Feeds:
Entrades
Comentaris

El Clot, la darrera d’un any no casteller

Aquest diumenge hagués estat el primer diumenge de la Festa Major del Clot-Camp de l’Arpa, una Festa Major on els Castellers de Barcelona hi actuem o al primer diumenge o al segon, segons la temporada i l’any, i que de nou aquest any hagués estat la darrera actuació de la temporada de la Colla. Però aquest any 2020 pandèmic no ha estat possible la diada castellera de la Festa Major del barri on la colla hi té una vinculació especial des dels seus inicis fa més de cinquanta anys, i on la diada castellera de la Festa Major quasi sempre ha estat present, agafant volada en el segle XXI.

Al ser el primer diumenge hagués coincidit amb el pregó, un pregó que ha estat un dels pocs actes que s’han mantingut en el programa d’actes d’una Festa Major que es volia tirar endavant d’una manera o una altra, però que en primer lloc el districte de Sant Martí no va posar les facilitats que altres barris o les Festes de la Mercè han tingut al llarg de l’any, i en segon lloc les noves restriccions de fa poc més de dues setmanes ja van fer del tot impossible poder organitzar actes presencials. Un pregó que podeu veure en aquest vídeo, i que d’entre altres, hi ha participat la Teresa Poblet, metgessa, veïna del Clot i membre la Colla.

I també us enllaço un vídeo amb el lema de la Festa Major d’aquest any: “L’any que ve tornarem més fortes”

Continua llegint »

Orfe de Valls i dels seus Xiquets

En un any qualsevol d’aquests darrers, aquest cap de setmana hagués anat de nou, com a mínim un dels dies, a Valls per a poder gaudir i emocionar-me dels seus Xiquets en les dates tant especials de Santa Úrsula, tot i que malauradament aquest any no hagués pogut estar a la gran diada castellera del diumenge ja que els Castellers de Barcelona haguéssim tingut diada al migdia a la Diada dels Castellers de la Vila de Gràcia, però segur que no hagués faltat a un nou Simposi Casteller encetant-lo amb el tradicional esmorzar de forquilla.

Però el que hagués estat normal qualsevol any on intento no perdre’m ni Sant Joan ni Firagost ni Santa Úrsula, l’emergència sanitària provocada per la pandèmia de la Covid-19 ha fet que aquest any no hagi trepitjat els carrers de la capital de l’Alt Camp encaminant-me cap a la Plaça del Blat, el bressol dels castells.

Continua llegint »

En record a l’Osito, baix i pastisser

Tot just avui que faig anys en mig d’aquesta pandèmia que ens impedeix fer allò que alguns és de les coses que més ens agrada, que es fer i veure castells, us vull parlar d’un company que va formar part dels Castellers de Barcelona i que aquesta setmana va deixar el món dels vius. Us parlaré del Oscar Fernández Espinosa, tot i que a la colla era més conegut com a «Osito». I és que va entrar a la colla a mitjans/finals dels anys 90 i va coincidir amb altres Oscar, com jo mateix, però que ja era conegut pel sobrenom i per un altre Òscar, en aquest cas de cognom Romero, d’una família de tres germans que van entrar junts a la colla (Alfonso i Paco) i que casualment a ell va ser l’únic que se li va respectar el nom.

M’hagués agradat fer aquest article algun dia abans però volia posar imatges a les paraules i a casa meva no en disposava i vaig haver de fer una recerca a casa dels meus pares amb un resultat positiu tot i que finalment no en vaig trobar cap amb camisa de la colla.

Continua llegint »

Crònica d’un concurs que no ho ha estat

Amb una temporada quasi en blanc com està sent aquest 2020 pel món casteller per causa de la pandèmia de la covid-19 i sense data de retorn, aquest diumenge al migdia hem pogut gaudir de nou dels castells tot i que amb l’únic format possible, recordant alguns dels castells alçats en les tres darrers edicions en una iniciativa anomenada «Hi ha concurs» produïda pel Concurs de Castells i la televisió pública del Camp de Tarragona TAC 12, juntament amb la Xarxa de Comunicació Local

I és que va ser a mitjans de juliol quan oficialment es va donar la notícia de que noi hi ha haurà concurs de castells aquest any i s’esperaria per una nova edició per l’any 2022, però poc més d’un mes més tard es va donar a conèixer aquesta iniciativa que presentava forces incògnites que s’han anat esvaint al llarg del programa.

més

Manel no sols per la bona gent

Després del pas pel Cruïlla XXS amb Albert Pla, de Fes Pedralbes amb els Pets i de les Nits d’Acústica amb Andrea Motis quedava un darrer concert d’aquest estiu amb mascareta, rentat de mans i distància social.

