Els Castellers de Barcelona a la cerimònia d’inauguració de Paris 2024

Després de participar-hi en les cerimònies d’inauguració dels Jocs Olímpics i dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, aquest proper any 2024 la Colla tornarà a participar en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics que es celebraran a la ciutat de Paris, concretament amb una expedició formada per 200 castellers i castelleres.

I així serà ja que l’organització ha tingut en compte tres coses per a la contractació de la colla barcelonina, la participació a Barcelona 1992, la participació en la inauguració d’un festival de gimnàstica, el TurnFest, a la localitat alemanya de Frankfurt, en que la colla va alçar castells dalt d’un vaixell a mig del riu Rhin i amb una gran presència de públic en les voreres del riu i els ponts que el travessaven, i la participació en els actes commemoratius del Centenari de la Torre Eiffel al 1989.

I és que la cerimònia a París no serà la tradicional que es celebra dins de l’Estadi Olímpic de la ciutat sinó que tindrà lloc al llarg de sis kilòmetres de recorregut del Riu Sena, pel cor de la ciutat, en una cerimònia que serà dirigida pel famós director de teatre Thomas Joly

No es pot desvetllar encara els detalls concrets de la participació de la Colla però si que podem avançar que desfilarà en el primer vaixell que encapçalarà la desfilada dels participants que ho faran en 160 vaixells, un per cada delegació nacional, i s’espera que hi assisteixen mig milió de persones.

La desfilada de sis quilòmetres de llarg dels participants començarà des del pont d’Austerlitz i recorrerà la ciutat d’est a oest, per a finalitzar al Trocadero on tindrà lloc la resta de la cerimònia. Llocs de pas seran alguns tant coneguts com la Plaça de la Concòrdia, la Torre Eiffel o el Grand Palais.

Els espectadors amb entrades s’ubicaran a les ribes inferiors del Sena, i les ribes superiors seran obertes lliurement al públic.

Els Minyons no se’n surten, del tot, amb el 5 (19/11/2023)

La temporada castellera 2023 va tancant la paradeta poc a poc, i tot i que encara quedaran actuacions en les properes setmanes, ja s’han acabat les oportunitats de veure castells de nou i de gamma extra. I la gran darrera actuació de cada any és la que es celebra el tercer diumenge de novembre (el quart si el dia 1 cau de diumenge) a Terrassa amb motiu de la Diada dels Minyons de Terrassa. Una actuació que s’ha celebrat tant al Raval de Montserrat com a la Plaça Vella, i aquesta darrera és la que s’ha consolidat com a emplaçament de l’actuació castellera; la plaça on fa 25 anys Minyons de Terrassa descarregava el primer castell de deu de la història, el 3 de 10 amb folre i manilles, i on Castellers de Barcelona carregàvem el primer castell de nou, el 4 de 9 amb folre, i també es veia per primer cop un 9 de 7 en una retransmissió televisa d’una actuació de castells.

Després de penjar la camisa diumenge passat i de que durant la setmana comencessin a sortir tots els mals del cos després d’una temporada exigent, aquest diumenge em desplaçava a Terrassa per la Diada dels Minyons amb la tranquil·litat de poder gaudir dels castells com a simple afeccionat.

L’actuació anunciada a les 11.30h començava un quart d’hora més tard amb el primer castell del dia i que s’havia convertit en el principal objectiu del dia de la colla amfitriona, el 5 de 9 amb folre. I és que el castell de deu semblava que quedava descartat per alguna baixa de darrera hora. El castell pujaria amunt al primer peu, dinàmic com acostuma a ser en un cinc, es carregaria amb certa suficiència però ja feia presagiar que la descarregada seria exigent i és que a nivell del tres es girava i anava perdent les mides a nivell de quarts, i tot l’esforç amb els dosos del tres baixant acabaria cedint pel pis de quarts del tres.

