Feeds:
Entrades
Comentaris

Finalment aquest cap de setmana ha tingut lloc a la Tarraco Arena Plaça les dues darrers sessions del Concurs de Castells, i com ja es va veure a la sessió de Torredembarra, a les dues de Tarragona també s’ha pogut veure un nivell general molt millor del que qualsevol dels que seguim el món castellers haguéssim pogut imaginar tot just quan fa poc més d’un any veiem una mica de llum a la retrobada del món castellers després de la foscor que es va produir a partir de mitjans de març del 2020.

Hi havia ganes de gaudir dels castells, tant de fer-ne com de veure, i de viure les emocions pròpies i la dels que tenim a prop nostre, i així va ser com amb l’Afra ja vam fer camí a Tarragona el divendres a la nit després de l’assaig dels Castellers de Barcelona, i ja a Tarragona visita al local dels Xiquets de Serrallo per trobar-nos amb el Miquelet, el qual gentilment ens faria d’amfitrió del cap de de setmana.

Dissabte començava el dia rebent al Xavi Gascon i a la Núria amb els quals viuríem bona part de la Diada Internacional que es va celebrar a la Plaça de la Font amb els Castellers d’Andorra, els Castellers de Madrid, els Castellers de París, els Castellers of London i els Xiquets de Copenhaguen. Una diada on totes van assolir com a mínim un castell de 6, que representava els primers d’aquests dos anys, sent el paper més destacat el dels d’Andorra amb el 4 de 6, 4 de 6 amb el pilar i 3 de 6.

Abans d’acabar-se l’actuació vam anar a un lloc de Tarragona que és petit però acollidor a dinar una amanida i una paella, que era l’enveja evident dels castellers que hi passaven per davant cap a un dels llocs de concentració , el del Parc de la Ciutat, el qual seria un punt clau del cap de setmana ja era el mateix pels Xiquets del Serrallo com per Castellers de Barcelona. Des d’aquí es va iniciar el cercavila d’entrada a la TAP, i l’espera abans d’entrar a plaça i ja un cop situats a plaça i esperar a que sigui el moment de començar l’actuació segurament és el moment més tens ja que un ja té ganes de fer castells.

Continua llegint »

El Concurs de Castells ja és aquí

Finalment la 28a edició del Concurs de Castells ja està aquí, després de no poder-se celebrar l’any 2020 per la pandèmia del Covid-19, aquest any parell si que ha estat possible, tot just en la temporada completa de represa castellera després de poder tornar-hi de forma puntual a partir del final de temporada de l’any passat. Pel fet de que arribàvem a aquest any 2022 amb incertesa del que podia passar ja en el seu moment vaig considerar que més aviat l’organització del concurs havia de donar un descans al concurs i tornar-hi ha al 2024, ja quan s’haguessin vist unes temporades de normalitat castellera, encara que també entenc que l’organització a la mínima que va veure l’oportunitat d’organitzar-ho es va posar mans a la feina.

Però també és cert que a la mínima ja és va veure que no seria un concurs normal, i és que la decisió presa per l’organització de que el rànquing classificatori pel concurs no fos com hagués tocat del setembre del 2021 a l’agost del 2022, sinó retrocedir fins al 2020, en una decisió que no va tenir l’aprovació de tot el món casteller, i de la qual per exemple els Castellers de Berga varen fer un comunicat en el seu moment reivindicant que aquesta decisió feia que no es reflectís el moment actual del món casteller.

Continua llegint »

Després de poder-se celebrar la Diada Castellera de la Mercè, el calendari d’aquest any feia que tinguéssim tot just la Diada de la Mercè Històrica 24 hores després, una diada on alguns potser teníem l’esperança de poder anar una mica més enllà de la clàssica de vuit però que també érem conscients que el més probable seria que repetíssim la clàssica de vuit, i així va ser finalment. Una diada on de nou a plaça vam coincidir amb dos colles amigues de la Colla, i dues colles a les qual tinc bones amistats, com són els Minyons de Terrassa i la Colla Joves Xiquets de Valls.

