Feeds:
Entrades
Comentaris

Manel no sols per la bona gent

Després del pas pel Cruïlla XXS amb Albert Pla, de Fes Pedralbes amb els Pets i de les Nits d’Acústica amb Andrea Motis quedava un darrer concert d’aquest estiu amb mascareta, rentat de mans i distància social.

I aquest no podia ser un altre que el dels Manel a les Nits del Fòrum organitzat per la gent del Primavera Sound. De nou amb la incertesa del temps amb pluja que va aparèixer a la ciutat de Barcelona durant la tarda, però finalment el sol es tornava a fer pas i el concert quedava garantit, i així es com m’apropava fins al Parc del Fòrum per a gaudir de nou de la música en directe.

Tot i que havia dispensadors de gel hidroalcohòlic a l’entrada del recinte en aquesta ocasió vaig trobar a faltar que estiguessin situats tot just a l’entrada i que el personal que atenia obligués al públic a fer-ho servir.

Com en altres llocs, una primera zona amb beure i menjar, i al fons la zona del concert amb part de pista i part de grades, i on estava tot ben delimitat i amb la separació adient, mentre per la megafonia es recordava les normes de seguretat. Llàstima que sols fos per megafonia (a diferència d’altres concerts on el personal estava més atent a fer complir les normes) ja que després a la zona de pista mateix es podia veure com part del públic s’agrupava en grups, i com en molts casos la utilització de la mascareta brillava per la seva absència. I és que a diferència d’altres concerts que havia assistit, en aquesta ocasió si que podies abandonar la zona del concert i tornar les vegades que un volgués a la zona de village. I després no sols hi ha d’haver una vigilància del personal sinó també una responsabilitat particular de cada un dels assistents al concert, sent conscients de la normativa que s’ha de complir, crec que no costa tant.

En resum, a nivell sanitari el pitjor concert de tots els que he vist en aquesta època de pandèmia, tot i que a la meva zona més o menys va ser passable, sortosament a nivell musical va ser un concert de luxe dels Manel, on van tornar a demostrar que ja han deixat enrere l’ukelele i que els ritmes electrònics estan cada vegada més i millors integrats en la seva música.

més

Aquest 2020 està sent un any totalment diferent a la resta d’anys, i és que la pandèmia causada per la Covid-19 ens ha canviat en tots els sentits i un dels sectors afectats ha estat el cultural. Així és com molts festivals i concerts ja directament ni s’han celebrat però en altres coses els diferents organitzadors han creat propostes alternatives a les habituals.

Així és com alguns pensaran que és millor no fer cap activitat fins que tot això no passi, però també és cert que s’ha demostrat que es poden fer complint totes les mesures de seguretat aprovades en els diferents plans, i és una responsabilitat compartida entre l’organització i el públic.

Un dels festivals que no ha volgut quedar enrere ha estat el Festival Acústica de Figueres, el qual es celebra cada any a finals d’agost i que omple els carrers de la capital de l’Alt Empordà de públic provinent de diferents indrets i els quals es senten atrets per un cartell que acostuma a ser força variat i on destaca una part del festival dedicat al públic infantil.

La proposta ha estat anomenada les Nits de l’Acústica amb concerts durant tres dies en diferents indrets de Figueres, amb un aforament limitat i controlat, i veient el cartell vaig aprofitar l’ocasió per passar dues nits, la del dijous i la del divendres.

més

Fa anys que vaig començar a col·laborar amb diferents projectes de crowfunding, i aquestes col·laboracions han estat diverses i de totes n’estic satisfet, però segurament de la que n’estic més és de la que vaig fer a l’agost del 2017 quan vaig conèixer el projecte de la Granja de Montmelús, una grana de cabres, el qual em va arribar a través d’algun correu electrònic de la pàgina del crowfundoing i em va encantar la idea i la necessitat del projecte que era la instal·lació de plaques solars a la granja per a poder tenir llum verda i poder escalfar l’aigua.

Sortosament el projecte es va poder finançar i al cap de poc temps ja vaig poder gaudir d’una de les recompenses, els lots trimestrals, i així es com vaig conèixer a l’Helena i al Xavi, dos dels que en aquell moment portaven la granja, i que casualment eren del mateix barri de Barcelona que jo, el del Clot.

L’altra recompensa, que era una jornada formatgera, en el seu moment no la vaig poder fer per incompatibilitat de calendari (quan encara fèiem castells i teníem diades tres caps de setmana al mes), però ells van estar oberts en tot moment a fer-ho quan per les dues partes anés bé i així va ser com al maig del 2019 vam poder pujar finalment a Montmelús (a prop de Ger, a la Cerdanya) i vam poder gaudir no sols de la jornada formatgera sinó també varem poder fer la visita a la granja junt amb el grup que tenien aquell diumenge.

més

Aquest any 2020 està sent un any complicat per tots els sectors, i un dels que no ha quedat lliure dels efectes causats per la pandèmia de la Covid-19 ha estat el de la música en directe, i des de que es va aixecar l’estat d’alarma a finals de juny se n’han fet de concerts però a un nivell molt menor als que és habitual i, com no, havent de complir amb totes les mesures de seguretat i higièniques.

