[@more@]
Aquell any 2004 va ser un any llarg i dífícil, i pel que fa al tres de nou amb folre, per unes qüestions o altres no es va poder descarregar fins a la darrera actuació de la temporada.
Ja per l'aniversari es va provar el tres de nou amb folre, en dues ocasions, i les dues va quedar en intent desmuntat. En aquells dos intents, els segons d'aquest castell eren el Xavi Tellez i un servidor que ja l'havíem descarregat en dues ocasions l'any anterior, i el David Moya. A part d'aquests tres també l'estava assajant a segons un exmembre de Capgrossos i actualment membre dels verds. Segons la tècnica, qualsevol dels quatre el podíem fer i per la Mercè el descartat (segons el meu parer injustament) va ser el David, el qual va refusar acertadament anar de baixos del mateix castell. Però finalment, un cop a plaça i quan havia de començar l'actuació amb el tres de nou amb folre, el susodit personatge no estava a plaça, per tant, finalment va pujar el David. A la Mercè, primer es fa un intent desmuntat (el famós de les calces de la Cinta) i a continuació es torna a intentar, i queda en intent, un intent que fa molt de mal ja que provoca molts lesionats, entre ells alguna de les crosses del folre.
Quan ja tot estava a punt per tornar a intentar-lo a la diada dels Xicots de Vilafranca, en l'assaig del dia anterior el terç de la rengla, el Jaume Carles es lesiona al baixar del folre al peu, fet que impedeix alçar el castell. Semblava que l'any acabaria sense el castell de nou, però gràcies a una restructuració del tres a nivell de terços i quarts, es veu factible l'intent a la diada dels Bordegassos de Vilanova.
En aquest cas, el descartat, era un servidor. Ja sabem que l'ex de Capgrossos tenia bons padrins i no se'l podia fer baixar. Els de la tècnica volien que anès de baix, però em vaig negar, aceptava qualsevol posició en la soca, però no anar de biax. Però un cop a plaça, per problemes de mides, finalment jo pujava de segon a la rengla, i el que es quedava a terra, una altra vegada de forma injusta, era el David. El castell comença a pujar i una de les meves crosses, l'Eric Sala, poc després d'haver-se col·locat demana desmontar al castell, i li replico que res de res ja que jo estic bé, ell em respon que si és així, doncs cap problema. El castell s'alça, sonen les gralles, es carrega i a continuació es descarrega no sense algun problema principalment a la dreta on el terç es va enfonsant degut a que el segon (l'ex de Capgrossos) s'enfonsa (després dóna les culpes als altres segons per no haver-lo aguantat, el que s'ha de veure!), amb una gran eufòria per part de tota la colla, per tot el que havia costat fer aquest castell aquell any. A més a més, aquell tres de nou amb folre és, fins ara, l'últim que ha descarregat la colla.
L'any següent, quan l'ex de Capgrossos va deixar la colla i se'n va anar cap als verds, els Castellers de Vilafranca, va demostrar el que ja ha dit força vegades. Sempre es mira amb més atenció als que venen de fora, que no als que ja estan a la colla, i això ho trobo totalment injust
També destacar que el terç de la dreta (el Jaume Montolio) s'havia lesionat el dia abans després de l'assaig al xutar una pilota, fet que no va impedir fer el tres de nou amb folre, però si el dos de vuit amb folre. I també com va sortir del folre esgotat el Josep Lluís Cornellà, després d'haver aguantat al Monto.
L'actuació va acabar amb el quatre de vuit i amb el dos de set, típica actuació rara de la nostra colla.
A continuació us deixo el vídeo d'aquest castell.