Feeds:
Entrades
Comentaris

Aquest dimecres 13 de febrer al Tanatori de Sancho de Àvila de Barcelona hem acomiadat al Rafael Pérez, casteller de la colla des dels anys 80, sent actiu sobretot en aquesta dècada i en la dels 90, però que sempre havia portat la colla al cor i al cap, i que destacava per ser un dels baixos del primer 4 de 8 de la colla, carregat a la Mercè del 1981.

Personalment el coneixia des de ben petit, ja que quan vaig començar a fer castells a mitjans dels anys 80 vaig compartir moments de canalla amb el seu fill, el Dani Pérez. Tot i que el Dani es va desvincular de la colla de forma activa sempre segueix la informació de la colla (aquest bloc és dels seus punts d’informació), i tot i que el vaig perdre de vista durant alguns anys, els seus negocis a nivell de restauració, primer amb el bar de copes “Canapè” i actualment amb “Creps Clot” i el seu darrer projecte de “L’Amagatall d’en Paco” ha fet que ens haguem mantingut en contacte.

Tot i que el Rafa el coneixia des de feia més de 30 anys, va ser a principis dels anys 2000 quan el vaig conèixer de forma més personal i intensa, i vaig prendre consciència del paper que havia desenvolupat com a representant de la colla dels Castellers de Barcelona a la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa, paper del qual jo vaig agafar el seu relleu durant alguns anys. I és que tot i que la colla té una vessant lògica a nivell de ciutat no podem oblidar a on estem situats, i hem de ser una de les entitats que impulsa el barri i des del primer moment el Rafa això va tenir clar i ho va impulsar. Actualment crec que la implicació de la colla a la Federació és bona tot i que sempre es molt millorar, és clar.

Continua llegint »
Anuncis

Aquest diumenge ha tingut lloc la diada castellera de Santa Eulàlia, la Festa Major d’Hivern de Barcelona, tret d’inici de la temporada castellera a la ciutat comtal i que suposa tornar a posar-se la camisa vermella dels Castellers de Barcelona esperançats i il·lusionats en fer la millor temporada possible.

Aquesta premissa es repeteix cada any però aquest any és  ben especial per a la colla degana de la ciutat, i és que tot just complim una xifra rodona d’aniversari, els 50. I per tant, Santa Eulàlia és el punt d’inici d’aquest aniversari que no sols és important per la colla sinó també pel món casteller.

Malauradament a nivell personal aquesta Santa Eulàlia ha estat sense camisa vermella però si amb la jaqueta de la colla, i és que no poder estar disponible per a fer castells per la lesió de fractura d’olècranon em fa preferir no dur la camisa de la colla i faixa. I mira que em costa estar a fora dels castells de la meva colla, i és que la meva passió és gaudir i patir aixecant castells.

Continua llegint »

Aquest passat divendres es va realitzar al local social dels Castellers de Barcelona el primer assaig general de la temporada 2019 (el dia abans s’havia donat el tret de sortida amb el primer assaig de canalla). Una temporada que no és una més, ni molt menys, i és que encerclat en números vermells des de fa uns anys, finalment ha arribat l’any en que la colla celebra els seus primers 50 anys d’història.

Una fita que no sols és història per la colla i per la ciutat de Barcelona, sinó també a nivell global del món casteller i és que tot just som la quarta colla amb una trajectòria ininterrompuda en tot el món casteller.

Una temporada que va començar amb l’assemblea de fa tot just una setmana i on es va aprovar l’equip directiu i tècnic que tindrà l’orgull, però també i sobretot, la gran responsabilitat d’estar al capdavant de la colla en aquest any irrepetible.

Després d’una temporada 2018 que no va ser gens bona a nivell de resultats i en que tots hem de fer autocrítica de la gestió feta tant a nivell de tècnica com de junta, amb apartats que varen seguir amb la seva trajectòria positiva i d’altres que tenen molt camí per millorar, finalment l’equip triat estarà comandat per quarta etapa pel Jaume Montolio “Montu” com a cap de colla.

