Feeds:
Entrades
Comentaris

Malgrat tot, glòria a Sant Magí

Aquest dimecres 19 d’agost del 2020 ha estat Sant Magí, el dia de la festa «petita» de Tarragona, i segurament ha estat el més trist de la història degut a la pandèmia causada pel Covid-19, que ha paralitzat quasi completament tota activitat relacionada amb les Festes Majors i tot que Sant Magí no ha estat anul·lat la majoria d’activitats no s’han realitzat o s’han adaptat a la situació sanitària.

Però si hi ha una activitat que ha quedat totalment paralitzada «sine die» ha estat la del món casteller, i Sant Magí és una de les actuacions més clàssiques de la temporada en segurament l’emplaçament més fotogènic i un dels més mítics, el de la Plaça de les Cols, amb les escales i la Catedral de fons.

més

El 15 d’agost representa moltes coses, és el dia que parteix el mes d’agost en dos, és el dia festiu de la Mare de Déu d’Agost, una data on moltes poblacions celebren la seva Festa Major. Però sobretot pels que som seguidors del món casteller representa el inici d’una quinzena d’agost, que segurament la podríem considerar com la més castellera, amb la diada que es celebra a la població de la Bisbal del Penedès, la qual durant molts anys fins el naixement de la colla local dels Bous, era considerada, amb mèrits més que suficients, la plaça més castellera sense colla pròpia.

I és que després de la Bisbal, el mateix dia al vespre hi ha la diada del Cos del Bou a Tarragona, el dia 19 és Sant Magí, una de les festes de Tarragona, amb la mítica actuació a la Plaça de les Cols, tot seguit arriba el cap de setmana del Catllar, l’Arboç i Igualada, i finalment el mes es tanca amb la més típica, la Festa Major de Vilafranca del Penedès de Sant Fèlix.

més

Des de que va començar l’emergència sanitària causada per la Covid-19 el món casteller ha quedat totalment desert, sense poder assajar ni actuar, primer pel confinament i després per les mesures que s’han de prendre en el dia a dia, sense contacte físic, distància de seguretat, mascareta i higiene de mans.

Igualment, al mes de juny, amb la millora de la situació sanitària, la sortida de l’estat d’alarma i el començament de la fase de represa, es va veure alguna llum d’esperança de poder començar a assajar, tot i que fos en grups reduïts, com va plantejar els Castellers de Vilafranca amb la mirada posada que fos realitat al mes de juliol, fet que finalment no varen dur a terme suposo que per l’empitjorament de la situació sanitària. Tot i que un primer moment la CCCC va crear un protocol d’inici d’activitat en que s’excloïa qualsevol possibilitat de realitzar assaigs o actuacions, finalment una segona versió si que plantejava l’opció de poder realitzar assaigs en grups reduïts, però amb diferents mesures a tenir en compte.

més

Recordant la màgia de Màrtirs

Aquest passat dissabte, el primer del mes d’agost, no sols significa el començament del mes de vacances per excel·lència sinó que també és el començament d’un dels grans mesos de la temporada castellera, però pels Castellers de Barcelona és el darrer dia del primer tram de temporada però el més màgic. Costa dir-ho amb paraules però sols fixant la mirada al llarg de la història de la Colla i de la participació en la diada de Màrtirs Street un ja se n’adona de la significació històrica que té la Diada i la Plaça.

Com en altres ocasions durant l’any, s’han preparat una sèries d’activitats al ser impossible fer la diada de Màrtirs com seria habitual, i en aquesta ocasió una d’elles va ser la que es va realitzar el mateix dissabte al vespre en forma de xerrada modera pel Jordi Planas i amb la participació de Aina Mallol i Gerard Ametllé, dels Xicots de Vilafranca; Cinta Lleixà i Enric Ribes, dels Castellers de Barcelona, i Joan Tarrada, membre de l’Associació d’Amics de la Pl. del Vall dels Castells.

més

El santoral ja no entén de castells

Desconec si a molts més castellers els hi passa un fet que per a mi es transcendent, i és el coneixement que tinc del santoral és gràcies als castells. I és que com bé sabeu, o ho hauríeu de saber, els castells estan estretament vinculats a les Festes Majors i aquestes sempre són en unes dates concretes del calendari i són en “honor” algun Sant o Santa.

Tot i que amb la proliferació de colles al llarg del país (i fora d’ell) allunyant-se de l’anomenada “Zona tradicional” el calendari s’ha anat allargant  amb diades de colles i diades d’aniversari, la vinculació dels castells amb la Festa Major és més que evident.