Els segons en actuar serien els Castellers de Sants, ja uns clàssics en aquesta diada, i ho farien de cara amb el principal objectiu del dia, el 4 de 9 amb folre. El pujarien amunt al primer peu i tot un cert moviment a terços i folre, el castell es carregaria amb solvència i no perillaria en cap moment en la descarregada, sent el primer de l’any, i el primer des del 2019.

Per tancar la primera ronda els Castellers de Sant Cugat alçarien el 3 de 8, també al primer peu, i castell que dominarien de principi a fi. Des de que el van estrenar a Sarrià a mitjans d’octubre l’han aconseguit afiançar amb bones maneres.

Minyons tenia baixes de la caiguda del cinc i havia de renunciar al 2 de 9 amb folre i manilles, i miraria d’assolir el dos bàsics de nou, començant en la segona ronda pel 4 de 9 amb folre. Castell que els hi suposaria força esforç i és que des de la meva posició a plaça veia com un dels terços tindria problemes des del primer moment amb l’esforç de les mans del seu costat esquerra, el carregarien força bé però tindria moment de dificultat a la descarregada dels sisens però el sabrien controlar i descarregar.

Els borinots apostarien pel 7 de 8, que havien estrenat per Tots Sants, el pujarien al segon peu i tot i la lentitud del castell, l’aconseguirien dominar en tot moment sense cap mena de problema.

Per acabar la segona ronda els Gausacs completarien el 4 de 8 de forma plàcida tot i els problemes de remuntar el pis de terços per part de l’aixecador del castell, demostrant el domini dels dos bàsics de vuit en aquesta temporada.

La tercera ronda començaria amb el 3 de 9 amb folre dels malves, que pujaria al segon peu, i que finalment seria el castell de millor factura que realitzarien en la seva diada ja que el descarregarien sense cap mena de complicació, completant una diada amb tres castells de nou, tot i que amb el cinc sols carregat.

A continuació els de Sants tancarien la seva diada amb el 3 de 8, segurament el millor dels que els hi he vista aquest any a plaça, un pèl dinàmic però sense perillar en cap moment el seu assoliment complert, i així assolien la millor actuació de la represa.

I finalment els de Sant Cugat culminarien la clàssica de vuit amb un 2 de 7 ben resolt en tot moment, mostrant que l’any que ve poden anar més enllà.

I a la ronda de pilars, sense pilars de mèrit es veuria la imatge de cinc pilars de 5 simultanis per part dels Minyons, dos pilars de cinc i dos pilars de 4 simultanis de 4 de Borinots i vano de 5 de Gausacs.

Havent vist la temporada, i tot i que es diu que la plaça normalment fa justícia amb els castells tots sabem que no sempre és així, i crec sincerament que pel fa als Minyons no s’ha acabat de veure, han tingut grans dies i han mostrat un molt bon 2 de 9 amb folre i manilles, i han dominat els bàsics de nou, però el no poder descarregar el 5 de 9 amb folre i manilles els ha condicionat, i el fet de no haver tingut el pilar de mèrit de forma assídua també.

En el cas dels de Sants, han tingut una temporada difícil, amb baixes de tronc, amb caigudes inesperades en el 2 de 7 o el 3 de 8, però han mostrat en tot moment un bon quatre que unit a la experiència amb els folres i la gent que són capaços de reunir ha fet que poguessin acabar la temporada amb dos 7 de 8 i un 4 de 9 amb folre. A destacar que amb el 4 de 9 amb folre dels de Sants aquest any fins a nou colles han assolit castells de nou, i crec que és dels pocs anys que més colles han descarregat el 4 folrat que no pas el 3 folrat, tot i que totes les que han descarregat el 3 (un total de 7) també han descarregat el 4, i dues més (Barcelona i Sants) han descarregat el quatre.

Per últim, els Castellers de Sant Cugat han estat una colla que ha sabut anar afegint castells durant l’any i acabant l’any podent fer de forma regular una clàssica de vuit que se’ls hi ha quedat curta, amb aspiracions a més per l’any que ve.

