El darrer cap de setmana del mes de febrer d’aquest any 2019 es va viure una nova edició del torneig de futbol casteller, concretament organitzat per la Colla dels Castellers de Berga a la capital del Berguedà. Tot i que tothom presagiàvem un torneig amb molt de fred vàrem tenir la sort de viure el millor cap de setmana a nivell climàtic del que portem d’any.
Com ja va passar a l’edició de l’any passat a Sabadell, el torneig reunia a 48 colles en el format de competició i alguna més amb sols d’afició, i és que com passa cada any hi ha colles que es queden fora de poder competir ja que s’inscriuen més colles de les poden participar.
El sorteig va deparar que els Castellers de Barcelona poguéssim jugar el torneig, i un segon torneig va fer que estiguéssim enquadrats en el grup format també pels Castellers de Cerdanyola i els Castellers d’Andorra.
Un cop arribats a Berga ben d’hora i amb els obsequis a les nostres mans, ens desplaçàvem fins a l’IES Guillem de Berguedà on jugàvem els, compartint pista amb el grup format per les colles dels Minyons de Terrassa, Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Marrecs de Salt.
Per la lesió de fractura d’olècranon de mitjans de gener no podia jugar i em conformava a ser part de l’afició.
Després de veure una fàcil victòria de la Colla Vella davant els Marrecs, jugàvem el primer partit contra els de Cerdanyola. Amb un bon ambient (entre jugadors i afició érem una cinquanta de membres de la colla) començàvem bé el partit arribant a guanyar per 3 a 0 (gols d’Evita, en pròpia, Bou), Cerdanyola es va apropar anotant un gol però de nou ens vam posar amb un avantatge de 3 gols amb gol de Luisito, però finalment Cerdanyola va aconseguir empatar el partit a quatre gols, resultat final.
Després de veure els errors que havíem tingut i de parlar-ne, vàrem afrontar el partit amb Andorra de cara a assolir la classificació per la següent rodona, partit que no va ser còmode però que finalment vàrem resoldre de forma favorable amb un resultat de 4 a 0, amb gols de Bubu, Muyayo, Bou i Pau Salas. A destacar que va ser el primer partit internacional de la colla.
Un cop classificats per a setzens de final, estàvem pendents de ser primers o segons del grup i finalment vam assolir la primera posició empatats amb Cerdanyola però per davant d’ells per joc net.
El partit de setzens el jugàvem al mateix camp i ho fèiem contra els Castellers de la Vila de Gràcia. Ens avançàvem al marcador amb gol de Muyayo, ens empataven i tot seguit de nou ens avançàvem al marcador amb gol de Fede, Gràcia es posava per davant i empatàvem amb gol de Pau Salas a 3, per finament guanyar Gràcia el partit per 4 a 3. De nou Gràcia ens eliminava per la mínima, i mereixent un millor resultat per part nostre.
Aquesta vegada si que ens havíem de moure de camp i ens desplaçàvem al pavelló, a un dels tres camps que acollia, per a jugar del 17è al 31è lloc. El primer creuament va ser amb els Castellers de Caldes, partit on vam haver de remuntar per finalment guanyar per 5 a 2, amb gols de les tres jugadores de la colla: l’Evita, la Cris i la Marta.
També al pavelló però a una altra pista jugàvem el darrer partit del dissabte, un partit de molt intensitat contra els amics dels Xicots de Vilafranca i vencent pel mateix resultat de 5 a 2.
Era hora de preparar-se de cara a una nit que podia ser molt llarga, primer amb un sopar ofert per l’organització amb brou, entrepà de botifarra i poma, per tot seguit poder veure i escoltar el primer concert de la nit, un que no estava anunciat, el de Josep Maria Cantimplora, el qual havia seguit però no havia vist mai en directe.
Va escalfar l’ambient, i a continuació va ser el torn d’un desconeguts per a mi “Pascual i els desnatats”, grup que em va sorprendre forma molt positiva, el qual està format per membres del grup “La Terrasseta de Preixens”.
Tot seguit també desconeguts per a mi però que va saber captivar al públic que omplia la carpa, “Thug Life Band”. El cansament es va apoderar de mi i va ser el moment de deixar la festa.
Diumenge començava amb el partit contra els Castellers de Mallorca, el qual no vaig assistir ja que tot just m’acabava de llevar i està fent els preparatius per anar cap al pavelló, partit guanyat per 7 a 1.
El darrer partit del torneig per la nostra part va ser contra els Nois de la Torre, es van avançar els de Torredembarra però a la segona vam donar la volta al marcador vencent per 3 a 1, i assolint la dissetena posició a la classificació final.
De set partits vàrem guanyar cinc, vam empatar un i vam perdre un. De nou es va posar de relleu la importància dels encreuaments i de tenir un bon fons d’armari a l’equip, aspecte aquest darrer que crec que vàrem millor de forma molt significativa, i deixant fora a castellers que també volien jugar però a sols poder inscriure divuit jugadors no permetia donar oportunitats a tots.
Finalment el torneig se’l va endur de nou per segon any consecutiu la Colla Vella dels Xiquets de Valls, vencent a la final als Minyons de Terrassa, i el premi a la millor afició va recaure també de nou als Castellers de la Sagrada Família.
Un torneig amb una organització que va tenir més llums que ombres, i que ha posat el nivell molt alt de cara a la propera edició que serà organitzada pels Xiquets de Tarragona, i sent Tarragona la ciutat que acull el torneig per segona vegada.
Esperem veure’ns a Tarragona, i poder fer un pas endavant, o dos.
Deixa un comentari