Començava el doblet el dissabte a la tarda en una població on hi actuàvem per segon cop a la història de la colla, la de Cardedeu a la comarca del Vallès Oriental, i convidats en aquesta ocasió per la colla dels Xics de Granollers, en una diada castellera on també hi participaven els Castellers de Cornellà i els Castellers de Caldes de Montbui.
Després de l’actuació de Sant Jordi i aniversari dels Bordegassos de Vilanova, aquest cap de setmana els Castellers de Barcelona teníem doblet d’actuacions, una circumstància que sempre pot condicionar, i casi sempre condiciona malauradament, el resultat de les dues actuacions castelleres. I és que tot i que un bon tant per cent de castellers serem presents a les dues actuacions, en molts cassos triaran una o altra i això farà que finalment condicioni més o menys el desitjable per la tècnica resultat a nivell dels castells realitzats.
L’actuació començava amb puntualitat i amb poc de més d’una hora i mitja finalitzava, amb un bon ambient en tot moment i amb tot descarregat, sols amb l’anècdota de dos intents desmuntats de 4 de 7 dels Escaldats. Després d’un pilar de 4 de dol d’aquesta colla, les colles restants alçàvem pilars simultanis, i en el cas de la nostra colla ho fèiem amb dos pilars de 4 simultanis.
I sent els quarts en actuar començàvem la diada amb un 3 de 7 que no tindria gaire història, i on ocuparia la posició de baix, la mateix que ocuparia en el darrer castell de la diada, el 4 de 7, el qual també assolaríem del tot sense gaires complicacions.
I a la segona ronda faria de segon al dos a descarregar en el 5 de 7, el que seria el millor castell de la diada, i que també sabríem completar amb autoritat tot i algun problema de col·locació de la meva baixa que faria que patis més del recomanable però un cop ja acabat el castell es podria recuperar sense més problema.
Finalment la diada acabaria amb un únic pilar de 5, amb el que podria ser el un futur pilar de 6 sense el pis de quart.
Per part de les altres colles, actuacions complertes de castells de set per part dels Xics de Granollers i dels Castellers de Cornellà, els primers amb el 5 de 7, 7 de 7, 4 de 7 i pilar de 5, i en cas dels liles els dos bàsics de set per començar i acabar les rondes de castells, estrenant el 3 de 7 amb el pilar a la segona ronda, i acabant amb el pilar de 5. Finalment els de Caldes de Montbui desmuntaríem en dues ocasions el 4 de 7, per acabar amb el 2 de 6, el 3 de 6 amb el pilar i dos pilars de 4.
I aquest diumenge tornàvem a actuar a la diada de Festa Major del barri de Navas de Barcelona, i aquest cop ho fèiem per primer cop a la Plaça de Ferran Reyes, tot just a cinc minuts de casa meva. Passades les dotze del migdia iniciàvem la diada amb pilars d’inici juntament amb els Vailets de Gelida com a colla convidada, sent concretament dos pilars de 4 simultanis per part de nosaltres.
I ja tot seguit encaràvem el primer castell del dia, un nou 5 de 7, justament el vuitè de l’any, de nou a segons al dos a descarregar i dominat de principi a final.
Aquest cop el 4 de 8 arribava a la segona ronda, a diferència de les anteriors 4 vegades que sempre l’havíem encarat com a castell de sortida. Desmuntàvem un primer peu per problemes d’alçades, i al segon peu, després d’algunes correccions de posicions dels baixos, jo mateix un d’ells, el tiràvem amunt i l’aconseguíem completar amb força suficiència, i sumant una nova plaça de castells de vuit a la ciutat de Barcelona.
Per tancar les rondes de castells, el quart 7 de 7 de l’any, el primer que faig a baixos aquest any, i que tant a baixos com a segons, és un castell incòmode a més no poder, i més si el segon que porta un sense gaire explicació diu de “recol·locar-se”.
Finalment estava previst fer un vano de 5, però la llargada excessiva d’una actuació de dues colles, ha fet que ja fossin menys camises en aquest moment i haguéssim de fer el vano per part, primer el pilar de 5 que seria el de sis sense el segon, i tot seguit dos pilars de 4.
Per part dels Vailets de Gelida completarien per començar el 4 de 6 amb el pilar, per desmuntar en dues ocasions el 5 de 6 per indecisió dels més petits, i acabar amb el de 4 de 6.
Com a balanç global del cap de setmana, el millor és tornar a fer el 4 de 8 i fer-ho bé, poder tornar-hi amb el 7 de 7 que permet moltes rotacions, i anar afinant l’estructura del pilar. Lo pitjor és comprovar de nou la dificultat que casi sempre tenim en els caps de setmana de doblet de actuacions. Tot i que fa setmanes que pintava que el 2 de 7 el teníem a prop encara li queda treballa al darrere, i en canvi el 3 de 8 que no acabàvem de veure la llum en el darrer vàrem poder veure un bri d’esperança. Ara que tot just queda poc més d’un mes per l’actuació de l’Aniversari, a part del que puguem fer a plaça, hem de seguir picant molta pedra al pati d’assaig, allà on tot comença.
Deixa un comentari