I aquest no podia ser un altre que el dels Manel a les Nits del Fòrum organitzat per la gent del Primavera Sound. De nou amb la incertesa del temps amb pluja que va aparèixer a la ciutat de Barcelona durant la tarda, però finalment el sol es tornava a fer pas i el concert quedava garantit, i així es com m’apropava fins al Parc del Fòrum per a gaudir de nou de la música en directe.

Tot i que havia dispensadors de gel hidroalcohòlic a l’entrada del recinte en aquesta ocasió vaig trobar a faltar que estiguessin situats tot just a l’entrada i que el personal que atenia obligués al públic a fer-ho servir.

Com en altres llocs, una primera zona amb beure i menjar, i al fons la zona del concert amb part de pista i part de grades, i on estava tot ben delimitat i amb la separació adient, mentre per la megafonia es recordava les normes de seguretat. Llàstima que sols fos per megafonia (a diferència d’altres concerts on el personal estava més atent a fer complir les normes) ja que després a la zona de pista mateix es podia veure com part del públic s’agrupava en grups, i com en molts casos la utilització de la mascareta brillava per la seva absència. I és que a diferència d’altres concerts que havia assistit, en aquesta ocasió si que podies abandonar la zona del concert i tornar les vegades que un volgués a la zona de village. I després no sols hi ha d’haver una vigilància del personal sinó també una responsabilitat particular de cada un dels assistents al concert, sent conscients de la normativa que s’ha de complir, crec que no costa tant.

En resum, a nivell sanitari el pitjor concert de tots els que he vist en aquesta època de pandèmia, tot i que a la meva zona més o menys va ser passable, sortosament a nivell musical va ser un concert de luxe dels Manel, on van tornar a demostrar que ja han deixat enrere l’ukelele i que els ritmes electrònics estan cada vegada més i millors integrats en la seva música.

més

Aquest 2020 està sent un any totalment diferent a la resta d’anys, i és que la pandèmia causada per la Covid-19 ens ha canviat en tots els sentits i un dels sectors afectats ha estat el cultural. Així és com molts festivals i concerts ja directament ni s’han celebrat però en altres coses els diferents organitzadors han creat propostes alternatives a les habituals.

Així és com alguns pensaran que és millor no fer cap activitat fins que tot això no passi, però també és cert que s’ha demostrat que es poden fer complint totes les mesures de seguretat aprovades en els diferents plans, i és una responsabilitat compartida entre l’organització i el públic.

Un dels festivals que no ha volgut quedar enrere ha estat el Festival Acústica de Figueres, el qual es celebra cada any a finals d’agost i que omple els carrers de la capital de l’Alt Empordà de públic provinent de diferents indrets i els quals es senten atrets per un cartell que acostuma a ser força variat i on destaca una part del festival dedicat al públic infantil.

La proposta ha estat anomenada les Nits de l’Acústica amb concerts durant tres dies en diferents indrets de Figueres, amb un aforament limitat i controlat, i veient el cartell vaig aprofitar l’ocasió per passar dues nits, la del dijous i la del divendres.

més

Fa anys que vaig començar a col·laborar amb diferents projectes de crowfunding, i aquestes col·laboracions han estat diverses i de totes n’estic satisfet, però segurament de la que n’estic més és de la que vaig fer a l’agost del 2017 quan vaig conèixer el projecte de la Granja de Montmelús, una grana de cabres, el qual em va arribar a través d’algun correu electrònic de la pàgina del crowfundoing i em va encantar la idea i la necessitat del projecte que era la instal·lació de plaques solars a la granja per a poder tenir llum verda i poder escalfar l’aigua.

