Feeds:
Entrades
Comentaris

Recordant la màgia de Màrtirs

Aquest passat dissabte, el primer del mes d’agost, no sols significa el començament del mes de vacances per excel·lència sinó que també és el començament d’un dels grans mesos de la temporada castellera, però pels Castellers de Barcelona és el darrer dia del primer tram de temporada però el més màgic. Costa dir-ho amb paraules però sols fixant la mirada al llarg de la història de la Colla i de la participació en la diada de Màrtirs Street un ja se n’adona de la significació històrica que té la Diada i la Plaça.

Com en altres ocasions durant l’any, s’han preparat una sèries d’activitats al ser impossible fer la diada de Màrtirs com seria habitual, i en aquesta ocasió una d’elles va ser la que es va realitzar el mateix dissabte al vespre en forma de xerrada modera pel Jordi Planas i amb la participació de Aina Mallol i Gerard Ametllé, dels Xicots de Vilafranca; Cinta Lleixà i Enric Ribes, dels Castellers de Barcelona, i Joan Tarrada, membre de l’Associació d’Amics de la Pl. del Vall dels Castells.

més

El santoral ja no entén de castells

Desconec si a molts més castellers els hi passa un fet que per a mi es transcendent, i és el coneixement que tinc del santoral és gràcies als castells. I és que com bé sabeu, o ho hauríeu de saber, els castells estan estretament vinculats a les Festes Majors i aquestes sempre són en unes dates concretes del calendari i són en “honor” algun Sant o Santa.

Tot i que amb la proliferació de colles al llarg del país (i fora d’ell) allunyant-se de l’anomenada “Zona tradicional” el calendari s’ha anat allargant  amb diades de colles i diades d’aniversari, la vinculació dels castells amb la Festa Major és més que evident.

Però el santoral casteller s’està quedant orfe aquest 2020 degut a la crisi sanitària ocasionada per la pandèmia de la Covid-19, i tot fa indicar que als que ja hem superat fins aquest principi de juliol s’aniran unint de forma inevitable la resta de Sants i Santes del calendari.

més

Segueixo amb la sèrie d’articles sobre els castells que la colla dels Castellers de Barcelona ha recordat durant aquest dies en motiu del 51è Aniversari d’aquesta beneïda bogeria.

En aquesta ocasió us porto dos vídeos, en els quals es parla de castells que la Colla ha realitzat en llocs inoblidables.

El primer d’ells ens porta a reviure tres momens ben especials: castell a dalt d’un cim, castell dins d’una cova i castell dalt d’un vaixell.

més

Segueixo amb la sèrie d’articles sobre els castells que la colla dels Castellers de Barcelona ha recordat durant aquest dies en motiu del 51è Aniversari d’aquesta beneïda bogeria.

En aquest cas són tres vídeos referents a castells de vuit i de la gamma alta d’aquests, concretament el primer 4 de 8 descaregat, el primer 2 de 8 amb folre de la colla (carregat en aquest cas) i un vers tot el que comporta els pilars de mèrit.

Comencem pel 4 de 8, el castell de vuit que la colla ha assolit en més ocasions, i que des del 1988 la colla ha assolit cada any, fins i tot aquest 2020 abans de la crisi sanitària causada pel covid-19.

més

Segueixo amb la sèrie d’articles sobre els castells que la colla dels Castellers de Barcelona ha recordat durant aquest dies en motiu del 51è Aniversari d’aquesta beneïda bogeria.

En aquest cas són dos vídeos de quan es van assolir els primers castells de nou, a diferència de la gran majoria de colles primer va arribar el 4 de 9 amb folre i tot seguit el 3 de 9 amb folre.

El somni dels castells de nou es va fer realitat en un dia i lloc que no sols va ser especial per la colla sinó que també serà recordat per sempre com el dia del primer castell de deu descarregat, o sigui el 22 de novembre de a la Plaça Vella de Terrassa amb motiu de la Diada dels Minyons de Terrassa. Tot i que actualment la Plaça Vella és l’emplaçament de la Diada dels Minyons, en aquella època era el Raval de Montserrat i el canvi va ser degut a unes obres del Raval.

més

Fa una setmana vaig publicar aquest article en el dia del 51è Aniversari dels Castellers de Barcelona, tant formultant la meva valoració i opinió com adjuntant dos dels videos de la sèrie “Castells inoblidades”, la qual continuaré al llarg d’aquest article.

Abans de seguir vull felicitar als que des de la colla han ideat i organitzat els diferents actes que s’han anat desenvolupant al llarg d’una setmana. Ha estat un aniversari diferent però amb el qual hem pogut retrobar-nos encara que sigui des de la distància, i hem pogut fer un repàs a la nostra història però també amb visió de present i futur.

méás

Un dia d’avui de fa 51 anys va ser el dia de la presentació a plaça d’una “Beneïda bogeria”, la que va idear uns dies abans el fundador i primer cap de colla dels Castellers de Barcelona, Josep Sala, juntament amb el Nicolau Barquet i cinc valents més.

Aquest any està clar que és un aniversari agredolç i és que tot just aquest cap de setmana hauríem realitzat les dues actuacions d’aniversari, la de vigílies a la Plaça del Rei dissabte a la tarda i la d’aniversari diumenge al migdia a la Plaça de Sant Jaume (si el temps ho hagués permès), però la crisi sanitària originada pel covid 19 ha fet que l’activitat castellera hagi quedat suspesa fins a nou avís des del 10 de març, tot just dos dies després de fer de nou història amb els castells fets per les dones, amb el primer 7 de 7 .

