Feeds:
Entrades
Comentaris

L’any passat la pandèmia de la Covid-19 ho va canviar tot i una de les primeres activitats que es varen haver d’anular va ser el concert que els Sopa de Cabra havien de celebrar a mitjans del mes de març al Poble Espanyol de Barcelona amb motiu de la presentació del seu darrer disc “La gran onada”. Un concert que va anar canviant de data i que en un segon moment es va passar a una de les jornades del Festival Cruïlla de l’any següent, el 2021, oferint així la possibilitat d’assistir no sols al concert de la banda gironina sinó també a tots els programats el mateix dia. En una tercera ocasió es va programar un concert de petit format al Camp Nou, i així tenia dues opcions, assistir a aquest o al del festival i vaig decantar-me per aquesta segona opció ja que em semblava més atractiva, tot i que la incertesa del que passaria al cap d’un any tampoc garantia res de res.

Tot i que durant aquest any ja es veia que seria difícil fer un festival amb normalitat, des d’alguns d’ells com el Cruïlla no renunciaven a fer-lo amb la màxima normalitat i així és com van emprendre propostes per fer proves pilot com una primera a la Sala Apolo o una segona al Palau Sant Jordi amb 5000 persones, cribratge amb test d’antígens, mascareta FPP2 i sense distància de seguretat. En aquesta segona prova pilot vaig ser-hi present i tot i que va comportar molta polèmica al moment es va demostrar que si es fan bé les coses tant des de l’organització com per part del públic fer un concert de 2 hores és més que factible.

I amb el resultat positiu de les proves pilot va ser l’hora dels festivals, i primer es varen celebrar el Vida i el Canet Rock, els quals varen patir molt a l’hora de fer el cribratge amb llargues cues i amb problemes per a que el públic complís amb les normes de seguretat, sobretot l’ús de la mascareta. Segurament tampoc ajuda gaire que des de finals de juny no és obligatori portar-la a l’aire lliure si es manté la distància de seguretat.

Continua llegint »

No tinguis pressa

Aquest passat divendres vaig tenir la sort de poder estar com a públic al concert que els Sopa de Cabra van realitzar al Teatre Grec amb motiu del Festival Grec i de la gira que han encetat com a record del famós i celebrat concert del Ben Endins de fa ara 30 anys. I una de les cançons que no va faltar va ser la icònica “No tinguis pressa”, i crec que el títol és el més adequat per a poder dir la meva sobre la “represa” del món casteller.

Primer de tot vull deixar clar que respecto molt a totes les colles castelleres però també crec que en temes d’interès general totes les colles han de remar en una mateixa direcció i per això, entre d’altres coses, existeix i ha d’existir la CCCC (Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya).

Per segon any consecutiu no vaig poder ser a Valls per Sant Joan tot i que aquest any si que van haver-hi castells en una actuació simbòlica per part de les dues colles dels Xiquets de Valls, la Vella i la Joves. La vaig viure des de la distància gràcies a la xarxa de televisions locals  i sincerament em vaig emocionar al veure a les dues colles, al sentir a les gralles i tabals en l’entrada de plaça i al veure alçar-se els pilars de 5. A destacar que la retransmissió va ser més que correcta, deixant clar que era una actuació simbòlica i que s’emmarcava dins d’una prova pilot on havien participat les dues colles castelleres, però que en cap cas això significava la tornada dels castells com els entenem.

Continua llegint »

Retrobament casteller

Aquest dimarts al vespre, a Vilafranca del Penedès, tenia lloc un acte presencial organitzat pel Baròmetre Casteller, amb el nom de “Ens reinventem amb la represa post confinament”.

I segurament, a expenses de la celebració de la Nit de Castells que tindrà lloc aquest proper dissabte, ha estat el primer acte després d’un any i mig que ha reunit un univers més ampli del que envolta el món casteller, en el que significa la tornava progressiva a la més que esperada i desitjada “normalitat”, i és que ja a l’arribada en el pati de l’Escorxador vaig sorprendre’m positivament de veure tantes cares conegudes d’institucions, mitjans de comunicació i colles; tot plegat segurament gràcies a la producció prèvia de l’instigador de l’acte, en Carles Esteve.