El Clot de nou també és de 9 (12 i 13/11/2023)

Aquest segon cap de setmana del mes de novembre ha estat el darrer cap de setmana de la temporada dels Castellers de Barcelona, i ha estat amb un dels caps de setmana més tradicionals del calendari de la Colla, el que comprèn les Festes Majors de la Verneda de Sant Martí i del Clot-Camp de l’Arpa.

Després de tornar a fer un gran assaig el divendres a la nit, dissabte al migdia ens presentàvem a la Plaça de la Palmera per actuar en ocasió de la Festa Major de la Verneda, en aquesta ocasió en solitari, en una actuació que és una gran oportunitat per a fer les darreres estrenes multitudinàries a diferents posicions tant de pinya, com de tronc, com de canalla.

L’actuació la iniciàvem amb dos pilars de 4 simultanis, i tot segui encaràvem el primer castell del dia, el 5 de 6, castell que no comportaria cap mena de problema. El segon castell del dia seria l’únic castell de set del dia, el 4 de 7, que descarregaríem sense gaires complicacions amb un tronc farcit dels menys habituals.

L’actuació a nivell de castells la culminaríem amb dos castells de sis més, un 4 de 6 amb el pilar molt lleuger a segons, i un 7 de 6 que seria força lent degut al debut d’un dels petits aixecadors però que no va afectar a la culminació del castell.

Com a pilars de comiat, dos pilars de 4 simultanis tancaven l’actuació i tot seguit podíem gaudir de diferents entrepans i beguda, gentilesa de l’organització de la diada.

I de nou de 9 (05/11/2023)!!

Ja som a la XXVI Diada dels Castellers de la Vila de Gràcia, entrem a plaça amb un pilar caminant!#castells #BeneïdaBogeria pic.twitter.com/vOBSLJ2ccV

— Castellers de Barcelona (@CdBCN) November 5, 2023

Després de tota la feina realitzada durant tot l’any i en especial en les darreres setmanes i en particular en el darrer assaig, tot estava fet i sols quedava demostrar-ho a plaça, i així ha estat com els Castellers de Barcelona, ja de sortida, hem tornat a descarregar un castell de nou, el 4 de 9 amb folre. Ha estat el fruit del millor treball que s’ha fet mai en aquest castell: multitud de proves fins a quints, una fins a sisens, una altra fins a sisens i dosos a l’alçada de quints (mai vist fins aquest any), 4 de 8 amb folre, 4 de 8 amb el folre a terra, 4 de 8 amb el folre a terra fins a quints o dosos.

Alguns podien pensar que potser ho deixaríem per la darrera actuació de la temporada, la del proper diumenge a la Festa Major del Clot, però tenint dues oportunitats de fer-ho perquè no aprofitar ja directament la primera? I així és com aquest diumenge ens hem presentat a la Plaça de la Vila de Gràcia en motiu de la Diada dels Castellers de la Vila de Gràcia i amb la participació també dels Minyons de Terrassa i dels Castellers de Sabadell, decidits a fer un nou pas endavant en la llarga trajectòria de més de 50 anys de la colla amb camisa vermella de la ciutat de Barcelona.

Com no, abans de desplaçar-nos fins a plaça hem fet un bon esmorzar de forquilla amb difernents opcions de beure i menjar, amb bons postres, i amb una bona ratafia per a fer-ho baixar tot.

Tot i la concentració ha estat a la mateixa plaça on actuaríem, la de la Vila de Gràcia, hem sortit una part de la colla per a poder fer l’entrada amb el pilar de 4 caminant que no teníem previst i en els darrers assaigs o havíem assajat. Després de veure el de Gràcia li hem volgut donar un bon ritme i crec que ha estat el més ràpid que hem fet aquest any.

Simposi Casteller 2023, el primer al Museu Casteller (21/10/2023)

Per Santa Úrsula a Valls no sols va haver-hi l’actuació castellera, de la qual ja vaig fer la corresponent crònica personal, sinó també relacionat amb el món casteller va haver-hi, entre altres, una nova edició del Simposi Casteller que s’organitza per Santa Úrsula i els anys acabat en 1 per les Decennals.

