En les diferents celebracions que es duen a terme per Setmana Santa, els castells no hi tenen un lloc, i normalment cap colla hi actua, excepte ocasions puntuals en què alguna colla aprofita per actuar fora de Catalunya en motiu d’alguna celebració especial.
Però aquest any hi ha gran novetat en aquest sentit. A Súria, un poble de la comarca del Bagès, presumeixen de tenir les “caramelles” més multitudinà ries de tota Catalunya, celebració que es duu a terme per Setmana Santa. Les caramelles, segons definició de la Wikipèdia, són: “cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d’altra gent del poble canta unes cançons. S’hi fan acompanyar per instruments musicals diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violà de pastor, la xifla, etc.). La cistella, lligada al capdamunt d’una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l’homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. El Cant més antic de les Caramelles ha estat els Goigs del Roser o de les Botifarres“.Â
Doncs bé, aquest any han decidit introduir un element nou a la Setmana Santa, “Els Castells”, i que pot ser el principi d’una colla castellera estable depenent de l’exit. Segons anuncia el programa de festes: “Aquest any, la unió de caramellaires de diferents colles incorpora una activitat castellera a la Pasqua de Súria. Gent de totes les edats, amb preparació, assaig i tècnica, faran pinya per carregar i descarregar un castell caramellaire, al qual tothom es podrà sumar”.
I aquest aixecament d’un castell es realitzarà aquest dissabte al pavelló de la localitat. Després d’això, haurem d’estar atents a si finalment tira endevant el projecte d’una colla castellera a Súria. Seguirem informant.
Doncs es va aixecar, mentre el pavelló vibrava amb l’emoció de les Caramelles i l’esforç de “Els Salats de Súria”. Crec que no hi havia ningú en aquell pavelló que quan l’anxaneta alçà la mà no se li posés la pell de gallina.
Fóu un esforç general, i concret per part del Roger, enorme, però que valé la pena.
Enhorabona a tots els Caramellaires i a “Els Salats” pel seu gran esforç.
M'agradaM'agrada
Holaaaa!!!!
buscant per internet Caramelles Súria, he trobat la teva pagina. la veritat, no sé qui ets, però bueuno. jo sóc una de les noies que va pujar de dosos, i res, que m’ha agradat molt el teu escrit.i que magradaria saber qui ets, 😛 aqui tens el meu mail:
kar_META_87@hotmail.com
Salut i amunt!!!
M'agradaM'agrada