Sortosament el projecte es va poder finançar i al cap de poc temps ja vaig poder gaudir d’una de les recompenses, els lots trimestrals, i així es com vaig conèixer a l’Helena i al Xavi, dos dels que en aquell moment portaven la granja, i que casualment eren del mateix barri de Barcelona que jo, el del Clot.

L’altra recompensa, que era una jornada formatgera, en el seu moment no la vaig poder fer per incompatibilitat de calendari (quan encara fèiem castells i teníem diades tres caps de setmana al mes), però ells van estar oberts en tot moment a fer-ho quan per les dues partes anés bé i així va ser com al maig del 2019 vam poder pujar finalment a Montmelús (a prop de Ger, a la Cerdanya) i vam poder gaudir no sols de la jornada formatgera sinó també varem poder fer la visita a la granja junt amb el grup que tenien aquell diumenge.

més

Aquest any 2020 està sent un any complicat per tots els sectors, i un dels que no ha quedat lliure dels efectes causats per la pandèmia de la Covid-19 ha estat el de la música en directe, i des de que es va aixecar l’estat d’alarma a finals de juny se n’han fet de concerts però a un nivell molt menor als que és habitual i, com no, havent de complir amb totes les mesures de seguretat i higièniques.

Un dels grups afectats ha estat el dels Pets, que aquest any tenien previst fer una gira de 20 concerts amb 20 cançons que fessin un repàs complert (o quasi, millor dit) a la seva trajectòria de 35 anys dalt dels escenaris i en un format de concert de temes més nous als més antics, a semblança com va dir Lluís Gavaldà al concert celebrat als Jardins de Palau de Pedralbes del personatge de la pel·lícula Benjamin Button. Un grup que segurament té cançons per qualsevol moment: amor, festa, despertat, desamor, trencament, por, enyorança, …

Després de gaudir de la zona village que tenia de tot o quasi tot, i on fins i tot l’organització va proporcionar «capelines» de plàstic ja que durant uns minuts va estar plovent, va ser el moment de pujar fins a dalt de tot, on davant del Palau es situava l’escenari, i davant d’ells les cadires situades complint l’aforament màxim i la distància de seguretat entre elles. Una organització molt atenta i que de tant en tant vigilaven que tot el públic portes la mascareta ben posada en tot moment.

més

Malgrat tot, glòria a Sant Magí

Aquest dimecres 19 d’agost del 2020 ha estat Sant Magí, el dia de la festa «petita» de Tarragona, i segurament ha estat el més trist de la història degut a la pandèmia causada pel Covid-19, que ha paralitzat quasi completament tota activitat relacionada amb les Festes Majors i tot que Sant Magí no ha estat anul·lat la majoria d’activitats no s’han realitzat o s’han adaptat a la situació sanitària.

Però si hi ha una activitat que ha quedat totalment paralitzada «sine die» ha estat la del món casteller, i Sant Magí és una de les actuacions més clàssiques de la temporada en segurament l’emplaçament més fotogènic i un dels més mítics, el de la Plaça de les Cols, amb les escales i la Catedral de fons.

més

El 15 d’agost representa moltes coses, és el dia que parteix el mes d’agost en dos, és el dia festiu de la Mare de Déu d’Agost, una data on moltes poblacions celebren la seva Festa Major. Però sobretot pels que som seguidors del món casteller representa el inici d’una quinzena d’agost, que segurament la podríem considerar com la més castellera, amb la diada que es celebra a la població de la Bisbal del Penedès, la qual durant molts anys fins el naixement de la colla local dels Bous, era considerada, amb mèrits més que suficients, la plaça més castellera sense colla pròpia.

I és que després de la Bisbal, el mateix dia al vespre hi ha la diada del Cos del Bou a Tarragona, el dia 19 és Sant Magí, una de les festes de Tarragona, amb la mítica actuació a la Plaça de les Cols, tot seguit arriba el cap de setmana del Catllar, l’Arboç i Igualada, i finalment el mes es tanca amb la més típica, la Festa Major de Vilafranca del Penedès de Sant Fèlix.

més