normalitat ho diuen veient que en altres activitats cada vegada hi ha menys restriccions, però crec que això és fer-se trampes al solitari ja que per exemple els grups de música i actors de teatre actuen sense portar mascareta i és el públic en que en porta i hi ha distància de seguretat en la majoria de casos i en les excepcions que no hi ha distància de seguretat és previ test d’antígens. Per tant, posar-nos a l’alçada d’aquestes altres activitats no és de rebut, més aviat seria posar-se al nivell de la resta de grups de cultura popular i tradicional, però és que a més a diferència d’altres activitats, la castellera requereix un contacte permanent, i ara mateix no ho veig viable sense mascareta a diferència de la situació que viuen els Castellers de Sydney a Austràlia que assagen i actuen sense mascareta.
Molts van dir en el seu moment que de la pandèmia de la Covid-19 sortiríem millor tots plegats, però crec que des del mes de juny o juliol del 2020 s’ha vist que això no seria així, i hi ha innumerables exemples d’això, i el món casteller no ha estat una excepció, ni molt menys
Benvinguts, de nou, al món casteller.
El fet casteller vist pel TETE 