Esperava trobar-me algun article o crònica del Simposi, però o no hi ha hagut o no ho he sabut trobar. Com ja vaig dir en un article previ al simposi d’informació del mateix, aquest es celebraria per primer cop a les instal·lacions del Museu Casteller, tant a la Plaça exterior que ha passat a anomenar-se Pere Català Roca des d’aquesta Santa Úrsula com en una sala a l’interior.

Així es com em vaig desplaçar fins a Valls el matí del dissabte després d’un breu descans a casa a l’acabar un magnífic assaig de la meva colla, la dels Castellers de Barcelona, tot just amb temps de sobra per a començar a saludar i parlar algun dels coneguts i poder presenciar i gaudir del showcooking que donava el tret de sortida del Simposi. En aquesta ocasió un mar i muntanya (galta de porc i cua de rap) preparat per un restaurant del barri del Serrallo de Tarragona, Balandra, acompanyat de vins del Celler Mas Bella; una combinació excel·lent de la que vaig tenir la sort de poder repetir i tot.

Tots Sants de nou històric (01/11/2023)

En el món casteller jo ja fa temps que vaig deixar de pensar que res és impossible, i és que les diferents colles castelleres ho han anat demostrant des de fa molts anys. I aquest any per Tots Sants, i tot just un any després de veure per primera vegada la aleta a un castell amb puntuals per primera vegada, concretament en el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals, veiem de nou una fita històrica, la primer vegada que es veia a plaça el 9 de 9 amb folre, un castell que els Castellers de Vilafranca han aconseguit carregar per primer cop i tal i com fan ells el nou, amb un sol enxaneta.

Arribat en tren a Vilafranca el primer ha estat fer un bon esmorzar de forquilla cercant un lloc desconegut però que havia trobat en el mapa col·laboratiu d’esmorzars de forquilla que es pot trobar a Google Maps, per tot seguit arribar a la Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedes tot just quan les colles estaven entrant a plaça amb els respectius pilars de 4 caminant: Castellers de Vilafranca, Capgrossos de Mataró, Xiquets de Tarragona i Castellers de Sants.

Sant Narcís mai decep (29/10/2023)

A finals d’octubre té lloc una de les ja tradicionals diades castellers del calendari casteller, tot i que es celebra a la zona no tradicional dels castells, però que els viu amb passió i intensitat des de finals dels anys 90 en una plaça, la del Vi, que ha viscut grans moments i grans castells per part de les colles que han participat en la diada de les Festes de Sant Narcís de Girona. Segurament la diada i la ciutat es va posar al mapa del món casteller quan al 1998 els Minyons de Terrassa aconseguien descarregar per primer cop en l’època moderna dels castells el 4 de 9 sense folre, a més coincidint aquell any amb la diada de Santa Úrsula a Valls, fita que aquet any celebra els 25 anys.

I aquest any, per tercer cop, sent l’últim el 2017, m’he desplaçat fins a Girona per a passar un nou diumenge de castells, i és que per una cosa o per una altra, no sé passar-m’hi un cap de setmana sense castells.

A les 11.30h, hora marcada per l’inici de la diada, s’anunciava per megafonia el començament de la diada i es donava pas als pilars de 4 caminant per part de les tres colles participants, en el ordre en que tindria lloc les rondes de castells: Marrecs de Salt, Minyons de Terrassa i Capgrossos de Mataró.

I així a la primera ronda arribaria el màxim objectiu del dia de dues de les colles, els locals i els terrassencs. En el cas dels Marrecs seria la catedral dels castells, el 5 de 8, castell que pujaria amunt al segon peu, dinàmic i amb un ritme alt, amb tot a dalt el pararien una mica aconseguint carregar-ho i poder tenir corda per descarregar-ho, sent el primer de l’any i el primer des de la represa castellera. Un castell que demostra tècnica de la colla, i és que aquest any sols l’han descarregat les colles que han fet castells de nou i una que els ha portat a plaça tot i que no els ha assolit, com és la dels Moixiganguers d’Igualada.

