L’actuació de la Festa Major del Poblenou ja és un clàssic de la temporada dels Castellers de Barcelona. Però si fins fa poc era normalment la darrera actuació abans de la Mercè i amb una exigència a nivell de castells força minsa, a nivell de calendari no ha canviat però sortosament ha canviat pel que fa als castells que es porten a plaça i és una excel·lent manera de veure en quin estat de forma la Colla es presenta de cara a les dues actuacions més importants de l’any, les actuacions de les Festes de la Mercè.
En aquesta ocasió, tot i que el programa de castells no estava del tot clar ja que el darrer assaig (dur i exigent) havia estat més encarat als grans castells de cara a la Mercè, si que sabíem del cert que l’objectiu seria fer una gran actuació i així va ser.
Per a mi aquesta actuació sempre és molt especial ja que és al barri veí del que jo he nascut i crescut, i on he viscut moments significatius de la meva vida, com és l’escola i els amics fets en els anys que vaig estar-hi. Casualment en aquesta ocasió em vaig trobar un d’aquests companys, i d’aquells que no havia tornat a veure des del llunyà curs de 8è d’EGB, l’Albano.
Però aquest any tenia un punt que la feia encara més especial, ja que era la meva darrera actuació fins el viatge a Anvers, a Bèlgica, del darrer cap de setmana. Com alguns sabeu, per motius de feina he hagut de marxar a Anglaterra i això fa que em perdi per primera vegada durant els meus anys de casteller actiu (del 1985 al 1990, i del 1994 fins l’actualitat) la Mercè.
Amb una barreja de sentiments arribava a plaça representant a mi i a la meva estimada que no podia ser a aquesta actuació, amb ganes de contribuir a fer la millor actuació a la Festa Major del Poblenou.
Poc a poc el Parc del Centre del Poblenou s’omple de castellers i d’un públic que podrà presenciar l’actuació com si estigués a un teatre, asseguts en cadires de fusta facilitades per l’organització.
Ja és l’hora de començar i ho fem amb el 5 de 8. L’any passat en aquesta plaça vam descarregar tot just el segon de l’any i alguns ho van veure com una gosadia massa gran a una setmana de la Mercè. Vist el resultat de l’any passat i el que portem aquest, la Colla ha madurat molt en aquest sentit i ja li sembla del tot normal afrontar un repte com aquest. El castell el tirem amunt al segon peu i es carrega amb comoditat, a la descarregada s’ha de treballar ja que el tres ha quedat una mica estirat en algunes rengles però no arriba al nivell de complicacions del descarregat la setmana anterior a Sabadell. Tot just el sisè de l’any descarregat.
A la segona ronda encarem el 4 de 8 amb el pilar, el qual no vam poder portar el diumenge passat a Sabadell i amb el qual volem demostrar la feina feta a assaig i que el descarregat per Màrtirs no va ser cap casualitat. Desmuntem un primer preu per problemes amb una crossa i de nou al segon peu el castell tira amunt. El quatre es treballa amb convicció tot i que no surt del tot perfecte i hi han alguns nervis pels pisos superiors però l’aconseguim desmuntar pel complert i deixar sols el pilar, però malauradament aquest no aguanta la motxilla de sortida de l’enxaneta. Quan s’obre la pinya intento recuperar poc a poc l’aire que havia deixat de tenir degut a la pressió de la meva cara contra l’esquena del primeres del pilar.
Amb la desil·lusió de sols carregar aquest castell,i amb la preocupació per l’estat físic d’una castellera (per sort, no va ser res greu), afrontem la tercera ronda i ho fem amb el 3 de 8, després descartar el 7 de 8 per falta de gent. De nou el castell tira amunt al segon peu, i ho fa tot i no tenir les mides bones, però això es el que fa tenir absoluta confiança amb aquest castell. El fet de no tenir-lo bé de mides fa que sigui un castell lletjot però que no perilla en cap moment.
Arriba l’hora dels pilars i amb ella la pluja, bé, havia començat a ploure tot just amb el tercer castell dels de Gràcia. La incògnita planeja per la plaça: hi haurà pilar de sis? I quan tot semblava indicar que no n’hi hauria s’anuncia. El pilar el tirem amunt al primer peu i ho fem amb el ritme característic d’aquest, tremola una mica quan l’enxaneta arriba a l’aixecador però aquí es para un moment per a carregar-lo amb molta serenor, i ara sols cal mantenir la calma per a poder completar el segon pilar de sis de la temporada, i així és, el descarreguem i amb ell arriben els aplaudiments i les felicitacions.
La pluja, que poc a poc redueix la seva intensitat, fa que el tradicional pica-pica quedi reduït a patates xips i poca cosa més, però com també queda reduït el nombre de castellers fa que els que quedem ens posem les botes, sempre i quan tinguem la sort de poder aconseguir una cervesa a una barra que té un ritme certament lent.
Pel que fa a les altres colles, l’actuació és d’un gran nivell. En primer lloc els Castellers de la Vila de Gràcia ens obsequien amb una tripleta de vuit, i ho fa amb uns castells molt macos i parats, sobretot el 3 de 8 i el 2 de 8 amb folre. En canvi el 4 de 8 no el lliguen bé i el treballen més del que és normal. Per a ells aquesta actuació és una gran injecció de moral de cara a la Mercè de colles locals, en la qual encara tenen molt a dir.
I pel que fa als Xics de Granollers demostren de nou que estan en un molt bon estat de forma, el millors dels darrers anys, descarregant la clàssica de vuit (4 de 8, 3 de 8, 2 de7) i amb un castells molt ben executats. Aquesta és la segona clàssica de vuit en 5 dies i després de nou anys de no fer-la. L’objectiu de folrar el dos està al seu abast.
Com a resum, l’actuació és pot considerar una molt bona pedra de toc de cara a la Mercè. Ara sols queda apretar en els assaigs d’aquesta setmana per a veure si som capaços de tornar a descarregar el 3 de 9 amb folre i d’anar mes enllà. Jo no hi podré ser, però seria una llàstima que els que si que hi podeu ser no aprofitéssiu l’oportunitat que tenim davant nostre, l’oportunitat de fer la millor Mercè de la història, tot recordant que tenim la gran sort de comptar amb dues actuacions igual d’importants. Sols queda recordar una cosa: la recta final de la Mercè comença aquest dimarts a assaig i acaba el dimarts que ve a la diada de colles locals.
A la lluiteeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!
Deixa un comentari