Feeds:
Entrades
Comentaris

Sols podem anar amunt (16/09/2018)

Després d’un assaig més que prometedor, amb la mirada posada a la diada del cap de setmana però sobretot amb les dues diades de la Mercè de la setmana vinent, ens dnnv3dgx0aafbgmpresentàvem a la tradicional diada de la Festa Major del Poblenou amb la tripleta de vuit com a objectiu, amb el 2 de 8 amb folre com a castell destacat i principal.

I no serà per no haver-hi posa’t ganes, il·lusió i molt més, però no ha estat el dia i ens hem quedat amb la mel als llavis en una diada on la pluja s’ha fet present a la primera ronda però que sols ha fet parar l’actuació durant uns breus minuts, i amb un públic que ha omplert el Parc del Centre del Poblenou en una diada més llarga de l’habitual no sols per les quatre colles que hem actuat sinó per la multitud d’intents desmuntats del quals no se n’ha estalviat cap colla. Continua llegint »

Anuncis

Els Castellers de Barcelona aquest segon cap de setmana del mes de setembre hem tornat a les places castelleres, després de la darrera actuació que va ser fa poc més d’un mes a la diada de Màrtirs Street de Vilafranca del Penedès.

Un segon tram de temporada com sempre molt intens i apassionant i on arribem aquest any amb més feina pendent que en els darrers anys, ja que tot i que a la darrera actuació vàrem poder sumar el primer 5 de 8 de l’any no vam ser capaços d’anar a més amb el 3 de 9 amb folre que va quedar en intent desmunta.

Després de tres assaigs generals on hem apuntat maneres de cara a les properes actuacions i amb feina de fons de cara als grans compromisos de la Mercè, ens presentàvem a plaça amb l’objectiu de tornar a posar-nos les piles, d’assolir els primers castells de vuit després de vacances i de poder fer estrenes en un cap de setmana de doblet i que havíem d’anar de menys a més. Continua llegint »

El darrer cap de setmana d’agost, previ a la diada de Sant Fèlix que tanca un sempre apassionant mes casteller a la zona tradicional, és tota una referència amb diades que tenen molta història, present i futur com són les de l’Arboç, Igualada, Sitges i El Catllar

I aquest any la diada més destacada és la que es va viure el dissabte a la tarda a la Plaça de la Vila de El Catllar, petita població del Baix Gaià. Hi ha places que agafen recorregut per unes qüestions o unes altres i si n’hi ha una que ha agafat embranzida d’un temps ençà ha estat aquesta.

Diada que manté un cartell fixe que funciona extraordinàriament tot i que puntualment pugui haver-hi algun any que alguna de les colles no acabi de brillar de la manera que ho podria fer per algun condicionant o altre.

I també és una plaça i diada de les que m’agraden, aquí cadascú té les seves preferències i realment aquesta diada és una de les fixes per a participar-hi com a públic com ho és Sant Joan, Sant Magí i Santa Úrsula en el meu cas. Si no hi afegeixo Sant Fèlix no es pas que no m’agradi però per qüestions laborals és una diada que generalment no he presenciat en directe en els darrers deu anys, i quan hi he pogut ser a la Plaça de la Vila de Vilafranca de Penedès ho fet fent pinya amb una de les colles participants a la diada. Continua llegint »

Ja fa uns quants anys que vaig a la diada de Sant Magí de Tarragona, però no va ser fins fa dos anys que vaig poder participar per primer cop de la processó que té lloc durant la tarda i vespre.

Tot i que les colles castelleres de Tarragona participaven de la processó plenament, diferents circumstàncies van derivar a que des de l’any passat (tot i que no es va fer a causa de la suspensió dels actes festius de Sant Magí) les colles sols participen en el tram final de la processó, alçant pilars simultanis en el recorregut final de la processió i per tot seguit alçar un pilar de quatre caminant al carrer del Portal del Carro, on al final del mateix es trobada situada la capella de Sant Magí, en una imatge icònica.

Encara que no té ni punt de comparació amb els famosos pilars caminant del dia de la Mercè que baixen de la Catedral fins l’Ajuntament, aquest pilar serveix com un assaig previ ja que té la dificultat de que el carrer fa pujada, que en alguns trams els cables i les banderes han de ser sortejats pels enxanetes del pilars, i que al tram final hi ha alguns esglaons.