I de nou, tot que la pluja si que ha aparegut a la Mercè per les nits, si que ha respectat els migdies, i per tant, als castells, i és que crec que la Mercè tenia tantes ganes com nosaltres de tornar a veure castells a la Plaça de Sant Jaume per la seva festivitat. Si el dia de la Mercè la concentració va ser a la Plaça de la Mercè, en aquesta ocasió ho fèiem com és habitual en aquesta diada al Palau de La Virreina, seu del Institut de Cultura de Barcelona i situat en plena Rambla de Barcelona. I d’aquí de camí cap a la Plaça de Sant Jaume on cap a les 12 del migdia en punt les colles entràvem a plaça amb el pilar de 4 caminant.

Continua llegint »

La Mercè ens estava esperant (24/09/2022)

Per fi ha arribat el dia, i després de dos anys de no poder-se fer la Mercè amb normalitat, hem pogut tornar a poder celebrar la Mercè com les d’abans, com les més de 50 que ha viscut la colla dels Castellers de Barcelona, i sols per aquest fet ja ha estat una Mercè especial, la de la retrobada a l’hora de poder fer castells a la Plaça de Sant Jaume per les Festes de la Mercè. I tot i la incertesa del temps d’aquest cap de setmana, la Mercè ha estat esplendorosa amb la ciutat de Barcelona, almenys amb bona part del dia de la Mercè.

En el cas dels Castellers de Barcelona gaudim de poder fer castells en dues diades i depèn de l’any la del dia de la Mercè és anterior a la de la Mercè històrica, i d’altres és posterior, tot depenent de com caigui el 24, i aquest any ha estat el cas primer, de què el dia de la Mercè sigui la primera actuació castellera. Però a més s’ha donat el cas de que ha estat en dissabte, i això fa que tot just el darrer assaig fos la nit abans al nostre local social. Un assaig que va ser com els d’abans, amb castells de present i castells de futur, i és que quan tot hi som, som capaços de quasi tot i més.

La combinació d’estar dijous a la nit per Santa Tecla, més la no diada de Santa Tecla, més l’assaig, segurament va ser un combo massa fort com per adormir-me i perdre’m les matinades de la Mercè, i amb elles l’esmorzar clàssic, tot i esmorzar va haver-hi descobrint un lloc prop de casa, i que segur que repetiré. Així va ser com em vaig presentar directament a la Plaça de la Mercè, lloc de concentració de les colles de cara a les 12h poder fer el pilar a la sortida d’ofici, en aquest cas hem alçat un pilar de 5, per tot seguit emprendre el camí cap a la Plaça de Sant Jaume, lloc de la diada castellera.

Tant a la Plaça de la Mercè, com en el recorregut cap a la Plaça de Sant Jaume, com ja en la mateixa Plaça de Sant Jaume, vaig poder comprovar de nou in situ les sensacions que es viuen en un dia com aquest, tant pels més veterans de la colla com pels que tot just avui estrenaven la camisa a plaça o els que encara no en tenen. Un dia on hem pogut veure cares que no havíem vist no tan sols en aquests dos anys d’aturada sinó també d’altres que feia més que no es deixaven caure per la colla, i això ja és motiu de joia i xerinola.

Continua llegint »

Si el passat diumenge vaig titular de la diada del primer diumenge de festes de Santa Tecla (primer plat generós a quatre parts), de la d’aquest divendres dia de Santa Tecla no ho podia titular de cap altra manera que com ho he fet, un segon plat que no hem tingut ni l’oportunitat de poder tastar ja que la pluja que amenaçava aquest cap de setmana ha fet acte de presència i després de dues pròrrogues finalment la diada castellera de Santa Tecla ha quedat suspesa. Una autèntica llàstima ja que les quatre colles arribaven en un molt moment de forma, i perquè després de dos anys d’aturada, hi havia moltes ganes de la Diada de Santa Tecla.