I tot seguit, també estructura del cinc, però de nou amb folre per part dels Minyons de Terrassa, pujat al primer peu i que l’aconseguien carregar amb suficient solvència tot i el moviment habitual de castell, però a la baixada dels més petits es complicaria per la part del tres i a la sortida dels dosos s’acabava trencant pels pisos baixos del tres.

Per part dels Capgrossos de Mataró tancaven la primera ronda amb el 3 de 9 amb folre, castell dominat de principi a final, demostrant gran solvència amb l’estructura del tres.

La segona ronda començava amb el 2 de 8 amb folre dels Marrecs de Salt, castell que havien carregat aquest any en una ocasió al mes de juliol a la Festa Major de Salt. L’han tirat amunt en dues ocasions, i en totes dues el castell no pujava bé, amb un folre poc estable i decidien desmuntar-lo, un primer amb els dosos col·locats i un segon amb l’entrada dels dosos.

Els Minyons apostaven per un 3 de 9 amb folre que tirarien amunt al segon peu, amb un tronc amb alguna peça diferent d’altres assolits aquest any, dinàmic però solvent en tot moment.

I finalment la segona ronda la tancava els Capgrossos amb el 4 de 9 amb folre, castell aplomat en tot moment, sense perdre les mides i això facilita molt la feina de descarregar-ho.

Era el torn de la tercera ronda i els Marrecs l’iniciaven amb un aplomat 4 de 8, que donaria pas a un altre 4, però de 9 amb folre dels Minyons que també aconseguirien descarregar amb bella factura.

Tot i que tot apuntava que els mataronins no apostarien pel 2 de 9 amb folre i manilles pel que havia anat sentint i llegint en les prèvies, finalment la megafonia de plaça l’anunciava i en el muntatge del castell la plaça faria un sepulcral silenci sols amanit de fons per un fil de música dance – tecno que arribava des d’alguna localització propera a la Plaça del Vi. Un cop les gralles van començar a sonar la música de fons va desaparèixer i la plaça expectant observava com el carregaven amb suficiència i tot i estirar-se a quarts, unes manilles que els aguantaven a lloc, l’aconseguien completar en el que ha estat la imatge del dia, pel que representa el castell, per assolir-ho i per homenatjar a la companya de la colla “Herre”.

Els Marrecs no volien acabar la diada amb dos castells i a la ronda de repetició aconseguien completar el 3 de 8, assolint una actuació complerta de castells de vuit, i la millor de l’any.

Com volia tornar a una hora decent a casa i al no haver-hi pilars de mèrit a plaça, aprofitava l’ocasió per a poder fer el camí de tornada a casa; tot just estic escrivint la crònica des del tren de tornada a Barcelona.

Com bé he dit, Girona i Sant Narcís mai decep i així ha estat tant les dues ocasions en que vaig estar físicament a la Plaça del Blat el 2016 i el 2017, com en l’ocasió d’enguany, amb estrenes de les tres colles i amb les millors actuacions de la temporada i de la represa de dues de elles, els Marrecs de Salt i els Capgrossos de Mataró. I amb reptes que poden arribar en aquest final de temporada.

I ara ja amb la mirada posada en la part final de la temporada, tant en la de la meva colla, els Castellers de Barcelona, com en diades com la de Tots Sants del proper 1 de novembre a Vilafranca, o en la diada dels Minyons de Terrassa del tercer diumenge de novembre. Salut i castells!

Santa Úrsula, com gaudir dels castells (22/10/2023)

La Diada de Santa Úrsula a la Plaça del Blat de Valls sempre és una diada que té tots els ingredients per a ser una gran dia però hi ha anys que l’evolució de la temporada de les dues colles o els castells que té en cartera cada una de les dues colles vallenques fa que sigui una diada més desigual. Però aquet any no era així ja que menys ja que tant el fet durant la temporada com el programa es presenta amb una igualtat quasi extrema, i això feia presagiar una gran diada i així ha estat, segurament en global la millor de la història.