Però el santoral casteller s’està quedant orfe aquest 2020 degut a la crisi sanitària ocasionada per la pandèmia de la Covid-19, i tot fa indicar que als que ja hem superat fins aquest principi de juliol s’aniran unint de forma inevitable la resta de Sants i Santes del calendari.

més

Segueixo amb la sèrie d’articles sobre els castells que la colla dels Castellers de Barcelona ha recordat durant aquest dies en motiu del 51è Aniversari d’aquesta beneïda bogeria.

En aquesta ocasió us porto dos vídeos, en els quals es parla de castells que la Colla ha realitzat en llocs inoblidables.

El primer d’ells ens porta a reviure tres momens ben especials: castell a dalt d’un cim, castell dins d’una cova i castell dalt d’un vaixell.

més

Segueixo amb la sèrie d’articles sobre els castells que la colla dels Castellers de Barcelona ha recordat durant aquest dies en motiu del 51è Aniversari d’aquesta beneïda bogeria.

En aquest cas són tres vídeos referents a castells de vuit i de la gamma alta d’aquests, concretament el primer 4 de 8 descaregat, el primer 2 de 8 amb folre de la colla (carregat en aquest cas) i un vers tot el que comporta els pilars de mèrit.

Comencem pel 4 de 8, el castell de vuit que la colla ha assolit en més ocasions, i que des del 1988 la colla ha assolit cada any, fins i tot aquest 2020 abans de la crisi sanitària causada pel covid-19.

més

Segueixo amb la sèrie d’articles sobre els castells que la colla dels Castellers de Barcelona ha recordat durant aquest dies en motiu del 51è Aniversari d’aquesta beneïda bogeria.

En aquest cas són dos vídeos de quan es van assolir els primers castells de nou, a diferència de la gran majoria de colles primer va arribar el 4 de 9 amb folre i tot seguit el 3 de 9 amb folre.

El somni dels castells de nou es va fer realitat en un dia i lloc que no sols va ser especial per la colla sinó que també serà recordat per sempre com el dia del primer castell de deu descarregat, o sigui el 22 de novembre de a la Plaça Vella de Terrassa amb motiu de la Diada dels Minyons de Terrassa. Tot i que actualment la Plaça Vella és l’emplaçament de la Diada dels Minyons, en aquella època era el Raval de Montserrat i el canvi va ser degut a unes obres del Raval.

més

Fa una setmana vaig publicar aquest article en el dia del 51è Aniversari dels Castellers de Barcelona, tant formultant la meva valoració i opinió com adjuntant dos dels videos de la sèrie “Castells inoblidades”, la qual continuaré al llarg d’aquest article.

Abans de seguir vull felicitar als que des de la colla han ideat i organitzat els diferents actes que s’han anat desenvolupant al llarg d’una setmana. Ha estat un aniversari diferent però amb el qual hem pogut retrobar-nos encara que sigui des de la distància, i hem pogut fer un repàs a la nostra història però també amb visió de present i futur.

méás

Un dia d’avui de fa 51 anys va ser el dia de la presentació a plaça d’una “Beneïda bogeria”, la que va idear uns dies abans el fundador i primer cap de colla dels Castellers de Barcelona, Josep Sala, juntament amb el Nicolau Barquet i cinc valents més.

Aquest any està clar que és un aniversari agredolç i és que tot just aquest cap de setmana hauríem realitzat les dues actuacions d’aniversari, la de vigílies a la Plaça del Rei dissabte a la tarda i la d’aniversari diumenge al migdia a la Plaça de Sant Jaume (si el temps ho hagués permès), però la crisi sanitària originada pel covid 19 ha fet que l’activitat castellera hagi quedat suspesa fins a nou avís des del 10 de març, tot just dos dies després de fer de nou història amb els castells fets per les dones, amb el primer 7 de 7 .

Una actuació que va comptar amb la presència del Josep Sala com a espectador emocionat i agraït, i encara que sortosament aquesta crisi sanitària sembla que ja està en la recta final, se’ns ha endut al nostre pare i mestre, i no sols això, no hem pogut acomiadar-nos i homenatjar-lo com es mereix la seva persona. Tot i això, la colla, els castellers i el món casteller en ple va estar a l’alçada donada la situació, i estic convençut que quan es pugui encara es farà molt més.

més