Una diada on podia fer acte de presència gràcies al fet de que aquest divendres era també festiu al Prat de Llobregat, població on tinc la feina, i aprofitava l’ocasió per pujar ja la nit del dia abans per poder gaudir de l’ambient festiu de la ciutat. I és que tot just vaig arribar per veure part de la cercavila dels diferents elements festius per la Part Alta, el qual vaig haver d’anar esquivant per a poder arribar a la Plaça del Rei per retrobar-me als companys de Tarragona i poder gaudir per primer vegada del ball parlat de Dames i Vells, que em va sorprendre de forma positiva, i també del Ball de Diables. Tot seguit un sopar genial amb bona companyia per acabar la nit a la zona de Barraques abans d’anar a dormir.

Continua llegint »

Mentre es va desenvolupant aquesta temporada de represa completa del món casteller, anem sumant tornades a poblacions, places i diades que ens havien quedat en el record però que de nou podem gaudir. I si a Tarragona ja m’havia desplaçat per Sant Joan i per Sant Magí, aprofitant que aquest cap de setmana els Castellers de Barcelona no teníem cap actuació, era un bon moment per tornar-hi per viure el primer cap de setmana de les festes de Santa Tecla a Tarragona. I així va ser com, crec que per segona vegada (potser són més però no ho he pogut corroborar) ja vaig baixar a Tarragona per arribar a temps de poder gaudir de la Baixada d’Amparitos organitzada per la colla dels Xiquets del Serrallo amb inici a la Plaça de la Font i final a la Pèrgola del Serrallo on tenia lloc el tradicional vermut dels musclos. Una gentada en tot el recorregut demostrant que després d’aquests dos anys de tristesa la gent té moltes ganes de viure de nou qualsevol festa i demostració festiva. Després de dinar, aprofitar el vespre i nit per gaudir de diferents activitats del dia com “La Cercavila del Convit del 700” que com deia el programa de festes era “una ocasió excepcional de veure en un mateix indret els elements festius més representatius de les festes majors del nostre país, que actuaran en el mateix ordre en què participa el Seguici tarragoní durant les festes de Santa Tecla. Aquesta mostra és un homenatge als seguicis populars dels Països Catalans, i en especial al Seguici tarragoní”. Després va haver-hi temps de veure la baixada de la Cucafera i algun concert abans d’anar a dormir, gràcies a la sempre amable acollida del amfitrió Miquelet.

Continua llegint »

Després de tornar a plaça en aquest segon tram de la temporada a l’actuació del diumenge passat a Sabadell aquest diumenge, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, els Castellers de Barcelona teníem una jornada atapeïda amb el punt clau al migdia de la darrera actuació abans de les dues actuacions de la Mercè d’aquí dues setmanes

Alguns ens llevàvem ben d’hora per estar a les 9h del matí a la Plaça del Fossar de les Moreres, on com a conseqüència d’una proposta aprovada en l’assemblea de principis d’any, per primera vegada anàvem a alçar un pilar en aquest lloc amb tanta transcendència història. Després del pilar de 4 que hem alçat en aquest indret, ens hem desplaçat fins al Monument a Rafael Casanova on hem fet la tradicional ofrena i hem alçat un altre pilar de 4, i tot just arribar hem coincidit en la sortida del grup del Barça on hem pogut veure a Saras Jacikevicius i al Niko Mirotic, i alguns han aprofitat per fer-se alguna foto amb el Saras com a gran protagonista.

Des d’aquí ja ha sigut el moment d’anar cap al Parc del Centre del Poblenou on hi tornàvem després d’aquests dos anys passats de pandèmia, una actuació que altres anys és el diumenge anterior a la Mercè històrica però quan la Diada cau en diumenge acostuma a ser aquest dia, i aquest any les colles convidades eren els Castellers d’Andorra i els Castellers de Cerdanyola.

Continua llegint »

Aquest diumenge els Castellers de Barcelona hem encetat el segon tram de la temporada amb l’actuació a la Festa Major de Sabadell, un dels clàssics dels darrers anys que després de dos anys de pandèmia hi podíem tornar en aquesta actuació, tot i que finals de l’any passat ja vam tornar a la Plaça de Sant Roc sabadellenca. Una actuació amb un cartell força clàssic com és el format per la colla local dels Castellers de Sabadell, i com a convidades també els Capgrossos de Mataró i els Minyons de Terrassa.

