Quan una Colla celebra 44 anys fent castells hi ha una sèrie de coses que la Colla en un moment o altre de la història ha aconseguit però també pot passar que hi hagin fites que no s’hagin fet mai i per l’actuació d’aniversari la Colla ha viscut aquestes dues situacions. Després de 9 anys hem tornat a descarregar un castell de 9, i ho hem fet per primera vegada a la Diada del nostre Aniversari i abans de les festes de la Mercè.
Ha estat un d’aquells dies que tots els presents a plaça recordarem per sempre més, tants els que ja coneixem quines són les sensacions indescriptibles que produexi descarregar un castell de nou, com pels que ho viuen per primer moment, com pels més veterans que per fi no haurem de mirar tant enrere per recordar un castell de nou descarregat.
Però tot això com comença? Està clar que ve de tot el viscut i aconseguit l’any passat amb els dos 3 de 9 amb folre carregats però sobretot amb les estadístiques de castells de vuit de l’any passat. Unes estadístiques que aquest any poden quedar com a fet anecdòtic veient les xifres d’aquest any a l’alçada de la temporada que estem.
El cap de setmana del 44è Aniversari de la Colla dels Castellers de Barcelona començava el divendres amb un d’aquells assaigs que també recordarem per sempre més. Va ser un assaig qaulitativament i quantitativament impressionant i vist el resultat els castells que s’havien de portar a plaça el diumenge estaven més que cantants: 5 de 8, 4 de 8 amb el pilar i 3 de 9 amb folre.
Però abans de la cita clau del diumenge teniem al Portal de l’Àngel de Barcelona l’actuació de vigília, fent la primera de les tres actuacions que farem aquest any amb motiu de la Festa Catalana que organitza l’Institut de Cultura de Barcelona.
Una actuació en la qual retem homenatge a un casteller que ens havia deixat el mateix dissabte al matí, el Miguel Sánchez “Miguelín”. Tot i que feia molts anys que el seu estat de salut era delicat una notícia d’aquesta trascendència sempre toca i en el meu cas de forma evident per la relació dels meus pares amb ells i la meva mateixa amb els seus fills, el Sergi i l’Antoñito.
Comencem amb dos pilars de quatre simultanis, en un dels quals despleguem la pancarta de la campanya del Banc dels Aliments en la que col·laborem, “La fam no fa vacances”.
Tot seguit muntem el 3 de 8, aquesta vegada amb l’alineació complerta del que ha de ser alçat damunt un folre l’endemà. Desmuntem un primer peu per problemes d’alçades i al segon el castell dóna la seva millor imatge.
Tot seguit un altre castell de cara a l’endemà, el 4 de 7 amb el pilar. El castell es tanca al primer peu com ja havíem fet a l’assaig i és un autèntic passeig. Hi debuta l’Eric Llambric com a baix, en una progressió que ha fet en poc menys d’un mes brutal.
Per acabar un castell que feia setmanes que no portàvem a plaça degut a que hem anat fent castells superiors i que es resisteix a ser pujat damunt d’un folre, el 2 de 7. I es converteix en el que segurament és el millor de la temporada.
A la ronda de pilars comencem amb un emotiu pilar de 5 de dol pel Miguelín, i tot seguit tanquem l’actuació amb dos pilars de quatre simultanis.
Ens acompanyen els Castellers de Berga que donen fe de la bona feina feta i descarreguen el tercer 4 de 7 de la temporada i de la seva història, acompanyat d’un pilar de quatre per començar i dos per acabar, i entremig un 3 de 6 i un 4 de 6 amb el pilar, tots molt ben resolts.
Després de fer uns mojitos per acabar el dissabte, toca descansar que el diumenge es presenta com un dels dies que hem de recordar per sempre.
El diumenge comença acomiadant el Miguelín, recordant-lo per sempre. Arribo a plaça, però no estic sol, m’acompanya els 44 anys d’història de la colla, els quals estan a punt d’afegir una nova pàgina exitosa.
Entrem a plaça amb el pilar de 4 caminant i a correcuita ja ens disposem en el nostre lloc a plaça disposats a alçar el primer castell de la diada. El castell triat és el 4 de 8 amb el pilar, un castell que no portàvem a plaça des de la diada dels Minyons de Terrassa del 2009. La confiança és absoluta amb el castell per les proves netes i per la pinya fins a dosos del darrer assaig, i així es comporta el castell a plaça ja que l’execució del quatre és de manual tot i algun típic problema per problemes d’espai per les crosses, però un cop es queda sol el pilar aquest no aguanta i es trenca.
En algun altre any el programa previst se n’hagués anat en orris, però la mentalitat de la colla ha canviat i a la segona ronda és el moment del 3 de 9 amb folre. Tot i la grandesa del repte les cares a la soca no són de por sinó de il·lusió i de confiança, i això no canvia tot i que haguem de desmuntar un primer peu, ja que tots sabem que si el castell no té bona mida això és més que necessari. El castell tira amunt per fi i les sensacions són extremadament bones, la soca sembla una roca i al folre no se’l nota i carreguem el castell i comença la descarregada, en el primer moment el silenci regna però poc a poc la soca es converteix en un mar de crits, plors i alegria, fins que el castell baixa totalment i la soca som de nou lliures per a fer allò que a cada un ens surt de dins: cantar, saltar, abraçar-nos els uns amb els altres, …
En el breu moment de la descarregada vaig visualitzar una sèrie d’imatges com si fos una pel·lícula: el primer castell de nou, el primer descarregat, el primer 5 de 8, el primer pilar de 6 descarregat, el 5 de 8 de Màrtirs de l’any passat, … I em vaig alegrar molt per tots aquells que ja havíem descarregat castells de nou, però també pels que tot i portar ja una considerable trajectòria a la colla no ho havien assolit, i també pels que acaben d’entrar a la colla per a fer-la més gran. I com no, pels que malauradament per un motiu o un altre no ens podien acompanyar a plaça, per aquests darrers va especialment dedicat.
