Tot just avui que faig anys en mig d’aquesta pandèmia que ens impedeix fer allò que alguns és de les coses que més ens agrada, que es fer i veure castells, us vull parlar d’un company que va formar part dels Castellers de Barcelona i que aquesta setmana va deixar el món dels vius. Us parlaré del Oscar Fernández Espinosa, tot i que a la colla era més conegut com a «Osito». I és que va entrar a la colla a mitjans/finals dels anys 90 i va coincidir amb altres Oscar, com jo mateix, però que ja era conegut pel sobrenom i per un altre Òscar, en aquest cas de cognom Romero, d’una família de tres germans que van entrar junts a la colla (Alfonso i Paco) i que casualment a ell va ser l’únic que se li va respectar el nom.
M’hagués agradat fer aquest article algun dia abans però volia posar imatges a les paraules i a casa meva no en disposava i vaig haver de fer una recerca a casa dels meus pares amb un resultat positiu tot i que finalment no en vaig trobar cap amb camisa de la colla.
Per qüestions diverses aquest tres germans, amb un Òscar entre ells, juntament amb els altres dos Òscar i el Carles Girol varem formar el que es va conèixer com l’ABB (Associació de Baixos Borratxos), tot i que jo encara no era baix de la colla quan es va formar però ho acabaria sent, però si que formava part del nucli dels castells, era com el becari per ser el més jove del grup.
Alguns veterans de la colla recordaran això com també recordaran una revista satírica que va sorgir a partir dels tres germans Romero i que després els demès ens vam afegir. I també recordaran com ens vam encarregar del manteniment del local de Rossend Nobas durant un any i també com a l’any 2000 el cap de colla, Jaume Montoliu, després d’una actuació ens va enganyar per a organitzar el dia de la Colla d’aquell any i que va suposar una forma diferent de fer-ho amb detalls que es varen mantenir alguns anys més, i on vam entregar els premis al millor segon i al pitjor segon de la colla. En el cas del premi al millor, batejat com a Espiridió se’l va endur el Jaume Carles Morales (és la segona foto de l’article) i el del pitjor, batejat com a Germán, se’l va endur el Germán Simón, com no podia ser d’una altra manera.
Amb aquest grup no sols vam fer amistat a la colla sinó també fora d’ella i en el meu cas fins i tot relació laboral. I també el seu germà Toni va formar part de la colla i recordo que en el vídeo del primer 4 de 9amb folre descarregat per la colla a la Mercè del 1999 se’l pot veure perfectament com a contrafort del folre. I a nivell personal també recordo a la seva mare i al gos que tenia.
A la colla va destacar com a baix de tots els castells que en aquell moment va fer la colla, i dels primers castells folrats, segurament incloent els castells de 9 tot i que ara no ho podria assegurar del tot, com tampoc recordo quan va deixar la colla i vam perdre el contacte, crec que va anar a treballar fora. I també va destacar en la seva vessant més dolça, ja que era pastisser i durant aquells anys va ser l’encarregat de fer el pastís del dinar del Dia de la Colla, fent autèntiques obres d’art.
Està clar que aquest 2020 no el voldrem recordar gaire tot i que no serà difícil, però si que recordarem a aquells que ens han acompanyat al llarg de la dilatada història de la Colla.
Una abraçada Toni, ànims a tota la família i els meus propers, segur que allà on sigui seguirà endolcint la vida, fet que necessitem més que mai.
Molt maco article Tete. Encara guardo, com no, el premi. Recordo que el Toni, son germà en una actuació a Les Corts va patir molt sota meu i segur que m’hagués retirat el premi 🤨. Si que va desaparéixer de cop però tots els membres de la ABB ereu molt respectats no sols per la vostra sornegueria si no perquè la vostra opinió sobre els segons era molt respectada per la tècnica. El pamflet satíric era molt esperat encara q no sé ben bé quants números van sortir, quan es va deixar de fer el vàrem trobar a faltar. Bé, sigui on sigui moltes gràcies Osito, i molts ànims a la familia.
M'agradaM'agrada