Altres anys hi hem arribat amb un mica més de rodatge, tant d’assaigs previs (aquest any tot just un aquest passat divendres) com d’alguna actuació prèvia com havia estat molts anys la de la Festa Major de Granollers, però la planificació del calendari d’aquest any és el que és i tot just sols teníem dues actuacions abans de les dues de la Mercè, la d’aquest diumenge a Sabadell i la del diumenge vinent al barri del Poblenou de Barcelona.

Per això ja era previsible que amb un sol assaig seria difícil poder fer castells de vuit, i tot i que l’assaig va ser força profitós ja es va veure que el millor trumfo que tindríem per aquest diumenge seria el del 2 de 7.

De bon matí ja he fet camí cap a Sabadell on primer he gaudit d’un gran esmorzar de forquilla acompanyat per un local força concorregut amb presència fins i tot de mossos d’esquadra, per tot seguit fer camí cap a la plaça que ha servit per poder anar baixant i digerint el tiberi que havia tingut. Ja a plaça ja és un clàssic que s’omple però sols a la zona d’ombra de la plaça i on actuem les colles podem gaudir tranquil·litat d’un sol que ens ha escalfat a alts nivells.

Continua llegint »

El Catllar, tal i com era!  (27/08/2022)

A mesura que es va desenvolupant la temporada castellera en aquest any de represa del món casteller va pujant el nivell i es celebren de nou actuacions clàssiques i que són tot un referent, i una d’elles és la de la Festa Major del Catllar el darrer dissabte del mes d’agost. I és una de les que a mi m’agrada més estar-hi a plaça i per poc que pugui allà m’hi planto. Aquesta vegada tenia pensat dinar fins i tot al mateix poble aprofitant que té un dels llocs de referència dels esmorzars de forquilla però que també es pot gaudir d’un bon dinar, però problemes de logística feien impossible estar-hi a l’hora màxima per dinar i per això, amb el company Abèlix el qual vaig recollir al Camp Nou, vam parar a un lloc que en principi no hi havia d’haver problema en poder dinar, i així va ser, el que jo coneixia com a “101 bocatas”, situat a una benzinera entre l’Arboç i el Vendrell.

Un cop ben dinats cap al Catllar on van arribar amb prou temps com per passar per plaça i veure-hi sols als de la retransmissió de la diada per part de la Xarxa, i anar a prendre alguna cosa per fer temps i així va ser com també ens vam trobar coneguts d’altres colles i no vam desaprofitar per parlar del que creiem que sabem, de castells. Ja cap a plaça i cap al racó més habitual, on hi actua la Colla Vella dels Xiquets de Valls i es on em trobo el gran Paquito el qual em posa el dia de l’evolució dels diferents castells que tenen en cartera i quins portaran a plaça.

Continua llegint »

Aquests dos anys d’aturada castellera ens havien fet perdre moltes diades castelleres que són tot un referent en el món casteller, però segurament una de les que havíem trobat a faltar amb un gran major, o almenys en el meu cas particular així era, era la Diada de Sant Magí de Tarragona. Una actuació que té diferents components que la fan única i especial, i que segurament qui no l’ha viscut des de dins encara que sols sigui de públic no pot entendre la seva  màgia.

Altres anys ja l’havia viscut des del dia abans amb l’arribada de l’aigua però aquest any no ha pogut ser i m’hi he desplaçat a primera d’hora del matí per poder gaudir d’un bon esmorzar de forquilla, aquest cop descobrint un lloc de la Part Alta, el qual va ser una descoberta més que positiva amb plats com cua de bou, sèpia amb mandonguilles o mongetes amb botifarra. Tot seguit, i quasi sense haver de caminar, cap al lloc de concentració de la colla dels Xiquets del Serrallo, amb els quals un Sant Magí més estava disposat a col·laborar a alçar els seus castells de la Diada. Poc a poc van anar apareixent cares conegudes, algunes ja vistes per Sant Joan però d’altres que en dos anys no havia vist, motiu de joia. Quan tots ja estem, discurs del cap de colla i cap a la Plaça de les Cols, la qual ja és ben plena mentre les colles es van situat a plaça, sent la darrera en entrar la primera en actuar, els Xiquets de Tarragona.

Continua llegint »