Ja dins de la sala d’actes va durar poc menys d’una hora amb quatre parts ben diferenciades, en primer lloc una petita introducció del que és l’associació Baròmetre Castellers i dels premis que s’havien anat entregat en les diferents edicions de la Nit de Castells, per tot seguit donar pas a la taula on van tenir lloc les tres parts restants de l’acte.

Continua llegint »

Benvinguts, de nou, al món casteller

Després d’un any i mig de quasi paràlisi total del món casteller tot i que amb activitats puntuals segons la situació sanitària de cada moment fossin en format virtual o presencial, sembla que la sortida al túnel cada vegada està més a prop. Tot i que no hem de llençar les campanes al vol ni molt menys, i és que jo crec que la pandèmia de la Covid-19 no ens permet fer gaires pronòstics a llarg termini, tot fa indicar que estem en el bon camí.

Ja fa setmanes que moltes colles han reprès l’activitat a nivell d’assaigs amb un màxim de 20 components com indica el protocol aprovat que està en vigor ara mateix, per exemple els Castellers de Barcelona ho hem fet en dos grups on hi participa la canalla i els tècnics de canalla, però cada colla ha optat per fer més grups o menys i amb la totalitat de la colla o no, però sempre amb el màxim de 20 d’aquest protocol aprovat pel Procicat i realitzat per la CCCC.

Per un altre costat, hi ha tres iniciatives per anar més enllà, una impulsada i anunciada per la CCCC amb una prova pilot de quatre colles i 450 castellers, una altra impulsada per l’Ajuntament de Valls i les dues colles de Valls per alçar pilars de 5 per Sant Joan amb 50 castellers per colla, i una altra de Castellers de Vilafranca per a realitzar una actuació a Puigdàlber a finals de juny.

Tot i que l’estudi de la CCCC es va anunciar a mitjans del mes de març encara no s’ha posat en marxa, i segurament això ha fet que algunes colles hagin decidit tirar pel dret sumat també al protagonisme d’alguns ajuntaments del país, fet que ha causat malestar a la mateixa CCCC, a moltes colles i pel que he vist a les xarxes socials també per part de castellers, principalment de les dues colles vallenques.

I així és com hem arribat a aquest primer cap de setmana del mes de juny on divendres es van celebrar a Valls els primers assaigs amb 50 castellers previ test d’antígens, i diumenge vaig poder viure ambient casteller gràcies a l’acte del 30è Aniversari dels Castellers de Cornellà on vaig ser convidat per haver estat un dels col·laboradors del llibre que han editat, a l’igual que van ser convidades les colles padrines dels de Cornellà, Minyons de Terrassa i Castellers de Barcelona, i també van ser convidades colles que han apadrinat com Castellers de Sants, Castellers d’Esplugues i Castellers del Prat. Després de molt de temps, va ser una bona ocasió per retrobar a gent de la meva colla però també  d’altres colles, com l’Albert Montell dels amfitrions, el Nani Matas de Minyons o l’Àlex d’Esplugues, i tornar a parlar de castells en viu i directe, gaudir del sol que queia al patí del locals dels de Cornellà i fer alguna cerveseta; el més semblant a una diada castellera que he viscut des del 8 de març del 2020.

Però encara faltava la cirereta a aquest cap de setmana casteller, i és que de tornada a casa em vaig sorprendre al veure la notícia del pilar de 5 que els Castellers de Vilafranca havien alçat al migdia davant del seu local en la festa del Dia del Graller, i com no podia ser menys, durant tota la tarda vaig estar gaudint de l’espectacle d’opinions de tot tipus que es va desfermar a les diferents xarxes socials. Un pilar de 5 on hi van participar 20 castellers, xifra més que insuficient per a poder-lo realitzar amb absoluta seguretat en cas de caiguda, però a una distància de la pinya del pilar hi havia un altre grup de castellers, suposo que per a intervindré en cas de caiguda del pilar, fet que sortosament no va ser necessari.