Havent dormit a Tarragona i esmorzant a mig camí entre Tarragona i Valls arribava a la Plaça del Blat tot just amb l’entrada de la Colla Joves Xiquets de Valls, i ja amb les dues colles a plaça  tenien que ballar la Mulassa i els Gegants però no hi havia espai, finalment es feia i podien ballar per tot seguit donar pas al Cant dels Segador i començar la diada castellera.

Els primers en actuar eren la Colla Joves i ho feien amb el 4 de 9 sense folre, castell que tiraven amunt al primer peu, amb bon ritme i mides però se’ls tancava a sisens, l’aconseguien carregar amb força comoditat però la descarregada els hi suposaria més problemes, amb problemes a quarts i quins però que aconseguien dominar i completar, el segon de la temporada.

La Vella també optava pel 4 de 9 sense folre, també el pujava al primer peu i assolia també el segon descarregat de la temporada de forma magistral, i crec que el primer que fan amb una dona al pis de quarts. Una primera ronda de somni, en 15 minut havíem vist dos vegades el castell total completat.

Per tant la segona ronda havia de ser crucial i tenia pinta que seria el moment dels castells de deu i així ha estat, la Joves ha apostat pel 3 de 10 amb folre i manilles i en una primera temptativa el castell l’han desmuntat quan l’aixecador ha decidit no pujar quan estava damunt de les manilles, i amb quints es va acabar d’enfonsar. Van tornar-hi de nou, en una primera ocasió desmuntant un peu amb segons col·locats i un altre amb quints col·locats quan el castell anava d’un costat a un altre com una barca. Decidien aparcar el castell i apostar pel 2 de 8 sense folre, castell que ha pujat però amb tot a dalt s’ha vist que dosos quedaven molt tancats i podien tenir problemes allà però ho podien resoldre per com a mínim carregar el castell però aquest havia quedat tocat ja i acabava saltant per terços.

La Vella encarava el 4 de 10 amb folre i manilles i el tirava amunt al primer peu amb determinació, tenia bona pinta i mides però es veien moviments a quarts i manilles i amb dosos col·locats i l’aixecador a punt de col·locar-se acaba cedint per un quart que acabava saltant. De repetició encaraven també el 2 de 8 sense folre, pujava prou correcte i el carregaven en solvència però a la descarrega a terços es tensionava i finalment acabava cedint per aquest pis.

La tercera ronda la començava la Colla Joves amb el 5d e 9 amb folre, on feien pujar a dos castellers veterans que aquest any no havien tingut protagonisme però que sempre hi són per si de cas, el Fede Gormaz a quarts de la dreta i el Miquel De Haro a quints de rengla. Desmunten un primer peu amb una torre que no estava ben encarada, i a la segona si que el tiraven amunt ja que en principi presentava millors mides però de seguida es complicava a nivell del dos, girant-se i obrint-se a mesura que anava pujant el castell, però el sabien mantenir dret i així tenia corda per carregar-se i per a començar una descarregada extremadament exigent però que sabien completar de manera magistral.

La Vella no defallia i tornava amb el 4 de 10 amb folre, aquest cop també el tiraven amunt al primer peu, es veia en principi bé però de seguida començava a perdre les mides, van decidir desmuntar però no van tenir prou temps i va acabar sent un intent enfonsant-se per un costat de l’estructura. Però no es rendien i encaraven un nou 4 de 9 amb folre i pilar, de magistral execució fins a carregar el quatre i entrar l’enxaneta del pilar, però la descarregada seria més exigent amb problemes a terços  i quarts, amb un d’ells aixecant durant un segons el peu dret, però un cop el pilar lliure descarregat amb solvència. Una nova demostració del domini amb aquesta estructura aquest any.

