Feeds:
Entrades
Comentaris

L’emoció de les primeres ocasions

El dissabte passat vaig ser un dels assistents al concert de Love of Lesbian, el primer en plena pandèmia sense distància de seguretat, concert que va tenir una repercussió molt més gran del que m’imaginava quan vaig comprar-ne l’entrada, i el qual va ser organitzat per “Festivals per la cultura segura” i amb l’assesorament científic i clínic de la “Fundació lluita contra la Sida i les malaties infeccionses”.

Durant aquest darrer any havia estat a diferents concerts, però sempre a l’aire lliure, amb seient i amb distància de seguretat, per tant, aquest de Love of Lesbian al Palau de Sant Jordi era completament diferent, sense seient, sense distància de seguretat, però amb mascareta.

Quan es va donar a conèixer la noticia del concert hi vaig prendre interès però sense pressa per comprar entrada i així va ser com es van esgotar en poques hores. Al cap d’uns dies, rebia un correu del Festival Cruïlla, del qual  tinc entrada per un concert de Sopa de Cabra no celebrat l’any passat, oferint-me la possibilitat de comprar entrades pel concert i no hi vaig dubtar gaire i la compra va ser quasi immediata. I en aquest moment començava una aventura per poder assistir aquest concert, ja que en primer lloc, amb el codi de la entrada havies de reservar hora pel test d’antígens, el qual havia de sortir negatiu per a poder-hi assistir, tot seguit descarrega d’una app en que es vinculava amb el codi de l’entrada.

Continua llegint »

Un any sense tant i tant poc a la vegada

Aquest dimarts 10 de març fa un any que vam deixar de fer allò que ens apassiona i ens acompanya en el nostre dia a dia, tot i que per a molts serà un fet insignificant, però pels que ho portem al cor tot el que envolta al món casteller entendreu que no ho és, ni molt menys,.

I és que aquell dimarts els que vam anar a l’assaig de pilars ja varem anar amb el cap ple de pardals de tot el que s’estava veient, sentit i vivint respecte a tot el que envoltava a la pandèmia de la Covid-19, però amb la confiança de seguir endavant perquè cap virus pararia les nostres vides, fins que quan havia d’haver el traspàs de l’assaig de pilars al de general aquest no es va produir i el cap de colla va comunicar que des de la CCCC s’havia demanat de parar l’activitat de forma puntual a instàncies de les autoritats sanitàries.

més

Els anys acabats en 1 a Valls tenen lloc les Festes Decennals de la Candela, i sent Valls el bressol dels castells aquests tenen un protagonisme cabdal, no sols pel que fa a l’actuació de les colles dels Xiquets de Valls sinó també de tot el món casteller ja que s’organitza una trobada on participen totes les colles.

Fa 10 anys van participar 57 colles, en una trobada en que els que hi vam participar recordem com de feixuga va ser la cercavila fins a la Plaça del Blat, tot i que després la cercavila fins a la Plaça de la Font de la Manxa ja va tenir un altre ritme més alt i l’actuació va ser de les de recordar per la simultaneïtat de tants castells alhora (podeu recuperar l’article que vaig fer fa deu anys).

I de cara a aquest anys tot feia presagiar que el número de colles es superaria amb escreix degut a que en aquests darrers deu anys hi ha hagut un augment considerable de colles que formen part del món casteller. Però la pandèmia no ho ha fet possible i de moment els organitzadors treballen de cara a poder celebrar les Decennals l’any 2022 en un fet que seria extraordinari al celebrar-se en un any que no acaba en 1.

Espero que els castells puguin tornar a plaça al llarg d’aquest 2021, més aviat és un acte de desig que no pas de certesa, però si no fos possible a nivell simbòlic seria un acte de gran trascendència història que el primer cop que es tornessin a veure castells a la plaça fos per les Decennals del 2022. Sigui com sigui, i sigui quan sigui, hi tornarem!!

Després d’un any que ha estat quasi en blanc castellerament parlant degut a la emergència sanitària causada per la pandèmia de la Covid-19, un cop s’han començat a obrir escletxes d’esperança amb les diferents vacunes que han sortit al mercat, tot seguit també han començat a obrir-se opcions de cara a poder reprendre l’activitat castellera en un futur més o menys immediat però el que no s’esperava a la colla dels Castellers de Barcelona que aquest futur fos en forma de viatge a Tokio per a participar a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics.