Sincerament calia fer aquest pilar, quines coses positives aportava? Es va fer per avançar-se als pilars de 5 de les dues colles de Valls? En definitiva, ser els primers? Un cop ha passat això, quin serà el proper pas? I de nou, com ja hem vaig preguntar en l’article anterior, ens haurem d’acostumar a veure pilars i castells amb mascareta?

Molts del que aposten per a reprendre els castells quan abans millor encara que no sigui amb absoluta normalitat ho diuen veient que en altres activitats cada vegada hi ha menys restriccions, però crec que això és fer-se trampes al solitari ja que per exemple els grups de música i actors de teatre actuen sense portar mascareta i és el públic en que en porta i hi ha distància de seguretat en la majoria de casos i en les excepcions que no hi ha distància de seguretat és previ test d’antígens. Per tant, posar-nos a l’alçada d’aquestes altres activitats no és de rebut, més aviat seria posar-se al nivell de la resta de grups de cultura popular i tradicional, però és que a més a diferència d’altres activitats, la castellera requereix un contacte permanent, i ara mateix no ho veig viable sense mascareta a diferència de la situació que viuen els Castellers de Sydney a Austràlia que assagen i actuen sense mascareta.

Molts van dir en el seu moment que de la pandèmia de la Covid-19 sortiríem millor tots plegats, però crec que des del mes de juny o juliol del 2020 s’ha vist que això no seria així, i hi ha innumerables exemples d’això, i el món casteller no ha estat una excepció, ni molt menys

Benvinguts, de nou, al món casteller.

Ja fa dies que tenia ganes d’escriure quelcom sobre la tornada progressiva de l’activitat gràcies a l’evolució «positiva» de la pandèmia de la Covid-19 i la relaxació gradual de les mesures de prevenció per a combatre-la. I segurament la notícia de que per Sant Joan a Valls està previst que les dues colles vallenques puguin aixecar pilars de 5, ha estat l’espurna que m’ha empès a deixar per escrit les meves reflexions personals i humils, sense voler sentar càtedra ni molts menys, deixant moltes preguntes i algunes respostes.

I és que 14 mesos sense activitat castellera fa que potser alguns pensaments inicials vagin evolucionant al llarg del que temps i el que al principi crèiem que era innegociable potser ja no ho és tant.

Com ja he dit en altres ocasions, molts hem cregut que no tenia sentit tornar a l’activitat castellera d’assaig si no ho podíem fet tots, fet que continua no sent possible ja que actualment sols hi ha un protocol presentat per la CCCC i pel Departament de Cultura i aprovat pel Procicat en que es permet assaigs de fins a 20 persones, pel que podria suposar de greuge pels castellers que podrien quedar fora d’aquesta «selecció»

Però també es ben cert que encara que hi hagi aquesta limitació es poden preveure diferents alternatives per a que, com a mínim, es puguin realitzar els assaigs de canalla, encara que siguin en diferents grups i dies, i que es pugui avançar feina de cara a que un cop es pugui assajar amb normalitat no s’hagi de començar totalment de zero.

De greuges dins d’una colla ja n’hi ha de forma habitual, sobretot quan es parla de actuacions fora de Catalunya ja que el cost que suposa fa que sigui quasi imprescindible fixar un número màxim de castellers, i crec que tots els castellers ho assumim amb normalitat tot i que sempre hi ha excepcions que confirmen la regla. Però per exemple, en el cas dels Castellers de Barcelona trobem un cas particular de greuge», l’actuació amb un 4 de 7 net a la cerimònia d’inauguració del campionat del món de natació, on sols hi van participar el tronc i canalla del castell, un total de 20 castellers, tot i que alguns altres van participar dels assaigs, i tothom ho va entendre i jo mateix des de la distància i veient el castell des de la televisió em vaig emocionar com poques vegades ho he fet veient o fent algun dels nostres castells. I és que en circumstàncies excepcionals mesures excepcionals.

Una altra cosa diferent és que properament no hi hagi una limitació de castellers, o com a mínim sigui força superior però a costa de test d’antígens com ja es preveia en un estudi que encapçalava la CCCC i la Universitat Rovira i Virgili, o també amb la proposta que a un mes de Sant Joan l’Ajuntament de Valls i les dues colles vallenques han presentat per aixecar pilars de cinc pel dia gran de la Festa Major vallenca.

Amb això darrer sols tinc un dubte, que expresso en veu alta, i és que si ara les colles castelleres tornaran a anar cada una a la seva, sense la referència de la CCCC. No dic que la CCCC hagi de ser un ésser superior que estigui totalment per sobre de la voluntat individual de cada colla castellera, però si que en coses que afecten per igual a tot el món casteller ho ha de ser encara que sigui en una mesura menor, i tinc la sensació que hi ha algunes colles que volen ser les primeres a fer quelcom, i de nou la individualitat s’imposa davant del col·lectiu,

I és que segurament aquesta iniciativa sols serà el puntal del que pot anar veient-se al llarg de la resta d’aquest any 2021, sobretot pel que fa a les grans diades de la temporada i on podem veure accions similars, tot i que s’haurà de veure quines decisions prenen els diferents organitzadors i les diferents colles, i sense oblidar que la pandèmia encara la tenim entre nosaltres i costa molt fer una previsió que a mitjà i llarg termini es pugui complir.

Finalment, una pregunta que deixo enlaire: ens hem acostumat a veure castells amb casc, ens haurem d’acostumar a veure castells amb mascareta?

L’emoció de les primeres ocasions

El dissabte passat vaig ser un dels assistents al concert de Love of Lesbian, el primer en plena pandèmia sense distància de seguretat, concert que va tenir una repercussió molt més gran del que m’imaginava quan vaig comprar-ne l’entrada, i el qual va ser organitzat per “Festivals per la cultura segura” i amb l’assesorament científic i clínic de la “Fundació lluita contra la Sida i les malaties infeccionses”.

Durant aquest darrer any havia estat a diferents concerts, però sempre a l’aire lliure, amb seient i amb distància de seguretat, per tant, aquest de Love of Lesbian al Palau de Sant Jordi era completament diferent, sense seient, sense distància de seguretat, però amb mascareta.

Quan es va donar a conèixer la noticia del concert hi vaig prendre interès però sense pressa per comprar entrada i així va ser com es van esgotar en poques hores. Al cap d’uns dies, rebia un correu del Festival Cruïlla, del qual  tinc entrada per un concert de Sopa de Cabra no celebrat l’any passat, oferint-me la possibilitat de comprar entrades pel concert i no hi vaig dubtar gaire i la compra va ser quasi immediata. I en aquest moment començava una aventura per poder assistir aquest concert, ja que en primer lloc, amb el codi de la entrada havies de reservar hora pel test d’antígens, el qual havia de sortir negatiu per a poder-hi assistir, tot seguit descarrega d’una app en que es vinculava amb el codi de l’entrada.

Continua llegint »

Un any sense tant i tant poc a la vegada

Aquest dimarts 10 de març fa un any que vam deixar de fer allò que ens apassiona i ens acompanya en el nostre dia a dia, tot i que per a molts serà un fet insignificant, però pels que ho portem al cor tot el que envolta al món casteller entendreu que no ho és, ni molt menys,.

I és que aquell dimarts els que vam anar a l’assaig de pilars ja varem anar amb el cap ple de pardals de tot el que s’estava veient, sentit i vivint respecte a tot el que envoltava a la pandèmia de la Covid-19, però amb la confiança de seguir endavant perquè cap virus pararia les nostres vides, fins que quan havia d’haver el traspàs de l’assaig de pilars al de general aquest no es va produir i el cap de colla va comunicar que des de la CCCC s’havia demanat de parar l’activitat de forma puntual a instàncies de les autoritats sanitàries.

més

Els anys acabats en 1 a Valls tenen lloc les Festes Decennals de la Candela, i sent Valls el bressol dels castells aquests tenen un protagonisme cabdal, no sols pel que fa a l’actuació de les colles dels Xiquets de Valls sinó també de tot el món casteller ja que s’organitza una trobada on participen totes les colles.

