Fa anys que vaig començar a col·laborar amb diferents projectes de crowfunding, i aquestes col·laboracions han estat diverses i de totes n’estic satisfet, però segurament de la que n’estic més és de la que vaig fer a l’agost del 2017 quan vaig conèixer el projecte de la Granja de Montmelús, una grana de cabres, el qual em va arribar a través d’algun correu electrònic de la pàgina del crowfundoing i em va encantar la idea i la necessitat del projecte que era la instal·lació de plaques solars a la granja per a poder tenir llum verda i poder escalfar l’aigua.
Sortosament el projecte es va poder finançar i al cap de poc temps ja vaig poder gaudir d’una de les recompenses, els lots trimestrals, i així es com vaig conèixer a l’Helena i al Xavi, dos dels que en aquell moment portaven la granja, i que casualment eren del mateix barri de Barcelona que jo, el del Clot.
L’altra recompensa, que era una jornada formatgera, en el seu moment no la vaig poder fer per incompatibilitat de calendari (quan encara fèiem castells i teníem diades tres caps de setmana al mes), però ells van estar oberts en tot moment a fer-ho quan per les dues partes anés bé i així va ser com al maig del 2019 vam poder pujar finalment a Montmelús (a prop de Ger, a la Cerdanya) i vam poder gaudir no sols de la jornada formatgera sinó també varem poder fer la visita a la granja junt amb el grup que tenien aquell diumenge.
Com em va agradar tant la visita, i aprofitant que aquest any des del juliol en tornaven a fer, i estava de vacances més o menys a prop (a la Pobla de Lillet, al Berguedà) vaig contractar la visita a través d’aquesta web. Una vista que ha canviat una mica degut a la Covid-19, com tot les coses no es poden fer com es feien abans, però que és extremadament interessant, ja que el Xavi explica la història de la Granja des del primer dia quan eren 7 amics i fins al dia d’avui que són ell i l’Helena. I com posa èmfasis en tot moment en que són una granja en que sempre intenten tancar el cicle, en que la natura es comporti com toca, i com és de diferent l’estiu a l’hivern (diuen que a la Cerdanya 9 mesos d’hivern i 3 mesos d’infern). I és que a part de les cabres amb la llet de les quals fan uns formatges realment bons, tenen porcs que alimenten amb el pa sec del veí i el xerigot de les cabres i aquests acabaran sent menjar pel següent anys. Com també alimenten diferent aviram el qual també servirà per poder-se alimentar-se ells i ser autosuficients, i finalment també un hort que costa molt d’aixecar allà dalt i han hagut d’equivocar-se molt per aprendre però que finalment tiren endavant com poden.
Visita que acaba com en les grans ocasions, amb un tast dels seus formatges.
Una granja realment interessant de conèixer, de conèixer a les dues persones que hi estan al davant, i també interessant de conèixer-los i seguir-los per les xarxes socials, sobretot al Twitter i al Instagram, també al Facebook, on jo cada dia aprenc alguna cosa nova.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari