Després de la diada de dones de fa dos diumenges, aquest cap de setmana els Castellers de Barcelona tornàvem a les places en un doblet de diades que ja és tradicional dels darrers anys, encetant el cap de setmana dissabte a primera hora de la tarda a la Plaça del Pi de Barcelona amb motiu de l’actuació de les Festes de Sant Josep Oriol. Actuació en que comptàvem com a colles convidades les dels Castellers de Cerdanyola i de la Colla Castellera Jove de Barcelona.
Havent dinat i amb l’estómac encara ple ens trobàvem en un dels racons més macos del centre de la ciutat de Barcelona, el de la Plaça del Pi, per a començar una actuació que en principi podia comptar amb alguna estrena en aquesta temporada 2023, i així ha estat finalment en partida doble.
En els darrers anys, després de la Diada de la Santa Eulàlia que és la primera aparició dels Castellers de Barcelona, la següent actuació és una de ben especial ja que participem, convidats per la colla amfitriona dels Xicots de Vilafranca, en la Diada Castellera de les Heroïnes Anònimes Carme Alomà. Una diada diferent ja que les dones de la colla agafen un protagonisme encara més gran del que ja tenen per si a la Colla, i és que els castells a nivell de nuclis, tronc i canalla són completament femenins i a la majoria de posicions de pinya que toquen els diferents castells.
Una diada on la Colla ha aconseguit alçar diferents castells de set, sent a l’edició del 2019 el primer 5 de 7 femení que s’assolia en el món casteller, castell que es repetiria al 2020 juntament amb el primer 7 de 7 femení. Una diada la del 2020 que va ser la darrera abans de l’aturada que va haver-hi per l’esclat de la pandèmia sanitària de la Covid-19, i la darrera en que un dels fundadors de la Colla, en Josep Sala va poder presenciar.
L’any passat, després de sols alçar pilars per Santa Eulàlia va ser la tornada a aquesta diada amb el resultats d’una actuació complerta de castells de sis. Una diada a la qual vaig faltar ja que em va agafar de viatge de feina a Lahore (Pakistan).
Aquest cop si que he pogut estar de nou a plaça i veure com les dones de la Colla són capaces de fer castells de set amb solvència, a superar-se tant de forma individual com de forma col·lectiva. Aquest cop ens hem desplaçat a Vilafranca del Penedès amb tren i hem arribat amb temps de sobra per a poder fer qualsevol el que volgués un ja que una hora dóna per a molt.
Aquest diumenge els Castellers de Barcelona hem donat l’inici a la temporada 2023 amb la tradicional diada de la Festa Major d’hivern de Barcelona, les Festes de Santa Eulàlia, una diada a la Plaça de Sant Jaume on hi han actuat les vuit colles que existeixen actualment a la ciutat de Barcelona. Tot i que ja havíem realitzat dues actuacions comercials amb el 3 de 6 com a castell destacat, la d’avui era la primer diada amb cara i ulls, una diada que l’any passat tot just nosaltres vàrem realitzar tant sols pilars i que el 2021 no es va celebrar i que la darrera ocasió amb normalitat va ser al 2020, poc més d’un mes abans de la dràstica aturada per la pandèmia de la Covid-19.
Una diada, la del 2020, on no vaig poder fer castells degut a la recuperació d’una operació, el mateix que em va passar al 2019, per lo que aquesta era la meva primera Santa Eulàlia podent fer castells de forma activa des del 2018. Una diada on de bon matí ja he participat de les Matinades i on a les 10h del matí ens hem concentrat a la Plaça Nova on tots junts tot i que no en format de cercavila hem arribat a la Plaça de Sant Jaume on els Falcons de Barcelona estaven fent les seves construccions, per tot seguit donar pas a les 11h a l’actuació castellera. Una problemàtica que s’ha produït a nivell de l’ICUB ha fet que aquest any no hi hagués ni la cercavila ni el pilar a la porta de Santa Eulàlia, i les altres set colles directament s’han trobat a la Plaça de Sant Jaume
Aquest diumenge, com és habitual en el tercer diumenge del mes de novembre, ha tingut lloc a Terrassa una nova edició de la Diada d’una de les colles locals, la dels Minyons de Terrassa, una de les poques diades que també es varen poder fer l’any passat i que va suposar el primer i únic castell de nou de tot l’any, el 3 de 9 amb folre que va descarregar la colla amfitriona.
Una Diada, la dels Minyons, on els Castellers de Barcelona hem estat una de les colles convidades en moltes ocasions, però que ara portem uns anys fora d’ella per qüestions de calendari i decisions de junta al no voler allargar en excés una temporada que acostuma a ser molt llarga ja que som una de les colles que comença abans. Tot i això, molts hi assistim com a públic i així ha estat com hem baixat amb l’Afra i el Marçal des d’Olot ja que havia aprofitat per pujar a Vic per a veure al meu fillol jugar a futbol i, quina casualitat, veure com marcava el seu primer gol amb tot el que comportava, per tot seguit pujar a Olot per a poder gaudir de bons productes de quilòmetre zero amb la Fira Orígens.