Ningú dubtarà de les capacitats del Jaume com a cap de colla, sobretot a nivell de lideratge, ambició, superació i capacitat de convicció. Però com amb tots els caps de colla crec que és crucial els equips tècnics que es puguin formar i dins de la colla hem pogut veure una evolució diferent en les diferents tècniques, i on hem tingut més problemes i on no hi ha hagut una línia clara de treball i de gent al capdavant ha estat en la tècnica de troncs i en la de pilars, en canvi la de canalla ja fa molts anys que porta una línia de treball positiva, amb un equip que es va mantenint i renovant, i amb uns caps que ens han permès tenir la millor canalla possible.

A nivell de la tècnica de pinyes, amb els seus alts i baixos, també s’ha mantingut una línia coherent, amb una tècnica que es va rejovenint, mantenint peces que aporten els coneixements tècnics i la veterania. Poden haver-hi hagut errors però sempre posant la colla al davant.

A troncs després d’uns anys on es va fer una gran feina, amb l’Ubald com a cap de troncs, el relleu al capdavant no ha estat tan fàcil i la línia de treball no s’ha mantingut de la mateixa manera, i crec que és el pota de la taula que ens l’ha fet ballar mai i que és cabdal per als resultats a plaça., i la tornada de l’Ubald a l’equip de troncs amb el Gabi com a nou cap de troncs, espero que aporti els coneixements i que provoqui la implicació i el compromís de tot el tronc.

Per últim, la junta directiva es manté de la que va acabar la temporada passada i en que les dones guanyen per majoria als homes. Una junta que amb un any d’experiència a les esquenes esperem que puguin donar dos passos endavant, ja que la part social de la colla i de gestió també és important per a poder créixer com a colla.

Però sobretot, el més important és que cadascú de nosaltres pugui aportar el seu granet de sorra per a fer una temporada històrica on els castells tindran un protagonisme destacat, com no, però on hem de créixer com a colla i demostrar al món casteller perquè els Castellers de Barcelona fan 50 anys i que han aportat al món casteller i a la ciutat de Barcelona; la imatge de la colla és un tret que ha de ser definitiu.

Jo de moment, per primera vegada, no puc començar la temporada fent el que més m’agrada fer castells, i és que una inoportuna lesió de fractura d’olècranon (el colze) del braç esquerra (jugant a futbol de cara al torneig casteller) em farà estar apartat de la part activa dels castells durant una primera part de la temporada, però espero poder tornar el més aviat possible, i és que no m’agrada gens veure els castells de la meva colla sense poder participar, no en sé.

Els que podeu, no ho dubteu, passeu pel patí d’assaig, feu-ho pels que estem, i sobretot pels qui han estat, els que han teixit el llarg camí dels Castellers de Barcelona i que han estat capaços de sobrepassar-se a tos els obstacles que es van anar trobat. El 50è és l’oportunitat per a mirar cap enrere, fer balanç i donar valor, però també és l’oportunitat per a mirar cap endavant i és que encara queda molt camí per recórrer.

La tecnologia al servei dels peus desmuntats

Els Castellers de Barcelona és una colla que tradicionalment no ha estat de les millors a l’hora de preparar els peus dels castells, i segurament aquest 2018 s’ha arribat a un número de peus desmuntats en global i en determinades diades en particular excessiu i desesperant, segurament motivat per una temporada que no ha estat a l’alçada de les previsions i de la trajectòria de la colla dels darrers anys, però també a d’altres detalls.