Quedava la ronda de pilars i quina ronda de pilars! Dos pilars de 8 amb folre i manilles descarregats, el de la Joves amb un gran treball de les mans del darrere a la descarregada i el de la Vella salvant un moment de compromís al començament de la descarregada. I en aquest moment càntics primer d’una colla, després de l’altra, i fins i tot  a l’uníson en una de les grans imatges de la diada.

Una diada espectacular, la millor viscuda en global a Valls, amb la millor diada de la història de la Colla Joves i una de les millors de la Colla Vella, i això que no hi hagut cap castell de deu que encara hagués pogut ser més gran el dia. Però de nou també s’ha constatat que hi ha una part de públic o també de castellers que la rivalitat la no viuen de la millor manera possible, sobretot els que es concentren a la zona del Bruch, i és una llàstima perquè la diada és la més gran de les que es fan i es desfan però encara ho podria ser més.

I és que de nou ha estat un dia per a poder dir: Glòria als Xiquets de Valls!!

Posant-nos a punt pel que ha de venir (21/10/2023)

Aquest cap de setmana els Castellers de Barcelona actuàvem de nou en el que seria el vuitè cap de setmana consecutiu alçant casteller, tenint ja en el proper un de descansa. En un cap de setmana en que la Diada de Santa Úrsula havia de prendre el màxim protagonisme, la tarda del dissabte ens tocava actuació a la zona tradicional, concretament a la ciutat de Tarragona en el marc de la Diada dels Xiquets de Tarragona, actuant concretament a la Plaça de Rei, on hi actuàvem per tercer cop, en el primer havia estat per una Diada d’inici de temporada dels Xiquets de Tarragona i en el segon cop per la Diada de l’Esperidió de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.

Fa setmanes que la colla havia plantejat la diada de màxims, a l’igual que l’assaig del divendres havia estat de màxims fent el millor assaig de l’any, però la falta de gruix suficient propi va fer que el màxim objectiu que s’havia marcat que era el 2 de 8 amb folre no fos possible de portar a plaça, però si que vam poder fer una diada per posar-nos a punt de cara a les dues darreres actuacions a Barcelona d’aquí a dues i tres setmanes on hem de fer aquest castell i algun més de superior, com el 7 de 8 i sobretot el 4 de 9 amb folre.

Després de passar pel matí pel simposi casteller a Valls (que tindrà un article propi properament) i de dinar a un clàssic de Tarragona amb un company de colla que també és un clàssic com l’Abèlix, ens desplaçàvem fins a plaçar per una diada que començava deu minuts passades les cinc de la tarda directament amb les rondes de castells.

El Simposi Casteller aquest cop al Museu Casteller

Aquest proper cap de setmana tindrà lloc a Valls una nova Fira de Santa Úrsula, amb el protagonisme especial per la Mare de totes les diades castelleres, la Diada de Santa Úrsula amb les dues colles vallenques: la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls. En una diada que a una setmana vista es presenta altament atractiva pel que han fet les dues colles aquesta temporada fins ara i pel que estan preparant de cara a aquesta diada.

Però a part de la diada castellera, des de fa anys el cap de setmana està replet d’activitats relacionades amb el món casteller, i una de les que jo acostumo a participar, sempre que és possible, al Simposi Casteller, el qual es va iniciar a les Festes Decennals de la Candela del 2011 i que des de l’any següent es celebra per Santa Úrsula a excepció del 2020 que no es va celebrar per la pandèmia de la Covid-19 i l’any passat en que es va celebrar per les Festes Decennals de la Candela 2021+1.

Aquest any ja m’he inscrit al Simposi, el qual per primer cop tindrà lloc al Museu Casteller, el qual va obrir portes a mitjans de setembre i que aquest proper diumenge al vespre s’inaugurarà de forma oficial. Si us voleu inscriure, de forma gratuïta, teniu tenps fins aquest dimecres 18 d’octubre en aquest enllaç.