Després del magnífic assaig del divendres estava tot encarat per a poder portar una actuació de màxims a la darrera diada de l’any, la de la Festa Major del Clot. Una diada que va anar creixent al llarg dels anys i de les poques actuacions que es varen poder fer durant l’any passat i on assolíem el primer i únic 5 de 7 de tot l’any. Un any després estàvem en disposició de per primera vegada portar a plaça tres castells amb folre, i això ha estat gràcies al gran creixement col·lectiu de colla que hi ha hagut en aquest segon tram de temporada que ens va permetre poder primer carregar el 2 de 8 amb folre al concurs, després descarregar-lo a la Diada del Roser dels Xicots de Vilafranca, i anar treballant a l’assaig els dos bàsics de nou amb folre, amb un resultat sorprenent i il·lusionant.
Amb cinc hores dormides em desplaçava ja a la Plaça de Valentí Almirall on tindria lloc l’actuació a les dotze del migdia, però que quatre hores abans era el lloc indicat per l’inici de les Matinades organitzades pels Grallers i Timbalers dels Castellers de Barcelona, i d’aquí vam encarar camí fins al anterior local de la colla, situat al carrer Rossend Nobas i on vam aixecar un pilar de 4. Seguim amb el camí i menys de 24 hores després tornem a ser la Palma on aixequem un altre pilar de 4 i gaudim de la xocolata amb nata que ens ofereixen i que amb tants assistents a les matinades fa que s’allargui més de l’habitual, i després continuem pel carrer del Clot on parem a la Xurreria i aixequem un altre pilar de 4, on ocupo la posició de segon.
Després de tastar algun xurro continuem pel carrer del Clot fins que arribem al carrer de la Muntanya, en un camí nou per a passar pel domicili del Luisito i la Cinta Lleixà, a l’Avinguda Meridiana on alcem un nou pilar de 4 i s’uneix el gran Miquelet vingut des del Serrallo per donar el seu gra de sorra al dia, i reprenem el camí de nou cap al carrer del Clot i girem cap a Navas de Tolosa on fem la tradicional parada d’on vivien en Josep Sala, un dels fundadors de la colla, i el Pere Rovira, i on aquests darrer fa un petit resum de com va començar la colla en aquest emplaçament.
Creuem el carrer Guipuzcoa per anar a buscar el carrer Espronceda i girar cap a Concili de Trento on fem la parada de la Iaia Nita i on som prous com per alçar un pilar de 5. Seguim per aquest carrer per a la confluència amb Lope de Vega fer un pilar de 4 al balcó a casa dels Mañané, i aquí alguns emprenem ja camí cap a l’esmorzar venerable amb previ permís.
En mig de l’esmorzar arriben les matinades al local i sortim a fer pinya per fer el darrer pilar, un nou pilar de 5, el qual tanca definitivament les Matinades. Acabem l’esmorzar amb un mix de pebrots del Montu, la novetat dels pebrots de l’Eric Llambrich (com et vaig maleir durant el dia), ratafia del Pros i orujo de cafè del Lluis Torrella.
El darrer cap de setmana d’actuacions dels Castellers de Barcelona ja fa anys que marca un doblet d’actuacions al barri i a pop d’elles, en festes majors que es celebren al voltant de Sant Martí. I el dissabte al migdia es quan ens desplaçàvem fins a la Verneda per actuar a la Plaça de la Palmera en una actuació que és un dia marcat per la colla per a que la gent menys habitual als troncs dels castells i pilars pugui ser-ne més protagonista, per lo que és una actuació normalment de castells de sis per aquest motiu i també pel fet que normalment era una actuació amb poques camises ja que un dissabte al migdia no acostuma a ser fàcil mobilitzar castellers però aquest any ho estat el cas i és el l’any en que hem aconseguit ser més castellers i això ha permès fer una actuació amb un castells de set i la resta de sis, però que hagués pogut ser una actuació complerta de castells de set sense problema.
A la Verneda arribàvem uns quants després d’haver participat al pilar de 5 que hem alçat davant de la Pastisseria La Palma amb motiu del centenari d’aquesta botiga emblemàtica del barri del Clot que des de sempre ha ajudat a la Colla. I tot i que l’actuació a la Verneda estava planificada a les 11.30h finalment vàrem començar quasi a les 12h ja que la colla convidada, la Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample, havia convocat al seus castellers a l’hora d’inici de la diada.