Són molts els factors que entren en joc, no sols tècnics ni de mida, sinó també en algunes ocasions en factors psicològics, però de cara al proper any (amb el 50è Aniversari de la Colla com a gran leimotiv) l’objectiu de la colla és disminuir de forma dràstica el número de peus desmuntats, amb la fita màxima de que sigui zero, i per a fer-ho realitat la colla va arribar a mitjans d’aquest 2018 a un acord amb la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) per a desenvolupar un sistema per a poder quadrar castells i tenint en compte tots els factors implicats. Continua llegint »

Clot sense 9 (11/11/2018)

Ja ha passat més d’una setmana de la darrera actuació dels Castellers de Barcelona en aquest any 2018, però entre una cosa i una altra (festa Hu-ha i qüestions personals principalment), no hi ha hagut manera de poder escriure la crònica de la diada de la Festa Major del Clot, una actuació que personalment és molt especial ja que és el barri que m’ha vist créixer i que m’ha acompanyat sempre fins i tot quan vaig estar vivint un temps a la Garriga.

Tot i que les proves a l’assaig feien preveure que els castells de 9 estaven a l’horitzó i eren viables, finalment no va ser possible assolir cap castell de 9 en una diada on en fèiem de forma continuada des del 2013.

Un cap de setmana intens, amb un dissabte ple d’activitats al vespre i nit: Festa del Foc per part dels Diables del Clot, Nit de Tapes al Mercat de Clot i el gran Ball de Festa Major amb els grans Hotel Cochambre.

Però si el dissabte va ser intens, diumenge ho va ser encara més i és que de bon matí hi havia les matinades castelleres, i on vaig tenir l’oportunitat de fer com a segon a un dels llocs mítics per la colla, el garatge de la casa del Pere Rovira situat al carrer Navas de Tolosa. Continua llegint »

Quan arriba el mes de novembre toca acabar la temporada dels Castellers de Barcelona i dues de les darreres actuacions de la temporada es realitzen en dues festes majors del districte on la colla té el local social que coincideixen en dates i en les que hi participem de forma activa d’una manera o un altra des dels inicis de la colla. Com no, em refereixo a les festes de la Verneda i del Clot, on a vegades és un clàssic de cap de setmana complert però aquest any la diada a la Verneda s’ha realitzat una setmana abans que no pas la del Clot.

Aquest any la diada es presentava amb dues novetats, per un costat estrenàvem lloc d’actuació i és que per primera vegada actuaríem a la Plaça de la Palmera enlloc del Parc de Sant Marti, lloc habitual però no l’únic en que hi hem actuat. I per un altre costat, actuàvem amb una colla convidada, a diferència dels altres anys en què hi actuàvem en solitari, concretament la dels Castellers de l’Adroc.

Tot i que les dues colles ja estàvem preparades a l’hora d’inici de la diada en un horari habitual d’aquesta diada però no el més típic en els castells, a les dotze del migdia d’un dissabte, l’actuació no va començar puntualment ja que la ambulància que estava concertada no va aparèixer per un error de la mateix . Després de gestions de la junta de la colla finalment la diada va poder començar en una plaça en que lluïa el sol i hi havia públic expectant en veure castells. Continua llegint »

Sense confiança no hi ha folre (27/10/2018)

Després del cap de setmana sense actuació dels Castellers de Barcelona però vivint la diada de Santa Úrsula a Valls plenament, tocava tornar a les places i ho fèiem en una dqh4_9wxgaigo98d’habitual, la del la Vila de Vilafranca del Penedès amb motiu de la diada del Roser dels Xicots de Vilafranca.

Tot i que la previsió a nivell climatològic del cap de setmana era de temps inestable, amb baixada de temperatures i pluja, actualment en la majoria d’ocasions la colla amfitriona de la diada té una alternativa de lloc cobert per actuar en cas de pluja, i per tant, sabíem que actuaríem d’una manera o altra.

Igualment la pluja que va caure tot el matí del dissabte a Barcelona potser va fer que alguns castellers no es desplacessin fins a la capital del vi, i sortosament quan vam arribar a Vilafranca la pluja no feia acte de presència i podíem actuar al lloc previst, on vam arribar en cercavila des del local dels amfitrions, Cal Noi-Noi. Continua llegint »