Uns Jocs Olímpics que va haver de ser aplaçada la seva celebració l’estiu del 2020 a l’estiu del 2021 també a causa de la Covid-19, i un cop ja encarant la recta final des de l’organització de la cerimònia d’inauguració es va pensar en realitzar alguna metàfora sobre el treball d’equip i sobre l’esperit de superació i com el món (esperant que sigui així) ha superat la pandèmia, i entre diferents va prendre la capdavantera la proporcionada per un català de l’equip organitzador, que era amb l’alçament d’un castell de vuit pisos, i on l’enxaneta clavaria una injecció a una figura elevada amb forma de coronavirus.

Continua llegint »

L’altre concurs de castells des de dins

La setmana passada va tenir lloc la gran final del programa «L’Altre concurs de castells», en la seva tercera edició, sent la colla vencedora la dels Castellers de Sants que va vèncer a la final als Castellers de Barcelona i a la Colla Joves Xiquets de Valls. L’Altre concurs de castells és un programa de televisió de TAC12, la televisió del Camp de Tarragona, que com recull al seu web: «Es tracta d’un concurs amb preguntes i respostes sobre el món casteller, que inclou també reportatges de divulgació, que contempla vuit programes (cinc de classificació, dues semifinals i la final) en els que hi participen 15 colles d’arreu del territori.»

I un cop acabat el concurs crec que és el moment de fer una mica de retrospecció del que va significar la participació dels Castellers de Barcelona en aquest concurs. Corria el mes de juliol quan des del programa van contactar amb la Colla per a participar-hi, i la Colla va pensar que dues persones que podien ser adients per a representar la colla eren jo mateix (la meva fama em precedeix, fet que també causa una certa pressió) i l’Aïda Buaro, jo vaig respondre afirmativament sempre i quan em fos possible compatibilitzar amb el meu treball .

I així va ser com una tarda del mes de juliol acompanyats del Jordi Planas i de la Maria López. Jo havia mirat algun programa d’edicions anteriors del concurs però tampoc havia tingut temps de fer repàs de dades, i així va ser com ens vam presentar al plató amb dubtes i interrogants que s’anirien resolent, i amb mesures higièniques de cara a frenar la Covid-19. En el plató ens vam trobar primer a l’Àlex Alonso i després al Carles Cortés, presentador del programa, i tot seguit als participants de les altres colles, que eren els Bordegassos de Vilanova i els Capgrossos de Mataró.

Continua llegint »

El Clot, la darrera d’un any no casteller

Aquest diumenge hagués estat el primer diumenge de la Festa Major del Clot-Camp de l’Arpa, una Festa Major on els Castellers de Barcelona hi actuem o al primer diumenge o al segon, segons la temporada i l’any, i que de nou aquest any hagués estat la darrera actuació de la temporada de la Colla. Però aquest any 2020 pandèmic no ha estat possible la diada castellera de la Festa Major del barri on la colla hi té una vinculació especial des dels seus inicis fa més de cinquanta anys, i on la diada castellera de la Festa Major quasi sempre ha estat present, agafant volada en el segle XXI.

Al ser el primer diumenge hagués coincidit amb el pregó, un pregó que ha estat un dels pocs actes que s’han mantingut en el programa d’actes d’una Festa Major que es volia tirar endavant d’una manera o una altra, però que en primer lloc el districte de Sant Martí no va posar les facilitats que altres barris o les Festes de la Mercè han tingut al llarg de l’any, i en segon lloc les noves restriccions de fa poc més de dues setmanes ja van fer del tot impossible poder organitzar actes presencials. Un pregó que podeu veure en aquest vídeo, i que d’entre altres, hi ha participat la Teresa Poblet, metgessa, veïna del Clot i membre la Colla.

I també us enllaço un vídeo amb el lema de la Festa Major d’aquest any: “L’any que ve tornarem més fortes”

Continua llegint »

Orfe de Valls i dels seus Xiquets

En un any qualsevol d’aquests darrers, aquest cap de setmana hagués anat de nou, com a mínim un dels dies, a Valls per a poder gaudir i emocionar-me dels seus Xiquets en les dates tant especials de Santa Úrsula, tot i que malauradament aquest any no hagués pogut estar a la gran diada castellera del diumenge ja que els Castellers de Barcelona haguéssim tingut diada al migdia a la Diada dels Castellers de la Vila de Gràcia, però segur que no hagués faltat a un nou Simposi Casteller encetant-lo amb el tradicional esmorzar de forquilla.

