Feeds:
Entrades
Comentaris

Adéu ingrat al pare casteller

Aquest plujos dimarts 21 d’abril ens hem llevat amb la trista notícia de la mort del Josep Sala i Mañé degut al covid-19, tot i que fa ja uns anys que es trobava delicat de salut i ja havíem tingut algun ensurt anteriorment, però tot i això la notícia ha colpit de forma extraordinària (tal i com s’ha pogut comprovar al llarg de la jornada) no tant sols a la colla dels Castellers de Barcelona sinó també al món casteller, a la població de Vilafranca del Penedès, a la de Barcelona i al barri del Clot-Camp de l’Arpa.

Un pare casteller per a molts, diria que per a tots, però en el meu cas segurament és un dels més literals ja que va ser el principal culpable de que comences a fer castells als sis anys i que em pogués transmetre l’estima cap a tot el que representen els castells i el que representa una segona família com és la dels Castellers de Barcelona. I és que va ser al 1984 quan la colla va inaugurar al juny el local social situat al carrer Rossend Nobas de Barcelona, un local on el meu pare de tant en tant anava a fer la cervesa abans d’anar cap a casa fins que finalment el van convèncer per entrar a la colla cap a finals de setembre d’aquell mateix any. I ja l’any següent en una trobada del meu pare amb el Josep al parc de davant del local, aquest va veure un nano que s’enfilava per a tot arreu i li va preguntar al meu pare si era el seu fill, la resposta va ser afirmativa i la següent pregunta ja va ser la definitiva que va suposar l’entrada a la meva colla i és que va dir, “doncs podria fer castells”.

més

No puc, tinc castells

Els que sou castellers sabeu que durant la temporada castellera en el vostre grup d’amics que no són castellers quan aneu a fer plans a qualsevol pregunta tipus:

  • Aquest cap de setmana farem una excursió al Puigmal
  • Aquest divendres hi ha concert a Apolo
  • Cap de setmana a Londres
  • Aquest diumenge hi ha una fira

La resposta la gran majoria de vegades sempre és la mateixa “no puc, tinc castells”, i si sou una mica afortunats ja miraran de fer plans els caps de setmana que la teva colla no tingui cap actuació tot i que a vegades també aquells caps de setmana que no fem castells ens agrada anar d’espectadors o fins i tot donar un cop de mà a alguna colla amiga. Per tant, pot arribar fins i tot un moment que facin plans sense comptar amb tu durant una bona part de l’any ja que donaran per suposat que no podràs ja que tens castells.

Malauradament des de mitjans de març no es que no podem dir que “no puc, tinc castells”, és que l’únic que podem dir ara és que “no puc, ens hem de quedar a casa” ja que l’emergència sanitària que s’ha creat degut a la pandèmia del Covid-19 fa que tota activitat hagi quedat aturada i a dia d’avui amb la incertesa de saber quan acabarà i quan hi podrem tornar a fer tot allò que ens agrada, i no sols em refereixo als castells, sinó també anar a concerts, al teatre, al cinema, fer el vermut (per sort encara tenia una bona reserva del vermut de Murcarols i ara el fem confinats i a vegades confitats), tenir “date nights” fora de casa.

més

Trenquem sostres (8/03/2020)

Per tercer any consecutiu els Castellers de Barcelona ens desplaçàvem a principis de març a Vilafranca del Penedès per a participar en una diada castellera ben especial, emmarcada en el Homenatge Carme Alomà a les Heroïnes Anònimes que organitzen any rere any els Xicots de Vilafranca, i on els castells fets per dones són els protagonistes. I aquest segurament amb un significat especial al celebrar-se tot just aquest diumenge el Dia de la Dona.

I per tercer any les dones de la colla han fet un pas endavant, i és que si al 2018 va arribar el 3 de 7 integrament femení als nuclis, tronc i canalla, i l’any passat es va fer història amb el primer 5 de 7, finalment aquest any s’ha sumat també el primer 7 de 7.

No ha estat fàcil arribar a fer possible aquesta fita, i fins i tot aquest diumenge han sorgit problemes ja que s’ha hagut d’organitzar un autocar de reforç ja que tots els membres de la colla que ens havíem concentrat al local social no cabíem als dos autocars contractats, i aquest mateix autocar ha tingut un petit accident a la sortida de Barcelona que ha fet que els castellers i castelleres hagin arribat a plaça pocs minuts abans de l’hora fixada per l’inici de la diada, les 13.30h.

Camí a plaça primera alegria del dia, trobada amb l’Afra i el meu fillol Marçal, i arribats a plaça la segona, i és que un racó de la plaça s’hi trobava el Josep Sala, el fundador de la colla, acompanyat del seu fill, això ja feia presagiar que tot estava encarat per a fer-ho possible.

més

I és que podríem dir que un any després sembla que per la colla i per a mi mateix en particular no hagi passat res. I és que aquest diumenge ha tingut lloc la diada castellera de Santa Eulàlia, la Festa Major d’Hivern de Barcelona, tret d’inici de la temporada castellera a la ciutat comtal i que suposa tornar a posar-se la camisa vermella dels Castellers de Barcelona esperançats i il·lusionats en fer la millor temporada possible. De nou amb el mateix resultat casteller que l’any 2019, clavat i també sense poder participar activament dels castells i és que si l’any passat em vaig perdre Santa Eulàlia i el mes de març per un trencament de l’oleocranon del colze esquerra tot just aquest passat dilluns vaig tornar a passar pel quiròfan per treure la placa que m’havien posat en una operació programada però que hagués preferit que fos durant els mesos de desembre o gener però malauradament no tenia la capacitat de decisió.