Un dels grups afectats ha estat el dels Pets, que aquest any tenien previst fer una gira de 20 concerts amb 20 cançons que fessin un repàs complert (o quasi, millor dit) a la seva trajectòria de 35 anys dalt dels escenaris i en un format de concert de temes més nous als més antics, a semblança com va dir Lluís Gavaldà al concert celebrat als Jardins de Palau de Pedralbes del personatge de la pel·lícula Benjamin Button. Un grup que segurament té cançons per qualsevol moment: amor, festa, despertat, desamor, trencament, por, enyorança, …

Després de gaudir de la zona village que tenia de tot o quasi tot, i on fins i tot l’organització va proporcionar «capelines» de plàstic ja que durant uns minuts va estar plovent, va ser el moment de pujar fins a dalt de tot, on davant del Palau es situava l’escenari, i davant d’ells les cadires situades complint l’aforament màxim i la distància de seguretat entre elles. Una organització molt atenta i que de tant en tant vigilaven que tot el públic portes la mascareta ben posada en tot moment.

més

Malgrat tot, glòria a Sant Magí

Aquest dimecres 19 d’agost del 2020 ha estat Sant Magí, el dia de la festa «petita» de Tarragona, i segurament ha estat el més trist de la història degut a la pandèmia causada pel Covid-19, que ha paralitzat quasi completament tota activitat relacionada amb les Festes Majors i tot que Sant Magí no ha estat anul·lat la majoria d’activitats no s’han realitzat o s’han adaptat a la situació sanitària.

Però si hi ha una activitat que ha quedat totalment paralitzada «sine die» ha estat la del món casteller, i Sant Magí és una de les actuacions més clàssiques de la temporada en segurament l’emplaçament més fotogènic i un dels més mítics, el de la Plaça de les Cols, amb les escales i la Catedral de fons.

més

El 15 d’agost representa moltes coses, és el dia que parteix el mes d’agost en dos, és el dia festiu de la Mare de Déu d’Agost, una data on moltes poblacions celebren la seva Festa Major. Però sobretot pels que som seguidors del món casteller representa el inici d’una quinzena d’agost, que segurament la podríem considerar com la més castellera, amb la diada que es celebra a la població de la Bisbal del Penedès, la qual durant molts anys fins el naixement de la colla local dels Bous, era considerada, amb mèrits més que suficients, la plaça més castellera sense colla pròpia.

I és que després de la Bisbal, el mateix dia al vespre hi ha la diada del Cos del Bou a Tarragona, el dia 19 és Sant Magí, una de les festes de Tarragona, amb la mítica actuació a la Plaça de les Cols, tot seguit arriba el cap de setmana del Catllar, l’Arboç i Igualada, i finalment el mes es tanca amb la més típica, la Festa Major de Vilafranca del Penedès de Sant Fèlix.

més

Des de que va començar l’emergència sanitària causada per la Covid-19 el món casteller ha quedat totalment desert, sense poder assajar ni actuar, primer pel confinament i després per les mesures que s’han de prendre en el dia a dia, sense contacte físic, distància de seguretat, mascareta i higiene de mans.

Igualment, al mes de juny, amb la millora de la situació sanitària, la sortida de l’estat d’alarma i el començament de la fase de represa, es va veure alguna llum d’esperança de poder començar a assajar, tot i que fos en grups reduïts, com va plantejar els Castellers de Vilafranca amb la mirada posada que fos realitat al mes de juliol, fet que finalment no varen dur a terme suposo que per l’empitjorament de la situació sanitària. Tot i que un primer moment la CCCC va crear un protocol d’inici d’activitat en que s’excloïa qualsevol possibilitat de realitzar assaigs o actuacions, finalment una segona versió si que plantejava l’opció de poder realitzar assaigs en grups reduïts, però amb diferents mesures a tenir en compte.

més

Recordant la màgia de Màrtirs

Aquest passat dissabte, el primer del mes d’agost, no sols significa el començament del mes de vacances per excel·lència sinó que també és el començament d’un dels grans mesos de la temporada castellera, però pels Castellers de Barcelona és el darrer dia del primer tram de temporada però el més màgic. Costa dir-ho amb paraules però sols fixant la mirada al llarg de la història de la Colla i de la participació en la diada de Màrtirs Street un ja se n’adona de la significació històrica que té la Diada i la Plaça.

Com en altres ocasions durant l’any, s’han preparat una sèries d’activitats al ser impossible fer la diada de Màrtirs com seria habitual, i en aquesta ocasió una d’elles va ser la que es va realitzar el mateix dissabte al vespre en forma de xerrada modera pel Jordi Planas i amb la participació de Aina Mallol i Gerard Ametllé, dels Xicots de Vilafranca; Cinta Lleixà i Enric Ribes, dels Castellers de Barcelona, i Joan Tarrada, membre de l’Associació d’Amics de la Pl. del Vall dels Castells.

més

El santoral ja no entén de castells

Desconec si a molts més castellers els hi passa un fet que per a mi es transcendent, i és el coneixement que tinc del santoral és gràcies als castells. I és que com bé sabeu, o ho hauríeu de saber, els castells estan estretament vinculats a les Festes Majors i aquestes sempre són en unes dates concretes del calendari i són en “honor” algun Sant o Santa.

Tot i que amb la proliferació de colles al llarg del país (i fora d’ell) allunyant-se de l’anomenada “Zona tradicional” el calendari s’ha anat allargant  amb diades de colles i diades d’aniversari, la vinculació dels castells amb la Festa Major és més que evident.

Però el santoral casteller s’està quedant orfe aquest 2020 degut a la crisi sanitària ocasionada per la pandèmia de la Covid-19, i tot fa indicar que als que ja hem superat fins aquest principi de juliol s’aniran unint de forma inevitable la resta de Sants i Santes del calendari.

més

Segueixo amb la sèrie d’articles sobre els castells que la colla dels Castellers de Barcelona ha recordat durant aquest dies en motiu del 51è Aniversari d’aquesta beneïda bogeria.

En aquesta ocasió us porto dos vídeos, en els quals es parla de castells que la Colla ha realitzat en llocs inoblidables.

El primer d’ells ens porta a reviure tres momens ben especials: castell a dalt d’un cim, castell dins d’una cova i castell dalt d’un vaixell.

més