Fa 10 anys van participar 57 colles, en una trobada en que els que hi vam participar recordem com de feixuga va ser la cercavila fins a la Plaça del Blat, tot i que després la cercavila fins a la Plaça de la Font de la Manxa ja va tenir un altre ritme més alt i l’actuació va ser de les de recordar per la simultaneïtat de tants castells alhora (podeu recuperar l’article que vaig fer fa deu anys).

I de cara a aquest anys tot feia presagiar que el número de colles es superaria amb escreix degut a que en aquests darrers deu anys hi ha hagut un augment considerable de colles que formen part del món casteller. Però la pandèmia no ho ha fet possible i de moment els organitzadors treballen de cara a poder celebrar les Decennals l’any 2022 en un fet que seria extraordinari al celebrar-se en un any que no acaba en 1.

Espero que els castells puguin tornar a plaça al llarg d’aquest 2021, més aviat és un acte de desig que no pas de certesa, però si no fos possible a nivell simbòlic seria un acte de gran trascendència història que el primer cop que es tornessin a veure castells a la plaça fos per les Decennals del 2022. Sigui com sigui, i sigui quan sigui, hi tornarem!!

Després d’un any que ha estat quasi en blanc castellerament parlant degut a la emergència sanitària causada per la pandèmia de la Covid-19, un cop s’han començat a obrir escletxes d’esperança amb les diferents vacunes que han sortit al mercat, tot seguit també han començat a obrir-se opcions de cara a poder reprendre l’activitat castellera en un futur més o menys immediat però el que no s’esperava a la colla dels Castellers de Barcelona que aquest futur fos en forma de viatge a Tokio per a participar a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics.

Uns Jocs Olímpics que va haver de ser aplaçada la seva celebració l’estiu del 2020 a l’estiu del 2021 també a causa de la Covid-19, i un cop ja encarant la recta final des de l’organització de la cerimònia d’inauguració es va pensar en realitzar alguna metàfora sobre el treball d’equip i sobre l’esperit de superació i com el món (esperant que sigui així) ha superat la pandèmia, i entre diferents va prendre la capdavantera la proporcionada per un català de l’equip organitzador, que era amb l’alçament d’un castell de vuit pisos, i on l’enxaneta clavaria una injecció a una figura elevada amb forma de coronavirus.

Continua llegint »

L’altre concurs de castells des de dins

La setmana passada va tenir lloc la gran final del programa «L’Altre concurs de castells», en la seva tercera edició, sent la colla vencedora la dels Castellers de Sants que va vèncer a la final als Castellers de Barcelona i a la Colla Joves Xiquets de Valls. L’Altre concurs de castells és un programa de televisió de TAC12, la televisió del Camp de Tarragona, que com recull al seu web: «Es tracta d’un concurs amb preguntes i respostes sobre el món casteller, que inclou també reportatges de divulgació, que contempla vuit programes (cinc de classificació, dues semifinals i la final) en els que hi participen 15 colles d’arreu del territori.»

I un cop acabat el concurs crec que és el moment de fer una mica de retrospecció del que va significar la participació dels Castellers de Barcelona en aquest concurs. Corria el mes de juliol quan des del programa van contactar amb la Colla per a participar-hi, i la Colla va pensar que dues persones que podien ser adients per a representar la colla eren jo mateix (la meva fama em precedeix, fet que també causa una certa pressió) i l’Aïda Buaro, jo vaig respondre afirmativament sempre i quan em fos possible compatibilitzar amb el meu treball .

I així va ser com una tarda del mes de juliol acompanyats del Jordi Planas i de la Maria López. Jo havia mirat algun programa d’edicions anteriors del concurs però tampoc havia tingut temps de fer repàs de dades, i així va ser com ens vam presentar al plató amb dubtes i interrogants que s’anirien resolent, i amb mesures higièniques de cara a frenar la Covid-19. En el plató ens vam trobar primer a l’Àlex Alonso i després al Carles Cortés, presentador del programa, i tot seguit als participants de les altres colles, que eren els Bordegassos de Vilanova i els Capgrossos de Mataró.

Continua llegint »