La concentració ha estat a la Plaça Nova tot just quan els Falcons de Barcelona realitzaven la seva exhibició i en cercavila ens hem desplaçat fins a la plaça de Sant Jaume amb parada prèvia a la Porta de Santa Eulàlia de la Catedral de Barcelona on hem alçat el tradicional pilar de 4, aquest cop amb l’estrena del Jordi Contreras com a segon i on la petita Alba ha fet l’aleta. De nou sense el que abans era tradicional pilar de 4 caminant hem entrat a una Plaça de Sant Jaume amb una bona assistència de públic que ha acollit a les vuit colles que han participat de la diada, sent per primer cop una diada a la Plaça de Sant Jaume amb vuit colles de la ciutat de Barcelona.

més

Encara hi ha corda per estona

El meu darrer article al bloc va provocar una allau de reaccions, algunes d’incredulitat, altres de sorpresa, altres d’agraïment i felicitació, i finalment molts de descreguts ja que la publicació de l’article va ser el Dia dels Innocents.

Sols dir que el principal missatge de l’article era fals, sols una innocentada, i és que encara tinc corda per estona dins del món casteller i dels Castellers de Barcelona, perquè per molt que un hagi aconseguit personalment i col·lectivament èxits el cuc dels castells i de formar part d’una Colla és ben viu i intens, és una droga que enganxa i molt i la desintoxicació segur que no es gens fàcil i de moment no tinc intenció de fer-la.

Però també hi havia una bona part de l’article que era ben verídic, el que cito a continuació, el dels agraïments, i és que sempre està bé ser agraït a la vida i recordar d’on vinc i qui sóc, sense oblidar dels meus pares i les meves germanes.

més

I fins aquí he arribat

Us preguntareu a que hem refereixo amb aquest títol tant intrigant, i no tardaré gaires línies en desvetllar-ho, ni molt menys.

Podria ser que aquest fos el meu darrer article en aquest bloc, però tot i que té una part de veritat no ho és del tot cert, ja que sí que és el darrer que escric com a membre actiu dels Castellers de Barcelona. Si, ho llegiu bé, tot i que no penso penjar la camisa si que aquest 2019, la temporada del 50è Aniversari, ha representat la darrera en que he participat activament com a casteller de la colla, i a partir de la temporada que ve, tot i que seguiré vinculat a la colla i intentaré venir a assaig i a plaça (serà més fàcil que ens vèiem al pati d’assaig), deixaré de participar activament de la colla com ho he fet des del 1985 tot i que amb un breu parèntesi entre principis del 1991 i setembre del 1994.

Durant la temporada he anat reflexionat i pensant detingudament amb tot de situacions castelleres, personals, laborals, i tot i que tenia la voluntat de continuar de forma activa a la colla i fins i tot podent anar una mica més enllà, tot just abans de Nadal vaig tenir un oferiment per un projecte que m’ocuparà els caps de setmana de la temporada castellera (i que per qüestions de logística no puc desvetllar encara però si que us puc avançar que està relacionat amb el món casteller) i que fa que sigui absolutament incompatible i que un cop passat el Nadal he donat la meva acceptació a participar del projecte ja que he cregut que era el millor per a mi.

més

L’any que ens havíem de menjar el món

Ja fa setmanes que tenia aquest article pensat per a publicar però aquest final d’any 2019 ha estat molt intens i no ha estat fàcil treure el temps necessari per a poder deixat per escrit el que he sentit i penso de la temporada 2019 dels Castellers de Barcelona.

I és que a les xarxes trobareu valoracions com la que fa la Revista Castells però us quedareu amb poca informació ja que en el text sols es parla del que no s’ha fet (els castells de nou) i no del que si s’ha fet (ni rastre del 7 de 8 ni del 2 de 8 amb folre), i si no em creieu us copio a continuació el text: “Els Castellers de Barcelona, que ja van avisar amb un intent fallit i, potser erroni, de 4de9 amb folre en la diada del seu 50è aniversari del mes de juny, han patit el problema de la manca de compromís a l’assaig. Els de la camisa vermella, que, des del 2012 feien interrompudament castells de 9, afronten un futur incert i amb moltes decisions per prendre. De moment, no es coneix si l’actual tècnica que ha encapçalat Jaume Montoliu seguirà al capdavant”.

Està clar que la temporada no ha estat bona, ni molt menys, i sobretot pensant que estava emmarcada en un any molt especial com era el del 50è Aniversari de la Colla. Segurament aquesta fita va suposar una arrancada prou bona a tots els nivells, tant de castells a plaça com de proves fetes a assaig i com d’assistència tant a assaig com a plaça amb l’única excepció del cap de setmana en que vam tenir la diada de padrinatge dels Castellers de Sarrià i la diada de Sant Jordi dels Bordegassos de Vilanova, però a partir de la diada de l’Aniversari que es va celebrar el 8 de juny la temporada ja no va ser la mateixa i semblava que el 50è era més aviat una llossa damunt dels nostres caps, i en masses ocasions crec que ens ha passat factura i hem apostat per determinats castells i per l’obsessió del castell de nou que no pas assolir per vuitena temporada consecutiva la catedral dels castells, castell cabdal i que crec que és la gran pedra de toc d’una colla que vol fer grans castells.

La tendència general al món casteller ha estat de baixada de nivell en general i ens podem justificar en aquesta tendència per a emmarcar la situació de la colla, però hem d’anar molt més enllà i analitzar amb profunditat i no sols excusar-nos amb això o amb l’assistència.

Un cop feta aquesta breu introducció, passaré a fer un repàs del que ha estat la temporada per finalment valorar la temporada en general i cada estructura en particular, i situar-la en context amb les altres temporades.

més