Tocava acabar l’actuació amb el castell estrella des de l’any passat, el 5 de 8. Toca estar concentrat i per la feina i ens costa, i això ho demostra el fet que es desmunta en dues ocasions el peu, finalment el castell puja al tercer peu i ho fa bé es carrega el tres, es carrega la torre i de sobte sembla que passa alguna cosa, s’ha despenjat l’enxaneta amb l’aixecador al creuar al dos però el castell continua i s’acaba desmuntant del tot. Amb l’angoixa per saber l’estat de la canalla que ha caigut tenim el dubte de com es pot considerar el castell, i veient el twitter hi ha opinions per tot i a plaça passa el mateix. Concretament recordo el Pep Ribes com ens diu que un vídeo es veu que per poc però que l’enxaneta encavalca al dos, i finalment la colla dóna el castell per carregat. A hores d’ara més igual si el castell està carregat o no, jo els vull descarregar els castells.
A la ronda de pilars primer portem un pilar de 5 al balcó i finalment tanquem l’actuació amb 11 pilars de quatre simultanis, dibuixant una estampa a la Plaça de Sant Jaume de postal.
Pel que fa a les altres colles, les dues fan la millor actuació de la temporada. Els Castellers de Sabadell, que s’estrenen a la Plaça de Sant Jaume signen la tripleta de vuit amb la novetat del primer 2 de 8 amb folre de l’any i amb uns castells de vuit molt ferms. Molt bona la seva evolució en els darrers anys.
Pel que fa als habituals Minyons de Terrassa han demostrat estar en un bon estat de forma al descarregar el 4 de 8 amb el pilar, el 3 de 9 amb folre, el 2 de 8 amb folre, i carregar el primer pilar de 7 amb folre de la temporada.
Poca cosa puc dir més de l’actuació, el record d’aquest actuació quedarà per sempre dins de tots nosaltres. Una actuació molt especial per moltes coses: pel primer castell de nou descarregat en nou anys, pel primer castell de nou que descarrego a baixos, el primer que faig amb la meva parella fent de crossa, … I fent-lo de baix sota el David Moya, com si la història a cada un a un li pertoca, tot recordant el darrer 3 de 9 amb folre descarregat el 2004 a Vilanova i la Geltrú. Tu mereixes David!
I del que encara puc dir menys és de la festa a la tarda al local, tinc un buit a la memòria força important…
Primer de tot felicitats pel 3 de 9 folrat. Llàstima de la taca a l’actuació… com bé dius “mai és massa tard”, tampoc per rectificar. Vistes les imatges no entenc com no rectifiqueu i doneu el 5 de 8 com a intent. Crec Tete que en saps prou de castells com per veure-ho. Sincerament, esperava veure una rectificació per part de la vostra colla, és absurd negar la realitat. Està clar que és un castell al vostre abast i en descarregareu molts més, però també està clar que aquest no va arribar a carregar-se.
M'agradaM'agrada
Llums y ombres. Tant el 3/9f com el 5/8 parlen molt clar de la persona que lidera la colla en dos sentits oposats. Mentre que el 3/9f parla del més positiu del món casteller, la gran feina, la constància, la gran tasca en els assajos, en la mentalitat, etc.
El 5/8 penso que parla molt clar del tipus de persona que és, massa competitiu, massa dels rànquings, encegat per l’èxit, negar la realitat no és bo. Negar la realitat devant imatges és patètic y sols s’explica per aquesta mentalitat masa competitiva.
Els periodistes també s’ho tenen que fer mirar.
M'agradaM'agrada
Sembla que coneixes al cap de colla de Barcelona. Però sincerament crec que no el coneixes prou bé.
Com ja deuries veure, la rectificació va arribar.
M'agradaM'agrada
Vaja, un blogaire que només contesta als seus lectors quan li interessa… Llàstima, perquè a mi si que m’interessava la teva opinió un cop valorades les imatges.
No entenc aquest silenci, com a colla i particular, sobre aquest fet.
M'agradaM'agrada
Perdona per no haver contestat abans. Entre feina i que després de l’aniversari i aprofitant Sant Joan vaig desconectar de tot, inclòs dels castells.
Ara ja unaes setmanes més tard he decidit respondre amb la tranquil·litat necessària.
Primer de tot agrairia que no t’amaguessis a l’anonimat, però internet dóna aquesta possibilitat, i bé que fas en aprofitar-la.
Entendràs que a part de ser casteller, sóc membre de junta de la colla, amb tot el que comporta. Jo tenia una opinió ben clara d’aquest castell i així vaig transmetre a on pertocava, i qui havia de decidir ho va fer.
M'agradaM'agrada
Sembla que la colla finalment ha rectificat, tot i que a mitges… Perquè ara el considereu intent desmuntat, si hi ha el despenjament de dues persones? Amb la normativa actual és intent! I si, estic d’acord que quan es vol descarregar un castell, no importa gaire si és intent o intent desmuntat, però la realitat és el que és!
M'agradaM'agrada
Gràcies per la teva aportació en aquest bloc. És com a mínim curiós el nom d’usuari que fas servir, un nom que també va aparèixer de sobte al fòrum de lapinya.cat. Misteris.
Respecte al 5 de 8, la tècnica de la colla va decidir això. Si tant interés tens ja saps on dirigir-te. I respecte al que dius sobre normatives, que jo sàpiga en els castells no hi han, sols existeix en el concurs de castells.
M'agradaM'agrada
Hola Oscar, que ase? Escondes el cap sota l’ala o que ase?
M'agradaM'agrada