Però el que hagués estat normal qualsevol any on intento no perdre’m ni Sant Joan ni Firagost ni Santa Úrsula, l’emergència sanitària provocada per la pandèmia de la Covid-19 ha fet que aquest any no hagi trepitjat els carrers de la capital de l’Alt Camp encaminant-me cap a la Plaça del Blat, el bressol dels castells.

Continua llegint »

En record a l’Osito, baix i pastisser

Tot just avui que faig anys en mig d’aquesta pandèmia que ens impedeix fer allò que alguns és de les coses que més ens agrada, que es fer i veure castells, us vull parlar d’un company que va formar part dels Castellers de Barcelona i que aquesta setmana va deixar el món dels vius. Us parlaré del Oscar Fernández Espinosa, tot i que a la colla era més conegut com a «Osito». I és que va entrar a la colla a mitjans/finals dels anys 90 i va coincidir amb altres Oscar, com jo mateix, però que ja era conegut pel sobrenom i per un altre Òscar, en aquest cas de cognom Romero, d’una família de tres germans que van entrar junts a la colla (Alfonso i Paco) i que casualment a ell va ser l’únic que se li va respectar el nom.

M’hagués agradat fer aquest article algun dia abans però volia posar imatges a les paraules i a casa meva no en disposava i vaig haver de fer una recerca a casa dels meus pares amb un resultat positiu tot i que finalment no en vaig trobar cap amb camisa de la colla.

Continua llegint »

Crònica d’un concurs que no ho ha estat

Amb una temporada quasi en blanc com està sent aquest 2020 pel món casteller per causa de la pandèmia de la covid-19 i sense data de retorn, aquest diumenge al migdia hem pogut gaudir de nou dels castells tot i que amb l’únic format possible, recordant alguns dels castells alçats en les tres darrers edicions en una iniciativa anomenada «Hi ha concurs» produïda pel Concurs de Castells i la televisió pública del Camp de Tarragona TAC 12, juntament amb la Xarxa de Comunicació Local

I és que va ser a mitjans de juliol quan oficialment es va donar la notícia de que noi hi ha haurà concurs de castells aquest any i s’esperaria per una nova edició per l’any 2022, però poc més d’un mes més tard es va donar a conèixer aquesta iniciativa que presentava forces incògnites que s’han anat esvaint al llarg del programa.

més

Manel no sols per la bona gent

Després del pas pel Cruïlla XXS amb Albert Pla, de Fes Pedralbes amb els Pets i de les Nits d’Acústica amb Andrea Motis quedava un darrer concert d’aquest estiu amb mascareta, rentat de mans i distància social.

I aquest no podia ser un altre que el dels Manel a les Nits del Fòrum organitzat per la gent del Primavera Sound. De nou amb la incertesa del temps amb pluja que va aparèixer a la ciutat de Barcelona durant la tarda, però finalment el sol es tornava a fer pas i el concert quedava garantit, i així es com m’apropava fins al Parc del Fòrum per a gaudir de nou de la música en directe.

Tot i que havia dispensadors de gel hidroalcohòlic a l’entrada del recinte en aquesta ocasió vaig trobar a faltar que estiguessin situats tot just a l’entrada i que el personal que atenia obligués al públic a fer-ho servir.

Com en altres llocs, una primera zona amb beure i menjar, i al fons la zona del concert amb part de pista i part de grades, i on estava tot ben delimitat i amb la separació adient, mentre per la megafonia es recordava les normes de seguretat. Llàstima que sols fos per megafonia (a diferència d’altres concerts on el personal estava més atent a fer complir les normes) ja que després a la zona de pista mateix es podia veure com part del públic s’agrupava en grups, i com en molts casos la utilització de la mascareta brillava per la seva absència. I és que a diferència d’altres concerts que havia assistit, en aquesta ocasió si que podies abandonar la zona del concert i tornar les vegades que un volgués a la zona de village. I després no sols hi ha d’haver una vigilància del personal sinó també una responsabilitat particular de cada un dels assistents al concert, sent conscients de la normativa que s’ha de complir, crec que no costa tant.

En resum, a nivell sanitari el pitjor concert de tots els que he vist en aquesta època de pandèmia, tot i que a la meva zona més o menys va ser passable, sortosament a nivell musical va ser un concert de luxe dels Manel, on van tornar a demostrar que ja han deixat enrere l’ukelele i que els ritmes electrònics estan cada vegada més i millors integrats en la seva música.

més