Una actuació que va comptar amb la presència del Josep Sala com a espectador emocionat i agraït, i encara que sortosament aquesta crisi sanitària sembla que ja està en la recta final, se’ns ha endut al nostre pare i mestre, i no sols això, no hem pogut acomiadar-nos i homenatjar-lo com es mereix la seva persona. Tot i això, la colla, els castellers i el món casteller en ple va estar a l’alçada donada la situació, i estic convençut que quan es pugui encara es farà molt més.

més

Adéu ingrat al pare casteller

Aquest plujos dimarts 21 d’abril ens hem llevat amb la trista notícia de la mort del Josep Sala i Mañé degut al covid-19, tot i que fa ja uns anys que es trobava delicat de salut i ja havíem tingut algun ensurt anteriorment, però tot i això la notícia ha colpit de forma extraordinària (tal i com s’ha pogut comprovar al llarg de la jornada) no tant sols a la colla dels Castellers de Barcelona sinó també al món casteller, a la població de Vilafranca del Penedès, a la de Barcelona i al barri del Clot-Camp de l’Arpa.

Un pare casteller per a molts, diria que per a tots, però en el meu cas segurament és un dels més literals ja que va ser el principal culpable de que comences a fer castells als sis anys i que em pogués transmetre l’estima cap a tot el que representen els castells i el que representa una segona família com és la dels Castellers de Barcelona. I és que va ser al 1984 quan la colla va inaugurar al juny el local social situat al carrer Rossend Nobas de Barcelona, un local on el meu pare de tant en tant anava a fer la cervesa abans d’anar cap a casa fins que finalment el van convèncer per entrar a la colla cap a finals de setembre d’aquell mateix any. I ja l’any següent en una trobada del meu pare amb el Josep al parc de davant del local, aquest va veure un nano que s’enfilava per a tot arreu i li va preguntar al meu pare si era el seu fill, la resposta va ser afirmativa i la següent pregunta ja va ser la definitiva que va suposar l’entrada a la meva colla i és que va dir, “doncs podria fer castells”.

més

No puc, tinc castells

Els que sou castellers sabeu que durant la temporada castellera en el vostre grup d’amics que no són castellers quan aneu a fer plans a qualsevol pregunta tipus:

  • Aquest cap de setmana farem una excursió al Puigmal
  • Aquest divendres hi ha concert a Apolo
  • Cap de setmana a Londres
  • Aquest diumenge hi ha una fira

La resposta la gran majoria de vegades sempre és la mateixa “no puc, tinc castells”, i si sou una mica afortunats ja miraran de fer plans els caps de setmana que la teva colla no tingui cap actuació tot i que a vegades també aquells caps de setmana que no fem castells ens agrada anar d’espectadors o fins i tot donar un cop de mà a alguna colla amiga. Per tant, pot arribar fins i tot un moment que facin plans sense comptar amb tu durant una bona part de l’any ja que donaran per suposat que no podràs ja que tens castells.

Malauradament des de mitjans de març no es que no podem dir que “no puc, tinc castells”, és que l’únic que podem dir ara és que “no puc, ens hem de quedar a casa” ja que l’emergència sanitària que s’ha creat degut a la pandèmia del Covid-19 fa que tota activitat hagi quedat aturada i a dia d’avui amb la incertesa de saber quan acabarà i quan hi podrem tornar a fer tot allò que ens agrada, i no sols em refereixo als castells, sinó també anar a concerts, al teatre, al cinema, fer el vermut (per sort encara tenia una bona reserva del vermut de Murcarols i ara el fem confinats i a vegades confitats), tenir “date nights” fora de casa.

més

Trenquem sostres (8/03/2020)

Per tercer any consecutiu els Castellers de Barcelona ens desplaçàvem a principis de març a Vilafranca del Penedès per a participar en una diada castellera ben especial, emmarcada en el Homenatge Carme Alomà a les Heroïnes Anònimes que organitzen any rere any els Xicots de Vilafranca, i on els castells fets per dones són els protagonistes. I aquest segurament amb un significat especial al celebrar-se tot just aquest diumenge el Dia de la Dona.

I per tercer any les dones de la colla han fet un pas endavant, i és que si al 2018 va arribar el 3 de 7 integrament femení als nuclis, tronc i canalla, i l’any passat es va fer història amb el primer 5 de 7, finalment aquest any s’ha sumat també el primer 7 de 7.

No ha estat fàcil arribar a fer possible aquesta fita, i fins i tot aquest diumenge han sorgit problemes ja que s’ha hagut d’organitzar un autocar de reforç ja que tots els membres de la colla que ens havíem concentrat al local social no cabíem als dos autocars contractats, i aquest mateix autocar ha tingut un petit accident a la sortida de Barcelona que ha fet que els castellers i castelleres hagin arribat a plaça pocs minuts abans de l’hora fixada per l’inici de la diada, les 13.30h.

Camí a plaça primera alegria del dia, trobada amb l’Afra i el meu fillol Marçal, i arribats a plaça la segona, i és que un racó de la plaça s’hi trobava el Josep Sala, el fundador de la colla, acompanyat del seu fill, això ja feia presagiar que tot estava encarat per a fer-ho possible.

més