Aquest any també vaig poder presenciar aquests pilars, i en el cas del pilar dels Xiquets del Serrallo el vaig poder filmar i us el deixo aquí per a que pugueu veure com és aquest pilar. Igualment si voleu gaudir-lo plenament no us l’hauríeu de perdre com a mínim un cop a la vostra vida.

Perdoneu per haver-ho gravat en vertical, no hi vaig pensar en el moment.

 

Des d’un llunyà i alhora proper 2008, no m’he perdut cap de les diades de Sant Magí, aquell any sols com a públic però ja l’any següent amb la samarreta blava dels Xiquets del Serrallo que sempre m’acompanya en aquest dia i també en d’altres de l’any.

Amb el record recent de la no celebració de la diada de l’any passat a causa de la suspensió dels actes de Festa Major amb motiu de dol pels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost, hi havia segurament més ganes de mai de Sant Magí, i amb les quatre colles amb objectius ambiciosos.

L’olor a l’alfàbrega inundava la ciutat de Tarragona al vespre quan l’aigua hi arribava i les colles feien la salutació protocol·lària amb sengles pilars de 5 per part de cada una de les quatre colles tarragonines, en el cas del pilar alçat per Xiquets de Tarragona tan sols quedava en carregat al trencar-se a la baixa de l’enxaneta. Nit de revetlla i tot a punt per una jornada marcada en la temporada del món casteller en general i de les colles tarragonines en particular

Com ens tenen acostumats a Tarragona les quatre colles varen entrar a plaça amb temps de sobra de cara a poder començar la diada amb puntualitat, i aquesta va ser iniciada després del “Cant dels segadors” tocat pels grallers i timbalers de les quatre colles. Aquesta temporada sembla que està sent un fet que s’està incorporant a moltes de les diades, i sincerament és un acte que no entenc quin encaix té amb una diada castellera, ni tant sols quan fins fa poc sols es feia abans de l’inici del concurs de castells. Continua llegint »

En poc menys d’un mes he pogut gaudir i aprendre de dues realitats pel que fa al món casteller ben diferents a la que estic acostumat a veure a les diferents places castellers del país. Si el viatge del segon cap de setmana de juliol dels Castellers de Barcelona a Londres em va permetre conèixer la colla dels Castellers of London i veure que els 38002656_1870243196367438_1899062829793673216_ncastells eren possibles en anglès, el viatge a Montréal per vacances i gràcies a Christine, castellera de la colla i que actualment està vivint en aquesta població, m’ha permès conèixer el projecte casteller que parla francès, els Castellers de Montréal.

No és l’única colla en la que he sentit parlar en francès als seus membres, un bon exemple són les colles castelleres que hi ha a la Catalunya Nord, però si que és la primera colla en que la majoria d’indicacions es fan en aquesta llengua.

Cercant per internet he comprovat que ja havia parlat d’aquesta colla tot just en un article del 2009 que havia estat el moment en que havia conegut la seva existència però la colla va ser fundada dos anys abans i aquest any n’ha celebrat 11. Continua llegint »

Des de que escric cròniques de les diades dels Castellers de Barcelona n’he escrit a més d’un lloc diferent: a més d’una població de Catalunya, al País Basc, a Aragó, a Londres, en un avió, a la República Txeca, … I a aquesta llista es suma un lloc inèdit en tots els sentits, en una altra ciutat (Montréal), d’un altre país (Canadà) i per primer cop havent travessat l’Atlàntic.

Un viatge ben especial per molts motius, igual que ho va ser la darrera diada dels Castellers de Barcelona en aquest primer tram de temporada, la tradicional, emotiva i màgica diada de Màrtirs Street a Vilafranca del Penedès. Aquest any podríem dir que la djx1nd6xgaiqk8mmàgia que ens uneix a la Plaça de la Vall de Castell des de les primeres ocasions en els anys 80 i que va agafar embranzida en l’edició del 2012 ha tornat a aparèixer però de forma menys intensa i és que segurament la màgia s’ha de guanyar.

Arribàvem a plaça confiats per la feina feta a la darrera setmana de l’assaig, on la colla havia respost de forma entusiasta, amb un assaig de divendres que havia estat el millor de la temporada i el qual ens donava prou arguments com a plantejar una gran actuació amb dues estrenes i una reafirmació. Continua llegint »