Amb un nou cap de setmana en que la meva colla, la dels Castellers de Barcelona, no tenia cap actuació programada, aquest diumenge m’he decidit a apropar-me fins a Mataró on tenia lloc la diada de la colla local, la dels Capgrossos de Mataró, la qual porta en nom de Mariona Galindo i Lora, en record d’aquesta castellera. I abans d’apropar-me fins a la Plaça de l’Ajuntament on havia de tenir lloc l’actuació castellera, he anat a fer un bon esmorzar de forquilla, com ja és habitual.
Una diada, la dels Capgrossos de Mataró, on sols hi hem actuat en una ocasió, l’any 2009 a la Plaça de Santa Anna, i el lloc de l’actuació d’aquesta diada, la Plaça de l’Ajuntament, va ser l’emplaçament que va acollir l’actuació de presentació dels Capgrossos de Mataró i on els Castellers de Barcelona hi vàrem actuar com a colla padrina dels mataronins. Però aquesta vegada en comptes d’actuar les colles davant de l’edifici de l’Ajuntament en paral·lel, hi han actuat en perpendicular al llarg de la plaça que s’estén força i que ha mantingut una bona estampa de públic fins cap al final que ja s’ha anat buidant.
Després de 20 anys de la primera vegada que els Castellers de Vilafranca va portar a plaça un castell amb quatre bases, o sigui, soca, folre, manilles i puntals (o ajuts) amb forma de pilar de 9, aquest dia de Tots Sants l’expectació era màxima a la Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès per a veure com es podia reflectir a plaça tota la feina que havien fet al local d’assaig amb aquesta construcció i que gràcies a les xarxes socials ens havia arribat a tots nosaltres. I també hi havia el dubte de si el pilar de 9 arribaria a la ronda de pilars o ho faria en alguna de les rondes de castells.
Una diada de Tots Sants que a diferència dels darrers anys comptava a plaça amb la participació de tres colles, caient una de les quatre colles habituals dels darrers anys, els Castellers de Sants, i mantenint-se en el cartell els Xiquets de Tarragona i els Capgrossos de Mataró.
Amb la panxa plena amb un bon esmorzar de forquilla, com no, cap a la plaça on entrava una hora abans del començament oficial de la diada, la plaça s’ha anat omplint i a tres quarts de dotze entrava la primera colla a plaça amb el pilar de 4 caminant, els Xiquets de Tarragona, per tot seguit entrar-hi els locals i per últim els Capgrossos de Mataró. Tot seguit ha sonat el Cant dels Segadors i finalment ha començat la primera ronda de l’actuació amb el ordre dels verds, els matalassers i els mataronins.
Primera Santa Úrsula que es podia celebrar amb absoluta normalitat des del 2019, després que al 2020 no es pogués celebrar i que l’any passat fos encara amb limitacions derivades de la pandèmia de la Covid-19. I to i aquest impàs hem tornat a viure una Santa Úrsula com les de sempre, una diada on tot està per fer i tot és possible. I a Valls hem arribat com ho fem darrerament, amb la combinació tren Camp de Tarragona i autobús fins a Valls, on hem arribat amb temps de poder fer un bon esmorzar de forquilla, com no.
Així hem entrat i ens hem situat a plaça més o menys al mig de les dues colles i hem pogut gaudir de nou del que es viu veient i gaudint dels castells, siguin de color vermell o siguin de color rosat, però grans castells en definitiva.
Aquest cap de setmana de Santa Úrsula finalment la diada del Roser dels Xicots de Vilafranca es celebrava el dissabte al vespre per lo que em permetia poder gaudir d’un cap de setmana doble casteller, dissabte com a practicant i diumenge com a espectador. Després del millor assaig de la temporada hi havia moltes ganes de poder completar la feina que havíem deixat a mitges al concurs de castells, o sigui, descarregar el 2 de 8 amb folre, però això passava per poder reunir el número de camises necessàries per a poder-lo portar amb un mínim de garanties.Tornem a descarregar el 2 folrat, però ens quedem sense tripleta (22/10/2022)
Així és com un bon número de castellers vam agafar els autocars al nostre local, mentre un altre bon gruix anava directament cap a Vilafranca del Penedès, i així tots plegats ens desplaçàvem des del local de Cal Noi-Noi fins a la Plaça de la Vila on l’actuació començaria amb força puntualitat sense pilars caminant d’entrada ni pilars d’inici, ja directament cap a alçar castells.
Segona nit a Indonesia i li descobreixo al company que porta aquí dues setmanes el millor lloc de sushi 🍣. Segur que repetirem més d'un dia 10 hours ago
Després d'una breu visita a la fàbrica i havent dinat tot i ser el dia que comencen el ramadà, ja per fi a l'hotel,… twitter.com/i/web/status/1…1 day ago
Algú sap que és això que hi havia a l'aigua i que es veia des de l'avió? Potser relacionat amb pesca? Sóc conscient… twitter.com/i/web/status/1…1 day ago
El fet casteller vist pel TETE 